Entradas

L’Ateneu Terrassenc recorda Joan Ciurana, «Matraca», amb una ruta per Ca n’Aurell

La vida del popular artista egarenc Joan Carles Ciurana, més conegut com a Joan Matraca, ha estat el fil conductor d’una ruta pel barri de Ca n’Aurell aquest dissabte.

Una trentena de persones han recorregut els carrers del barri, des de la rambla d’Ègara i fins a la plaça del Tint, repassant la vida d’un dels seus veïns més coneguts a la ciutat, el pintor Joan Matraca, desaparegut fa poc més de tres anys.

La ruta ha passat per indrets com la plaça del Progrés, l’església de la Sagrada Família o el parc de Sant Jordi, descobrint alguns espais desconeguts i, també, obres d’art que passen desapercebudes.

El recorregut també ha comptat amb la participació de l’Associació de Veïns de Ca n’Aurell, que ha explicat i compartit amb els participants els seus projectes i reflexions sobre el barri.

La ruta dedicada a Ca n’Aurell i a en Joan Matraca s’inscriu dins del cicle Barris de Terrassa. De fet, la d’aquest dissabte és la setena ruta organitzada per Ferran Peña, membre de la junta de l’Ateneu Terrassenc, per conèixer millor alguns barris de la ciutat. Entre els barris que s’han visitat fins ara hi ha, per exemple, La Cogullada, Poble Nou, Ègara o Les Fonts.

Les futures instal·lacions de Prodis al Vapor Cortès, més a prop

La Junta de Govern ha aprovat aquest divendres el canvi d’usos de dues de les naus de l’antic Vapor Cortès, al nord del barri de Ca n’Aurell. Si fins ara estaven qualificades com a «altres equipaments», des d’avui han passat a ser «d’ús d’equipaments de serveis socials». El motiu és que són les naus que acolliran les futures instal·lacions de la Fundació Prodis, destinades a l’assistència a les persones amb malalties mentals o paràlisi cerebral. Ubicades al número 56 del carrer del Bruc, tenen una superfície conjunta de 3.628’66m². La cessió de l’espai a l’entitat per part de l’Ajuntament, totalment gratuïta, es va acordar al ple municipal del 26 d’abril de 2019. Avui, gairebé dos anys després, la Junta de Govern ha donat el vistiplau a aquest canvi d’usos, però sense apuntar cap data perquè les noves instal·lacions siguin una realitat. De moment, el Pla especial de canvi d’ús urbanístic aprovat avui seguirà el protocol establert: estarà un mes en exposició pública i s’enviarà a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona.

Pel que fa a la resta de l’àmbit del Vapor Cortès, un total de dinou naus amb diversos patis que sumen una superfície total de 70.209m², el darrer mes de juliol la Junta de Govern va aprovar-hi la construcció de 803 habitatges, dos equipaments i nous espais lliures. Segons l’Ajuntament, un dels objectius és que el barri de Ca n’Aurell disposi «d’un espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social». El repartiment del sòl serà del 51’70% per a espai públic i del 48’30% de propietat privada. El 70% del sector seran futurs habitatges, dels quals 160 seran de protecció pública. A més, s’obrirà un nou eix cívic amb prioritat per als vianants al carrer de Frederic Soler, el qual servirà per estructurar els nous espais.

Per ara, els terminis que apunta l’Ajuntament són que les obres d’urbanització d’iniciativa privada s’haurien d’iniciar durant els pròxims dos anys i acabar abans de 2024, mentre que les obres d’edificació trigarien menys de vuit anys a partir de la recepció de les obres d’urbanització. En el cas de l’habitatge protegit, se n’haurà d’iniciar la construcció en un termini de dos anys des de la recepció de la urbanització i finalitzar-lo en tres anys.

 

 

Divendres i dilluns es tallaran per obres quatre cruïlles de la ciutat

L’Ajuntament millora l’accessibilitat i la seguretat en quatre cruïlles de la ciutat. Demà divendres i dilluns dia 5 es faran treballs d’asfaltat i millora en vials on caldrà tallar-hi la circulació. Demà es treballarà a Sant Pere Nord, a la cruïlla de Mossèn Tatcher amb els carrers de Sant Cugat i d’Ullastrell. En aquests dos carrers es posaran tanques que seran visibles des dels carrers Frederic Mistral, Frederic Monpou i Periodista Grané. Els vehicles que circulin per la zona es desviaran pel carrer de Manresa.

