Entradas

Ajuntaments i Consell Comarcal crearan una Comissió de Comerç i Restauració per revifar el sector

Crear una Comissió de Comerç i Restauració: aquesta és la solució que han acordat ajuntaments i Consell Comarcal per ajudar aquests dos sectors a superar la crisi actual. El nou organisme començarà a caminar les pròximes setmanes constituint-se com un espai on els 23 municipis de la comarca comparteixin les experiències de cadascun en aquest àmbit. A partir d’aquí, l’objectiu és activar mecanismes de col·laboració entre l’àmbit públic i el privat per tal de desenvolupar mesures de xoc i definir les línies de recuperació. Els responsables municipals de Comerç i del Consell Comarcal van optar per aquesta opció en una trobada celebrada ahir dijous.

La situació del comerç i la restauració del Vallès Occidental en el context de l’actual pandèmia és la de dos sectors que, plegats, sumen gairebé un terç dels treballadors afectats pels ERTO a la comarca. Segons les aportacions dels responsables de Comerç dels diferents municipis, el confinament ha posat de manifest la necessitat de millorar el nivell de digitalització d’aquests tipus d’establiments. A la vegada, també ha estat una bona oportunitat per augmentar el coneixement i la valoració del comerç local i de proximitat. Entre les mesures urgents endegades pels diferents ajuntaments, el Consell Comarcal destaca, entre d’altres, el treball amb les associacions de comerciants per abordar necessitats, els ajuts en format de microcrèdits i la creació Apps o eines de suport per a la localització de comerços, com és el cas de la iniciativa Botigues Obertes de Terrassa.

El vicepresident del Consell i conseller de l’àrea de Desenvolupament econòmica, industrial i treball, Xavier Garcés, ha explicat que aquesta nova comissió “permetrà analitzar les particularitats del sector i donar una empenta a nivell comarcal respectant al màxim l’autonomia local”.

El sector del Metall es reivindica per sortir més ràpid de la crisi

La CECOT posa en valor davant del Govern espanyol, el paper estratègic de la indústria metal•lúrgica durant i després en la sortida de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19. El President de la Federació Empresarial del Metall, FEM, i membre del Comité Executiu de la patronal, Carlos Garriga, compareix davant la comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés dels Diputats, per exposar les mesures urgents que la indústria metal•lúrgica proposa per a la reactivació econòmica del país.

Segons Garriga “la industria crea ocupació de qualitat i dona estabilitat. En els darrers anys les polítiques econòmiques impulsades pels diferents Governs han primat el sector serveis i oblidat el sector industrial”. A l’inici de l’exposició, el President de FEM ha contextualitzat el pes del sector a Espanya amb unes 220.000 empreses que donen feina a un milió i mig de persones, dels quals 320.000 són autònoms. El sector del metall representa el 8,3 per cent del PIB, el 39,5 per cent de la producció espanyola i el 42 per cent del total de les exportacions.

Garriga ha recordat que el 90,6 per cent de les empreses del metall tenen menys de 10 treballadors i només l’1,5 per cent són empreses de més de 50 treballadors. Finalment i arran de l’anunci del tancament de Nissan de Barcelona, des del FEM es confirma que l’automòbil suposa el 21,40 per cent del sector i un 30 per cent de la indústria a Espanya, la cinquena potencia del sector del metall a la Unió Europea, per darrera d’Alemanya, França. Itàlia i el Regne Unit. A partir d’aquí Garriga ha exposat en detall les propostes que el sector industrial requereix per sortir de l’anunciada crisi pel coronavirus.

Suport municipal per ajudar les entitats i les persones amb capacitats diverses

El Servei de Qualitat Democràtica de l’Ajuntament ha preparat una enquesta per conèixer l’impacte de la crisi en les entitats i associacions egarenques, tal com també va començar a fer ahir el consistori amb el teixit productiu de la ciutat. Aquests darrers dies, els serveis municipals han rebut mostres de preocupació i incertesa de diverses entitats sense ànims de lucre. Els resultats de l’enquesta serviran per conèixer quins són els principals neguits del teixit associatiu i de quina manera l’Ajuntament els pot donar suport. El qüestionari s’enviarà en breu a totes les entitats del Registre Municipal d’Associacions i Entitats Ciutadanes. El que ja és a punt és una oferta formativa en línia per ajudar les entitats a afrontar el futur immediat. En concret, es tracta de quatre cursos que tindran lloc entre finals de maig i principis de juny: enforteix la teva associació de Covid-19 (20 hores, del 25 de maig al 22 de juny), eines digitals lliures per a la gestió associativa (1 hora, 28 de maig), facilitació de reunions a distància (1 hora, 2 de juny), certificats digitals per a entitats (1 hora, 4 de juny).

