Entradas

La Cecot recupera la Nit de l’Empresari, que se celebrarà el proper 9 de novembre

La Cecot ha tornat a convocar una nova edició dels Reconeixements al Progrés Empresarial que arriben a la seva 26a edició. L’any passat no es van poder fer per la irrupció de la pandèmia.

La patronal celebrarà la 26a Nit de l’Empresari el pròxim dimarts 9 de novembre. Ho farà en un doble escenari: entre el Teatre Principal i els jardins de la seva seu institucional a Terrassa.

Empreses, entitats i persones emprenedores encara poden optar a aquests reconeixements fins el dimarts 2 de novembre.

Les distincions incorporen aquest any diverses categories noves com la d’eficiència energètica i sostenibilitat o la de transformació digital als sectors del comerç, serveis i indústria.

La CECOT alerta que només es podrà incidir en el 10 per cent dels fons Next Generation

La Cecot alerta que els governs autònoms i els agents econòmics als territoris únicament podran incidir sobre el 10% dels fons europeus Next Generation. La patronal torna a fer un crit d’alerta en relació a les properes convocatòries d’ajuts empresarials amb fons europeus Next Generation, després de veure la gestió dels fons desenvolupada fins el moment i, sobre tot, en base a les properes convocatòries a càrrec de la partida dels fons assignada a les comunitats autònomes. Recordem com van anar les dues convocatòries d’ajuts empresarials del passat mes d’agost, amb no més de quinze dies en ple període de vacances perquè les empreses poguessin presentar els projectes.

“Quan es va anunciar que dels 24.198 milions d’euros del Mecanisme per la Recuperació i la Resiliència que computen als Pressuposots Generals de l’Estat de 2021 un 55% seria gestionat per l’Estat i que el 45% restant passaria a les Comunitats Autònomes, des de la Cecot vam entendre que serien les CCAA qui aplicarien els criteris per les convocatòries, d’aquests fons territorialitzats, en col•laboració amb els agents socials i econòmics. En el cas de Catalunya, li correspondrien uns 1.200 milions d’euros en aquesta distribució”, explica Antoni Abad, president de la Cecot. “Ara bé, ens arriben noticies molt poc optimistes per al 2022”, aprofundeix Abad, “sembla ser que, tot i el que inicialment es va dir, finalment les CCAA no tindran cap veu, ni capacitat de decisió o gestió alhora de definir els criteris d’assignació, objecte, destinataris o quanties sobre la major part d’aquests fons territorialitzats.

La majoria es decidirà i gestionarà de forma centralitzada i harmonitzada des de l’Executiu central, amb el que ja ens podem oblidar del projectes que van ser considerats estratègics a Catalunya per part de la Generalitat i de les organitzacions empresarials i socials que els es van definir”. Qualsevol gestió relativa a PERTE’s (projectes estratègics) i adjudicacions directes, requerirà per part de les empreses i entitats proposants realitzar la tramitació directament a Madrid. Un plantejament que es correspon al resultat de la votació duta al parlament estatal que va votar a favor de la gestió centralitzada d’aquests fons.

“Que les CCAA no tinguin la capacitat de prioritzar i definir les convocatòries dels ajuts en base a projectes estratègics dels seus territoris perjudica la reactivació de sectors i activitats considerades estratègiques o tractores al seu entorn”, reflexiona el president de la Cecot que afegeix que “la manca de voluntat política, de desconeixement de la realitat empresarial i la poca empatia de l’Executiu a l’hora d’escoltar tant a l’empresariat, com a diferents experts, en la definició d’actuacions per accelerar la reactivació econòmica i la recuperació de l’activitat productiva és una constant, lamentablement”.

Tanmateix, des de la Cecot s’ha insistit a la Ministra Calviño que el coneixement per reactivar l’activitat productiva i l’economia està en el territori i en els sectors que desenvolupen la seva activitat en ell. Harmonitzar els criteris de la major part de les convocatòries d’ajuts amb fons europeus comporta no tenir en consideració les casuístiques i polítiques de reactivació preses o impulsades per cada territori. “Encara som a temps de corregir i establir una via de col•laboració entre l’executiu central i les comunitats autònomes abans de definir les properes convocatòries dels Next Generation.

Aquí els agents econòmics, com sempre, ens oferim a aportar coneixement empresarial i a col•laborar perquè l’impacte dels fons sigui òptim a l’economia productiva”, clou Abad. Com ja és habitual, una cosa és el que diuen els pressupostos i un altra l’acompliment, l’executat realment. En el cas de Catalunya, en els darrers cinc anys, cap any s’ha executat realment més del 81% del pressupost d’inversions al pressupostos de l’estat i la mitjana està per sota del 65%. Aquest 2021, fins al juny, de moment només s’han executat el 13% de les inversions compromeses en aquests pressupostos i tot fa preveure que quedarem molt lluny del promès per tot l’any.

