Entradas

Entitats solidàries denuncien la discriminació dels presos amb Covid-19

Diverses entitats solidàries denuncien la prohibició de la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la comunicació directe amb els seus familiars de les persones preses hospitalitzades pel Covid-19, al centre penitenciari hospitalari del Consorci Sanitari de Terrassa. Els col•lectius solidaris consideren inadmisible la negació d’un dispositiu mòbil per facilitar la protecció i permetre als presos els mateixos recursos de comunicació que la resta de persones malaltes.

Tot i l’excepcionalitat de la situació pel què fa a la restricció de drets, denuncien la vulneració del Dret a la salut i el potencial perjudici amb la implantació d’aquesta mesura que consideren injusta i discriminatòria. Els denunciants creuen en la solidaritat com a eina curativa i exigeixen que es garanteixin els Drets Humans per a totes les persones sigui quina sigui la seva situació amb la Justícia. Per garantir una correcta recuperació física i mental del Covid-19 es considera imprescincible mantenir les xarxes afectives amb els malalts infectats.

Per això, les persones ingressades a planta disposen d’un telèfon fix i se’ls facilita un telèfon mòbil o un altre dispositu per comunicar-se amb els seus familiars. Per això denuncien la restricció de les comunicacions a les persones preses, unes 40.000 a tot l’Estat espanyol, que des del decret de l’estat d’alarma han vist augmentar les prohibicions dins i fora de la presó. Aquest fet agreuja l’ansietat, la depressió i el patiment de les persones. Les entitats signants del manifest són La guerrilla dels cossos, Solidaritat anti-repressiva de Terrassa, Quart Creixent, Terrassa sense murs, Vaga feminista Terrassa, Entre totes, Rudes i Rebels, Arran, Sindicat d’Activitats Diverses, Marea Blanca, Punt Lila Sant Pere i el sindicat CGT.

L’alcalde rep una delegació del Col·legi d’Advocats de Terrassa

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha rebut aquest dimarts al matí a una representació del Col·legi d’Advocats de Terrassa, encapçalada pel seu president, Ignasi Puig. L’alcalde, acompayat per la Tinent d’Alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, i de la Regidora de Presidència, Jennifer Ramírez, ha escoltat el seguit d’activitats que el Col·legi professional organitza en la defensa dels Drets Humans. També sobre els projectes de futur que té l’entitat.

El Col·legi d’Advocats és una associació que agrupa als professionals dels sector en la lluita per impartir justícia gratuïta per a tothom. Una lluita que es tradueix en la defensa dels més febles en casos de desnonaments, violència masclista o maltractaments. Una de les activitats més conegudes del Col·legi és l’entrega dels premis anuals als advocats que han destacat en les seves carreres professionals en la defensa de tots aquells casos que vulneren els Drets Humans.

Els advocats terrassencs reconeixen Pilar Mateo amb el Premi Drets Humans

La cinquena edició dels Premis Drets Humans que atorga el Col·legi d’Advocats de Terrassa ha recaigut en l’advocada Pilar Mateo i en l’entitat Rubí Solidari, en reconeixement a les seves tasques en defensa dels Drets Humans. De l’advocada se’n destaca la seva trajectòria professional en defensa de la dignitat de la dona. De Rubí Solidari que és una entitat que porta 25 anys treballant per la pau, la cooperació i el desenvolupament dels pobles del tercer món, des de la ciutat veïna.

A l’acte celebrat el passat divendres a la Masia Freixa també s’ha concedit un reconeixement a l’advocada de Rosa Cuadra com a cap visible del Departament de Justícia Gratuïta. Els advocats terrassencs també han fet arribar la recaptació del Cicle de Cinema i Drets Humans, al Casal de la dona.

Òscar Monterde ha ofert una xerrada sobre Els Refugiats al Pròxim Orient: reptes de protecció dels Drets Humans. El Col·legi d’Advocats de Terrassa va crear el 2015 els Premis Drets Humans per reconèixer a persones i institucions compromeses amb el foment i la divulgació dels drets continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per Nacions Unides l’any 1948.

Un pis adaptat per en Said

L’Ajuntament de Terrassa com a signant de la Carta Europea per la salvaguarda dels Drets Humans, hauria de donar una resposta positiva a la demanda del Said Ben Kadour, que reclama un habitatge adaptat on poder-hi viure. Així ho considera la Síndica de Greuges després que l’Ajuntament hagi denegat un pis d’emergència habitacional al Said per no complir amb tots els requisits.

Un cas de vulneració de drets fonamentals que els advocats portaran fins a les últimes conseqüències. La Síndica i Espai Humana demanen un canvi en el reglament perquè situacions com les del Said també es considerin d’emergència habitacional. Els advocats han presentat un recurs d’alçada tal i com apuntava el primer dictàmen de l’Ajuntament per solucionar el cas.