D’altra banda, aquesta setmana l’Oficina de Capacitats Diverses ha començat a adaptar els comunicats oficials de l’Ajuntament a versions de lectura fàcil per als col·lectius amb alguna dificultat de comprensió lectora permanent o temporal, siguin persones amb discapacitat intel·lectual, persones grans amb deteriorament cognitiu, persones nouvingudes o fins i tot nens i nenes. Aquests textos en lectura fàcil respecten les idees més importants dels textos originals però les expliquen utilitzant un llenguatge i uns dissenys més senzills, per garantir el dret a la informació de tots els habitants de Terrassa. Es poden consultar en aquest enllaç.

Un qüestionari ajudarà l’Ajuntament a definir el Pla de Xoc per a la reactivació econòmica

L’Ajuntament ha fet arribar a empreses, autònoms, comerços i establiments de la ciutat un qüestionari per conèixer les seves necessitats en l’actual crisi. L’objectiu és aplegar tota la informació possible per concretar les mesures del Pla de Xoc per a la reactivació econòmica que està elaborant el consistori. El formulari s’està distribuint al teixit empresarial terrassenc a través de la llista de correu electrònic de la qual disposa el govern de la ciutat, però també es pot respondre a través del web municipal. El qüestionari es pot completar des d’ara fins al 31 de maig.

Entre les opcions suggerides a l’hora de preguntar quin tipus de suport seria el més desitjat, l’Ajuntament proposa ajuda en la recerca de finançament, plans individualitzats d’acceleració del creixement i anàlisi de diversificació de producte o mercat. També hi ha una pregunta sobre quines serien les necessitats de formació per al personal de cada empresa, ja que el govern municipal té previst presentar en els propers dies un pla de formació en línia per a empreses, persones emprenedores, comerços i persones en situació d’atur.

Des de l’inici de la crisi del nou coronavirus, l’Ajuntament de Terrassa ha impulsat diferents mesures per ajudar el teixit productiu de la ciutat a afrontar la situació, com aturar el cobrament d’impostos i taxes municipals, reduir la tarifa de l’aigua i facilitar el tràmit perquè els establiments de restauració ofereixin menjar a domicili.

La Cecot considera que el Govern espanyol ha de rescatar les empreses o demanar la intervenció europea

Davant les previsions econòmiques de la Comissió Europea, que estimen una caiguda mitjana del Producte Interior Brut (PIB) a la zona euro  del 7,7% durant el 2020 i a Espanya del -9,4% (amb un atur de prop del 20% i el deute públic situat en el 116% del PIB), la patronal terrassenca Cecot ha elaborat un conjunt de propostes perquè les administracions prenguin decisions que ajudin de manera efectiva a la reactivació i recuperació de les empreses i de l’ocupació.

La primera mesura que planteja  és que el govern espanyol ha de rescatar el teixit productiu tal com va fer amb el sistema financer arran de la passada crisi. Sobretot,  diu, el govern hauria de rescatar les empreses  més vulnerables, les pimes i els autònoms, amb ajudes a fons perdut com estan fent països com a Alemanya el Regne Unit o Estats Units, entre altres. I si el govern no disposa dels recursos necessaris, és la seva obligació recórrer al mecanisme de la intervenció de la Unió Europea per garantir que arribin els recursos, com ja es va fer en el passat amb el sistema financer.

Però mentre arriben els recursos, el govern espanyol hauria d’actuar de forma decidida i contundent contra el frau fiscal i la corrupció, diu. És necessari endurir la legislació per obligar als defraudadors a retornar les quantitats amb uns interessos prou alts com per dissuadir a d’altres. Es calcula que l’any passat el frau fiscal a Espanya va oscil·lar entre el 6 i el 9 per cent del PIB, entre els 74.685 i els 112.028 milions d’euros.

Aprofundint en les mesures, la Cecot troba urgent el pagament a proveïdors de totes les factures que superin els 30 dies des de la data d’emissió, tal com obliga la Llei de morositat i que permetria mobilitzar més de 14.000 milions d’euros.

I des de la perspectiva fiscal, el govern d’Espanya i, també la Generalitat, han d’implantar un sistema d’ajudes fiscals, amb ajornaments i reducció del pagament d’impostos, i en alguns casos amb exoneració de taxes, durant tot el 2020 i part del 2021. Igualment, s’ha de comprometre a no crear noves figures fiscals que puguin reduir la competitivitat a l’establir gravàmens sobre activitats industrials, els sectors productius i el consum. I retornar les devolucions d’IVA sol·licitades.

La patronal aposta pel manteniment dels ERTO durant tot el 2020, simplificant el procediment administratiu perquè l’empresa pugui actuar de manera àgil en funció de la recuperació de la seva activitat. Creu que s’ha de fomentar  la formació ocupacional amb programes de recol·locació de les persones que han perdut la feina. També considera que totes les administracions públiques han d’incentivar l’autoocupació, facilitant la consolidació dels treballadors autònoms i la creació de noves empreses, i s’ha d’incentivar el mercat de compra-venda de negocis, com el programa Reempresa.

