Entradas

Els vallesos s’enduen un 27% dels ajuts a la reindustrialització

Un total de 44 projectes han rebut 27 milions d’euros dels ajuts a la reindustrialització del Departament d’Empresa i Treball. Aquesta quarentena d’iniciatives estan repartides en 16 comarques on destaquen els dos vallesos. Així el Vallès Occidental i l’Oriental concentren 12 dels 44 projectes, un 27% del total. En aquest sentit, hi ha 17 sectors representats on destaca la indústria química i matèries plàstiques.

Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller d’Empresa, Roger Torrent . Ho ha fet des de la planta de Flaçà de l’empresa gironina Hamelin Brands (Oxford). Es tracta d’una de les beneficiàries dels ajuts que relocalitzarà part de la producció que fins ara feia a França.

Aquestes xifres de la línia d’ajuts suposen un increment del pressupost del 45,1% respecte la convocatòria del 2021. I l’execució d’aquests projectes suposarà una inversió global de 519 milions d’euros a Catalunya i es traduirà en 1.838 llocs de treball, la majoria de nova creació.

La línia d’ajuts a la reindustrialització, que té un import màxim per projecte de 2,3 milions d’euros,  s’adreça a donar suport a actuacions de reindustrialització, outplacement, relocalització, noves inversions i adquisició d’empreses en dificultat.

L’Ajuntament vol equiparar els ajuts de les famílies nombroses i les monoparentals

Tots els grups municipals impulsaran un acord de Junta de Govern per demanar a l’estat un canvi en la normativa per atorgar subvencions i equiparar els ajuts de les famílies nombroses a les famílies monoparentals. Ara per ara l’Ajuntament havia establert una línia d’ajuts pel pagament de l’Impost de Béns Immobles, l’IBI, per a persones amb pocs recursos i les famílies monoparentals.

L’Estat ha denegat aquest sistema de pagament i ara el Consistori està buscant una nova fórmula per fer arribar els ajuts al centenar de casos que hi ha a Terrassa. L’objectiu de l’Acord és que d’altres ajuntaments se sumin a la iniciativa i aconseguir canviar la Llei estatal d’Hisendes Locals que regula aquest tipus de subvencions.

D’altra banda a la Comissió de Serveis Generals i Govern Obert també s’ha aprovat una pròrroga de set mesos en la concessió a les empreses que gestionen el Servei d’Atenció Domiciliària, el SAD. El temps suficient per concloure un estudi sobre la millor forma de gestió del servei a domicili, i negociar un nou contracte-programa amb la Generalitat que regularà els pròxims 4 anys de l’atenció domiciliària a la ciutat.

Terrassa opta a un ajut per impulsar el projecte ‘Vapor.0 Turisme Industrial Sostenible’

Terrassa vol tenir un pes específic en les principals destinacions turístiques i ser porta d’entrada i arribada d’altres rutes turístiques de tot Catalunya. Per això ha elaborat el projecte «Vapor.0 Turisme Industrial Sostenible» valorat en uns 7 milions d’euros per remodelar, condicionar, preservar i potenciar el fons artístic del passat industrial de la ciutat.

De moment Terrassa opta a uns ajuts per a la sostenibilitat turística emesos pel Ministeri, per aconseguir una part dels 660 milions d’euros que es repartiran aquest any per tot l’Estat. Les primeres actuacions del projecte, algunes de les quals ja estan pressupostades en els comptes corrents municipals, són la conversió de la Masia Freixa en un centre d’interpretació del Modernisme, la rehabilitació museística de la Casa Museu Alegre de Sagrera i la millora de la Sala Muncunill i el Condicionament Terrassenc.

Sigui quin sigui el destí final dels ajuts i subvencions, amb aquest projecte Terrassa marca les línies estratègiques per atraure un turisme industrial sostenible, competitiu i de qualitat. Tot, entre unes 22 actuacions repartides en els àmbits de la sostenibilitat, l’eficiència, la transició digital i la competitivitat, per recuperar i conservar els més de cent espais fabrils i elements protegits del passat industrial de la ciutat.

