Entradas

L’avís de no utilitzar l’aigua de l’aixeta a Viladecavalls i Can Trias no afecta Terrassa

L’Ajuntament de Viladecavalls ha emès un BAN en què avisa la població de no utilitzar l’aigua de l’aixeta, tant si és per al consum com per a cuinar. El document respon a un avís de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en què alerta haver detectat una concentració anormal d’alguns paràmetres en l’aigua que abasteix aquesta municipi.

Concretament, es tractaria del barri de Can Trias, Zona industrial de Can Trias, el Barri de la Planassa: concretament els c. Montsec, c. Pirineus, c. Tibidabo, c. Montcau, c. Sant Llorens, c. Montseny, c. Puigmal, c. Matadepera núm. 1 a 19 (inclosos), c. Camí de l’Estació, c. Vacarisses, Masia Can Corbera, Disseminat Masia Can Mitjans, Vial de Sant Jordi.

Consultada per Canal Terrassa, des de l’empresa municipal d’aigua de Terrassa, Taigua, es recorda que la incidència no afecta cap zona de Terrassa.

Segons el document, mentre no es portin a terme les actuacions que permetin disminuir els valors es recomanen a la població les següents mesures per reduir-ne
l’exposició:

  •  No utilitzar l’aigua de l’aixeta per al consum ni per a la preparació d’aliments
  •  Ventilar els banys i les cuines
  •  Reduir el temps de les dutxes i els banys. Les dutxes i banys amb aigua més freda redueixen l’exposició per inhalació als THM

El BAN informa que es posaran a disposició de la ciutadania punts de subministraments d’aigua potable: en breu s’indicarà la ubicació exacta dels mateixos.

El consum d’aigua domèstica a Terrassa baixa dels 100 litres per persona i dia

En el segon trimestre de l’any, el consum mitjà d’ús domèstic a Terrassa ha estat de 99,61 litres/habitant/dia. Es tracta d’una xifra inferior a la del primer trimestre d’aquest mateix any, quan el consum estava en 101,18 litres. El consum total d’aigua a la ciutat, que té en compte l’àmbit domèstic, el comercial, l’industrial i el municipal, ha baixat a una mitjana diària de 37.181.000 litres el juny, quan la mitjana diària corresponent a tot el 2022, va ser de 40.323.000 litres.

Els barris amb major descens han estat els de Sant Llorenç, Montserrat, Torre-sana, Vilardell, l’Antic Poble de Sant Pere, Vallparadís, Plaça Catalunya-Escola Industrial, Cementiri Vell, Can Palet, Can Jofresa i el Centre.

Campanya informativa als carrers

L’Ajuntament de Terrassa ha dut a terme, durant els mesos de juny i juliol, una campanya, definida conjuntament amb TAIGUA i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, per conscienciar la ciutadania de la necessitat d’adoptar mesures d’estalvi, quotidianes i senzilles, per afrontar la sequera que viu Catalunya des de fa mesos i, també, per informar de les restriccions marcades per la Generalitat.

Des del 2 de juny i fins el passat dissabte, 5 d’agost, es van instal·lar a la via pública punts informatius que, durant aquestes setmanes, han anat canviant d’ubicació, passant per la placeta de la Font Trobada; els parcs de Vallparadís i de Sant Jordi; les places dels Drets Humans; de Lluís Companys; de Primer de Maig i del Progrés; els mercats municipals del Triomf i de la Independència i el Parc Vallès. També, els dimecres s’ha pogut veure una carpa informativa al Mercadal de Martí l’Humà, a l’avinguda de Béjar.

A més s’han editat 4.000 díptics, que les informadores ambientals han anat repartint i explicant, amb consells i suggeriments sobre com cada persona pot estalviar aigua a casa seva. Per al tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Xavier Cardona, s’ha aconseguit un dels principals objectius de la campanya: «en el darrer trimestre finalment hem trencat la barrera dels 100 litres per persona i dia. I ho hem aconseguit perquè cadascú de nosaltres hem estalviat 1,5 litre d’aigua al dia, que és el mateix que conté una ampolla envasada. Una xifra que, d’entrada, ens pot sonar a petita o poc significativa, però que, quan sumem l’estalvi de totes les persones de Terrassa, 225 mil habitants, representa reduir cada dia 448.000 litres d’aigua».