En l’apartat dels autònoms, no té sentit que hagin de pagar les quotes més altes de tota la Unió Europea per poder treballar, més quan caldrà actuar en dos sentits i en paral·lel: fomentar l’autoocupació i lluitar contra l’economia submergida.

També cal, diu, revisar la política energètica que penalitza les empreses i els consumidors amb les tarifes elèctriques més altes de l’Europa. És l’hora d’accelerar la revisió del model dels costos del sistema i eliminar conceptes que no són pròpiament energètics i que haurien d’estar finançats pels pressupostos generals de l’Estat (PGE). Igualment, s’han de revisar les tarifes de distribució que discriminen territoris, impulsar la generació i distribució descentralitzada d’energia elèctrica i acabar amb el model d’oligopoli dominant. Així, diu, s’abaratirien els costos de producció i, per tant, la factura que paga el consumidor final seria menor. La Cecot considera que s’ha d’ apostar per una agenda de descarbonització de l’economia a tot Europa com a motor de desenvolupament econòmic per frenar i revertir el canvi climàtic.

 

El Consell Comarcal proposa un espai de concertació per lluitar contra la crisi

Al voltant d’un 28 per cent de la població assalariada del Vallès Occidental està afectada per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, ERTO, dos punts per damunt de la taxa de tot Catalunya. L’atur va augmentar el mes de març un 5 per cent i ara la taxa se situa en l’11,8 per cent, similar al setembre del 2008, a l’inici de l’anterior crisi econòmica. Aquestes dades reflecteixen l’impacte de la crisi de la Covid-19 que accelera la destrucció d’ocupació i amenaça la situació de moltes famílies.

Des del Consell Comarcal “s’està amatent a les pròximes setmanes per ser capaços de generar una resposta col•lectiva i generar un espai de concertació on s’hi trobin totes les administracions i els agents econòmics i socials”, en paraules del seu President Ignasi Giménez, tal i com s’ha fet en d’altres ocasions. L’Observatori del Consell Comarcal ha elaborat un complet informe sobre l’impacte econòmic de la pandèmia que es pot consultar aquí.

En l’actualitat, al Vallès Occidental hi ha 89.280 persones afectades per ERTOS, un augment de l’11,3 per cent que s’ha detectat només en els darrers 30 dies. Al març, l’atur va pujar en 2.619 persones respecte al mes anterior trencant la dinàmica positiva dels darrers anys. La tendència a la majoria de municipis del Vallès Occidental és la disminució d’assalariats i autònoms amb caigudes de fins el 5 per cent. En total des de les diferents poblacions de la comarca s’han adoptat 179 mesures, 70 de les quals de suport social, 65 fiscals i 44 de suport laboral.

El Govern proposa un pacte de ciutat per sortir més ràpid de la crisi

El Govern proposa un pacte de ciutat o per a la reactivació econòmica, a l’estil del recent aprovat Pacte per a l’Ocupació però d’un abast encara més gran, per fer front a la crisi econòmica i social de després de la pandèmia del Covid-19. En la Comissió d’aquest dimecres de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, el Govern ha proposat arribar al màxim consens possible per elaborar un Pla que englobaría Cultura, Esports, Comerç i Turisme, alguns dels sectors que es preveuen més afectats en sortir del confinament.

En la pròxima Junta de Portaveus d’aquest divendres, d’on hauria de sortir el pacte, ja es podría començar a determinar la metodología de treball per arribar a un gran acord de ciutat entre partits polítics i agents socials i econòmics de la ciutat per a la reactivació econòmica postpandèmia. En la comissió, el Govern que ja ha ajornat alguns impostos, ha passat comptes de les primeres mesures d’urgència que s’han près des de l’Ajuntament per fer front a la pandèmia. A banda de les actuacions socials i sanitàries, en l’àmbit econòmic l’Ajuntament impulsa el Market Place, un espai de trobada virtual on conflueixen les ofertes, demandes i les necessitats del mercat per impulsar el desenvolupament de projectes i generar activitat económica.

Pel què fa a l’economia cultural el consistori està ultimant les bases per al “Terrassa crea” una nova forma d’aprofitar les oportunitats que genera la crisi i impulsar noves fomes de creació des de les diferents vessants de la Cultura. A falta encara de concretar un pressupost aquest programa donarà ajuts per potenciar la creació des de la ciutat i per la ciutat sense deixar de banda la projecció cultural a l’exterior. Uns ajuts a les produccions pròpies de totes les branques culturals, escèniques, visuals o residències artístiques i cercant la col•laboració d’altres administracions.

