Entradas

El CDMT compra una desena de peces de la fàbrica Rafael Català de València

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa acaba d’adquirir una desena de peces entre teixits, dibuixos, mostres i proves tèxtils provinents de la històrica fàbrica de Rafael Català de València. Amb aquesta compra el Museu contribueix a preservar el ric patrimoni tèxtil en perill de desaparició, i registrar, documentar, fotografiar i penjar a la seva pàgina web les noves adquisicions. Unes peces que passen a formar part de les més de 130.000 que ja acumula el Museu.

Entre les adquisicions destaca aquest bellut de metre vuitanta fet als anys 20 per a decoració. La peça està pintada per l’ordit i després teixida i prové del fons de Rafael Català, una empresa creada al 1770 i autora de teixits com els què decoraven l’habitació dels Kennedy, o de vestits per a la reialesa com la Infanta Cristina o la Reina Letizia.

Un altra de les adquisions són aquestes proves de color de dissenys originals de l’època de destacats dibuixants com són Agustí Esclasans o Romà Jubert. També aquestes mostres amb petits talls conforme van passar els tràmits duaners, o aquesta “posta en carta”, el pas previ per elaborar el teixit amb una màquina Jacquard. Entre les adquisicions del Tèxtil que passen a engreixar el nodrit fons també hi trobem dibuixos i teixits de cotó dels anys 30, probablement destinat per a tapisseries, o un dibuix del també conegut Gràcia i Ferraté.

Al Museu també hi ha arribat un vestit modernista de núvia, de la família de Joana Valls. Totes aquestes noves incorporacions al fons es podran veure en una exposició que el Museu prepara per a l’any 2021, amb motiu del seu 75è aniversari, el primer museu tèxtil de tot l’Estat espanyol.

El CDMT restaura els vestits de Cristóbal Balenciaga que s’exposaran al Museu Thyssen aquest estiu

El vestit que va portar al seu casament Carmen Martínez-Bordiú es troba en aquests moments al Centre de Documentació i Museu Tèxtil. És una de les peces destacades de l’exposició “Balenciaga y la pintura española” que es podrà veure a l’estiu al Museu Thyssen-Bornemisza, a Madrid.

La mostra vol ser un diàleg entre les creacions del dissenyador Cristóbal Balenciaga (1895-1972) i les obres pictòriques de diferents èpoques (del segle XVI al XX) que el van inspirar. Uns 70 vestits es conjugaran amb uns 60 quadres. Les peces provenen de diferents museus i de col•leccions privades.

El CDMT també treballa els vestits i els abrics dels nens que van assistir al casament de la reina Fabiola. En total, una trentena de dissenys dels anys 50, 60 i 70 del segle passat són intervinguts a Terrassa.

Els vestits van començar a arribar a finals de desembre i al febrer hauran d’estar acabats per fer les fotografies del catàleg. El Museu Tèxtil també fa els maniquins que serveixen per exposar les peces de roba i el faldons interiors. Tot a mida perquè els dissenys llueixin al màxim.

La mostra “Balenciaga y la pintura española”, comissariada per Eloy Martínez de la Pera, estarà oberta al públic del 18 de juny al 22 de setembre.

Les activitats de la Setmana de la Ciència es dupliquen respecte l’any passat

Antoni Gaudí s’autodefinia com el darrer arquitecte romà, aquell que va continuar la tradició de l’Imperi Bizantí. El professor de la UPC, Carles Romea, ha impartit aquest dimarts al matí una conferència sobre com l’arquitecte català va aplicar el seu ampli coneixement de geometria, d’història i sobre els materials per crear una sistema original però fortament arrelat en la tradició mediterrània.

És una de les propostes que conforma la programació de la 23a Setmana de la Ciència a Terrassa. També hi ha previstos tallers, visites, jornades de portes obertes o de divulgació científica. En total, 46 actes, pràcticament el doble que l’any passat, que van començar el passat dia 9 i acabaran diumenge, 18 de novembre.

Les propostes s’han duplicat gràcies a la col•laboració i el treball conjunt desenvolupat per diferents organismes i institucions. D’aquesta manera es vol potenciar la divulgació del coneixement i de la ciència i fer més visible aquesta iniciativa.

