Entradas

Terrassa se suma a la commemoració de l’1 d’octubre d’ara fa un any

Desenes de treballadors han respost al Raval de Montserrat a la crida d’Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana d’aturar cinc minuts l’activitat laboral i concentrar-se davant el lloc de treball per commemorar l’1 d’octubre. A l’acte s’ha llegit un manifest on s’ha recordat la jornada del referèndum d’ara fa un any, s’ha condemnat la violència de la Policia Nacional i la Guardia Civil i s’ha reivindicat el resultat de la consulta, que va ser d’un 90 per cent a favor d’una República Catalana.

També s’ha criticat la complicitat dels partits que no van condemnar la violència policial als quals han definit com “els del 155”, en referència a l’article de la Constitució que suspèn l’autonomia. I s’ha donat suport, des de Terrassa, a la resta d’accions que durant el dia d’avui es fan arreu de Catalunya per commemorar l’1 d’octubre. La consigna més corejada ha estat la de “Llibertat”, també pels polítics empresonats, però també s’ha cridat “Ni un pas enrera”, «vam votar, vam guanyar» i “Som República”. L’acte s’ha acabat amb el terrassenc cant d’Els Indignats i Els Segadors.

Les repercussions polítiques de l’1-O: un any convuls

L’1 d’octubre, d’alguna manera, no va acabar l’1 d’octubre. De fet, ja va començar abans, els dies 6 i 7 de setembre quan el ple del parlament va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. L’actuació policial i la resposta de part de la població van derivar en unes conseqüències polítiques que encara es deixen sentir.
El tres d’octubre el Raval de Montserrat es va omplir com poques vegades, durant la vaga convocada sota el nom d’Aturada de País.

La política municipal també es va veure afectada. El ple del mes de setembre es va suspendre, i algunes comissions van quedar buides, com denunciava des de l’oposició PP i Ciutadans.

La declaració suspesa d’independència, l’empresonament de dirigents independentistes, entre ells el terrassenc Josep Rull i l’aplicació del 155 van fer insostenible el pacte de govern entre PSC i el PDeCAT. No només això, sinó que pocs dies després va ser el propi Jordi Ballart qui deixava l’alcaldia i estripava el carnet per desavinences amb el partit socialista.

Amb ell marxaven cinc regidors i el PSC es quedava governant en solitari, amb nou regidors.
Amb el 155, el president del govern, Mariano Rajoy, convocava eleccions al Parlament el 21 de desembre. Van ser uns comicis atípics, amb candidats a la presó i a l’estranger, que van guanyar per primera vegada Ciutadans, tant a Catalunya com a Terrassa. La majoria al Parlament, però, seguia sent independentista.

Les peticions de llibertat pels polítics presos amb els llaços grocs han generat nous debats sobre la llibertat d’expressió als espais públics i la neutralitat als edificis institucionals.

Terrassa reivindica el referèndum de l’1 d’octubre un any després

Durant la vigília de l’1 d’octubre, la ciutat ha acollit diversos actes per reivindicar el referèndum un any després de la seva celebració.

Durant tot el dia, alguns col·legis electorals on es va votar han organitzat activitats, és el cas de l’Institut Can Jofresa, on ha tingut lloc un dinar de carmanyola.

A la tarda, s’ha fet una marxa des dels col·legis electorals fins a la plaça Nova, lloc en què s’ha fet la lectura d’un manifest.
Des de la Plataforma 1 d’octubre Terrassa, entitat que ha organitzat la jornada, han volgut commemorar i reivindicar l’esperit del primer d’octubre, reconeixent l’esforç i la voluntat de tothom qui hi va participar, i que a Terrassa van ser més de 60.000 persones.

Per acabar la jornada, els i les assistents han pogut gaudir de concerts i actuacions musicals, a més d’un sopar de taifa per compartir la vetllada conjuntament.

Terrassa commemorarà el primer aniversari de l’1 d’Octubre

El primer ple del curs polític ha aprovat que Terrassa commemori el primer aniversari de l’1 d’octubre. La proposta d’ERC-MES i el PDeCAT contempla 6 punts: reconèixer la tasca de les persones que el van fer possible; manifestar la solidaritat amb la ciutadania que va ser agredida per les forces de seguretat de l’Estat; exigir l’immediat alliberament dels presos i el retorn de les persones exiliades; que l’ajuntament (com a institució) exigeixi que es posi fi a la persecució i repressió per raó ideològica; la derogació de la Llei Mordassa i, finalment, comunicar aquests acords a la resta d’administracions.