Terrassa Crea ofereix suport econòmic a 28 projectes artístics

La iniciativa de suport econòmic al sector professional artístic Terrassa Crea, impulsada per l’Ajuntament de Terrassa a través del Servei de Cultura, ha subvencionat a un total de 28 projectes culturals vinculats a diverses disciplines (arts escèniques, música, arts visuals o literatura i pensament) dels quals 17 es podran veure aquesta mateixa temporada dins de les temporades artístiques professionals del consistori o dels cicles propis del servei municipal de Promoció i Difusió Cultural.Les subvencions a la creació per a l’any 2021 estan dotades amb un total de 200.000 euros.

Terrassa Crea és la resposta municipal  davant la necessitat d’impulsar línies de suport, per tal que la formació, el talent i la creació artística trobin espais per a la consolidació de projectes que contribueixin a la millora de l’expressió cultural de la nostra societat. Els projectes presentats  han hagut de respectar i observar els principis de perspectiva de gèneres, accessibilitat pel que fa a capacitats socioeconòmiques, d’origen o capacitats diverses, i de sostenibilitat.

La convocatòria dels ajuts va comportar la presentació de 67 sol·licituds, dels quals se’n van admetre 28 i se’n van desestimar 39 després de l’avaluació dels projectes. Entre els motius principals per desestimar projectes trobem no haver presentat la documentació mínima requerida a les bases, no ajustar-se a l’objecte de les bases de la convocatòria i no haver assolit la puntuació mínima en els criteris d’avaluació.

Concedides 5.013 beques de menjador, més de la meitat complementades per l’Ajuntament

Per al curs 2021-2022, a Terrassa s’han sol·licitat 6.741 beques de menjador, 896 més que l’anterior. D’aquestes, s’han aprovat 5.013. Gairebé 1.300 han estat denegades, en la majoria de casos per superar el llindar de renda o el capital immobiliari. La resta de les no aprovades, estan a l’espera de resolució per part del Consell Comarcal o falta presentar algun paper. Al llarg del curs es poden sol·licitar ajuts.

L’Ajuntament de Terrassa complementarà fins al 100%, 2.377 beques, que se sumen a les 279 aprovades inicialment amb el total de la quantitat dels menús. Així, 2.656 ajuts són al 100% del rebut i 2.357 al 70%. La gran majoria de les beques totals són per a famílies monoparentals (2.642).

Pel que fa a la comarca, s’han presentat 22.961 sol·licituds per accedir a una beca de menjador. Un 6,9% més respecte el juliol de l’any passat. El curs comença amb 16.323 beques atorgades al Vallès Occidental, pendents de la resolució d’incidències i d’altres demandes que es puguin registrar al llarg del curs. La gran majoria dels ajuts són del 70% de l’import dels àpats (15.145).

Segons el Consell Comarcal, les sol·licituds d’ajut s’han incrementat prop d’un 25% en els quatre darrers cursos escolars. La pandèmia ha accentuat la tendència a l’alça.

Arranquen 32 casals d’estiu municipals per a uns 2.400 infants i joves

Aquesta setmana han començat els 32 casals d’estiu municipals amb 15 entitats de lleure que organitzen activitats per a uns 2.400 infants i joves de la ciutat. La vintena de monitors de la Fundació Educativa Terrassa que gestiona dos casals més, organitzava aquest dimecres les activitats per als 240 nens inscrits a l’Escola Agustí Bartra.

Nens i nenes d’entre 3 i 12 anys que fins a finals de juliol i també durant el mes d’agost, faran esport, manualitats, jocs d’aigua, sortides i piscina, entre moltes d’altres activitats. Per segon any amb mesures anticovid menys restrictives que l’any anterior. Els casals municipals tenen una durada d’entre dues i cinc setmanes amb horari de matí i tarda i la possibilitat de quedar-se a dinar.