230804 Visita Punt Sequera Mercat

[Xavier Cardona, a la dreta, va visitar un dels punts d’informació – Font: Ajuntament de Terrassa]

Durant la campanya, més de 1.160 persones han estat informades a peu de carrer sobre l’estat d’excepcionalitat en què es troba una gran part de Catalunya des de fa cinc mesos, per la manca de pluges i les escasses reserves d’aigua. Un missatge que, durant aquestes setmanes, s’ha reforçat també a través de la web municipal , per incidir en la importància de fer un consum d’aigua solidari i corresponsable, la necessitat de reduir la despesa i el consum i contribuir, així, a generar un estalvi col·lectiu que equilibri les reserves actuals.

Díptics i cartells

Una altra de les accions ha estat l’edició de 8.000 cartells, que s’han distribuït en edificis plurifamiliars d’habitatges, comerços, centres cívics, biblioteques, centres d’assistència primària, biblioteques, poliesportius, etc… Tant els díptics com els cartells portaven el lema «La pluja no la controles, l’aixeta sí», de la campanya impulsada per la Generalitat i a la qual es va adherir l’Ajuntament de Terrassa i l’empresa municipal, TAIGUA.

 

Terrassa busca pous en desús per lluitar contra el canvi climàtic

L’Ajuntament busca en les capes freàtiques d’aigua de la ciutat una alternativa a l’abastiment d’aigua davant l’actual sequera. Una forma de rebaixar la dependència de la planta d’Abrera que capta el 85% per cent de l’aigua del riu Llobregat que abasteix la ciutat. Segons fonts municipals, l’Ajuntament ha sol·licitat un ajut a la Generalitat en la lluita contra el canvi climàtic, per fer un estudi de l’aigua subterrània i aprofitar pous i mines, la majoria dels quals ara en desús.

El projecte estudiarà les aigües freàtiques per veure el potencial d’extracció, l’ús i el tractament que després s’hi pugui donar. Se sap que a la ciutat hi ha uns 200 pous en espais públics i privats. La majoria no es fan servir però uns quants havien estat utilitzats històricament per regar vinyes i per abastir la indústria tèxtil.

En l’actualitat l’Ajuntament compra l’aigua dels pous de Can Parellada i Can Guitart, propietat de Mina. L’objectiu del projecte és analitzar el subsol de la ciutat, buscar punts de captació, veure la qualitat de l’aigua i el seu possible tractament. L’estudi també analitzarà com abastir la ciutat d’aigua regenerada de la depuradora de les Fonts, un procés que supervisaria l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Sanitat.

Terrassa compleix amb les dotacions d’aigua que fixa el Pla Especial de Sequera

Terrassa compleix amb les dotacions d’aigua que fixa el Pla Especial de Sequera. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, cada habitant consumeix una mitjana de 200 litres diaris. Només dos municipis de la comarca superen el màxim consum establert. Són Matadepera amb 363 litres per persona i dia i Viladecavalls amb 271. Polinyà, Rellinars i Palau-Solità i Plegamans estan per sobre dels 235 litres. La mitjana de tota la comarca es de 206. Badia, Castellbisbal i Sabadell tenen les xifres més baixes de la comarca, per sota de 160 litres per habitant i dia.

Segons l’ACA el 56 per cent dels municipis de les conques internes compleixen amb les dotacions fixades, un 12 per cent incompleixen els requeriments del pla i un 24 per cent fan un incompliment greu

A 20 de juny les reserves d’aigua a Catalunya són del 30 per cent. El Vallès Occidental es manté com a zona d’excepcionalitat com la majoria del país.

Sis partits polítics signen el Pacte Social de l’Aigua

Aquest divendres l’Observatori de l’Aigua de Terrassa ha aconseguit el compromís dels principals partits polítics, en la signatura del Pacte Social de l’Aigua, per la defensa de la gestió pública del servei. Tot per Terrassa, Junts per Terrassa, Terrassa en Comú Podem, Esquerra Republicana, el PSC i la CUP, s’han adherit a la proposta que ja compta amb un ampli consens ciutadà i que vol blindar la gestió pública de l’aigua a la ciutat.