El Consell Comarcal i la Cecot signen un conveni per promoure la transició energètica a les empreses

El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, i el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, acompanyats pel conseller de Territori, Carles Rodríguez i el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot, Josep Casas, han signat avui un conveni de col·laboració entre les dues institucions. L’acord, que s’emmarca en el projecte Vallès Solar es fonamenta en la necessitat d’accelerar els processos de transició energètica entre les PIMES i en l’establiment d’aliances per cooperar en el disseny i planificació de ciutats i comunitats més sostenibles.

L’acord entre el Consell i la Cecot preveu la difusió de la necessitat d’afrontar la transició energètica mitjançant diferents activitats destinades teixit empresarial de la comarca. L’objectiu és que aquestes empreses millorin la seva eficiència energètica, apostin per l’autoconsum elèctric i s’incorporin als mercats locals energètics o a les iniciatives de caire col·laboratiu que vagin en aquesta direcció.

Un altre dels propòsits destacats del conveni és analitzar, revisar i adaptar de forma consensuada les ordenances i tràmits municipals per facilitar les llicències d’instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en cobertes industrials, torres de càrrega per a vehicles elèctrics, marquesines fotovoltaiques, així com altres infraestructures que promoguin la sostenibilitat energètica de les empreses.

També ha de permetre definir i promoure conjuntament l’aplicació de bonificacions fiscals que estimulin les empreses del municipi a instal·lar cobertes fotovoltaiques per a l’autoconsum d’energia elèctrica.

A més, es vol treballar en la col·laboració pública i privada per al disseny i la creació de comunitats energètiques empresarials que permetin a les empreses generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia renovable, de manera que es creï una activitat econòmica energèticament eficient.

Vallès Solar vol promoure en els propers anys la instal·lació d’1M de m2 de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès amb una inversió estimada de prop de 100M d’euros, assolint una reducció anual de 35.000 tones d’emissions de CO2 i una potència de 72 MW també amb caràcter anual. Es tracta d’un projecte a mig i llarg termini amb l’horitzó posat en l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

Cecot i OBERCat organitzen una jornada sobre la transició energètica

L’empresariat està preocupat per la poca implantació de les energies renovables a Catalunya i per la manca d’una estratègia definida en l’anomenada transició energètica.

El preu de la llum fa perdre competitivitat però les empreses també volen ser sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. A més, Europa demana canvis per lluitar contra el canvi climàtic: és a dir, substituir progressivament les fonts d’origen fòssil per energies verdes i locals.

La patronal terrassenca Cecot i l’Observatori Energies Renovables de Catalunya OBERCat (que fa un seguiment sobre la implantació d’aquestes energies al territori i de les polítques per aconseguir els objectius) han organitzat aquest dimecres la jornada «Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya». Una sessió per posar en comú coneixements i definir un model.

L’autogeneració d’energia redueix el cost, la petjada de carboni i la dependència de l’exterior. És el futur i el gran repte de les empreses, sobretot de les indústries, al llarg d’aquesta dècada. Per això, diuen, cal escriure un full de ruta conjunt i treballar les complicitats entre els sectors públic i privat.

La Policia Municipal deté un home a Terrassa per un robatori a la Cecot

Durant la matinada d’aquest divendres a dissabte 2 d’octubre, la Cecot ha patit un robatori per, presumptament, un únic lladre. La Policia Municipal de Terrassa, en rebre sobre les 4 de la matinada una trucada que donava avís de l’alarma de la Cecot, s’han personat amb celeritat a la zona del carrer de Sant Pau.

El presumpte lladre va sortir corrent quan va veure els agents municipals, però les dues dotacions de la Policia que s’havien traslladat a la patronal van aconseguir aturar-lo.

El presumpte lladre ha estat identificat i traslladat a la Prefactura municipal, on passarà diligències per un delicte de robatori amb força.

La Cecot alerta que el decret dels preus del gas fa perillar la competència del mercat elèctric

Aquesta mateixa setmana la Cecot va felicitar la Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, pels plans de xoc plantejats pel Ministeri per fer front a l’impacte del preu del gas sobre la factura de la llum. I, en aquest sentit, entre les propostes que contempla el text  la Cecot valora especialment les limitacions en l’actuació de les operadores respecte a l’ús indiscriminat de l’aigua dels pantans o la proposta de reinversió i retorn de beneficis a necessitats socials.

