Entradas

Els barris cèntrics tornen a concentrar més participació a les eleccions municipals

La participació a les eleccions municipals del 2023 ha estat una de les més baixes de la història a Terrassa. Aquest passat diumenge va anar a votar el 50,86% del cens, 10,5 punts menys que fa quatre anys. Les dades més minses es van registrar en les eleccions municipals del 2011, 2007 i 1999, anys en què no es va arribar al 50% de l’electorat. Això, òbviament s’ha traslladat a la participació desglossada al territori.

Participacio Trs

El Districte 1 ha tornat a ser, com acostuma a passar històricament, el que ha tingut més participació, amb un 57% de votants. Són 7 punts per sobre de la mitjana, però lluny del gairebé 70% del 2019. Altres districtes que han estat per sobre de la mitjana de la ciutat són els districtes 4 i 5.

Participacio Districtes

Per tant, els barris més cèntrics són els que han concentrat més nombre de votants, amb l’excepció de Xúquer. On hi ha hagut més participació ha estat a l’Antic Poble de Sant Pere, el Centre, Xúquer, Vallparadís i Sant Pere.

Barris Mes

Per contra, on hi ha hagut més abstenció és al sector est i nord-est de la ciutat, amb participacions properes, fins i tot, al 40%. Can Palet II, Sant Llorenç, Ègara, Can Parellada i Torre-Sana és on els ciutadans han anat menys a votar.

Barris Menys

Podeu veure les dades completes en aquest enllaç.

El PSC guanya a la Diputació amb 19 representants

El PSC guanya a la Diputació de Barcelona amb 19 diputats i es converteix amb la força amb més representació a l’ens públic. Segons els resultats provisionals de les eleccions municipals a la província de Barcelona, la composició política del Ple serà de 19 diputats pel PSC, 11 per Esquerra Republicana, Junts n’obté 10 i 5 En Comú Podem. El PP es queda amb 4 i Tot per Terrassa conserva l’únic representant que tenia. VOX també obté 1 Diputat.

La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes. Perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d’elecció es coneix amb el nom d’elecció indirecta. Perquè els ciutadans no trien directament els diputats de la Diputació, sinó que ho fan a través de les eleccions municipals.

Demarcació de Barcelona

La distribució dels diputats es fa per partits judicials i de forma proporcional al nombre de residents. La demarcació de Barcelona es divideix en 14 partits judicials. A partir d’aquests  s’escullen el total de 51 diputats. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona (18), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).

En aquests comicis locals, al partit judicial electoral de Barcelona, al qual corresponen 18 diputats, PSC, Junts i ECG n’obtenen 4; el PP, 3: ERC, 2 i VOX, 1. A l’Hospitalet de Llobregat (6 diputats), PSC obté 3 diputats i ECG, ERC i el PP 1. A Sabadell (4 diputats), el PSC obté 3 diputats i ERC, 1. A Terrassa, els quatre diputats es reparteixen entre el PSC, ERC, Junts i Tot per Terrassa.

De la seva banda, a Granollers (3) el PSC es queda amb 2 diputats i ERC amb 1 i a Mataró (3), ERC, Junts i el PSC obtenen 1 diputat cadascun. Al partit judicial de Sant Feliu de Llobregat (3 diputats), el PSC n’obté 2 i ERC. A Manresa (2 diputats), Junts i ERC es queden amb un diputat cadascun; mentre que a Arenys de Mar (2 diputats) el PSC obté 1 diputat i ERC un altre. A Vic (2 diputats), Junts i ERC mantenen 1 diputat cadascú.

Pel que fa als partits judicials amb diputats únics, el PSC obté 1 diputat a Igualada i un altre a Vilanova i la Geltrú. A Vilafranca del Penedès, el manté Junts i a Berga, ERC. Una vegada constituïts tots els ajuntaments, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor dins de cada partit judicial.

Distribució dels llocs de diputat

La junta electoral de zona distribueix els llocs de diputats que corresponguin a cada partit. Ho fa, per tant, d’acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d’Hondt. Posteriorment, convoca per separat, dins dels cinc dies següents, cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors amb dret a un o més llocs de diputat. Els convoca perquè escullin d’entre les seves llistes de regidors aquells que seran diputats.

El procés constitutiu de les diputacions s’inicia quan s’han resolt prèviament tots els recursos contenciosos electorals interposats arran de la proclamació dels regidors electes en els municipis. La Diputació es reuneix en sessió constitutiva. Ho fa presidida per una mesa d’edat, integrada pel diputat de major i menor edat. El president que escullin ha d’obtenir una majoria absoluta en la primera votació o majoria simple en la segona.

