Entradas

El Black Friday es consolida i s’allarga tota la setmana

Quan s’importen tradicions d’altres països pot passar que quedin fora de context. El ‘Black Friday’, per exemple, fa uns anys que era un terme totalment desconegut aquí. Ara, ocupa marquesines i anuncis de televisió.

El ‘Black Friday’ és d’origen estatunidenc i allà té sentit, comercialment, perquè arriba just després d’un període de molta despesa, el ‘Dia d’Acció de Gràcies’. Els comerços necessiten eliminar estoc i recuperar-se per encarar el Nadal.

A Espanya això no passa, però tothom es suma al Black Friday. Tant, que es fa encara que no surti a compte.

Passejant pel centre, el Black Friday no s’espera a divendres i els descomptes ja s’anuncien als aparadors de les botigues. És la Black Week.

Terrassa Centre se suma als descomptes de moda, però també és crítica amb l’adaptació local dels descomptes nord-americans.

ERC-MES crearia un registre de locals i un índex de referència per dinamitzar l’activitat comercial

ERC-MES ha posat sobre la taula les dades resultants d’un estudi sobre el comerç a Terrassa, publicat el setembre de 2017 i amb més de 1.200 enquestes, a través del qual s’apuntava que la ciutadania valora positivament l’oferta comercial, concretament amb un 7,5 de mitjana. No obstant això, ERC-MES posa la mirada en la presència de locals comercials buits a la ciutat. Un fet que, diuen, es fa cada dia més patent tenint en compte que els hàbits de consum canvien i «no tenim un projecte definit de ciutat respecte a la reactivació comercial».

Per aquest motiu, des del grup municipal d’ERC-MES s’ha optat per presentar una proposta al ple d’octubre per la dinamització comercial a Terrassa i evitar el que consideren la «degradació d’un teixit d’activitat que dóna vida econòmica i social als barris».

La formació planteja la necessitat que l’Ajuntament controli a través d’un registre els locals comercials disponibles, la seva ubicació i l’activitat comercial que hi ha a l’entorn com una eina a oferir a l’emprenedoria que vulgui apostar per la nostra ciutat per obrir un comerç. De fet, des d’ERC-MES es vol anar més enllà i atreure activitat a partir d’assegurar unes condicions justes per als emprenedors. En aquest sentit, el portaveu dels republicans, Isaac Albert, explica la proposta de crear un índex de referència del preu del lloguer dels locals comercials: «Tenim dades de mercat, però també d’entorn que creuades poden indicar si el lloguer que es demana per un local és una bona inversió o no per un emprenedor i animar-lo a obrir persiana a Terrassa». L’índex, a més, pot emprar-se per oferir bonificacions fiscals a aquells llogaters que facilitin preus que permetin l’activitat comercial.

Unes propostes que, des d’ERC-MES, es creu que per ser efectives en la dinamització del comerç han d’anar acompanyades de la reactivació d’un espai de debat on trobar solucions compartides.

En l’àmbit educatiu, des d’ERC-MES proposa dotar dels recursos necessaris l’alumnat amb necessitats educatives especials. Així, se sumen a la iniciativa del PSC per demanar els recursos suficients per garantir que l’alumnat amb necessitats educatives especials rep una educació de qualitat. Segons Isaac Albert: «L’educació és una prioritat pel futur de la ciutat, més l’escola inclusiva. Ara que hi ha un Departament d’educació amb un nou tarannà, cal fer escoltar les reivindicacions compartides d’aquesta ciutat».

Finalment, des del grup municipal d’ERC-MES s’ha proposat al govern municipal ampliar l’acord per reclamar novament que Terrassa sigui inclosa a la zona tarifària 2 del transport metropolità. Des dels republicans es planteja que aquesta és una reivindicació que va més enllà de l’Ajuntament, pel qual ha proposat una reunió extraordinària de la Taula de Mobilitat per abordar el tema i aconseguir un document consensuat de ciutat amb entitats, sindicats, ciutadania… «per reclamar amb força els canvis cap a una tarifació justa».

Un estudi proposa que el soterrani del Mercat de la Independència sigui un nou espai comercial

La reforma dels mercats municipals és un dels temes que l’Ajuntament té sobre la taula per tal de modernitzar-los i adequar-los als nous temps. Un estudi extern, elaborat per un despatx d’arquitectes, proposa que el Mercat de la Independència sigui un espai on convisqui més àmpliament la venda de producte fresc i de qualitat amb l’activitat comercial i de restauració. Per fer-ho proposa dos canvis força significatius: en primer lloc reubicar els serveis auxiliars del mercat per tal d’alliberar el soterrani, de 900 metres quadrats, facilitant així la instal•lació d’un operador que obrís el mercat a la Rambla, donant-li més atractiu comercial. D’altra banda, també planteja que l’actual nau del peix es destini a la restauració i les parades que ara es troben allà es traslladin a la nau que delimita amb el carrer de la Rasa.