Els sectors amb un futur més incert són l’esportiu i el relacionat amb el turisme. Si bé des de Turisme es confía que després de la crisi sanitària els viatges de proximitat poden experimentar una millora de la demanda, els clubs i entitats esportives veuen amb preocupació una recuperació més inmediata. Pel què fa al comerç l’Ajuntament està elaborant un retrat de la petita activitat comercial a la ciutat, per donar tot el seu suport quan acabi la pandèmia.

Càritas experimenta un augment de famílies que demanen ajut

En els darrers dies Càritas experimenta un augment de la demanda d’ajut per part de famílies amb pocs recursos que necessiten suport per atendre les necessitats més bàsiques com ara l’alimentació. Algunes d’aquestes persones havíen estat usuaris de l’entitat que tornen després d’haver superat l’etapa de l’anterior crisi económica. Tot i el confinament domiciliar decretat per la declaració d’alarma, personal i voluntaris de Càritas Diocesana continuen fent acollida i acompanyant a les persones que s’hi adrecen per primera vegada a través del telèfon o del correu electrònic.

També continua distribuïnt aliments a les famílies que ho necessiten i atén a les persones sense llar amb el seu servei de d’higiène i dutxes. L’entitat vetlla per les persones que té allotjades en pisos o en el seu centre residencial que com tothom, es mantenen confinats seguint les indicacions de l’administració. L’entitat agraeix les mostres de suport i les ofertes que arriben des de la societat per mantenir l’ajut a les persones que ho necessiten. També les aportacions ciutadanes que en algún cas s’han incrementat davant la nova situació d’incertesa que es presenta.

Caritas fa una crida a cuidar-nos els uns dels altres, vetllant per la salut física i mental, i recomana trucar al veí, mantenint les distàncies de seguretat, per si necessita alguna cosa. L’entitat católica demana als ciutadans, tal i com fa el Govern amb l’estat d’alarma, que tothom es quedi a casa davant la crisi sanitària que estem vivint i anima a participar de la Santa Missa i a resar el rosari a través del seu Canal de You Tube. Caritas recorda que mentre duri el confinament no es dipositi roba als contenidors de recollida per evitar l’acumulació de material.

Sergi Mulet esquiva el coronavirus de Wuhan

Sergi Mulet és l’entrenador a l’escola de futbol base de Wuhan Shangwen, la ciutat xinesa que ara es troba en quarentena a causa del Coronavirus. En el moment d’aïllar la ciutat, Mulet es trobava de viatge a Thailàndia. Ara, i després que l’Hospital Clínic hagi descartat la infecció de la malaltia, encara no té data de retorn a la seva feina.

A finals de desembre quan es van detectar els primers casos del coronavirus, l’entrenador terrassenc es trobava disputant un torneig a una altra ciutat de l’extensa Xina. Després van venir les vacances de Nadal i l’any nou xinès fet que Mulet ha estat fora de Wuhan des d’abans de la crisi sanitària diagnosticada per l’OMS. D’altres espanyols acabats d’arribar de la Xina estan en quarentena a l’espera dels resultats de les proves.

A Wuhan, l’anomenada zona zero del virus, amb col·legis i comerços tancats, ja han mort 213 persones, en una ciutat de més de 10 milions d’habitants. Tot, per evitar la propagació del coronavirus, una espècie de grip més forta de l’habitual i que amenaça d’estendre’s per tot el món.

L’activitat econòmica de la província de Barcelona torna als nivells del 2008

La recuperació econòmica és cada vegada més palpable i evident, almenys, si ens atenem als indicadors de la Memòria Econòmica de Catalunya, que ha presentat el Banco Santander a la Cambra de Comerç de Terrassa.

Les xifres són bones, tant pel que fa al conjunt de Catalunya, la província de Barcelona i el Vallès Occidental. Gairebé totes les dades s’han comparat amb l’any 2008, l’any de referència que serveix per mesurar com estava l’economia just abans que comencés la crisi. La principal conclusió de l’estudi és que la província de Barcelona ha recuperat el nivell d’activitat econòmica d’aleshores en només tres anys.

Al Vallès Occidental les dades també són positives. Pel que fa a l’ocupació, el 2016 es va quedar a les portes d’igualar el nombre d’afiliats a la seguretat social que hi havia l’any 2008.

El Vallès va ser el 2016 la quarta comarca de la província amb més augment de l’ocupació, amb una taxa d’atur del 13,5%, lleugerament per sobre de la mitjana catalana.

De la Memòria Econòmica de Catalunya, que fa 52 anys que es publica, també se n’extreuen altres dades rellevants. Per exemple, que Catalunya surt de la crisi amb més força que el conjunt d’Espanya i que el seu pes econòmic a l’Estat és el més gran que ha tingut des de l’any 2000: representa un 19% del PIB espanyol. També han crescut el nombre d’empreses i les exportacions.