La CUP ha donat suport a la moció. Després de transaccionar alguns aspectes i recollir algunes aportacions, TeC també s’hi ha afegit.

El Partit Popular i C’s han votat en contra de tots els punts.

Els socialistes han votat a favor de tots els punts però s’han abstingut en el primer i tercer punt.

Finalment, la darrera proposta de la sessió ha comptat amb els vots a favor de ERC-MES, PDeCAT, TeC i CUP; el PSC s’ha abstingut en dos dels acords. PP i C’s hi han votat en contra

L’1 d’octubre i les seves repercussions seran presents al ple ordinari de setembre

El ple del mes de setembre hauria de suposar l’arrencada , de totes totes, del curs polític municipal. De vegades, això, no es compleix. L’any passat no es va celebrar pel clima polític previ a l’1 d’octubre; i aquest any el saló ja es va omplir en la sessió extraordinària sobre la neteja que va tenir lloc a principis de mes.

La reunió ordinària d’aquest dijous comptarà amb 21 punts a l’ordre del dia, vuit dels quals són propostes de resolució. Tec, ERC-MES, PDeCAT i CUP en proposen una perquè hi hagi una major participació ciutadana als afers institucionals. Els comuns també en portaran una altra per a la feminització de l’esport; el PP posarà sobre la taula una regulació dels vehicles de mobilitat personal, com ara els ‘segways’; i el PSC vol reclamar a la Generalitat la recuperació de la llei de barris. Ciutadans, per la seva banda, proposa dos punts: mesures de suport a la inclusió laboral dels refugiats i neutralitat institucional als edificis públics. Per últim, hi ha dues propostes amb la participació del PDeCAT que fan referència a la falta d’independència del poder judicial i, amb ERC-MES, a la commemoració de l’1 d’octubre.

En l’ordre del dia es ratificarà la dissolució del Consorci de Turisme del Vallès Occidental amb l’objectiu de simplificar l’administració.

Per últim també s’aprovarà l’ampliació d’usos de l’edifici situat al carrer Topete número 4, per tal que la Fundació Sant Llàtzer hi instal•li dependències de l’Escola d’Infermeria.

Centenars de persones es congreguen davant d’Unipost, un any després de l’entrada de la Guàrdia Civil

El 19 setembre de 2017 agents de la Guàrdia Civil van irrompre a les instal•lacions d’Unipost per endur-se les targetes censals del referèndum de l’1 d’Octubre. Una mobilització ciutadana, prop de mig miler de persones, convocada espontàniament, es van congregar durant hores a les portes de l’oficina per manifestar el seu rebuig i intentar bloquejar l’acció.

Un any després, el Comitè de Defensa de la República de Terrassa ha convocat per aquest dimecres al vespre una manifestació per recordar aquells fets. La marxa ha sortit a les 8 del vespre del Raval i ha arribat al carrer Mare de Déu dels Àngels, on es trobava la seu de l’empresa de missatgeria, ara ja tancada.

Centenars de persones hi han assistit. L’acció ha finalitzat amb la lectura d’un manifest per part de l’ANC, Òmnium i el CDR.

Finalment, s’han plantat creus grogues en una zona verda propera per reclamar llibertat, dignitat i justícia.

La CUP proposa rebatejar el passeig del Comte d’Egara com el «Passeig de l’U d’octubre»

La CUP ha proposat a la Comissió de Nomenclàtor  el canvi de nom del passeig del Comte d’Egara, per  a Passeig de l’U d’Octubre. Segons els cupaires cal retre homenatge simbòlic a un dels dies més importants de la història recent de Catalunya.

Amb aquesta mesura els antisistema pretenen que s’ incorpori al mapa cartogràfic de la ciutat com l’organització del referèndum de l’U d’Octubre.  Pel partit feminista van ser dies en els quals bona part de la ciutadania de Terrassa  es va organitzar  en defensa de l’exercici de vot, es va generar, segons els independentistes,  un desgast físic i emocional que cal ser recordat i contextualitzat. A més la CUP amb aquest canvi vol fer evident  les conseqüències més greus per a la ciutat com  l’empresonament de Josep Rull i l’exili de Lluís Puig.

Des de la CUP consideren que el Comte d’Egara és un dels pitjors representants de la vida terrassenca: Alfons Sala i Argemí va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera i va ser  un important aliat de les faccions feixistes de Catalunya als anys 30del segle passat. Pels cupaires tant el nom del Passeig com el propi monument són simbologia enaltidora del feixisme.