Tanmateix, la patronal manté que aquestes mesures són un pedaç temporal per resoldre una situació circumstancial però que ha tornat a aflorar la necessitat d’acompanyar de manera efectiva i urgent el canvi de model energètic i fer-ho des de la transposició de les directives europees i la implementació de les mateixes al més aviat possible.

Espanya ha de substituir les energies flexibles, com el gas, per les energies inflexibles que representen les renovables, és a dir, que la seva generació està condicionada a factors externs incontrolables com el sol, el vent o les pluges. Per tant, ens trobem en mig d’un procés de canvi que està generant moltes disfuncions provocades per l’existència d’una normativa vigent pensada per regular la demanda elèctrica flexible i la necessitat d’adequar l’oferta inflexible per aconseguir un consum d’energia de fonts de generació menys contaminats més responsable i sostenible.

Impacte del RDL sobre la competència

La Cecot alerta al Govern que la seva intervenció directa al mercat elèctric per rebaixar el preu de l’electricitat impactarà sobre les petites empreses comercialitzadores que compten amb contractes i provisions a llarg termini i amb condicions pactades en un context que ara els canviarà, fent que el marge de temps per gestionar i adaptar la nova realitat impositiva proposada pel Govern sigui inviable. L’entrada en vigor del Decret posa en dificultats tècniques a les petites comercialitzadores  perquè els és inviable aplicar aquests canvis als seus processos i sistemes en 48 hores.

La Cecot demana al Govern la revisió de les mesures del decret per trobar un equilibri entre els objectius del pla de xoc i el manteniment de les petites empreses que garanteixen la competència al mercat elèctric.

L’entitat catalana ha traslladat a la Ministra Ribera que, en un moment de transició energètica com l’actual, la seva gestió i actuació sobre els factors que han d’esdevenir palanca de canvi poden ajudar a assolir-la amb més o menys celeritat. Per exemple, per poder accelerar l’autogeneració en centres fabrils o punts de recàrrega, si s’actua amb una política fiscal que incentivi la substitució d’emissió de CO2 el procés de transició serà més ràpid.

La Cecot trasllada a Junqueras la preocupació per l’endeutament, la necessitat d’innovar en l política fiscal i industrial

 El president de la patronal Cecot, Antoni Abad i el secretari general, Oriol Alba, s’han reunit aquesta setmana amb el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras.

La trobada, de caràcter institucional, ha permès que els representants de la Cecot hagin pogut compartir les principals preocupacions del teixit empresarial en l’actual situació socioeconòmica, i aprofundir en les mesures per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic que l’entitat va elaborar el mes de gener per tal de fer front a l’actual context. La patronal catalana ha demanat coratge polític i diàleg per tirar endavant reformes, realitzant els acords necessaris i cercant el màxim consens possible per tal de dur-les a terme amb èxit.

Reactivar l’activitat econòmica, i que aquesta es tradueixi en progrés i en benestar social per al país, és un punt de confluència entre administracions, agents econòmics i socials.  La Cecot creu que en aquest marc es poden generar amplis consensos i arribar a acords amb celeritat i per això és important que el marc de relacions institucionals sigui més estable i des de la base d’un respecte mutu.

Els assistents a la reunió han coincidit en la necessitat de sumar esforços, des dels diferents àmbits polítics, socials i econòmics, per aconseguir tant la necessària recuperació econòmica del país com la seva evolució. Des d’aquest punt de vista la Cecot aposta per una nova governança que passi per la implicació proactiva de la representació de les empreses en la presa de decisions que poden tenir un fort impacte en l’activitat econòmica i social. La Cecot també ha insistit en suprimir impostos com el de patrimoni,  que caldria disminuir i suprimir en els relleus de les empreses amb independència de la seva dimensió per garantir i donar impuls als relleus generacionals i el manteniment de l’activitat productiva.

també s’ha demanat la supressió de tributs i la rebaixa de pressió fiscal per pimes i autònoms a Catalunya, tant sobre el conjunt de tributs específics com sobre els diferencials dels trams autonòmics de l’IRPF, i quees corregeixi ja el dèficit fiscal que arrosseguem de l’Estat vers els ciutadans i ciutadanes de Catalunya de les darreres dècades.

En un altre ordre de temes, els representants de la Cecot han posat l’èmfasi en la visió de reindustrialitzar l’actual model econòmic arran de l’impacte generat per la Covid-19 i equilibrar el pes que actualment ostenten els sectors vinculats al turisme.

I és segons aquesta visió integral que Oriol Alba ha traslladat al president d’ERC una situació comuna a la majoria de sectors d’activitat que representa la Cecot i que és la manca de perfils professionals tècnics, qualificats i especialitzats, així com la previsió d’una manca de relleu generacional en determinades activitats a dos anys vista.