El candidat pot ser qualsevol dels diputats provincials. La data de constitució de la Diputació depèn de quan s’hagin constituït tots els ajuntaments. Això, però, variarà si hi ha o no recursos contenciosos electorals contra la proclamació d’electes. Per tant, es preveu que el ple constitutiu de la Diputació se celebri el juliol.

El PSC guanya dos consellers al Consell Comarcal i ERC en perd tres

El PSC amb 14 consellers, 2 més que fins ara, és la formació amb més representants al Consell Comarcal arran de les eleccions municipals. La renovació dels 39 consellers comarcals també passa per Esquerra que aconsegueix 7 cadires, 3 menys que fins ara. La tercera força és Junts que manté els 5 consellers que tenia.

També mantenen els 3 consellers d’En Comú Guanyem. El Partit Popular recupera presència, passant d’1 a 3 consellers. Com en d’altres ajuntaments, Vox s’estrena per primera vegada a l’ens comarcal amb 3 consellers. Tot per Terrassa i la CUP es mantenen amb 2 consellers cadascú. Ciutadans, fins ara amb 4 representants, desapareix del Consell Comarcal.

El Ple del Consell Comarcal del Vallès Occidental es constituirà un cop constituïts els ajuntaments de tota la comarca.

 

Jordi Ballart: «Espero una gran participació i que l’odi i la intolerància no entrin a l’Ajuntament»

El candidat de Tot per Terrassa, Jordi Ballart, ha estat el més matiner dels caps de llista en anar a votar. Ho ha fet al Centre Cívic del Vapor Gran, pocs instants després que obrís el col·legi. Ballart espera que hi hagi una gran participació.

Ballart passarà el dia atenent alguns compromisos institucionals com a alcalde abans de reunir-se amb la militància, un cop tanquin els col·legis electorals, a la Sala Born del carrer de la Rasa.

Jaume Bofill de la CUP vota al Casal Cívic de Can Roca

El cap de llista de la Candidatura d’Unitat Popular, Jaume Bofill, ha votat sobre les 10 d’aquest matí de diumenge. Ho ha fet al Casal Cívic de Can Roca. És la primera vegada que l’activista, que des dels anys 90 treballa en plataformes de defensa de diferents causes socials, s’estrena com a cap de llista. S’estrena, doncs, en el ritme d’una campanya electoral.

Militant independentista des dels 2019, considera que la CUP pot ser una veu dissident a l’Ajuntament. Una formació que vol ser-hi per demostrar que es poden dur a terme propostes reals i transformadores.

Tot per Terrassa repeteix victòria, puja a 11 regidors, però haurà de fer números per a governar

Al so de ‘La revolución sexual’ de La Casa Azul, l’himne que l’ha acompanyat els darrers quatre anys, Jordi Ballart ha entrat a la sala Born de La Rasa com el triomfador de la nit. Tot per Terrassa, en les seves segones eleccions, repeteix victòria i millora resultats en nombre de regidors: en suma 1 i passa de 10 a 11. No així en nombre de vots: n’ha recollit 27.970, gairebé 2.000 menys que fa dos anys. El cap de llista de Tot per Terrassa ha estat acompanyat pels deu regidors que el seguiran aquest mandat.

Ballart ha matisat l’eufòria de la celebració per l’entrada de Vox a l’Ajuntament, i ha anunciat que intentarà aixecar un mur de contenció amb la resta de forces polítiques. Per a intentar governar, Tot per Terrassa no té una aritmètica fàcil i ha dit que explorarà totes les opcions, també la de buscar acords puntuals.

Ballart ha dit que Tot per Terrassa consolida el un projecte polític proper, transparent i independent.

Tot a punt als col·legis electorals per a la celebració de les eleccions municipals

Aquest dissabte s’han preparat els 54 col·legis electorals de Terrassa perquè aquest diumenge estigui tot a punt per a les eleccions municipals.

És el cas del Centre Cívic Avel·lí Estrenjer, al barri del Poblenou. A les 12 en punt del migdia s’han començat a descarregar els sobres, les paperetes i les urnes. A part dels instal·ladors, un equip de l’Ajuntament ha supervisat que tot estigui a lloc per a celebrar la jornada sense cap incident.

Al cap de mitja hora, i amb totes les comprovacions fetes pels responsables, la sala d’actes de l’equipament s’ha tancat amb clau i no s’ha obert fins les vuit del matí de diumenge, quan es constitueixen les meses electorals.

La logística d’unes eleccions, pràcticament la mateixa que fa 40 anys

Tot el material necessari per al correcte funcionament d’aquestes eleccions ja es troba al Recinte Firal: urnes, paperetes, sobres, llistes del cens. Aquest divendres al matí només quedava posar, a les meses corresponents, el kit de votació per a persones cegues que s’estrena aquesta eleccions. Set persones l’han demanat. Dins del sobre gran hi ha catorze sobres petits, on hi ha escrits cada candidatura en braile. Tot i els avenços tecnològics i informàtics, anar a votar el 2023 és igual que fa quaranta anys i, per tant, el dispositiu logístic, també.