Dilluns que ve s’actuarà al Cementiri Vell, en concret a la cruïlla del carrer Miquel Servet amb Marianel·lo Bosch i Mare de Déu del Pilar. A Can Palet es treballarà al carrer d’Àngel Guimerà amb Concepció Arenal. El tall de trànsit es farà des d’Àngel Guimerà amb Menéndez i Pelayo i a Concepció Arenal passada la cruïlla d’Àngel Guimerà. Els talls es faran des d’un quart de deu del matí fins les 7 de la tarda.

Els treballs afectaran el recorregut de les línies d’autobus L7, L9 i L10 que faran itineraris alternatius. També hi hauran talls a Ca n’Aurell. En concret al carrer Bruc amb Pi i Margall, i Bruc amb els carrers Josep Trueta, Frederic Soler i amb el passatge de l’Obrer.

Aprovada la transformació de l’àmbit del Vapor Cortès, a Ca N’Aurell

Amb l’aprovació d’aquesta figura de planejament urbanístic, l’Ajuntament impulsa la transformació d’un gran espai degradat de 70.209 m², que està situat al nord del barri de Ca n’Aurell. L’àmbit afectat comprèn el conjunt de les illes delimitades pels carrers de Josep Trueta, Pare Llaurador, Pi i Margall i Ausiàs March. La modificació puntual del Pla de Millora Urbana, aprovada a la Junta de Govern celebrada el 17 de juliol, contempla petits ajustos en l’ordenació d’aquest sector que l’adapten a les noves necessitats normatives, de gestió urbanístiques i de planejament que, a més, el fan més sostenible econòmicament.

Aquesta transformació comportarà la construcció de nous edificis amb usos terciaris, comercials i residencials, equipaments comunitaris i la creació d’un nou eix cívic al carrer d’en Frederic Soler.

Un dels objectius és dotar al barri de Ca n’Aurell d’un espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social. Amb aquest tràmit s’inicia el procés que ha de permetre iniciar les obres d’urbanització d’aquest gran espai, on s’havia ubicat l’antic complex fabril del Vapor Cortès. Actualment, es conserven 19 naus, algunes d’elles en un deficient estat de conservació, i vuit patis situats entre aquestes edificacions. La proposta de planejament preveu la conservació i, en el seu cas, substitució de les naus antigues per noves construccions que mantinguin la volumetria, les façanes i la composició dels espais, preservant la identitat del conjunt industrial i el caràcter d’un teixit urbà molt característic de la història tèxtil de Terrassa.

El nou planejament preveu que el 51,70% del sòl es destini a espai públic i el 48,30%, a sòl privat. La transformació d’aquest àmbit comportarà la creació del nou eix cívic al carrer de Frederic Soler, que recorrerà tot el sector de sud a nord, en un tram que actualment no està obert. Serà un vial amb prioritat per als vianants, que servirà per estructurar els diferents espais lliures, i on es preveu que tot el sostre d’activitat (comercial, local i d’oficines) hi faci façana. També es contempla la construcció de 160 habitatges de protecció pública del més de mig miler d’habitatges nous i de dos equipaments, dels quals un s’ubicarà en els terrenys delimitats pels carrers de Frederic Soler, Bruc, Josep Trueta i la prolongació de Vázquez de Mella, mentre que l’altre es construirà entre els carrers de Frederic Soler, Bruc, JosepTrueta i Doctor Turró (marcats en groc en el plànol). En total, es calcula que un 70% del sostre del sector es destini a habitatge i un 29,7% a activitats.

En definitiva, amb aquest nou planejament es millora l’ordenació i s’optimitza la situació dels equipaments i dels espais lliures en un àmbit format per edificacions industrials de l’antic Vapor Cortès.

Terminis i execució del projecte
El Pla de Millora no estableix cap pla d’etapes i sí dos polígons d’actuació. Les previsions inicials apunten al fet que primer es desenvoluparà el Polígon 1 (carrers Pi i Margall, Bruc, Frederic Soler, Pare Llaurador, Josep Trueta, prolongació de Vázquez de Mella i passeig del Vint-i-dos de Juliol) i, a continuació, el Polígon 2 (carrers Frederic Soler, prolongació de Vázquez de Mella i plaça de Miquel Utgés).