Si en tres mesos l’Ajuntament no aconsegueix un habitatge adaptat el cas continuarà pels tribunals ordinaris amb un contenciós administratiu a l’Audiència de Barcelona per vulneració de Drets fonamentals. Per la seva banda l’entitat Prou Barreres convocarà la Comissió municipal de Defensa dels Drets dels Discapacitats per tractar el cas del Said.

Un pis per en Said

En Said, té 42 anys i pesa gairebé 90 quilos. Pateix una discapacitat declarada del 97 per cent del seu cos. Aquesta limitació només li permet moure els braços. Un accident al mar d’ara fa 18 anys, li va lesionar les vèrtebres i va quedar tetraplègic.

Ara i a falta d’un pis adaptat, necessita l’ajut de la seva família per a qualsevol activitat quotidiana. Ja fa quatre anys que en Said ha demanat ajuda a totes les administracions per accedir a un pis adaptat, la qual cosa li permetria fer moltes més activitats per sí mateix.

 

Tres activistes internacionals expliquen la seva lluita en favor dels drets humans davant 600 joves

Terrassa és un dels 15 municipis de Catalunya que participa en el projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans”. Aquests dijous tres activistes defensors i defensores d’aquests drets han donat a conèixer la tasca que realitzen als seus llocs d’origen a uns 600 alumnes de 5 centres de secundària de la ciutat.

El Teatre Principal s’ha omplert de nois i noies que han escoltat les experiències de Ramón Esono, caricaturista de Guinea Equatorial; Janahuy Paredes, activista mexicana i de Marisa Franco, nord-americana.

Esono va ser empresonat durant 6 mesos perquè els seus dibuixos denuncien la vulneració dels drets humans i critiquen els polítics. Per això, ell mateix es defineix com a “artivista”.

Paredes va fundar l’organització Comité de Familiares de Personas Detenidas Desaparecidas en México, dos anys després que el seu pare, un activista del drets humans, fos una de les víctimes. Oficialment, des del 2066 s’han registrat 37.000 desaparicions forçoses.

Finalment, Marisa Franco, nord-americana d’origen mexicà lluita contra les deportacions i pels drets civils, econòmics, socials i laborals de la seva comunitat

El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans va néixer al 2013 i ha arribat a la 7a edició. Està impulsat per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per la Pau. La regidoria de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Terrassa hi participa activament.

El Parlament Ciutadà aprova les declaracions sobre democràcia i DDHH

Part de la ciutadania terrassenca ha mostrat aquest dissabte la seva implicació amb les decisions de ciutat, participant en el segon plenari del Parlament Ciutadà. En aquesta ocasió, la sessió oberta a totes les persones, entitats i col•lectius de la ciutat s’ha celebrat al Centre Cívic President Macià i ha servit per aprovar dues declaracions: la primera, sobre el compliment dels Drets Humans i, la segona, sobre Democràcia, Empoderament ciutadà i Creació de Comunitat.

A la segona sessió plenària del Parlament Ciutadà hi han assistit representants de les principals entitats de Terrassa, així com diversos participants a títol individual. La trobada també ha comptat amb la presència de la Síndica de Greuges municipal, Isabel Marquès, qui ha valorat de forma molt positiva aquesta iniciativa de participació ciutadana.

La jornada de debat, que ha comptat amb la participació d’un centenar de persones, ha acabat aprovant les cinc mocions presentades, relacionades amb els àmbits de la democràcia, la sanitat pública, el dret a l’habitatge, l’educació, el treball i les pensions. Tot un seguit de propostes de millora social que seran ara canalitzades al Ple de l’Ajuntament.

El col·lectiu d’advocats +Drets Humans estudia querellar-se contra el jutge Llarena

El col·lectiu d’advocats +Drets Humans s’ha concentrat aquest dilluns al migdia davant dels jutjats de Terrassa on han llegit un manifest que rebutja les últimes interlocutòries dictades pel Tribunal Suprem. Una vintena de concentrats, entre els quals hi havia el portaveu del grup municipal del PDeCAT Miquel Sàmper i l’exdirector dels Mossos d’Esuqadra, Pere Soler, han demanat que siguin posats en llibertat els empresonats per la macrocausa del procés. Diuen que no s’han produït, en cap cas, delictes de rebel·lió i que estudien presentar una querella contra el jutge Llarena.

El president del col·lectiu, Xavier Ros, creu que passi el que passi ara, la justícia acabarà donant la raó als que ara són encausats.

+Drets Humans ha elaborat un comunicat   que demana revisar la interlocutòria del Tribunal Suprem, a la que acusen d’estar dictada per la ideologia.