A través de Serveis Socials, l’Ajuntament ha disposat un sistema d’ajuts econòmics que cobreixen, segons el cas, una part o la totalitat de la inscripció i del servei de menjador. Hi ha unes 300 places per a persones amb capacitats diverses. L’Ajuntament ha invertit prop d’1’5 milions d’euros en els casals d’estiu 2021.

La CECOT torna a celebrar la seva assemblea anual de forma presencial

La Cecot posarà a debat la tendència creixent de la publificació de serveis i la necessitat d’unes noves bases de cooperació publicoprivada. L’impacte directe de la pandèmia en l’activitat productiva dels diferents sectors econòmics centra l’assemblea anual ordinària de la Cecot. L’entitat tanca un exercici 2020 amb un volum de gestió que s’ha vist pràcticament triplicat en els serveis essencials com l’atenció al soci, els comunicats de novetats informatives o l’assessorament en àmbits com el laboral, el financer i el fiscal. Antoni Abad avança que la Cecot posarà en marxa la redefinició d’un nou pla d’acció per als propers anys que emfatitzi la personalització en l’acompanyament empresarial. “Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba. Així que el segon semestre ens centrarem en elaborar un nou Pla estratègic que començarem a implementar el 2022”.

La Cecot va recuperar ahir al vespre el format presencial per l’assemblea general ordinària a la seu del carrer Sant Pau, després d’un any excepcional de pandèmia i de reunions telemàtiques. Abans de l’aprovació de la memòria d’activitats, els diferents representants sectorials a l’assemblea van protagonitzar un espai d’intervencions per posar en comú quina ha estat la situació del darrer any en el seu sector d’activitat, quina és la situació actual i quines perspectives tenen per al proper any. Sota aquesta premissa representants del metall, el tèxtil, l’automoció, el químic, el plàstic, el comerç minorista, l’alimentació, el transport, els diferents serveis, i entre ells els centres esportius, van exposar durant més d’una hora l’impacte de la covid-19 en les diferents activitats que es desenvolupen a cada sector.

Malgrat les casuístiques pròpies de cada sector es va posar de manifest algunes situacions compartides per molts d’ells com ara l’increment dels costos de les primeres matèries, en especial totes les derivades del petroli, que han tingut afectació en sectors com el de la transformació del plàstic, les filatures i teixidors, el químic, el transport i l’automoció, sobre tot en la vessant de reparació i manteniment de vehicles en quant a l’ús de lubricants i productes derivats del petroli. Aquests increments provenen tant dels talls de subministrament provocats per l’aturada del comerç internacional durant la pandèmia, com per una baixada de la producció intencionada en alguns casos per provocar un augment de la demanda i un increment de preus. El transport internacional de contenidors de matèries o de peces per assemblatge també s’ha vist alterat per la pandèmia i les empreses manufactureres han experimentat un increment de costos desmesurats en la contractació d’aquests contenidors que han atribuït a una part d’especulació dels intermediaris, però que ja s’està tornant a regularitzar.

A banda d’una reducció de producció del petroli generant una disminució de les matèries derivades del mateix, el sector industrial també està experimentant l’escassedat d’altres components en les cadenes de muntatge, com ara els xips, que fan preveure l’aturada temporal d’algunes línies de producció ja sigui d’automòbils, béns informàtics, electrònics, automatismes, etc. Una segona situació comú a la majoria de sectors és la manca de perfils professionals tècnics, qualificats i especialitzats, així com la previsió d’una manca de relleu generacional en determinades activitats a dos anys vista. La situació, que no és nova, està duent als Gremis i Associacions a intensificar la seva demanda d’un sistema d’ensenyament i de formació professional més vinculat a la realitat empresarial.

