Entradas

L’atur segueix pujant a Terrassa i arriba al nivell més alt dels últims anys, amb 17.227 desocupades

L’atur segueix pujant a Terrassa i assoleix ja el nivell més alt dels últims 5 anys. Durant el mes de gener el nombre de persones desocupades a la ciutat ha crescut en 262, un 1,5% més de les que ja hi havien a finals d’any. Així, els terrassencs aturats són ara un total de 17.227, fet que suposa una xifra rècord que no se superava des del juny del 2016.

Al municipi la taxa d’atur és ara del 15,11%. Això vol dir que gairebé un de cada 6 demandants d’ocupació es troba actualment sense feina. Aquest índex és 1,4 punts superior al del conjunt de la comarca, amb una taxa del 13,68%. Al Vallès Occidental la llista d’aturats també s’ha incrementat, en aquest cas en 915, i ja són gairebé 62.000 les persones desempleades. Respecte al mateix període de l’any passat la xifra ha augmentat pràcticament en un 25%.

Entre les poblacions vallesanes, les que registren una taxa d’atur més alta són Badia del Vallès, amb un 20,94%, Rellinars, amb un 19,48 i Ripollet, amb un 15,9%. Per contra, els municipis amb menys afectació són Ullastrell (9,87%), Sant Quirze (8,52%), Sant Cugat (8,31%) i Matadepera (5,78%), tots ells amb taxes inferiors al 10%. Durant el gener a Catalunya s’ha superat el llindar del mig milió de desocupats després d’una pujada del 2% respecte al mes anterior. En aquest cas, la gran majoria de nous aturats són treballadors que es dedicaven al sector dels serveis.

La Cecot demana canviar el marc laboral
La Cecot considera que les xifres d’atur registrat, afiliació i contractació del mes de gener són negatives i, en base al sondeig realitzat entre les empreses associades ja en el mes de novembre, considera que és una tendència que es mantindrà els propers mesos donada la inseguretat provocada per la situació sanitària i el fet que una part important d’empreses ja no disposen de recursos que els permeti reactivar la seva activitat. «Amb les mesures extraodinàries implementades pels Governs i la manca d’ajuts i suport directe a les empreses obligades a tancar, ja vam predir un increment de la destrucció d’ocupació però ara sabem que la dada és comparativament pitjor en anys anteriors”.

La Cecot insisteix «en la necessitat urgent que les mesures restrictives per evitar la propagació del virus han de compensar les empreses i autònoms amb ajuts directes i bonificacions més sostingudes en el temps» per tal de dotar de seguretat i certeses la presa de decisions que les empreses i autònoms han de realitzar per afrontar el nou exercici econòmic.

Des de la Cecot s’insisteix en la necessitat d’adequar el marc laboral a la realitat del país i en vincular les polítiques actives amb les polítiques passives, així com traspassar les competències d’aquestes a les comunitats autònomes per assolir objectius i aconseguir resultats vinculats al territori

El talent de l’ESCAC, premiat als Forqué i nominat als Goya

S’acaben d’atorgar els Premis José María Forqué de l’EGEDA (entitat de gestió de drets dels productors audiovisuals) i que són l’avantsala dels Goya. El talent de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya figura entre els primers guanyadors de la temporada i entre els nominats de l’acadèmia de cinema espanyola.

Així destaca que «Las niñas» de Pilar Palomero, millor pel·lícula de ficció en l’edició 26 dels Premis Forqué, té a la graduada de l’ESCAC, Sofi Escudé, com a muntadora i també aspira a un Goya per la mateixa feina.

Patricia López ha guanyat el Premi Forqué a la millor interpretació femenina per «Ane», l’òpera prima de David Pérez Sañudo, un graduat de l’ESCAC i actual alumne del màster en direcció. Aquesta pel·lícula també aspira a uns quants Goya (millor pel·lícula, millor direcció novell i millor guió adaptat).

Ja es coneixen totes les nominacions per a la 35a edició dels guardons que atorga l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Els guanyadors es coneixeran en una gala que se celebrarà a Màlaga el proper 6 de març però molts estaran directament relacionats amb l’Escola Superior de Cinema de Catalunya.

De fet, 8 alumnes de l’ESCAC compten amb nominacions pels Goya. 3 són per a David Pérez Sañudo per «Ane». Continuen la llista Marta Libertad Castillo, nominada a millor guió adaptat per «Los europeos»; Sergi Vilanova, nominat a millor fotografia per «Adú»; Sofi Escudé, millor muntatge per «Las niñas»; Lluís Rivera, millors efectes per «Orígenes secretos» i Ingride Santos, millor curt de ficció per «Beef».

