Entradas

Alumnes de l’escola El Vallès coneixen de prop el dia a dia d’un cec de la mà del músic Pol Oñate

El Pol Oñate és un pianista i compositor terrassenc que s’ha sabut fer un lloc en el panorama musical. Ser invident no li va impedir treure’s el grau superior de música en l’especialitat de música moderna i jazz al Conservatori del Liceu.

Aquest divendres ha visitat l’escola El Vallès per compartir amb els alumnes de cinquè la seva experiència i respondre les seves preguntes.

Molts s’han interessat per la seva música i la seva experiència al Brasil, on ha passat diverses etapes, però l’ha majoria han sentit curiositat per com se’n sortia enl seu dia a dia sense veure-hi res.

A banda de respondre les preguntes dels alumnes, Pol Oñate els ha ensenyat com s’orienta amb el bastó, com pot fer servir el mòbil o com funciona una màquina de Braille. També han pogut experimentar, a través d’un joc, com les persones invidents recorren a altres sentits com el tacte o l’olfacte per reconèixer altres persones. L’experiència ha valgut la pena.

L’Escola El Vallès, preparada per rebre l’alumnat amb totes les garanties

La plantilla de l’Escola El Vallès ha treballat aquest estiu per adequar els espais a les normatives fixades pels departaments de Salut i Educació i poder obrir les portes dilluns amb totes les garanties. Malgrat el neguit de tota la comunitat educativa davant de la incertesa, la directora del centre remarca la seguretat i la il·lusió per reprendre la tasca educativa i socialitzadora de l’escola.

En cas de sospita d’un possible cas de coronavirus entre l’alumnat el protocol a seguir és clar (aïllar l’alumne, trucar als pares, portar-la al cap i esperar el resultat de la PCR. Si la prova és positiva, el grup es confinarà). La resta de mesures preventives són ja conegudes.Eren un centre d’una línia de P3 a 2, així que han pogut habilitar els espais lliures per desdoblar tots els grups des d’infantil a sisè i rebaixar les ràtios fins a 15 o 16 nens i nenes per aula.

Des d’Educació només els han adjudicat un professor més que s’incorporarà dilluns mateix. S’han suprimit algunes especialitats com educació física o castellà, que ara seran impartides pels tutors. Anglès es manté perquè molts mestres tenien les competències necessàries per impartir aquesta matèria i música s’ha reduït a una hora setmanal.

Quan arribi el primer dia d’escola, les entrades i sortides seran esglaonades i s’ha habilitat una altre accés al carrer Pintor Fortuny. D’aquesta manera es volen evitar aglomeracions. Tot l’alumnat entrarà a l’escola amb mascareta i els majors de 6 anys se la deixaran posada tot el dia, amb algunes estones de descans. Es prendrà la temperatura, es rentaran les mans i a l’etapa d’infantil es canviaran les sabates del carrer per uns esclops o uns mitjons antilliscants. L’adaptació a P3 passa de 3 a 5 dies.

Cada classe serà un grup estable que no es barrejarà amb cap altre ni al pati ni al menjador. Entre companys no podran compartir material escolar, cadascú farà servir el seu (fins a 2n el proporciona l’escola i a partir d’aquí, les famílies). Cada nen o nena portarà una ampolla d’aigua. Les mans s’hauran de rentar com a mínim 5 cops al dia, a vegades amb gel i altres amb aigua i sabó. L’Escola El Vallès té uns 300 alumnes i 28 professors.

Les escoles acomiaden el curs amb activitats lúdiques fora de l’aula

L’últim dia de curs, a la majoria de centres deixen de banda les classes per fer activitats de caire més lúdic com gimcanes, excursions, guerres d’aigua, festivals, esports … el què sigui menys passar el dia a l’aula.

A l’escola El Vallès, a La Cogullada, ja fa anys que repeteixen la mateixa fórmula. Els alumnes de 6è s’encarreguen d’organitzar i gestionar diversos tallers pels companys d’altres cursos.

D’activitats, tant per infantil com per primària, n’hi ha per triar i remenar. Menjar una pastanaga amb les mans lligades, encistellar una pilota amb els ulls tapats, una cursa amb la cullera i una oliva a la boca, dibuixar grafitis, punteria, maquillatge, confecció de braçalets, o altres de més arriscades com agafar amb la boca un caramel amagat dins d’una palangana plena de farina.

Els professors ja ho saben de cada any. D’aquí a un parell d’hores les rialles es convertiran en plors pels alumnes que avui deixen l’escola. L’educació secundària la faran en un altre centre.

Per acomiadar-los com cal els companys de la resta de cursos faran un passadís als de sisè. Quan l’hagin travessat ja seran exalumnes de l’escola.