Es calcula que les obres d’urbanització, d’iniciativa privada, es puguin iniciar en un termini de dos anys, com a màxim, des de la seva aprovació definitiva i puguin finalitzar abans de 2024. Pel que fa a l’edificació, es preveu que es pugui finalitzar en
un termini inferior a vuit anys, des de la recepció de les obres d’urbanització. En relació amb l’habitatge protegit, s’hauran d’iniciar en dos anys, com a màxim, des de la recepció de la urbanització i caldrà finalitzar-lo en tres anys.

Història del Vapor Cortès
El 5 de desembre de 1901 es posa nom a diferents carrers que s’estan configurant al barri de Ca n’Aurell i un d’ells, el de Frederic Soler (poeta i fundador del teatre català) servirà per donar accés a tot un seguit d’edificis que s’estan construint. En
una primera etapa d’urbanització del sector, s’aixequen diferents naus industrials (anomenades quadres, en aquell moment): la raó social de Matarí i Salallasera (1905); d’Ullés, Margarit i Comerma (1906); de Samaranch i Cortès (1920-24).

Als anys 20 del segle XX, es comença a configurar un gran espai industrial amb un nombre important d’empreses aprofiten la disponibilitat de terreny per a construir. Segurament, també ho fa la família Roqué, constituint el què s’anomenarà Vapor
Roqué. L’any 1928, la vídua de l’industrial Jaume Castells (titular de la raó social «Joaquim Roqué, vídua Castells») instal·larà l’empresa al número 15 del carrer d’en Frederic Soler. Aquesta empresa era un dels antecedents que de la històrica empresa «Filatures Castells SA», que hi quedarà instal·lada fins al seu tancament el 1995. També l’any 1928, l’empresari Ramon Cortés i Grau construeix una quadra industrial en aquell sector.

Ramon Cortés va ser membre de diferents entitats i associacions de caràcter polític i industrial, com per exemple del Círcol Egarenc -d’on era secretari el 1918-, de l’Institut Industrial -d’on era tresorer el 1918- o de l’Associació Nacionalista -d’on era tresorer el 1922-. Fou també el quinzè president de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (1933-1935) i president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana (1946-1955). La seva rellevància en l’àmbit de la indústria terrassenca, va fer que la seva quadra industrial, el Vapor Cortès, acabés donant nom al polígon industrial d’empreses tèxtils configurades al voltant dels carrer d’en Frederic Soler, Bruch, Pare Llaurador, Severo Ochoa, Doctor Turró, i Josep Trueta.

L’activitat industrial en aquest sector es perllongà fins als anys 90 del segle XX, en què va començar a declinar de manera inexorable.

Josep Puy escriu ‘Carta de grisos’, infància i adolescència al barri de Ca n’Aurell

El terrassenc Josep Puy recull en un llibre anècdotes, records i experiències de la seva infància i adolescència al barri de Ca n’Aurell. Carta de grisos és un assaig autobiogràfic dels 5 als 18 anys en el si d’una família de botiguers. Aquesta autobiografia s’acompanya d’un nombre considerable d’imatges, sovint inèdites, de la ciutat, el barri i l’àmbit familiar entre 1960 i el 1973.

Vicenç Villatoro ha escrit el pròleg d’aquest llibre, que s’inspira en alguns treballs autobiogràfics com els de Miquel Borrell, Rafel Nadal, Feliu Formosa o Jaume Comellas.

Puy ha estat durant 22 anys professor associat en del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha format part de nombroses entitats culturals de la ciutat. Va ser fundador del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, de la revista Terme, patró de l’Arxiu Tobella, president de l’Ateneu Terrassenc  i president del Rotary Club de Terrassa.

