El festival de Circ no podia faltar a la seva cita anual amb la ciutadania de Terrassa. Un any més, la plaça de l’Assemblea de Catalunya ha acollit un bon grapat d’espectacles a càrrec de companyies de circ de primer nivell.

Divendres al vespre, els espectadors van gaudir d’un espectacle que comptava amb un escenari desendreçat, uns acròbates que feien tard i un músic del qual no se’n sabia res. Què en podia sortir d’aquest còctel tan divers i explosiu? Doncs una funció a ritme de rock, amb acrobàcies sobre taula, verticals, minibàscula i equilibris. Una funció del Circ Pistolet amb un nom molt suggerent: Potser no hi ha final.

Dissabte a la plaça de l’Assamblea de Catalunya va acollir-se la Gran Gala del Festival, un complet espectacle ple de riscos, màgia, rialles i proeses inimaginables amb molta música durant tota la funció. Una gala amb molt de color que va fer les delícies del públic.

Diumenge, Flying Pikmis van oferir un espectacle on sobresortia el trapezi volant instal·lat en el carrer Infant Martí. Una faula satírica on el món aeri i el món terrenal es troben. Una creació sobre l’equilibri en les espècies i la seva llibertat i vulnerabilitat.

I la darrera de les actuacions del darrer dia no podia ser cap altra que el Gran Final, de Bucraá Cricus. Una tragicomèdia que basa la seva essència en el retrobament de dos pallassos, els quals van haver de separar-se fa molts anys a conseqüència de l’esclat d’una guerra civil. El conflicte els obliga a prendre camins separats i no tenir mai més contacte l’un amb l’altre. Després de trenta anys es retroben i decideixen fer el seu gran final.