Lluís Rivera és l’únic que repeteix experiència. Aquest alumne va guanyar el màxim guardó del cinema espanyol per «Superlópez» i per «Anacleto: agente secreto» en companyia d’altres graduats i professors de l’escola.

En total 11 produccions amb talent ESCAC ( d’alumnes actuals i ja graduats) estan nominades en aquesta edició. Al llarg de la història dels Goya es comptabilitzen 40 nominacions i 22 estatuetes per a aquesta escola de cinema.

El primer terrassenc de l’any es diu Jacobo i ha nascut a les 6 del matí a l’hospital del CST

El primer nadó terrassenc d’aquest 2021 ha arribat al món aquest divendres, 1 de gener, pocs minuts després de les 6 del matí. Es diu Jacobo i ha pesat 4,070 kg en el moment de sortir del ventre de la seva mare, la terrassenca Leidy Katherine Barragán. El pare de la criatura és l’Alexander Varón i també resideix a la ciutat. El naixement s’ha registrat concretament a les 6.02h a l’Hospital del Consorci Sanitari de Terrassa.

D’aquesta manera es trenca la dinàmica dels dos anys anteriors, en els quals s’havia donat la circumstància que el primer terrassenc de l’any era també el primer nadó de tot Catalunya. L’any 2019 va rebre aquest honor l’Emma Romero, nascuda a les 0.13h de la matinada a l’hospital de Mútua Terrassa, mentre que ara fa un any el primer català del 2020 va ser l’Aleix Puig, després de veure la llum quan passaven 4 minuts de la mitjanit, també a la Mútua.

Es congelen les tarifes del transport públic urbà i dels aparcaments soterrats

La comissió informativa de Territori i Sostenibilitat ha aprovat aquest divendres a la tarda per unanimitat no apujar els preus del transport públic urbà ni dels aparcaments soterrats durant el 2021.

Així el preu del bitllet senzill del bus es manté un any més a 1 euro amb 45 cèntims; 18,10 euros, la T-25 i les quatre modalitats de la T-Blanca, entre 5 i 20 euros anuals, depenent de la renda de l’usuari. També es manté la gratuïtat del bus que va a l’Hospital i continua vigent la T-Comerç, una targeta específica per al sector.

Els 8 aparcaments soterrats públics o gestionats per concessió (Vapor Ventalló, avinguda de Barcelona, plaça de Lluís Companys, plaça del Progrés, plaça de Primer de Maig, plaça del Doctor Robert, plaça Vella i Raval de Montserrat) mantindran les tarifes actuals durant el 2021. L’índex de preus al consum que s’ha pres com a referència és negatiu i, per tant, no s’aplica cap encariment. Aquests dos punts s’elevaran al ple ordinari del mes de desembre, el dia 18.

La comissió també ha aprovat per unanimitat elevar a la mateixa sessió l’aprovació provisional de la Modificiació puntual del POUM en l’àmbit dels Bellots II. El vist-i-plau inicial es va aprovar al maig de 2019. Entre un tràmit i l’altre ha passat un any i mig perquè l’últim informe necessari es va rebre a mitjans de novembre. En aquest temps s’han produït alguns canvis. El més important que 1 de les 3 línies elèctriques que travessen les gairebé 100 hectàrees de terreny no serà necessari soterrar-la. Això rebaixa els costos i augmenta la viabilitat econòmica del desenvolupament d’un sector que ha d’encabir activitats industrials i logístiques.

Abans del ple de pressupostos, previst pel 22 de desembre, se celebrarà una reunió extraordinària de la comissió per parlar dels comptes de l’àrea.

S’ajorna fins l’abril l’actuació de la Jivoy Dance Company al Centre Cultural

La companyia de dansa Jivoy Dance Company ajorna la seva actuació prevista al Centre Cultural pel 25 d’octubre i actuarà el 25 d’abril del 2021. Les mesures contra la Covid-19 han fet decidir la companyia a prendre aquesta decisió. Els organitzadors confien que en sis mesos les restriccions per viatjar s’hagin suavitzat i els ballarins de la companyia puguin desplaçar-se sense limitacions i amb seguretat fins Terrassa. Ilia Jivoy juntament amb els ballarins i exballarins del Teatre Mariinsky, oferiran un programa amb coreografies clàssiques de Txaikovski i Petipa, juntament amb peces més contemporànies.