El Servei d’Universitats i Innovació de l’Ajuntament hi participa activament en l’organització del programa d’activitats, juntament amb la UPC, els museus i la BCT.
Terrassa, com a ciutat universitària, se suma un any més a aquest certament de caràcter anual que s’ha convertit en l’esdeveniment de divulgació de la ciència més important d’Europa.

L’escola del Mag Lari ofereix un taller d’aprenents de mag al Museu Tèxtil

Un grup de nens d’entre 6 i 12 anys, han fet aquest cap de setmana al Museu tèxtil, un taller d’aprenents de mag. L’Escola de màgia Mag Lari ha fet un taller per introduir als més joves en el fascinant món de la il·lusió, en aquest cas en uns senzills però eficaços trucs amb cartes.

Cartes que apareixen i desapareixen, que coincideixen en una pila o s’agrupen en sèries, han provocat primer la sorpresa en els participants que després n’han pogut descobrir el truc. Els millors col·laboradors del popular mag, han impartit destresa i coneixements per captar l’atenció pel món de les cartes màgiques.

Paral·lelament, el Mag Lari ha cedit de forma temporal alguns dels vestits dels seus espectacles en una mostra que encara es pot veure al Centre de Documentació del carrer Salmerón. Per al pròxim diumenge el Museu Tèxtil, en col·laboració amb el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, celebra les Jornades Europees del Patrimoni amb la presentació dels teixits artístics de Francesca Piñol.

El CDMT celebra el Dia Mundial de Teixir en públic a l’era de la Masia Freixa

Dissabte va ser el Dia Mundial de Teixir en Públic, una iniciativa que pretén fer visible aquesta activitat creativa, manual i amb caràcter socialitzador. Aquest any a Terrassa ho han volgut celebrar la botiga de llanes Filing Good i l’entitat Sesta Foresta, juntament amb el Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Per això dissabte van muntar unes parades a l’era de la Masia Friexa, juntament amb el Mercat de les Puces, plenes de llanes i agulles. Tothom qui s’hi va acostar va poder aprendre, gratuïtament, a fer mandales de ganxet i a teixir amb les mans.

El alumnes de l’Institut Terrassa exposen al Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Al Centre de Documentació i Museu Tèxtil es pot veure una exposició, aquest cop elaborada pels alumnes del programa de formació i inserció Tèxtil de l’Institut Terrassa. Es titula Teixint Espais, Teixint Generacions. Els alumnes d’aquest curs han fotografiat espais fabrils en desús de la ciutat i han centrat la mostra en fotografies del Condicionament Terrassenc i del grup de savis i sàvies, voluntaris del Museu Tèxtil. El títol de l’exposició engloba l’objectiu inicial del projecte: retrobar el passat tèxtil de Terrassa en els espais i les persones que encara són presents. D’altra banda, reflecteix també el treball i la relació intergeneracional que s’ha establert entre els joves alumnes i els voluntaris del Museu.

El Museu Tèxtil acull una exposició sobre Oxirrinc, un dels jaciments egipcis més grans

Un dels jaciments més grans d’Egipte, dels segles VII i VI abans de Crist, es pot descobrir aquests dies en una exposición al Centre de Documentació i Museu Tèxtil, del carrer Salmerón. Es tracta d’Oxirrinc, l’antiga Per-Medjed i únic jaciment pel què fa al temple dedicat al déu Osiris. Aquest lloc s’anomena Oxirrinc (El-Bahnasa) des de l’època helenística, perquè un peix anomenat així, es va convertir en símbol de la ciutat i fou venerat pels seus habitants.

A la mostra hi ha maquetes del temple dedicat al culte del déu Osiris, únic temple subterrani i complet trobat a Egipte en honor a aquest déu. També hi ha diverses fotografies i la maqueta permet acostar-nos a una tomba enorme amb les diverses sales, la decoració pictòrica i els sarcòfags de pedra que s’hi han trobat. Una segona part permet descobrir la Necròpolis Alta (tombes saïtes, grecoromanes i coptes) i la fortalesa paleobizantina, un enorme recinte amb estances de carácter senyorial i religiós.

Per aquest dijous hi ha prevista una conferència sobre la mostra a càrrec del catedràtic de la Universitat de Barcelona i director del Servei d’Antiguitats d’Egipte de la Universitat, Josep Padró, que ja ha participat de l’acte d’inauguració i actualment gestiona el jaciment d’Oxirrinc.