Bones sensacions de vendes en aquest inici de Sant Jordi 2018

El bon temps amb què s’ha despertat aquest 23 d’abril augura bones sensacions pel què fa a la celebració d’aquest Sant Jordi 2018. De bon matí els principals carrers del centre, a les avingudes i també als barris, s’han omplert de parades de roses i les llibreries aprofiten per mostrar al carrer les principals novetats editorials. Aquest any es preveu que els llibres de política relacionats amb l’1 d’Octubre o amb el Procés, tinguin bona sortida.

També els autors terrassencs hi són presents en una parada de l’Ateneu a la plaça Vella. Les escoles han estat les visites més matineres amb diversos recorreguts pels carrers del centre. Però també moltes persones ja han aprofitat el matí per complir amb la tradició. Tal i com ha arrencat el dia, els llibreters esperen arribar a un bon volum de vendes que podrien superar les de l’any passat. Al migdia i cap al final del dia és quan es preveu un major nombre de visitants pels principals carrers de la ciutat.

1 d’octubre a Terrassa, una jornada maratoniana sense incidents destacats

Davant la possibilitat que precintessin els col•legis electorals, molts ciutadans van fer guàrdia el cap de setmana a escoles i punts de votació. Aquest era l’aspecte a quarts de sis de la matinada de diumenge.

Un dels objectius era custodiar l’arribada de les urnes i les paperetes, que es feia efectiva al CAP Oest a les set del matí. Dos minuts després arribaven els Mossos d’Esquadra, que marxaven davant l’oposició dels presents.

Quan el dia ja clarejava, a les vuit, ja es veien llargues cues esperant que obrissin les meses electorals, com aquesta de Bisbat d’Ègara. El sociòleg Salvador Cardús no creia que hi hagués una intervenció policial contundent.

A les nou obrien els col•legis a Terrassa, no tots, però sí els que havien estat protegits. A Can Boada, com a tot arreu, rebien els primers vots abans que la Guàrdia Civil entrés al sistema informàtic.

Mentre es resolien les incidències informàtiques arribaven les primeres informacions de les càrregues policials a Barcelona.

El sistema funcionava amb intermitències i provocava cues que avançaven lentament. Al CAP Oest i també a l’Escola El Vallès.

Tot i les informacions que arribaven d’altres punts de Catalunya, a Terrassa no hi va haver càrregues policials. En alguns moments corria la notícia que vindrien la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i aleshores s’amagaven urnes o es feien sentades, com al Casal de Gent Gran del Cementiri Vell.

La tarda va discórrer amb més normalitat i sense tantes incidències, i van tornar les cues. Al Bisbat d’Ègara
Alguns col•legis van avançar el tancament, per por a que les urnes puguessin ser requisades. Tot i que es podia votar a qualsevol col•legi, alguns van arribar a última hora.

A les vuit es van obrir les urnes i va començar el recompte, que va ser llarg i va acabar a quarts de dotze. Acabava així una jornada maratoniana, sobretot per aquelles persones que portaven gairebé vint hores al col•legi electoral.

Un cop passat l’1 d’Octubre el famós lema del ‘votarem’ ha canviat de temps verbal.

El saxofonista de The Harlock, ferit per pilota de goma 

Ahir, Roger E., saxofonista del grup terrassenc d’indie folk The Harlock, va quedar ferit per pilota de goma durant la càrrega policial que va tenir lloc al col·legi Ramon Llull de Barcelona. El jove, de Cerdanyola del Vallès, va ser operat ahir a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Neix la Taula per la Democràcia a Terrassa formada per una quarantena d’entitats, associacions i partits

Una quarantena d’entitats, associacions i partits polítics han constituït la Taula per la Democràcia a Terrassa. L’objectiu és defensar el dret a decidir del poble de Catalunya, les institucions catalanes i els drets i llibertats fonamentals de la ciutadania.

En un manifest conjunt, es defineixen com un espai plural i unitari a favor de la convocatòria de l’1 d’octubre i fan una crida a participar-hi. Rebutgen la repressió i qualsevol intent d’acabar amb l’autogovern de Catalunya. Per això, mostren el seu suport als càrrecs públics i funcionaris represaliats.

La Taula per la Democràcia demana a la ciutadania que reaccioni d’una manera pacífica, ferma i continuada. També insta a les autoritats europees i internacionals a vetllar perquè hi hagi una resposta política i no repressiva a la situació actual. A més, es compromet a actuar de manera coordinada davant de qualsevol nova acció i no descarta cap forma pacífica de mobilització i resposta.