Entradas

Terrassa tindrà una nova fira de ciutat, la de l’esport, i es farà al Roc Blanc

Terrassa estrena una nova fira de ciutat. Serà en poques setmanes al Districte 4, al barri del Roc Blanc. Ho ha anunciat avui el regidor de comerç Amadeu Aguado. Segons ha explicat, es tracta d’una iniciativa sorgida de la nova associació de comerciants del barri, creada fa un any. La nova fira compta amb la implicació de l’associació de veïns i amb la participació de les entitats i clubs esportius de la ciutat.

Segons Amadeu Aguado: «Serà una fira comercial des de l’òptica de l’esport però també una fira on l’esport es posi en valor i on les entitats esportives puguin també mostrar el seu aspecte més comercial, per atraure nous usuaris a les seves instal·lacions, nous esportistes als seus equips i fer visible, a través d’una fira a l’aire lliure, les entitats esportives de la ciutat i el bon comerç que també tenim al Roc Blanc.»

L’ajuntament mediarà perquè Sant Pere tingui aviat una nova associació de comerciants

L’ajuntament continuarà al costat dels comerciants de Sant Pere per ajudar-los a resoldre el mal moment que està vivint l’associació. Problemes econòmics per la manca de socis han fet que l’Eix Comercial Sant Pere estigui a punt de desaparèixer.

Des del consistori han seguit de prop el procés i hi han actuat com a mediadors perquè les botigues del barri treballin conjuntament i puguin sumar esforços amb els paradistes del Mercat del Triomf.

Aguado lamenta la situació però recorda que no deixa de ser una iniciativa particular i privada que només podrà rebre ajudes econòmiques si es constitueix formalment com una associació de comerciants.

El tinent d’alcalde ha posat en valor la història comercial del barri i espera que el conflicte es resolgui el més aviat possible per recuperar el terreny perdut.

Des de la regidoria asseguren que continuaran atents als esdeveniments i treballaran per fomentar l’associacionisme comercial arreu de la ciutat.

Els 90 anys del Mercat del Triomf inicien una etapa amb nova imatge i més dinamisme comercial

El Mercat del Triomf està a punt de fer 90 anys i ho vol celebrar amb una nova imatge, símbol del nou tarannà que els paradistes volen donar a aquest espai tan emblemàtic del barri de Sant Pere. El nou logo es farà públic el 25 de maig amb una festa.

La nova junta sorgida a principis d’any vol impulsar la venda al mercat, consolidant els clients de sempre però atraient també a un públic nou, després d’uns anys difícils per la crisi i per l’aparició de grans superfícies d’alimentació. Tot plegat, aprofitant el corrent de compra saludable que sembla que es torna a imposar i la recuperació de les tradicions.

Per fer-ho, compten amb l’assessorament d’una experta en dinamització, Mercè Clavel.

Tot sorgeix per la separació, ara fa un any, del mercat amb l’Eix Sant Pere per discrepàncies en la gestió. Sols i amb menys fons, van impulsar una campanya de nadal amb sorteig de paneres i ara posen en marxa una campanya de primavera, que permet aconseguir vals de 50 euros de compra. També tenen previst fer reformes a les instal·lacions per fer-les el més còmodes i confortables per a tothom.

El principal repte ara és sumar esforços per poder mantenir un dels esdeveniments més importants del barri de Sant Pere: la Fira del Bolet.

El Mercat del Triomf té 26 parades i actualment n’hi ha 5 de buides. En breu, la junta habilitarà dues d’elles com a espai infantil.

El nou grup de recerca de l’ESCODI rep un fons documental de la UB

El Doctor Carles Carreras ha donat el fons documental de l’Observatori del Comerç de la Universitat de Barcelona, del qual n’és el fundador, al recent constituït grup de recerca de l’ESCODI. La fi de la seva activitat acadèmica ha fet que traslladi els documents a l’escola de comerç situada al Vapor Universitari, com a centre adscrit de la UB. Entre tot aquest material sobre comerç, consum i ciutat, destaquen 10.000 fitxes sobre els comerços de Barcelona elaborades fa trenta anys i l’Atlas Comerial de Barcelona, del 2003. La donació s’ha fet efectiva amb la signatura del conveni, en el qual també hi ha estat present la directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Muntsa Vilalta.

Aquest fons el gestionarà el nou grup de recerca de l’ESCODI, anomenat RECIHUM, integrat per investigadors de diferents àmbits com l’economia, la psicologia i la sociologia. L’objectiu és estudiar el comerç des d’un punt de vista interdisciplinari.

El fons documental també servirà per conformar la biblioteca de l’ESCODI, oberta a tots els estudiants de l’escola.

Els BID, una col·laboració pública i privada per a millorar els eixos comercials

A Estats Units ja fa temps que existeix un cert tipus de col·laboració publico-privada per afavorir la dinamització de les àrees comercials de les ciutats. S’anomena BID, Districtes de Millora Empresarial. Aquest model, mica en mica, és més conegut a casa nostra, sobretot a Barcelona, on uns quants eixos comecials ja s’hi han familiaritzat. Donsc aquest matí a Terrassa, a la cúpula del Teatre Principal, s’ha fet una xerrada per parlar dels BID. Ha anat a càrrec de Lluïsa Esteve, professora de la Universitat de Girona, i els ha presentat com un sistema eficaç de gestió dels centres comercials urbans. L’acte ha estat emmarcat dins de les sessions del cicle «A Terrassa, parlem de comerç».

El govern municipal organitza unes jornades sobre les oportunitats del comerç local

Primera de les tres sessions que organitza l’Ajuntament a la Masia Freixa per garantir la qualitat de l’oferta comercial de Terrassa. Són sessions especialment adreçades a professionals del sector però obertes també a tothom.

