Sis terrassencs han aparegut entre els 1.924 expedients de funcionaris depurats pel franquisme que ha publicat la Diputació de Barcelona. Les actes publicades que fan referència als egarencs són: Lauro Clariana Roca, Esperanza Piza Xatart, Carmen Puig Orriols, José Trias Utset, Alfonso Torredia Araño i Antonio Badrinas Escudé. Tot tenen en comú que estan classificats com a «represàlia política», en el cas de la Esperanza, la Carmen i el José van estar afiliats a organitzacions contràries al règim com la CNT, la UGT. Cap d’ells no va ser sancionat.
La publicació dels expedients, forma part del compromís de recuperar la memòria històrica, el reconeixement i la reparació de les víctimes de la repressió franquista. A la base de dades consten, entre moltes altres dades, el nom, la ciutat de naixement, la seva ideologia, militància, càrrecs, motiu de la denúncia, sancions i readmissió al lloc de treball. Aquestes dades eren arxivades atès que a partir de la imposició del franquisme, els funcionaris havien d’informar de la seva ideologia política anterior al 1936 tot omplint un qüestionari d’unes 18 preguntes a lliurar a les autoritats.
Alguns dels sancionats amb més renom que es troben a la base de dades són: Jordi Rubió Balaguer, primer director de la Biblioteca de Catalunya des de l’any 1914 fins al 1939; Pius Font Quer, primer director de l’Institut Botànic de Barcelona i professor de botànica i farmàcia a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i Felipa Español Coll, bibliotecària, traductora, advocada laboralista i que durant la Guerra Civil va treballar al Servei de Biblioteques del Front i als bibliobusos.