La manca de suport i comprensió per part dels Governs en relació al teixit empresarial també forma part d’una visió compartida per la majoria de sectors que mantenen la preocupació per un sobre endeutament de les empreses a l’hora de fer front a les mesures anticovid-19; i per la manca tant d’ajuts directes, com d’una política fiscal adaptada a les circumstàncies, que permetin una reactivació ràpida. I, finalment, un factor generalitzat en l’àmbit de la gestió és que la pandèmia ha suposat una disrupció generalitzada en els hàbits i comportament de les persones, en les preferències i voluntats i això està provocant la redefinició dels models econòmics, dels models de negoci i la necessitat constant, per part de les empreses, d’entendre els consumidors per adaptar el servei a les noves demandes. Aquest canvi disruptiu que ve recolzat per una transformació digital i un major ús de les tecnologies obliga a les empreses adaptar-se als mercats a molt curt termini però a l’hora mantenir un compromís estratègic per la sostenibilitat del sistema a futur.

Tal i com recull la memòria anual aprovada en el marc de l’assemblea, l’activitat desenvolupada per la Cecot durant el 2020 també ha estat excepcional i s’ha centrat primordialment a acompanyar, assessorar i informar en tot moment a les empreses i professionals perquè poguessin prendre decisions organitzatives de manera ràpida i amb el màxim de certeses possibles, davant les mesures preses pels Governs en la seva gestió per reduir la propagació de la Covid-19. “Cal recordar que el tretze de març de l’any passat, vam facilitar a les empreses una guia per elaborar un Pla de contingència, tot just decretat l’estat d’alarma, i que van descarregar prop més de sis mil empreses”, explica Antoni Abad, president de la Cecot. Des del mes de març i fins el desembre de 2020 la Cecot va veure incrementat en un 78% el nombre de consultes ateses per bústia virtual, 25.583 en total.

També va incrementar en un 17% el volum de trucades ateses, amb un total de 21.094. Les circulars informatives generades van suposar un 53% més de les realitzades l’any 2019 i l’àrea d’assessorament, sobre tot les relatives a laboral i a finançament i fiscalitat, van incrementar en un 55% les consultes habituals. “Vull recordar que entre el tretze de març i l’u de juliol tot l’equip de treball de la Cecot va prestar els serveis d’atenció, informació i assessorament empresarial en remot, confinats, fent un teletreball improvisat, diari, adaptant les jornades per oferir informació actualitzada en tot moment, també els caps de setmana, i amb una implicació tal de totes les persones que hi treballen, que ha estat el que ens ha possibilitat acompanyar les empreses quan més necessitat de suport han tingut”, expressa el president de la Cecot.

Amb el confinament, l’ús de les noves tecnologies ha permès incrementar el nombre de sessions informatives, digitals totes elles des de març, suposant un total de 87 sessions el 2020, un 23% més respecte l’any anterior, amb un volum d’inscripcions de 6.786 (un 196% més) i una participació que també s’ha vist incrementada en un 193% (4.505 persones) durant el 2020. Pel que fa a l’acció institucional i patronal, l’entitat ha emfatitzat durant l’exercici 2020 els contactes i gestions amb el Govern de la Generalitat en funcions i els Ministeris del Govern d’Espanya com el de Treball, el d’Economia o el de Seguretat Social per tal de reclamar ajudes directes a les empreses; l’ús, per part del Govern d’Espanya, de la política fiscal per facilitar la reactivació econòmica i evitar el sobre endeutament de les empreses; una coordinació més intensa en aspectes com els ERTO i una cooperació publicoprivada més efectiva que permetés actuar amb més celeritat en aspectes com els cribratges massius o la vacunació.