Representants i promotors demanen als ajuntaments que posposin els actes culturals en comptes de suspendre’ls

L’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) ha compartit avui un manifest on reclama als ajuntaments que deixin de cancel·lar els actes culturals i passin a posposar-los. La petició concreta és que els espectacles s’ajornin a dates d’aquest 2020 i que, si això acaba resultant impossible, es pagui igualment als artistes en concepte d’indemnització. L’actual estat d’alarma ha obligat a suspendre tots els actes multitudinaris i des de l’entitat es demana ajudar el món de la cultura en comptes de desatendre’l. És per això que el manifest també afirma que els governs municipals haurien de mantenir les partides pressupostàries destinades a cultura i festes. ARC demana a alcaldes i regidors que tinguin en compte la situació econòmica dels artistes que ara mateix veuen impossible dur a terme la seva feina, recordant també que ara mateix molts d’ells estan regalant la seva música, tant des dels balcons com a través d’internet.

A Terrassa, de moment l’estat d’alarma ja ha obligat a suspendre la Festa Major, l’Espai Vapor i el Primavera Roc Festival, així com les festes majors de l’Antic Poble de Sant Pere i de Ca n’Aurell. Sí que s’han ajornat, per ara sense data, el Festival Jazz Terrassa, la Culturassa i els concerts de la Casa de la Música. El nou festival Maleducats, impulsat pel raper Lildami i previst inicialment pel 9 de maig, encara té previst celebrar-se el 18 de juliol.

El manifest promogut per ARC compta amb el suport de l’Acadèmia catalana de la música, Cultura en lluita, l’Associació catalana d’intèrprets de música clàssica, l’Associació de músics de jazz i música moderna de Catalunya, l’Associació de músics de Tarragona, l’Associació de músics professionals de Catalunya i la Societat de blues de Barcelona. També es possible adherir-s’hi individualment. L’etiqueta a les xarxes és #laculturanoessuspenesprorroga.

 

 

Arrenca una renovada programació de festes per un «Nadal per a tothom»

Arrenca la campanya de Nadal amb l’entrada en funcionament, un dia més tard del previst a causa de la pluja, de la pista de gel a la plaça Nova i que estarà oberta fins el 7 de gener. Una pista impulsada pel Gremi d’Hostaleria que fa servir aigua reciclada i utilitza energia 100 per cent verda.

Aquesta és la principal novetat d’una àmplia i renovada programació familiar de Nadal, presentada aquest migdia a la Casa Museu Alegre i que combina noves propostes, concerts i les activitats tradicionals, amb les compres als comerços de la ciutat. En conjunt són uns 500 actes, repartits també pels eixos comercials dels districtes que es faran des d’ara i fins passat Reis. Entre la programació als barris destaca el Caga Tió, el mercat de les puces i la particular visita d’un patge femení a Ca n’Aurell, o la cabana del Pare Noel a l’eix comercial Terrassa Nord.

També el Joc dels Caganers pels aparadors del centre, amb la participació dels usuaris de FUPAR. Una altra de les novetats és el “Terrassa vibra”, un programa experimental d’actuacions musicals gratuïtes en diversos espais pels carrers de la ciutat. Terrassa Centre també disposa d’uns tiquets amb activitats per la canalla, mentre els pares realitzen les compres de Nadal.

I també les tradicionals cantades, els pessebres, el caga tió, el patge Xiu-Xiu, l’home dels nassos, la festa de la llufa i la festa de Cap d’Any per arribar a la gran Cavalcada de Reis. Aquest any tota la programació estarà en l’app descarregable “Terrassa Nadal”.

L’ajuntament amplia la zona 30 a cinc barris més de Terrassa

L’Ajuntament ampliarà les zones 30 als barris de Ca n’Aurell, Sant Pere, Pere Parres, Cementiri Vell i Escola Industrial-Plaça Catalunya. L’objectiu és ordenar la mobilitat i millorar la seguretat viària aplicant mesures de pacificació del trànsit.

Aquesta actuació afecta els cinc barris més propers a la futura Zona de Baixes Emissions. Les obres, que duraran dos mesos, van a càrrec de l’empresa Api Movilidad S.A. i tenen un pressupost d’adjudicació de 60.000€. D’aquesta manera, la zona 30 arribarà al 55% dels barris de Terrassa.

En aquests cinc barris s’ampliarà la xarxa de carrers amb velocitat màxima de 30 km/h i s’instal·larà nova senyalització per advertir-ho.

Els primers barris on s’implantaran els canvis seran Ca n’Aurell, Sant Pere i Pere Parres. Més endavant es continuarà per Cementiri Vell i Plaça Catalunya-Escola Industrial.