La CECOT reclama millorar l’accés i distribució dels ajuts europeus per a les PIMES

L’organització empresarial CECOT trenca una llança en favor de les petites i mitjanes empreses, i critica la convocatòria feta fins ara pel Govern dels fons europeus Next Generation, que no ha tingut en compte la veu dels experts ni la realitat del teixit productiu del país.

Segons la CECOT la complexitat per accedir als ajuts europeus rebaixen la participació de l’empresariat català i dificulta la reactivació econòmica i la recuperació de l’activitat productiva. Per això reclamen corregir i adaptar les noves convocatòries d’ajuts perquè no es dilueixin els fons o es concentrin en pocs projectes, sinó, tampoc descarten reclamar un control més estret de la Unió Europea.

La Cecot aportarà a l’avantprojecte de Llei de creació i creixement empresarial propostes adaptades a la realitat 

El Consell de Ministres va aprovar dimarts l’Informe de l’Avantprojecte de Llei Crea i Creix que. Té com a objectiu final impulsar la creació d’empreses i fomentar la seva expansió mitjançant la millora de la regulació, l’eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques, la lluita contra la morositat comercial i el suport financer al creixement empresarial.

Aquesta llei s’emmarca dins del Pla de Recuperació, concretament dins l’impuls de la petita i mitjana empresa, tant per desenvolupar l’activitat empresarial com per reduir incentius eventuals a crear empreses a altres països.

Des de la pattronal Cecot, el seu president Antoni Abad ha manifestat que “d’entrada l’esperit del document ens sembla positiu, en la línia del que hem demandat les organitzacions empresarials els darrers anys i una oportunitat per corregir un marc administratiu que estava frenant el desenvolupament de teixit empresarial”.

L’informe contempla assolir quatre fites que, des del punt de vista de la Cecot, són fonamentals per fer un acompanyament efectiu al teixit empresarial: agilitar el procés de creació d’una empresa; establir mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials; definir una millor regulació i eliminació d’obstacles a l’activitat econòmica i, finalment, establir mesures de suport financer al creixement empresarial.

Abad creu que “més enllà de si una mesura, mecanisme o proposta serà millor que una altra, vist en global l’esperit que envolta el primer redactat va en la línia del que altres països europeus ja practiquen. Per això el que sí demanem des del sector empresarial és celeritat en tot el procés de consulta pública, esmenes, aprovació i implementació. Hi ha un volum important de bones pràctiques sobre aquesta qüestió a nivell internacional que podem adoptar reduint el marge d’implementació aquí”.

Lluita contra la morositat

La Cecot posarà l’èmfasi en el capítol de la Lluita contra la morositat en les operacions comercials ja que l’actual situació d’allargament abusiu de terminis de pagament estan llastrant i perjudicant sobre tot als autònoms, microempreses i pimes. L’entitat exigirà mesures de “penalització d’ofici” als qui actuïn en base a posició dominant.

La Cecot critica els terminis dels nous requeriments informatius a les empreses

La Cecot ha fet arribar una carta a la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, per traslladar-li el malestar de molts associats en relació als darrers requeriments informatius dels govern sobre els comptes anuals de les empreses. Això ha provocat, segons la patronal amb seu a Terrassa, que els assessors financers i tributaris que col·laboren amb l’AEAT hagin patit un sobre estrès que la Cecot qualifica com a «innecessari».

Tot va començar aquest dilluns, dia 26, quan el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar les ordres JUS/793/2021 i JUS/794/2021 del 22 de juliol. Totes dues requerien incloure als comptes anuals de les empreses una ampliació d’informació en referència a l’efecte de la Covid-19 en l’activitat econòmica. Per fer-ho, especificaven un termini de tres dies naturals després de la publicació al BOE. La Cecot recorda que, abans de poder tramitar més dades, cal adaptar els programes informàtics de registre i tenir en compte que en molts casos són els mateixos assessors financers el qui han d’invertir el temps a localitzar aquestes dades. Segons Enric Rius, assessor financer de l’entitat, «si l’administració tingués en compte tot el període de temps complert per implementar els canvis que demana, fixaria uns terminis lògics i adaptats al desenvolupament normal d’un procés d’aquest tipus».

La patronal conclou demanant a Hisenda empatia per part de responsables al departament amb la càrrega de feina dels professionals col·laboradors amb l’AEAT a l’hora de planificar les properes modificacions per tal de facilitar-ne la gestió i evitar així un possible increment d’errades en la gestió posterior.