L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental està elaborant l’informe de la diagnosi de l’economia social i solidària del Vallès Occidental. Aquest ha de servir per fomentar i mostrar la força i els valors de tot el ventall d’entitats que treballen en aquest àmbit transformador de l’economia, així com per ajudar a fer que les entitats estiguin millor posicionades de cara l’administració a l’hora d’intervenir en la contractació pública.
Segons Javier Domínguez, un dels tècnics de l’Ateneu Cooperatiu: «Des de la Generalitat se’ns instà a fer una diagnosi i un recull de bones pràctiques de l’economia social i solidària (ESS) de l’àrea de cada Ateneu, a través de recopilar un seguit de dades de les entitats vinculades a l’ESS». Afegeix que, ara fa dos anys, «ens vam centrar en les cooperatives i societats laborals. A partir del segon any es van incorporar altres actors, segons recomanà la Diputació de Barcelona, com són fundacions, centres especial de treball i associacions. Aquestes són les més complicades, ja que el problema era destriar quines formen part de l’ESS».
El balanç social que la Xarxa d’Economia Solidària (XES) convida a fer a les seves entitats membres, ha estat la base en què l’ACVOcc s’ha inspirat i ha replicat a l’hora de confeccionar la seva eina. De fet, el balanç social es basa molt en elements demostrables, «que a més han de ser xifres públiques, per exemple per veure la relació entre qui guanya més i qui menys a dintre de la mateixa entitat». L’informe també servirà per comparar l’evolució de l’Economia Social i Solidària del Vallès Occidental amb la resta de Catalunya i l’estat.
En aquest curs, tenen el compromís de cobrir el 25% de les bones pràctiques de l’ESS que es donen al Vallès. De fet, amb els ajuntaments del territori ja van començar a establir mecanismes de col·laboració. «Enguany signarem un conveni amb l’Ajuntament de Terrassa per fer aquesta diagnosi de forma conjunta, per tal que al més aviat possible, totes les entitats de l’ESS de la ciutat hagin fet aquest balanç social amb el nostre suport». Serà una continuació més rigorosa a una primera diagnosi que es va realitzar des del consistori, en un contracte fet amb un servei d’assessoria extern, en el qual, entre d’altres, no es van identificar totes les iniciatives d’economia social i solidària de la ciutat. En aquest sentit, tenen clar que s’ha d’arribar a totes les entitats que fan economia social i solidària de la comarca, més enllà del format jurídic que tinguin: «parlem per exemple d’un espai de criança, o un grup local de Som Energia», detalla Domínguez.
La feina feta fins al moment s’ha concretat en una trentena d’entitats que ja han elaborat aquest balanç social. Aquestes enquestes es realitzen entre les tres potes que conformem l’ACVOcc: Terrassa i les poblacions de l’entorn, així com les de Sabadell i Sant Cugat i el seu entorn. Es preveu que a la pota de Terrassa s’arribi a completar les 40 entitats, del total de 150 que hi ha identificades. «Per exemple ja hem realitzat la diagnosi de dues grans entitats de la ciutat com són Fupar i Prodis, i que com a fundacions entren dins d’aquest ventall però també de més petites com dos horts urbans que són associacions», destaca Domínguez.
Des de l’ACVOcc s’ha procurat facilitar fer l’enquesta per a les entitats. La diagnosi realitzada també es pot veure en el mapa a la web de l’Ateneu Cooperatiu. En aquest mapa, a banda de la ubicació i informació bàsica de l’entitat, es mostren cinc criteris de bones pràctiques, a tall d’indicadors (referits a l’organització interna, l’impacte social, l’impacte ambiental, la innovació i la transformació en cooperativa) els quals surten del mateix balanç social, com una forma de reflectir les bones pràctiques que fomenten el mercat social de la comarcal.