Més enllà de l’increment de la correspondència amb els responsables de gestionar la pandèmia, l’entitat ha dut a terme diferents informes i documents de propostes per acompanyar el procés d’anàlisi i presa de decisions d’aquestes persones incidint en l’impacte que aquestes decisions tindran sobre l’activitat productiva, econòmica i social. Entre els informes destaquen la Guia per l’elaboració d’un Pla de Contingència amb motiu de l’afectació de l’activitat empresarial pel COVID-19 (13/03/2020); el document de mesures Cecot per ajudar a les administracions públiques a reactivar l’economia i rellançar les empreses. (08/05/2020); propostes Retailcat per la reactivació del comerç minorista (05/06/2020); el Pla d’intervenció immediata en el mercat laboral per acompanyar la reactivació empresarial durant la desescalada i mantenir l’ocupació (12/06/2020); el document de propostes i mesures de la Cecot per contribuir a la reducció de l’absentisme laboral (20/07/2020); l’Informe sobre les conseqüències fiscals de les mesures per pal•liar els efectes de la COVID-19 (CAST) (27/11/2020) i, finalment, el Cecot #UpandGo | Propostes per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic (26/01/2021).

Tal com recull el document Cecot #UpandGo, les prioritats de la institució per al 2021 exigeixen mantenir el nivell d’informació permanentment al soci envers tot allò que pot afectar a la seva competitivitat/supervivència, ajudar en la seva reactivació, especialment en tot allò relatiu a la seva digitalització i emfatitzar la tasca de suport a les empreses en el procés de transició energètica. “I és en aquest camí de la reactivació i de la redefinició de models econòmics on estem insistint en la necessitat de fer front a la situació des d’una visió integral. El que m’heu sentit nomenar, en més d’una ocasió, com el billar a tres bandes, on és necessari la cooperació de l’administració, dels representants empresarials i d’experts de referència en matèria econòmica i empresarial. La Cecot som una organització civil organitzada, representants d’un teixit empresarial implicat i compromès socialment, per això ens reivindiquem com un agent a tenir en compte en els processos de presa de decisions per part dels Governs i apostem per una nova Governança que apoderi la societat civil”.

Els participants a l’assemblea van expressar la necessitat d’obrir un debat sobre la creixent tendència a voler municipalitzar o publificar els serveis, davant d’una incipient situació de reactivació econòmica. “Hem d’elevar el debat més enllà del simplisme que suposa que tot allò públic és bo i que tot allò privat és sospitós; necessitem unes noves bases de cooperació publicoprivada que es complementin i que assoleixin resultats en benefici dels usuaris. Allà on l’administració no arriba hi ha molta iniciativa privada que pot cobrir-ho de manera eficient, sostenible i responsable. Només cal posar les bases i els compromisos adequats. Ja existeixen referents, prenem-los com exemple”. El darrer aspecte tractat en el marc de l’assemblea l’ha desenvolupat el nou secretari general de l’entitat, Oriol Alba, qui es va incorporar el mes de gener d’enguany i que es centra en l’elaboració d’un nou Pla estratègic durant el segon semestre de l’any amb l’objectiu d’implementar-lo en el període 2022-2024.

Alba va traslladar el resultat de l’anàlisi interna realitzada durant els primers mesos de l’any en relació a la dinàmica de l’entitat, la posada en marxa d’accions de millora en processos interns a curt termini i la gran capacitat que té la Cecot de convertir l’impacte de la pandèmia en una oportunitat de millora en els serveis d’acompanyament a les empreses i la seva personalització. “El treball de l’equip durant la pandèmia ens ha demostrat que les empreses i els professionals confien en els nostres serveis d’assessorament, d’informació i en el criteri que apliquem en la relació amb les administracions, i cal posar-ho en valor.

Per això treballarem més intensament el “sociocentrisme” de la mà de tots els gremis i associacions que conformen la casa. Perquè cada empresa o negoci és únic. I les seves necessitats també”. Abad ha conclòs anticipant que “en el segon semestre ens centrarem en redefinir un nou pla d’acció per als propers any que emfatitzi la personalització i l’acompanyament empresarial. Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba, així que treballarem en un nou Pla estratègic per al proper any”.