L’estudi pretén que aquests nous espais estiguin interconnectats visualment i funcionalment, destacant una connexió directe amb el pàrquing del Raval.
La proposta dels arquitectes també contempla noves instal•lacions elèctriques, eixamplar els passadissos i millorar els sistemes de climatització, implementats amb criteris sostenibles.

Ara aquest estudi l’haurà de valorar la Comissió de seguiment del Mercat, formada per l’Ajuntament, partits polítics, comerciants, ESCODI i Diputació, per tal de presentar un projecte definitiu que s’hauria d’aprovar d’aquí a un any.

Aquesta mateixa setmana està prevista la Comissió de seguiment del Mercat del Triomf, amb el mateix propòsit.

RETAILcat condemna l’agressió d’un manter a un turista

RETAILcat condemna l’agressió que dimecres va patir un turista americà al centre de Barcelona, per part d’un manter. Tot sembla indicar que el turista defensava una dona que demanava passar amb un cotxet de nadó per la vorera, ocupada pels manters.

Segons RETAILcat, que representa 35.000 establiments comercials de Catalunya i de la qual forma part la Cecot, «ni Barcelona, ni cap ciutat, no pot permetre ser ocupada d’aquesta manera envaint espais públics, voreres, passeigs, estacions de metro,… » Segons la Unió de retails de Catalunya, «a més de vendre productes falsificats i de dubtós origen, sense cap mena de garantia pels compradors, ocupen la via pública i no paguen cap tipus d’impost».

“No entenem a qui beneficia deixar-los actuar amb total impunitat”, afirma Joan Carles Calbet, president de RETAILcat. “L’agressió d’ahir és la gota que fa vessar el got. Exigim un actuació rápida i contundent de l’administració per resoldre d’una vegada per totes aquest tema”.

RETAILcat forma part de Independent Retail Europe, organització que agrupa entitats del retail a Europa. “Ens han confirmat que aquest fet només es produeix a les zones on l’administració és excessivament laxa i permissiva. A la majoria de ciutats europees, això no passa”, confirma Calbet.

 

Vendes fluixes al comerç català durant el primer semestre del 2018

L’ESCODI ha donat a conèixer els resultats de l’enquesta sobre l’estat del comerç a Catalunya durant el primer semestre de l’any i les conclusions no són bones. Després de quatre anys de creixement sostingut, la pujada de les vendes s’ha frenat. A un 52% dels enquestats els han caigut les vendes, una davallada que també es percep en els marges comercials, que no creixen. Els beneficis baixen pel 54% dels empresaris.  La meitat dels enquestat opinen que l’ànim dels clients per comprar ha baixat i que entren menys persones a les botigues.

Per explicar aquest escenari, per primer cop, no s’addueix a la política o a la crisi econòmica. Els principals factors que s’atribueixen són el climatològic, amb una primavera molt plujosa, i el canvi d’hàbits dels consumidors, cada vegada més propensos a les compres on line. Un 22% han obert noves botigues i un 18% n’han tancat.

Pel que fa a les rebaixes d’estiu, la percepció també és dolenta. El 51% diu que han venut menys que l’any passat i la meitat també diu que consideren perjudicial la liberalització del calendari de rebaixes.

La directora gerent de l’ESCODI, Núria Beltran, considera que aquesta situació és “un avís” en els canvis del comerç, que ja es comencen a materialitzar, i que “obliguen a reflexionar”. Segons Beltran aquest escenari “exigeix una creixent preparació dels equips que lideren les empreses” i que l’únic camí per sortir-ne és la “creativitat i en la innovació”.

Els comerços surten al carrer en el 25è Fora Stocks

Els comerços de Terrassa han sortit al carrer en la 25ª edició del Fora Stocks.
La plaça Vella i els carrers del centre s’han omplert de parades en les que els botiguers han exposat tant productes de temporada com articles que normalment no estan a la venda.

Malgrat les altes temperatures, molts egarencs i egarenques han passejat pel centre de Terrassa i han gaudit d’una jornada ambientada amb música punxada des de la Plaça Vella per un DJ.

La majoria de comerciants coincideixen a dir que el matí ha estat el moment de més vendes del dia, i algun dels botiguers ha reclamat que es faci una major promoció de l’esdeveniment.

El Fora Stocks compleix la seva 25ª edició, fet que el fa una activitat comercial plenament consolidada a la ciutat.

RETAILcat denuncia els “dies sense iva” per publicitat enganyosa i irresponsabilitat fiscal

La unió d’entitats de comerç RETAILcat demanarà a la Delegació Regional d’Hisenda de Catalunya i a la Direcció General de Consum de la Generalitat que prenguin mesures d’inspecció quan es produeixin ofertes i dies sense IVA. L’entitat, que representa 35.00 establiments comercials de la Cecot, Comertia, la Fundació Barcelona Comerç i la Fundació Comerç Ciutadà, denuncia que aquestes campanyes són enganyoses i confonen els consumidors.

