A les farmàcies catalanes escassegen més de 900 medicaments, entre ells alguns per tractar les arrítmies, la diabetis, els vòmits i alguns antibiòtics.

La situació no és nova i s’arrossega des de la pandèmia però mentre va durar l’estat d’alarma hi havia certa flexibilitat per substituir un producte per un altre o amb una dosi diferent. Ara això ja no es pot fer.

Aquests professionals es posen en contacte entre ells a través d’aplicacions per veure si un altre establiment en té i poder així donar respostes a les necessitats. D’aquesta manera el pacient no demora ni abandona el tractament.

Malgrat tot diuen que només hi ha un tant per cent molt petit de medicaments no substituïbles (un 0,33%). En aquests casos, l’Agència Espanyola del Medicament busca solucions o el pacient ha de tornar al metge a qui li recepti un altre fàrmac.

Hi ha moltes raons que explicarien aquesta manca de medicaments: la deslocalització de la producció, l’encariment de les matèries primeres, l’augment dels costos o problemes de distribució. A Espanya s’hi suma també que el marge de benefici és menor perquè els fàrmacs són més barats que a molts altres països.

Per solucionar-ho, la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya proposa mesures de solidaritat entre països de la Unió Europea, elaborar un allista de medicaments crítics i una llei que doni suport a la producció.