En aquesta primera jornada Núria Beltran, directora de l’Escodi, ha explicat les principals conclusions de l’estudi sobre hàbits de compra i consum a Terrassa que va fer l’any passat la Diputació amb la col·laboració del l’Ajuntament. L’enquesta situa els horaris comercials i la professionalitat dels comerciants com a aspectes més ben valorats i els preus, l’oferta d’oci i l’aparcament com a més negatius.

La propera sessió serà dilluns vinent i anirà a càrrec de Maria Lluïsa Esteve, que parlarà de noves formes de gestió de centres comercials urbans. Posarà com a exemple els Districtes de Millora Empresarial d’Amèrica del Nord i del Regne Unit.

Les sessions “Parlem de comerç” es tancaran el 9 d’abril amb una tala rodona sobre reptes de futur del comerç ciutadà amb la participació de representants de les administracions i de l’Associació Espanyola per a la Gestió de Centres Urbans.

 

Poca incidència de la vaga en els comerços

Les primeres hores de dijous han transcorregut amb total normalitat tot i la vaga convocada pel dia de la dona. Gairebé tots els comerços eren oberts, amb poquíssimes excepcions. I la majoria ho han fet amb poques absències al lloc de treball. En aquest supermercat, per exemple, cap treballadora s’ha acollit al seu dret a vaga. A les 12 han aturat l’activitat durant deu minuts.

La majoria d’escoles també han obert amb normalitat, això sí, alertant de la possibilitat d’alguns ajustos.

La vaga s’ha notat sobretot al migdia, hora de la concentració al Raval. Els sindicats més petits havien cridat a fer vaga tot el dia però els majoritaris cridaven a fer-ne només dues hores al mati o a la tarda en funció del torn laboral. La vaga ha tingut més incidència en estudiants i treballadors municipals.

Les protestes pel dia de la dona han complicat el trànsit en les primeres hores del matí. Un grup de manifestants ha tallat una estona l’autopista C58 en tots dos sentits i més tard la N-150 cap a Sabadell. A mig matí s’han acabat les incidències i les manifestants s’han dirigit cap al Centre per la Rambla.

Bona resposta dels compradors al primer dia de rebaixes

El 7 de gener és sinònim de rebaixes i aquest any, tot i caure en diumenge, tampoc n’ha estat una excepció. Els comerços del centre han obert a primera hora per oferir els seus productes a un preu millorat i la resposta dels clients, malgrat la pluja, no s’ha fet esperar.

Tot i ser un dia plujós, aquest 7 de gener, primer dia de rebaixes d’hivern, ha omplert els carrers del centre amb tots aquells clients disposats a aprofitar els millors descomptes. És el cas també de la Josefa Belmonte i l’Ariadna Ortega, mare i filla, que han aprofitat la festivitat del calendari per anar juntes a comprar i beneficiar-se de les rebaixes.

Amb descomptes de fins el 70% en alguns comerços, els consumidors aprofiten per adquirir aquells productes que normalment tenen el preu més elevat. Després de l’augment de vendes que suposa per les botigues la campanya de Nadal, els comerciants busquen amb les rebaixes acabar de fer un bon calaix per encarar l’any de la millor manera possible.

Alguns comerços, sobretot grans cadenes, comencen les rebaixes abans del dia 7

La tradició i la legislació catalana marquen l’endemà de Reis, el 7 de gener, com la data d’inici de les rebaixes. El govern del PP va recórrer la llei catalana de comerç i ara preval l’espanyola, que liberalitza la data d’inici de les rebaixes. En general, les grans cadenes de roba, s’emparen en la legalitat estatal i ja comencen el període de rebaixes el primer dia laborable de l’any.

A 3 de gener al centre de Terrassa ja hem vist de tot, però els negocis familiars solen preferir esperar al dia 7. Això sí, sovint fan alguna oferta en productes puntuals. El petit comerç no hi estan massa d’acord perquè grans i petits no competeixen en igualtat de condicions.

Els comerciants del centre estan satisfets amb la campanya de Nadal perquè el fred a tardat una mica a arribar. També confien que els primers dies de rebaixes seran forts.

Aquest diumenge, primer dia oficial de rebaixes, es permet l’obertura dels comerços. El petit comerç és partidari d’obrir algun diumenge com els de rebaixes o els previs al Nadal però es mostra contrari a la liberalització total d’horaris comercials.

El col·lectiu paquistanès concentra bona part de botigues de conveniència

Quan es fa tard i falta alguna cosa per sopar sempre queda el recurs d’anar a una botiga de conveniència, amb horaris molt més amplis que la resta. En general, la població autòctona no vol assumir aquest sacrifici. En canvi, certs col·lectius ho veuen com una oportunitat per poder guanyar-se la vida i mantenir la família. És el cas dels paquistanesos, cada cop més presents en les botigues d’alimentació i també en les de telefonia mòbil, hereves dels locutoris, ja residuals.

Aquest fenomen, que no passa gens desapercebut, ha estat estudiat en una tesi per la doctora en sociologia, Berta Güell. Fa uns dies ha estat a l’Escola de Comerç i Distribució per fer-hi una classe dins l’assignatura d’antropologia.

Güell desmenteix alguns dels rumors estesos sobre els paquistanesos, explica com s’organitzen, com es financen i perquè ara opten per les franquícies de cadenes com Suma o Condis.

La tesi de Berta Güell es centra només en els comerços regentats per paquistanesos. Un altre col·lectiu digne d’estudi seria el xinès, que controla amb pràctica exclusivitat els basars a preus baixos i darrerament s’està fent amb molts bars que han estat traspassats.