El Pacte assegura el compromís econòmic i social del servei d’abastament i contempla no utilitzar l’aigua com a arma política i continuar treballant per a la millora del cicle integral a la ciutat. També defensa una gestió econòmicament transparent, potenciar l’autonomia del servei i apostar per la transformació digital.

El Pacte Social de l’Aigua, signat aquest divendres a la seu del Centre Excursionista, considera l’aigua com bé essencial i un dret bàsic a la vida i que ha d’aconseguir la sostenibilitat econòmica amb l’ús eficient dels recursos.

Les piscines municipals i les comunitàries es podran omplir, tot i les restriccions per sequera

Les piscines municipals i comunitàries es podran omplir els pròxims mesos, tot i estar en situació d’excepcionalitat per la sequera. Això inclou les de comunitats de veïns, entitats esportives i altres piscines d’ús col·lectiu. L’excepció no inclou les piscines privades de cases particulars, que només es podran reomplir. El govern català modificarà el Pla Especial de Sequera el mes que ve, que ara prohibeix omplir totes les piscines amb cap mena d’aigua dolça.

Fa unes setmanes Terrassa va anunciar que aquest any per preparar les piscines i netejar-les no es buidarien els vasos degut a l’actual situació de sequera i que s’optaria per mantenir l’aigua que hi ha actualment i s’aplicaria un tractament físico-químic per desinfectar-la.

L’oposició recolza el Pla contra la sequera i retreu al govern que llencés 25.000 litres en la pista de gel

L’Ajuntament ha aprovat en el ple d’aquest divendres el Pla d’emergència en situacions de sequera. El Pla Especial conté 56 mesures per reduir, de manera gradual, el consum d’aigua, que són aplicables segons l’estat de sequera. Tot i que tots els grups han destacat la necessitat d’aquesta proposta -que ha estat aprovada per unanimitat-, l’oposició s’ha mostrat molt crítica i ha llançat alguns retrets a l’equip de Govern.

Per la seva part, la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat ha anunciat una campanya d’informació per conscienciar a la ciutadania sobre la importància d’aplicar correctament les mesures d’estalvi d’aigua. Des del govern s’han mostrat oberts a les possibles consultes tant dels grups municipals com de la pròpia ciutadania i han recordat que totes les indicacions sobre l’ús adequat dels recursos hídrics estaran actualitzades a través de la pàgina web de l’Ajuntament.

Image011

Entitats empresarials reclamen inversions en contra la sequera

Davant l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica les organitzacions empresarials exigeixen al Govern un compromís ferm en l’execució d’infraestructures del cicle de l’aigua a Catalunya. El teixit empresarial exigeix un pacte per l’aigua que doni solucions des de la concertació al problema que sobretot necessita aproximacions tècniques i responsabilitat ciutadana.

Tot just fa una setmana que el Parlament de Catalunya convalidava un decret amb mesures extraordinàries per fer front a la sequera. Un decret que a criteri d’algunes organitzacions arriba tard i malament. L’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, l’Associació d’Empreses de Ripollet, la Cecot, Cerdanyola Empresarial, CIESC, la Federació Empresarial del Gran Penedès, Sant Cugat Empresarial, la Unió Empresarial de l’Anoia i la Unió Empresarial Intersectorial posen de manifest la seva preocupació perquè el Govern de la Generalitat hagi tirat endavant un decret llei de sequera sense establir inversions per a actuacions d’emergència.

Aquest decret es centra en regular les sancions als ajuntaments que incompleixen les dotacions però no recull ni una sola inversió que millori o reverteixi la situació. És per això que els representants empresarials exigeixen al Govern de la Generalitat que actuï davant l’emergència hídrica, i que ho faci des del diàleg i tenint en compte els diversos agents que li poden aportar coneixement expert. Les entitats proposen un pacte per l’aigua que doni solucions, des de la concertació, a problemes que lluny d’una aproximació política, el que necessiten és coneixement tècnic, amplitud de mires i, sobretot, responsabilitat amb la ciutadania.