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana denuncia manca d’interès per revisar el ROM

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana posa en marxa la convocatòria del segon Parlament Ciutadà de Terrassa, que se celebrarà el primer trimestre del 2018. El tema a tractar, decidit per unanimitat, serà: “Impulsar la democràcia en el marc dels drets humans a Terrassa i en l’aplicació de la Carta europea de Salvaguarda dels DDHH a la ciutat”, a partir de les propostes de les entitats Espai de Drets, Observatori Ciutadà Municipal (OCM) i l’AVV del Segle XX. El Consell vol centrar-se en aquest document signat per l’Ajuntament de Terrassa l’any 2000 perquè considera que està oblidat en un calaix, a banda de ser un gran desconegut per part de la ciutadania. El 1r Parlament Ciutadà de Terrassa es va estrenar al gener d’aquest any parlant d’aigua i de la seva gestió.

D’altra banda, al consell celebrat el passat dissabte 18 de novembre, es va parlar sobre el projecte de modificació del ROM (Reglament Orgànic Municipal) que va entrar en fase de revisió i presentació d’al·legacions al mes de juliol passat i que a data d’avui es troba totalment paralitzat.

El CdAC, a través de l’AVV del Segle XX, l’Observatori Ciutadà Municipal (OCM) i la FAVT, va presentar esmenes al ROM fent incidència en el dret de reconeixement envers les entitats alhora de presentar propostes de resolució al ple municipal i a que aquestes puguin ser defensades per les pròpies entitats. També es va incidir en què es reconegui el seu dret a participar amb veu i vot als òrgans d’administració dels organismes municipals, així com la necessitat de dotar als consells municipals i sectorials de capacitat decisòria.

El Consell veu manca d’interès i passivitat en el si de la majoria dels partits polítics amb representació al consistori pel que fa a aquesta revisió del ROM. Segons el CdAC, això denota fins a quin punt la democràcia es troba segrestada per les institucions.

Ajornat el III Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana que s’havia de fer al mNACTEC

El III Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana, sota el lema de «La justiciabilitat com a garantia dels drets socials» i que havia de celebrar-se a Terrassa els dies 19 i 20 d’octubre de 2017, ha quedat ajornat de forma temporal. La seva comissió responsable ha pres la decisió davant dels actuals esdeveniments polítics i socials a Catalunya, atès que el desenvolupament dels drets fonamentals són motiu aquests dies d’una viva polèmica i la reflexió que se’n podria fer ara podria resultar precipitada. L’organització considera més convenient donar un marge de temps prudent que atorgui unes millors i més adequades perspectives en la reflexió al voltant dels drets socials.

Aquest Congrés l’organitza la Comissió de Drets Humans del Consell de l’Advocacia Catalana, amb l’objectiu de donar eines pràctiques a l’advocacia i a la societat en general per exigir als jutjats el compliment dels drets que li són reconeguts. El III Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana es proposa contribuir a cercar les vies legals per fer efectius els drets econòmics, socials, culturals i ambientals que la normativa nacional i internacional reconeix. Es tracta d’un congrés destinat a l’advocacia i també obert a tota la societat civil per tal de proporcionar-los mecanismes de defensa en relació als drets socials.

L’amfitrió d’aquest Congrés és el Col·legi d’Advocats de Terrassa, comptant amb el treball de la seva Comissió de Drets Humans. La seu prevista és el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (mNACTEC), ubicat a la Rambla d’Egara, al centre de Terrassa. La nova data de celebració del congrés està encara per determinar.

Concentració històrica al Raval contra la repressió policial

Milers de persones han respost a la crida feta per la Taula per la Democràcia de Terrassa, concentrat-se aquest dimarts a la tarda al Raval de Montserrat. Terrassa condemna la violència de la policia Nacional i de la Guardia Civil exercida durant la jornada del referèndum del passat 1 d’Octubre, i exigeix la retirada de Catalunya de les forces espanyoles.

Entre les consignes més corejades a banda “dels carrers seran sempre nostres” i crits “d’independència”, s’hi han afegit les de “fora les forces espanyoles” i “Més drets humans volem els catalans”. Un representant del col•lectiu d’advocats Més Drets Humans i un Bomber han estat els encarregats de llegir un manifest signat per més de quaranta entitats que formen part de la Taula per la Democràcia.

Els bombers han estat especialment aplaudits quan es dirigien a l’Atri de l’Ajuntament per participar en la lectura del manifest. Els Minyons, els Castellers i els Bergants del Campus han aixecat tres pilars de dol davant el respectuós silenci de la plaça. A la concentració, on també s’ha constatat que “Catalunya és un país de Pau” i que “volem més drets humans”, també hi ha assistit el Conseller de Territori, Josep Rull i diversos Parlamentaris i Regidors encapçalats per l’alcalde de la ciutat Jordi Ballart. La gernació que omplia el Raval també ha col•lapsat alguns dels carrers que connecten amb l’Ajuntament i la reivindicació s’ha estès per alguns carrers del centre. L’acte ha acabat amb un emotiu cant d’Els Segadors.