Entradas

Ja es poden votar les 12 millors solucions tecnològiques contra la solitud del programa T’activa del CST

La solitud no volguda és un factor perjudicial per a la salut. La pandèmia ha evidenciat aquest problema de la manera més crua.

Però aquesta variable es pot canviar per als 8.000 terrassencs i terrassenques majors de 65 anys que viuen sols, per a generacions més joves que també tenen aquest sentiment i, sobretot, pel futur, quan aquesta franja d’edat creixi exponencialment.

El programa T’activa, una de les tres operacions del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT), impulsat pel CST, pretén generar solucions compartides a aquesta epidèmia silenciosa.

El programa s’ha donat a conèixer amb un espot i diferents càpsules audiovisuals que han tingut milers de visualitzacions. De manera virtual també, gent d’institucions, d’universitats, empreses i associacions han format 21 equips que han participat en la primera lliga tecnològica 2.0 per vèncer la solitud no volguda.

A través de la pàgina web www.tactiva.cat les 12 millors solucions disputen les semifinals. Ara l’afició, la població, pot votar fins al 27 d’octubre.

El 30 d’octubre a les 5 de la tarda les 4 millors disputaran la final, també virtualment. 3 d’elles tindran premi. La idea guanyadora rebrà 4.000 euros i es desenvoluparà el prototip (al febrer de 2021) perquè la idea es faci realitat i arribi a la població.

Arriben al CST els primers tests ràpids d’antígens per detectar la COVID-19

El sistema de Salut de Catalunya disposa des d’aquests dies d’una nova eina per a descartar o confirmar casos positius de COVID-19. Es tracta dels tests d’antígens, més ràpid que el PCR i també més barat.

El test d’antígen pren la mostra de la mateixa manera que el PCR, a través d’un bastonet que s’introdueix al nas. En canvi, el resultat arriba de manera gairebé immediata. Si és positiu, se li dóna validesa; si és negatiu, cal confirmar-lo amb una PCR.

L’únic inconvenient del test d’antígen és que només és apropiat per a persones que porten fins a cinc dies amb símptomes.

La Generalitat té previst distribuïr-ne 3 milions a tot el país. Des de divendres passat s’estan distribuint 500.000 unitats d’una primera partida d’un milió. Al CatLab, al Consorci Sanitari de Terrassa, ja han rebut els primers testos.

L’ús del test d’antígen està indicat per a centres d’atenció primària, a residències i a urgències dels hospitals, reservant la PCR per a casos sense símptomes i casos amb símptomes que fa més de 5 dies que duren.

El Consorci Sanitari fa, en un dia, PCR massius amb automostra a tot l’Institut Montserrat Roig

Tot l’alumnat, professorat i personal no docent de l’institut Montserrat Roig s’ha fet un test PCR aquest dijous. És el primer centre educatiu de la ciutat on es fan proves massives in situ, i autoexecutables, per detectar positius asimptomàtics. La situació epidemiològica a Terrassa està empitjorant i un seixanta per cent dels nous casos de Covid-19 són d’adolescents.

A diferència del PCR convencional, aquest és menys invasiu, sense intervenir en la boca i amb una entrada menys profunda al nas. No hi participa cap professional de forma activa sinó que cadascú es fa el seu propi test després de veure un vídeo amb unes senzilles instruccions. Això ha agilitzat molt la presa de mostres en un centre amb educació secundària, batxillerat i cicles formatius. A cada classe s’hi estan vora un quart d’hora.

Els resultats a les proves es coneixeran en 48 hores i les famílies els podran consultar a La Meva Salut. El Consorci Sanitari contactarà els positius i informarà el centre dels casos confirmats per classe per a que inici les quarantenes.

Aquest dijous el Montserrat Roig tenia quatre grups confinats però n’ha arribat a tenir sis de simultanis. Des de l’inici de curs han estat positius una quinzena d’alumnes i tres professors.

Properament el Consorci Sanitari farà testos massius a l’Institut de Matadepera.

Cues per vacunar-se de la grip al Casal Cívic de Les Arenes

Desenes de persones feien cua aquest dilluns al matí davant del Casal Cívic de Les Arenes. Ha estat el primer dia de campanya de vacunació de la grip dels centres d’atenció primària que gestiona el Consorci Sanitari de Terrassa, que també l’ha traslladat fora dels CAPs.

A les portes del Casal les infermeres han hagut d’anar recordant que es mantinguin les distàncies de seguretat. Entre els primers vacunats, molta gent gran, el gruix de la població de risc. Aquest any, per vacunar-se no cal cita prèvia. Només cal anar a l’equipament on s’administra la vacuna i portar la targeta sanitària o una identificació. Aquesta primera resposta de la població fa indicar que, en aquesta campanya, s’incrementarà el nombre de vacunats.