 

Obert el període de tramitació d’ajuts econòmics per al menjador escolar del curs vinent

L’Ajuntament de Terrassa obre el període per a sol·licitar ajuts econòmics per al menjador escolar del curs 2021-2022. La presentació d’aquestes sol·licituds es farà de forma telemàtica del 27 d’abril al 14 de maig, ambdós inclosos.

A partir d’avui, les famílies que tenien concedit l’ajut durant aquest curs escolar rebran un missatge de text al telèfon mòbil amb un enllaç a l’esborrany de l’ajut, que caldrà revisar de forma detallada i validar-lo, si totes les dades són correctes. Si, per contra, es vol presentar alguna esmena, s’haurà de fer a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Terrassa, al següent enllaç: https://aoberta.terrassa.cat/tramits/fitxa.jsp?id=3501.

Les famílies que vulguin tramitar una nova sol·licitud d’ajut per al menjador ho podran a través d’un formulari que també trobaran a la Seu Electrònica.

Les persones que necessitin suport en la tramitació dels ajuts poden demanar cita prèvia a qualsevol dels punts d’orientació social distribuïts pels diferents districtes de la ciutat.

Aquests ajuts, que atorga la Generalitat de Catalunya a través del Consell Comarcal del Vallès Occidental, cobreixen des del 70% fins a la totalitat del preu del menjador. Un cop es publiqui la resolució, l’Ajuntament de Terrassa complementarà fins al 100% els ajuts de totes aquelles famílies que els serveis socials municipals valorin i considerin necessari. També s’estudiarà atorgar ajuts a totes aquelles famílies que les hagin sol·licitat i hagin quedat fora de la convocatòria, com poden ser les famílies monoparentals o aquelles que superen per poc els barems econòmics.

L’Ajuntament es proposa implantar pel curs vinent un nou sistema d’ajuts per a les escoles bressol

L’Ajuntament impulsarà un nou sistema de tarifes i bonificacions per a les escoles bressol municipals de cara al curs vinent. La mesura busca incentivar l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys, en jornada completa de matí i tarda, oferint així una distribució dels ajuts que beneficii encara a més famílies.

Segons la regidora d’Educació, el sistema actual de trams no bonificats perjudica de manera especial a les famílies de classe mitjana, les quals en molts casos han de renunciar al servei de menjador i a les hores de tarda per abaratir costos. Amb la nova mesura, el govern vol avançar cap a un model d’escola bressol que sigui universal i accessible per a tothom.

Terrassa compta actualment amb 14 escoles bressol públiques, de les quals 11 són municipals. La nova tarifació social serà presentada en Comissió Informativa i es preveu que pugui ser aprovada en el ple del mes d’abril.

Cases de la Música destina més d’un centenar d’ajuts a formacions musicals emergents

Cases de la Música destina més d’un centenar d’ajuts a noves formacions musicals de Catalunya, la meitat de les quals amb presència femenina. Després de tancar la convocatoria del Programa de Suport a la Creació amb més de 700 sol•licituds i d’avaluar-les totes, Cases de la Música anuncia els noms dels becats amb els seus diferents ajuts, destinats a les següents àrees: participació al Mercat de Música Viva de Vic i a la Fira Mediterrània de Manresa; enregistrament en estudi; producció de directes; càpsules audiovisuals; autoria i composició amb la col•laboració d’SGAE; i l’actuació als escenaris locals del projecte KM.0 (Manresa, Terrassa, Gironès i Lleida).

En total, s’han repartit un total de 108 ajudes a formacions musicals, on destaca l’àmplia presència femenina, i és que el 50% de les propostes triades compten amb dones a les seves files. Així és com, sota l’escenari del MMVV, podrem veure a Kumbara, Habla de mí en presente, The Denim Rips i Lasta Sanco; mentre que a la Fira Mediterrània de Manresa, actuaran i rebran recolzament professional Raquel Lúa, Berta Sala i Svart Vin.