La sequera que va patir Catalunya els anys 2007 i 2008 va precipitar inversions fonamentals per incrementar la disponibilitat de recursos hídrics. I és gràcies a aquestes inversions que actualment estem retardant l’entrada en estat d’emergència. Malauradament, les inversions per incrementar la resiliència hídrica es van aturar després de la inauguració de la dessalinitzadora del Prat, l’any 2009. Ha passat catorze anys sense inversions per incrementar la producció d’aigua, quan el canvi climàtic no ha deixat d’alertar-nos de la vulnerabilitat d’aquest recurs.

Catorze anys on a més de sequera hidrològica hem patit la sequera d’inversions en les infraestructures del cicle de l’aigua. Darrere d’aquesta manca de gestió hi ha un element molt crític que és l’impacte econòmic de les restriccions d’aigua. La disponibilitat d’aigua compromet l’activitat econòmica, la creació de llocs de treball, la producció d’aliments.

El teixit empresarial, sobretot l’industrial i l’agroalimentari, plenament conscients de les conseqüències del canvi climàtic, han anat intensificant la implementació de mesures de reducció, optimització i reutilització de l’aigua i adaptant els seus processos productius, conseqüents tant amb el compliment de les normatives mediambientals i sanitàries. Per tant, les empreses ja han integrat en la seva gestió la limitació en l’ús de l’aigua per a activitats industrials més enllà de situacions de sequera i inverteixen en solucions alternatives per mantenir l’activitat i garantir la seva viabilitat, com ara la reutilització d’aigua o la recollida d’aigua de pluja. Aquest cost addicional s’ha normalitzat en els plans estratègics on les empreses analitzen els factors de competitivitat.

Per tant, de la mateixa manera que el teixit empresarial ha anat invertint recursos per garantir un millor ús de l’aigua en els seus processos productius, els representants empresarials reiteren l’exigència al Govern de la Generalitat d’un compromís ferm en l’execució d’infraestructures del cicle de l’aigua i la necessitat d’un concert social per l’aigua en el marc del diàleg amb agents socioeconòmics.

L’aigua de les piscines municipals no es buidarà i es netejarà amb un procés físico-químic

La temporada de bany de les piscines municipals arrencarà el 24 de juny i s’allargarà fins al 3 de setembre, i mantindrà els dos torns de matí i tarda: de les 10,30h a les 14,30h i de les 15,30h a les 19,30h. Aquest any, però, per preparar les piscines i netejar-les no es buidaran els vasos degut a l’actual situació de sequera.

Segons ha explicat el regidor d’Esports, Miguel Ángel Moreno, en comissió informativa, l’Ajuntament optarà aquest cop per mantenir l’aigua que hi ha actualment i s’aplicarà un tractament físico-químic per desinfectar-la. Després, de forma manual, s’acabarà de treure el fang i les algues que hi quedin. De moment, i si la sequera no empitjora, es mantindrà el servei de dutxes a totes les piscines municipals.

El Pla de la Corneta acollirà el Memorial Marca d’aigua per les víctimes de la Riuada de 1962

A finals d’any Terrassa tindrà una escultura en record de les víctimes i de les persones que van patir la riuada del 1962. L’escultura és el Memorial Marca d’aigua, de l’artista visual Gabriel Verderi, i presidirà un espai emblemàtic dels aigüats, el Pla de la Corneta, a cavall entre els barris de Les Arenes, Montserrat i Torre-sana.

En una confluència de camins i en un espai que va quedar arrasat per les aigües desbocades. Un monument en memòria de les víctimes i que fa referència a la ciutat, les rieres i el temps. Memorial Marca d’Aigua és un projecte de Gabriel Verderi que s’ha presentat aquest dilluns a la Casa de l’Esport i que convida a la contemplació i a la reflexió. Consta d’una plataforma inclinada de ferro forjat on s’hi alçarà una estructura d’acer inoxidable com a símbol de les rieres i que jugarà amb els contrastos de la llum i les ombres.

Una escultura poètica que apel·la a la memòria i al record per fer front als nous reptes de futur. La construcció de l’escultura, a prop de l’homenatge al locutor de ràdio Joaquin Soler Serrano, coincideix amb la commemoració dels 60 anys de les riuades de 1962. Una peça per a la memòria i també la reivindicació que posa en alerta davant els desastres climàtics del futur.