En el cas del CAP Nord, el dispositiu de vacunació de la grip s’ha instal·lat al Centre Cívic President Macià, a l’Associació de Veïns d’Ègara i al Casal d’Avis de Les Arenes. El CAP Sant Llàtzer l’ha portat a l’Aula d’Infermeria i al Centre Cívic Montserrat Roig. El CAP Est és l’únic que vacuna al mateix centre i on sí cal cita prèvia, de la mateixa manera que el CAP Antoni Creus, que vacuna al Casal de Can Parellada. Portar la campanya fora dels centres d’atenció primària pretén arribar a més gent i fer-ho d’una manera més segura.

La campanya de vacunació de la grip s’allargarà fins a finals de novembre.

En els últims 4 dies hi ha hagut 13 nous ingressats a Terrassa malgrat la caiguda del risc de rebrot

El risc de rebrot segueix baixant a Terrassa després dels nivells rècord assolits la setmana passada. En 7 dies, aquest índex, que fa referència a la capacitat de propagació del virus, ha passat de 473 a 312 punts. D’aquesta manera, Terrassa se situa fins i tot per sota de la mitjana catalana, que actualment és de 367. Els dos municipis amb més afectació segueixen sent Manlleu i Vic, amb taxes superiors als mil punts. Cal recordar que el risc de rebrot es considera molt alt quan sobrepassa el nivell dels 200 punts.

D’altra banda, a Terrassa, aquesta setmana ha augmentat en 13 la xifra d’ingressats en algun dels dos hospitals de la ciutat. Així, el total de pacients infectats per coronavirus són 115, dels quals 10 reben hospitalització domiciliària. Pel que fa a les UCI, actualment hi ha 13 malalts greus en cures intensives, 4 més que en l’últim balanç d’aquest dimarts. Entre els dos hospitals, atenen a planta 92 pacients de COVID-19.

Els casos positius acumulats des de l’inici de la pandèmia freguen ja la xifra dels 6.000 a la ciutat. Concretament han estat 5.940 els terrassencs o terrassenques que ja han passat la malaltia, fet que significa un 2,7% del total de la població.

 

El CST recomana més exercici als avis en el Dia de la Prevenció de les Caigudes

Per segon any consecutiu el Consorci Sanitari de Terrassa organitza per aquest dijous el Dia de la Prevenció de Caigudes. A causa de la Covid-19 algunes de les activitats previstes s’han posposat per la Comissió de Seguretat del Pacient. Els principals factors relacionats amb un pitjor pronòstic són la presència de patologies cròniques, síndromes geriàtriques, la institucionalització en residències de persones grans i la fragilitat per la disminució de reserves per afrontar noves malalties. De fet, en front la pandèmia actual les persones grans són les què han patit major impacte així com la major mortalitat amb complicacions clíniques, funcionals i psicològiques.

Les mesures de protecció, antagòniques amb un envelliment saludable pel canvi de rutines, han estat més estrictes per a les persones més grans de 65 anys. La professora de la Facultat de Ciències de la INEF de la Universitat Politècnica de Madrid, Raquel Pedrero-Chamizo, diu que amb la falta d’activitat física hi ha una pèrdua de massa muscular (sarcopènia) amb deteriorament funcional secundari, un deteriorament energètic-metabòlic i de la funció cardiovascular. Això explica que la persona se sent més cansada i fatigada, amb major dificultat per moure’s i amb sensació de manca d’aire.

Un estudi d’investigadors de la Universitat de Castilla la Mancha, Pedro Latorre Roman, exposa que en un enllitament de 10 dies pot ocasionar una pèrdua de 1,5 Kg de massa muscular, en comparació amb la pèrdua de 1 kg a l’any si la persona manté l’activitat habitual. La situació s’agreuja si a la pèrdua de massa muscular li afegim la presència de menys flexibilitat articular, més dolor osteo-articular, reducció de l’activació neuromuscular i potència muscular. Tot plegat fa augmentar el risc de caigudes ja que aquestes alteracions afecten principalment a les cames i la debilitat de les mateixes porta a una pèrdua de l’equilibri. Un cercle viciós on a major debilitat, la persona camina menys amb més dependència i risc de caigudes.

Així doncs, per tal de conservar la salut i reduir el risc de caigudes cal treballar la resistència i enfortiment muscular, l’equilibri i la flexibilitat. La clau, per tant, és l’exercici físic que té clarament conseqüències positives. L’activitat física millora la força muscular que estabilitza les articulacions, la coordinació dels moviments i redueix el temps de reacció neuromuscular amb la conseqüent reducció del risc de caigudes. El perill està en no moure’s, és fonamental mantenir l’activitat física començant per una baixa intensitat i augmentant gradualment l’exercici.

Ajuntament i CST volen reforçar el vincle del centre sanitari amb la ciutat

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’han reunit aquest dijous amb el nou president del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa, Jordi Labòria.

A la reunió, entre d’altres temes, s’ha parlat sobre la possibilitat de crear una comissió bilateral entre l’Ajuntament i el CST per millorar la col·laboració i reforçar el vincle del centre sanitari amb la ciutat.