Urnes Dispositiu Electoral

Les urnes i el material està agrupat pels 54 col·legis electorals, nou més que en les darreres municipals. Seran 22 escoles i instituts, 28 equipaments cívics, una biblioteca, un alberg, un arxiu històric, i un centre de dia per a la gent gran. S’afageixen, com a nous punts de votació, l’Escola El Vapor i el Centre Cívic Terrassa – Can Jofresa.

Urnes Dispositiu Electoral (1)

Diumenge, a les 9h ha d’estar tot a punt perquè puguin obrir les 261 meses electorals, on s’hi asseuran 783 membres escollits per sorteig. A més, hi haurà 149 representants de l’administració que vetllaran pel correcte funcionament de la jornada, que s’allargarà fins a les 20h. Alguna més, s’hi afegim el recompte de paperetes i l’escrutini.

Ciutadans reclama que s’actualitzi el pla director del Parc de Vallparadís

Ciutadans planteja l’ampliació del Parc de Vallparadís per la zona sud, de manera que quedi integrat també en el barri de Can Jofresa. Una proposta electoral que posa el focus en la millora de diversos elements d’aquesta zona verda, com ara la il·luminació o l’adequació per al pas de bicicletes i patinets. És per tot això que la formació taronja demana que s’actualitzi el pla director del parc, que es manté intacte des de fa dues dècades.

En la recta final de la campanya, la candidata Isabel Martínez valora molt positivament el decurs d’aquests últims dies. El partit liberal ha plantat la seva carpa en uns 50 punts repartits per tots els districtes, buscant així el vot taronja entre la ciutadania. Actualment el partit compta amb 3 regidors a l’Ajuntament i espera mantenir la representació municipal després dels resultats d’aquest diumenge.

Obert el termini de presentació de candidatures a les eleccions de la Cambra de Comerç

Aquest dimecres 24 de maig, s’obre el termini de presentació de candidatures a les eleccions dels membres del Ple de la Cambra de Comerç, que es prolongarà fins al 7 de juny. Aquest període és per a les sol·licituds per sufragi dels electors i electores, amb representació de 35 membres al Ple de Cambra. Però, també per a les candidatures a proposta de les organitzacions empresarials, amb representació de cinc membres al Ple. Pel que fa al termini de les empreses de major aportació voluntària, amb una representació de cinc membres al Ple, serà del 21 al 27 de setembre.

La presentació, juntament amb la documentació necessària, en suport paper, s’haurà de fer a la Secretaria General de l’entitat. Per fer-ho, doncs, cal sol·licitar cita.

El 16 de juny, la Secretaria presentarà a la Junta Electoral Territorial la documentació presentada. Serà, doncs, aquest òrgan col·legiat qui, en un termini màxim de vuit dies hàbils, proclamarà els candidats i candidates a les eleccions que se celebraran el mes de setembre. Es procedirà a la votació en aquells casos que sigui superior el nombre de candidatures al de representacions assignades per grup d’activitat o categoria amb representació al plenari.   

Requisits de les candidatures

Per ser candidat a membre del Ple per sufragi dels electors o electores, cal ser una persona jurídica o física, amb nacionalitat espanyola o la d’un estat membre de la Unió Europea. També pot ser d’un estat que sigui part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, entre d’altres. La persona candidata ha de tenir una antiguitat de dos anys en l’exercici de l’activitat empresarial. També ha de formar part del cens, i ser elector o electora del grup, categoria i, si escau, subcategoria corresponent. Si es tracta d’una persona física, el candidat haurà de ser major d’edat. Altres requisits són estar al corrent en el pagament de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. A més de no incórrer en les causes d’inhabilitació.

Per la seva banda, les organitzacions empresarials intersectorials poden proposar llistes de candidats i candidates. La llista, que haurà de ser paritària, es pot presentar de manera individual o de manera conjunta entre dues o més organitzacions empresarials. Les persones que hi figurin, hauran de ser de reconegut prestigi en la vida econòmica. 

Procés electoral i votacions

El procés electoral comptarà amb quatre dies de vot electrònic en remot, del 15 al 19 de setembre, i un dia de vot electrònic presencial, el 20 de setembre (de les 10.00 a les 17.00 h.), que tindrà lloc a la seu de la Cambra de Comerç de Terrassa. Aquest procés serà verificat per un auditor i per l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Pel que fa a les votacions als representants en el Ple de la Cambra de Comerç de les organitzacions empresarials, tindran lloc el 24 d’octubre de 2023 a la seu de l’entitat, on hi haurà paperetes disponibles.