En quant a l’enregistrament en estudi seran Raemina, Supermeganada, Las Opiniólogas, Crisbru, Tarquim, EiGi, Shana, Afers Domèstics, Atina, Panorâmica, Non Jambi, Blue Bacon, Secundària i Asori. Entre els seleccionats per la producció de directes, tindrem a Abril Gabriele, David Mauricio, SHÌ, b1n0, Triwe , Remei de Ca la Fresca, Nen Caca, Queralt Lahoz, Alma de Pato, Suzanna, Rudimentary, Las Bajas Pasiones, EKKO, La Prima Vera, Berta Sala, Tropical Galaxia, Lád Cúig, Pantaleó, Exprópiese, Guineu, Ital Sound, Fancy Candy Girls i Carla Font.

D’altra banda, les formacions que podran realitzar les seves càpsules audiovisuals amb l’ajuda de Cases de la Música seran Mariana També, Los Aurora, 186, Bicefal Project, Will & the Dirties, Tona Gafarot, Germà Negre, Blanquito Zurdito, Sara Terraza & The Black Sheep, MayOneDay, Siroll!, Tropical Galaxia, Bluebell Duet, Raquel Herreros 4tet, Galgo Lento, Jodie Cash, Xicu, Carolina Alabau, Pasquines, Guineu, Amber Figueroa, Sandra Cooper i UENSDEI.

Els seleccionats amb l’ajuda KM.0 son Alaire, Vinnie Kairos, Blanc Fosc, Genni, Marcel Torres Duo a Gironès; MayOneDay, Dog Teeth, Acts of God, Laura Poulain, Borja Olalla, Siroll! a Manresa; 31FAM, Yudi Saint X, El Jardín de Fátima, Galgo Lento, Secundària, Laura Valls i Mabel Flores a Terrassa; i Blindpoint, Carla Font, Asori, The Denim Rips, Jan Villalba i El Mudo kon Voz a Lleida. A més, Pol Bordas ha estat seleccionat a la incubadora de la xarxa, després d’haver-se alçat amb el Premi Cases de la Música del Sona9. Mentre que, per la seva banda, Habla de mí en presente ha estat la formació escollida per la incubadora local de L’Hospitalet.

De manera paral•lela, Cases de la Música ha encetat el projecte AMPLI, una iniciativa adreçada a projectes que estan en fase inicial i que necessiten un assessorament més personalitzat i un seguiment de llarg recorregut. Els artistes AMPLI són propostes interessants i amb potencial, que encara tenen diverses passes a assolir i, precisament per aquest motiu, els podem oferir una tasca de coaching que els permetrà créixer i evolucionar. Els tres grups seleccionats anualment gaudiran d’un procés d’acompanyament que consistirà en trobades d’assessorament musical i professional, sessions amb l’equip de producció musical de Cases de la Música, cessió d’hores d’assaig als Bucs Marfà i altres accions personalitzades, que variaran en funció de cada projecte. I en aquesta ocasió, els seleccionats han estat Blanc Fosc, Maria Oliver i Berta i Punt.

Per quart any consecutiu, Cases de la Música ha convocat el seu Programa de Suport a la Creació, que ja s’ha convertit en un dels seus elements principals d’activitat de la xarxa. D’aquesta manera, en aquesta ocasió va posar a disposició de les formacions novells i/o emergents de Catalunya, més de 100 ajudes – valorades en més de 70.000€ – i centrades en els diferents pilars de la carrera professional i artística de tot artista i banda. Pilars que abasten des de l’exhibició en múltiples escenaris i preparació dels directes, fins la composició i gravació musical, passant per la creació del seu material audiovisual. Formacions musicals com Sra.Tomasa, Drop Collective, Relat, Bcn Ska-Jazz Orquestra, Maruja Limón, Ginestà, Suu o Tribade, entre molts altres, han gaudit d’aquest programa en edicions anteriors.