La Generalitat va nomenar el passat 23 de setembre Jordi Labòria com a nou president del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa. El psicòleg i expolític terrassenc havia treballat prèviament durant més de 30 anys al consistori local com a regidor i tinent d’alcalde. Al llarg de la seva trajectòria també ha tingut càrrecs a la Diputació de Barcelona i ha exercit la seva professió de psicòleg infanto-juvenil.

A la trobada, que s’ha fet al despatx d’alcaldia, Ballart ha estat acompanyat de la regidora de Salut, Mónica Polo; i del tinent d’alcalde, Isaac Albert.

La figura del gestor Covid és clau per detectar casos i identificar contactes estrets

La detecció precoç de les persones infectades i la ràpida identificació i aïllament dels contactes estrets és fonamental per mantenir la pandèmia sota control. Aquesta és la funció del gestor Covid. Actualment, 17 persones formen la unitat del Consorci Sanitari de Terrassa (12 administratives, 1 infermera i 4 auxiliars). Però properament s’ampliarà l’equip. Va entrar en funcionament a finals de juliol i treballen físicament des de l’Hospital de Terrassa.

Cada dia es posen en contacte telefònicament amb les persones que s’han fet una prova PCR per comunicar-li el resultat i fer un llistat de totes les persones que han estat en contacte amb ella.

Unes altres 17 persones fan la mateixa feina però des de Sant Cugat per a totes les persones ateses als centres sanitaris o assistencials que depenen de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa.

S’entén per contacte estret una persona que hagi estat a menys d’un metre i mig, més de 15 minuts i sense mascareta d’una persona positiva.

Els gestors i les gestores també situen geogràficament els positius que detecten amb l’ajut d’un programa informàtic. D’aquesta manera es pot saber la situació epidemiològica de cada barri i aplicar-hi més mesures de control si fes falta. També resolen possibles dubtes i ofereixen recursos de suport.

Ja són 100 les persones hospitalitzades a Terrassa, coincidint amb un nou rècord del risc de rebrot

El risc de rebrot a Terrassa no ha deixat de créixer durant els últims dies i aquest divendres ha assolit un nou rècord històric. La xifra, que a partir dels 200 punts indica un nivell de risc molt alt, se situa ara en 473. Són gairebé 60 punts més que en el pic màxim del mes de març, quan l’índex de perill de contagi a la ciutat era de 414. Així, Terrassa ocupa ara la dotzena posició entre els municipis de Catalunya amb el risc de rebrot més alt, en una llista que segueixen liderant Tortosa i Puigcerdà.

També hi ha hagut un rècord, negatiu, en l’apartat de persones hospitalitzades per coronavirus a la ciutat. Aquesta xifra arriba a les 100 per primer cop des del mes de maig. La tendència segueix a l’alça i en només dos dies el nombre d’ingressats en algun dels dos hospitals de Terrassa s’ha incrementat en 16, passant de 84 a 100. De moment, però, les UCI es mantenen relativament controlades i entre els dos hospitals la xifra de malalts greus es manté en 12. De la resta d’hospitalitzats, 86 estan ingressats a planta i 2 reben hospitalització domiciliària.

A Terrassa també ha augmentat el ritme de contagi, el qual s’ha vist pràcticament multiplicat per 4. Entre dilluns i divendres s’han detectat 410 nous positius, fet que contrasta amb els poc més de 100 casos diagnosticats durant la setmana passada. Així, a la ciutat ja hi ha més de 5.500 persones que han estat infectades pel virus. D’aquestes han acabat perdent la vida 278, el que suposa un 5% dels infectats i un 0,12% del total de la població.

El risc de rebrot a Terrassa s’eleva a nivells de març tot i el lleuger descens del nombre d’ingressats

Preocupant augment del risc de rebrot a Terrassa. Després de l’actualització de dades realitzada aquest cap de setmana pel CatSalut, aquest índex s’eleva fins els 428 punts, arribant així a uns nivells molt similars als de finals del mes de març. Així, Terrassa es manté entre els quinze municipis catalans amb el risc de rebrot més alt. Concretament, ocupa ara la tretzena posició d’una llista que encapçalen Tortosa i Puigcerdà, amb unes taxes que oscil·len al voltant dels 1.000 punts. D’altra banda, Terrassa és la segona població de la comarca amb el risc més elevat, només superada per Castellar del Vallès, amb un índex de 567.

Pel que fa a la xifra d’ingressats per coronavirus, els hospitals de la ciutat han trencat la tendència a l’alça dels últims dies. A diferència dels 96 hospitalitzats del dilluns, aquest dimecres eren 84 -12 menys- els pacients ingressats a Mútua o a l’Hospital del CST. D’aquests, un total de 72 es troben atesos a planta mentre que la resta, 12, estan ingressats en cures intensives. Aquesta última xifra, la de malalts greus, no ha deixat d’augmentar durant l’última setmana i, en només 5 dies, s’ha vist doblada, passant de 6 a 12.

Des de l’inici de la pandèmia a Terrassa s’han practicat prop de 70.000 proves PCR, entre les quals s’han detectat uns 5.300 casos positius, fet que suposa que un 2,4% de la població ja ha estat infectada pel virus.