Considerat un dels millors coreografs del Teatre Mariinsky, Jivoy ha estat reconegut amb el premi “Esperança de Rússia”. El seu estil inconfusible destaca per la combinació orgànica de la técnica de la dansa clàssica i contemporània. Des de la declaración de l’estat d’alarma el passat mes de març, el Centre Cultural ha refet en diverses ocasions la seva programació intentant recuperar per al futur els millors espectacles ara ajornats per la pandèmia. De moment, la Jivoy Dance Company serà a Terrassa el pròxim abril del 2021.

Posposada al 2021 la 7a edició de la Cursa Solidària per a la Justícia Social

Definitivament aquest 2020 no hi haurà la Cursa Solidària per a  la Justícia Social, segons ha fet oficial l’organització, després de consultar les autoritats sanitàries i l’Ajuntament de Terrassa.

La setena edició s’havia d’haver celebrat el 29 de març, però la pandèmia originada per la Covid-19 va obligar a ajornar-la. Llavors es va decidir endarrerir-la per al diumenge 20 de setembre, tot i que no hi havia una confirmació oficial, però finalment s’ha posposat a l’any vinent.

En un comunicat l’organització de la cursa assenyala que «el més preuat és la prevenció i la salut i, davant la incertesa actual i la manca de seguretat en l’evolució de la Covid-19 fins a finals d’any, creiem que la decisió més encertada és ajornar-la».

Malgrat tot, la finalitat social de la prova es manté i s’ha establert un punt de recollida de productes bàsics gestiona per la Creu Roja per atendre les famílies més vulnerables. Es recolliran fruits secs, cereals d’esmorzar, galetes, cacau en pols, farina, llet d’iniciació, xampú i sabó de dutxa. Qui vulgui col·laborar té temps fins el 13 de juliol, portant els productes a la seu local de Comissions Obreres.

Terrassa presentarà candidatura a ser Ciutat Europea de l’Esport 2021

L’Ajuntament de Terrassa està preparant la candidatura per a que la ciutat pugui ser designada com a Ciutat Europea de l’Esport el 2021, un any abans d’acollir el Mundial femení d’hoquei herba. La proposta per impulsar aquesta iniciativa va ser aprovada en Junta de Portaveus el passat 29 de juny de 2017. Des d’aquell moment, els serveis municipals d’Esports i de Relacions Europees i Internacionals han treballat en la preparació d’una candidatura que entra ara en la seva recta final, amb l’elaboració i presentació del dossier que s’ha de lliurar a l’Associació de Capitals i Ciutats Europees de l’Esport (ACES Europe) abans del proper 30 de juny.

El reconeixement de Ciutat Europea de l’Esport el concedeix des de l’any 2001 l’Associació de Capitals i Ciutats Europees de l’Esport, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Brussel·les, que cada any assigna els reconeixements de Capital Europea, Comunitat i Ciutat de l’esport. Un cop es presenti i s’accepti la candidatura, s’espera que un Comitè avaluador d’ACES Europe visiti Terrassa el proper octubre per comprovar sobre el terreny les infraestructures, instal·lacions o activitats esportives que es duen a terme a la ciutat, així com altres aspectes relacionats com la facilitat d’accés per a la pràctica esportiva, els clubs i associacions esportives de la ciutat o les iniciatives per a la promoció de la salut i la integració social a través de l’esport.

Terrassa, referent esportiu

Per al regidor d’Esports de Terrassa, Miguel Angel Moreno, «aquesta candidatura referma el compromís d’aquest Equip de Govern amb l’esport i en treballar per a situar Terrassa al lloc que es mereix com a referent esportiu a nivell nacional i internacional. La ciutat disposa d’un teixit esportiu fort, amb clubs i atletes de primer nivell, així com un potent esport de base i amateur. Potencialitats que, sens dubte, ens fa ser optimistes de cara a la candidatura».

Sobre la candidatura a la que opta la ciutat, Moreno ha afegit que «és una nova oportunitat per fer servir l’esport com a eina de projecció de la ciutat a l’exterior. A Terrassa l’esport va molt més enllà de la competició o de les instal·lacions esportives, volem que sigui un veritable instrument de salut, educació, integració i igualtat de gènere. Un objectiu que creiem que està perfectament alineat amb ACES Europe».

En cas de resultar escollida com a Ciutat Europea de l’Esport, Terrassa tindrà la oportunitat d’acollir i organitzar un ampli ventall d’activitats lligades a la pràctica esportiva, així com establir vincles i projectes esportius compartits amb altres municipis europeus membres de la xarxa. ACES Europe atorga el reconeixement com a ciutat europea de l’esport a ciutats d’entre 25.000 i 500.000 habitants i té una vigència d’un any.