El servei de mobilitat explica que totes aquestes mesures s’adopten per reequilibrar l’espai públic, condicionant una xarxa del vehicle motoritzat més optimitzada i eficient i promocionant els desplaçaments a peu, en bicicleta o en transport públic.

La primera zona 30 es va implantar a Terrassa l’any 2005, a Can Roca. Des de llavors, comptant la nova zona de Can Tusell, la ciutat suma un total de 18 zones 30 distribuïdes a 18 barris.

L’Associació de Veïns de Ca n’Aurell renova la Junta directiva

Es renova la Junta de l’Associació de Veïns de Ca n’Aurell, que s’aprova per aclamació en una Assemblea Extraordinària. La presidenta és Esther Nosàs i Ivette Baldó queda com a vicepresidenta. Gerard Català és escollit com a tresorer i Mariona Rierola com a secretària. Juan Matarin, Anna Sorribes, Montserrat Moya i Francesc de Paula Carmona són vocals, mentre que Carme Ripoll és la coordinadora.

La nova Junta es donarà a conèixer a través de les xarxes socials per apropar-se al veïnat i comerços del barri i millorar una xarxa amb les entitats que els aportin nous espais i voluntaris. L’associació també impulsarà diverses xerrades sobre seguretat o residus i crearà noves comissions de treball per millorar la participació del veïnat en l’organització de la Festa Major. I tot, diuen, per convertir el barri més gran de Terrassa en un gran barri.

La Festa Major de Ca n’Aurell viu el primer castell de vuit dels Castellers de Terrassa

Diumenge els Castellers de Terrassa van actuar amb motiu de la Festa Major de Ca n’Aurell, barri on es troba situat el local de la colla i amb el qual hi participen activament en diferents actes durant tot l’any. Ja a la primera ronda, els del carrer Pasteur van descarregar el set de set, el primer de la temporada, que tot i pujar un xic remenat es va descarregar amb total solvència. La cosa anava d’estrenes i és que a la segona ronda els Castellers van descarregar el primer castell de vuit de la temporada. El quatre de vuit, també anomenat “carro gros”, va pujar amb la tranquil·litat d’aquells castells que tenen la feina feta a l’assaig. Excel·lent treball a nivell de troncs, canalla i pinyes que no van deixar bellugar l’estructura més del necessari, només a la sortida dels dosos el castell va tenir aquell punt de moviment que tenen els primers grans castells de l’any. Per tancar la seva actuació, els Castellers de Terrassa van descarregar el cinquè dos de set de l’any i dos pilars de cinc.

Josep Francesc Cortès, cap de colla dels Castellers, fa la següent valoració: “Portem diversos dies dient-ho, el treball a l’assaig és el correcte i només ens calien aquelles quatre mans que ens permetin posar una mica més de pes a dalt. Molt contents per l’estrena del quatre però sobretot posem en gran valor la feina amb el set de set, un castell ample que ens permet treballar més de gent a tots els nivells, fet que ens ajudarà a estar preparats per a totes les actuacions.”

Els Castellers d’Esparreguera per la seva banda van descarregar el tres de set, el quatre de set, el cinc de sis i dos pilars de quatre. Els Tirallongues de Manresa van descarregar el tres de set, el quatre de set, el quatre de sis amb el pilar, el pilar de cinc i dos pilars de quatre. I els Castellers de Badalona, últims en ordre d’actuació van descarregar el tres de set, el quatre de set, després d’un primer intent desmuntat, el quatre de sis amb el pilar, el pilar de cinc i dos pilars de quatre, un d’ells aixecat per sota.

Resum actuació:
Castellers de Terrassa: 7d7,4d8,2d7,2pd5
Castellers d’Esparreguera: 3d7,4d7,5d6,pd5,2pd4
Tirallongues de Manresa: 3d7,4d7,4d6a,pd5,2pd4
Castellers de Badalona: 3d7,id4d7,4d7,4d6a,pd5,2pdd4

Prova de dos de vuit amb folre
A final de l’actuació, els Castellers de Terrassa van realitzar una prova de dos de vuit amb folre fins a quints. Conscients que queda poc menys d’un mes per la gran cita, els blauturquesa no volen deixar res al fons de l’armari i treballaran de valent aquests assajos per a dur-hi els màxims castells.