Segons RETAILcat les empreses que plantegen aquest tipus de promocions i campanyes de màrqueting no estan traient realment l’IVA al producte, sinó que fan un descompte per un import equivalent o aproximat. La quantitat econòmica a descomptar no s’aplica sobre el preu del producte, sinó que en realitat s’aplica sobre la base imposable, que és el preu sense IVA i no sobre el Preu de Venda al Públic (PVP). Per tant, enlloc de realitzar-nos un descompte del 21% (el tipus més habitual), s’aplica un 18%. A més, en ocasions, no es garanteix que el preu sigui el mateix que dies abans de la campanya.

Ja fa temps que Hisenda té en el seu punt de mira aquest tipus de promocions ja que aquest tipus de missatges no afavoreix l’educació del contribuent. Consideren que és una irresponsabilitat fiscal difondre la falsa creença que el consumidor es pot lliurar de pagar aquest tipus d’impostos: l’IVA es paga sempre, ja que la devolució de l’IVA o TaxFree només s’aplica a compres realitzades per no residents a la UE, al tornar als seus països d’origen.

Comencen les rebaixes d’estiu amb molt d’estoc i grans descomptes

La majoria de botigues han arribat a finals de juny amb les prestatgeries més plenes que altres anys. Això significa que les vendes de la campanya de primavera no han anat gaire bé però fa preveure que les rebaixes sí que funcionaran perquè hi ha molt estoc i això permetrà grans descomptes.

De fet, molts comerços ja les han començat. La data oficial és l’1 de juliol però la manca d’una normativa concreta permet sobretot a les grans cadenes i franquícies avançar-se en les promocions.

Els comerciants reconeixen que ha estat una temporada complicada, en la que el mal temps els ha perjudicat.

A això cal afegir el canvi en els hàbits de compra dels consumidors, que adquireixen el producte quan els fa falta, sense antelació.

Per tot plegat, el petit comerç es reivindica davant les grans marques de distribució i assegura que intenta diferenciar-se oferint el millor servei als clients.

La CUP vol ajustar la Fira Modernista a la realitat social del 1900

La CUP proposa incentivar la feina de les cooperatives tèxtils sostenibles que treballen a Terrassa, encarregant l’elaboració de roba obrera de l’època modernista i distribuïr-la en paquets de cara a la pròxima edició de la Fira Modernista de Terrassa. D’aquesta manera asseguren que amb més persones vestides d’obreres que no pas de burgesos pels carrers de la ciutat, l’homenatge al Modernisme gaudirà de més rigor històric.

Des de la CUP es considera que al 1.900 el moviment obrer era més important i sobretot més nombrós que no pas la minoria burgesa lluïnt les seves gales, una imatge contrària a la què es dóna en l’actual Fira Modernista. D’altra banda, en el Consell Econòmic i Social, la CUP també proposarà potenciar més la capitalitat teatral de la ciutat amb més accions teatralitzades durant la Fira.

Tot i que celebren que ja s’en fan, consideren que cal millorar la relació amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i l’Institut del Teatre, per fer una Fira més teatral. Els cupaires també proposaran crear una borsa de grafiters locals per oferir als comerços la decoració de les persianes amb motius modernistes. La CUP vol canviar el nom de Fira per el de Festa o Diada Modernista, per treure l’exclusiu caràcter comercial que ara, diuen, impregna tot el certàmen.

Terrassa Centre proposa un joc amb les paraules i expressions terrassenques

A Terrassa li diem al lloc on s’escalfaven les pinyes per treure els pinyons. Tu, com ho dius?

Aquest és el joc que ens proposa de nou Terrassa Centre per animar el comerç fins el 21 de juny. Als establiments els clients hi podran trobar un quadern amb preguntes que només es poden respondre amb paraules, expressions i dites típicament terrassenques. Per facilitar-ho una mica, als aparadors hi haurà plafons amb algunes pistes. Quan es completin les 30 preguntes es podrà aconseguir el llibre on vénen totes explicades, editat amb l’ajuda de l’Arxiu Històric Comarcal. Ha estat possible gràcies a una feina de consulta popular, amb aportacions de ciutadans, i de consultes a llibres i diccionaris antics. La gràcia, a més, és que hi ha una descripció etimològica. ‘Ocell de pluja’, ‘fer una maquinada’, ‘potro’, ‘quadrant’ o ‘quarto de reixa’ en són només algunes.

Terrassa Centre proposa aquest joc després que l’any passat fes el mateix per redescobrir la història dels carrers del Centre.

A la presentació de la campanya hi ha assistit Joan Gunfaus, el fill del creador de la conegudíssima ‘Mery’, un altre nom terrassenc que ha fet fortuna. Per cert, al lloc on s’escalfen les pinyes per treure els pinyons, els terrassencs en diem ‘mugarada’.