Entradas

Cap de setmana amb pòquer de concerts a Terrassa

Post-folk, rumba, country i sonoritats urbanes: aquests quatre estils de música tan diferents han format el variat menú de concerts d’aquest cap de setmana a Terrassa.

Dissabte el vespre el Teatre Principal va acollir l’actuació de Maria Arnal i Marcel Bagés. Ja fa tres anys que van publicar el disc «45 cerebros y 1 corazón», un àlbum que els ha portat per tot el món i que ha arribat a Terrassa amb temes que la cantant i el guitarrista situen en un híbrid entre la cançó d’autor i la innovació electrònica.

També dissabte al vespre però a la Fred Astaire, els Dr. Basilio oferien un repertori de rumba fusió: el conjunt encapçalat per Juan Carlos Rojas va convèncer el públic amb composicions càlides que, sempre amb la rumba com a referent, es passegen sense complexos per àmbits teòricament dispars com poden ser el reggae, el funk, el jazz i el flamenc.

Al mateix escenari, però diumenge al migdia, canvi total de registre amb els Allwoods: Genís Sobrado, Pepo Figueras i Roc Alemany ofereixen un country ben autèntic que ja ha seduït el segell discogràfic estatunidenc TWH Records. En el mateix concert també va actuar-hi l’home orquestra Sergi Estella.

I per acabar de rematar el cap de setmana, diumenge al vespre joventut i música urbana a la Nova Jazz Cava, en un díptic format per Yudi Saint X i Kids from Mars. Dos artistes que estan deixant de ser emergents per convertir-se en confirmació: Yudi Saint X ja ha col·laborat amb el terrassenc Lildami i Senyor Chen, mentre que els Kids from Mars compten amb dos EPs publicats sense tenir encara la majoria d’edat.

La música terrassenca Carol Duran és la nova directora artística del Tradicionàrius

La violinista folk terrassenca Carol Duran, és la nova directora artística del Tradicionàrius, un consolidat Festival de música folk, de ressò internacional. Després de 33 edicions pren el relleu com a directora artística “amb una nova mirada per seguir amb la promoció i difusió de la música folk”. El Festival Folk Internacional Tradicionàrius, creat el 1988, consisteix originalment en un cicle de música tradicional catalana obert a formacions musicals dels Països Catalans i des del 2003 obert també a d’altres països.

Un festival anual compacte al llarg de dotze setmanes. Suposa la participació de més de quaranta grups i solistes i la darrera edició ha mobilitzat al voltant de 12.000 espectadors. Tradicionàrius és ja en aquest moment una realitat reconeguda no només als Països Catalans, sinó també a la resta de l’Estat i amb notable projecció europea a França i Itàlia. La formació de Carol Duran inclou cursos d’harmonia, improvisació i flamenco. El 2011 obté a l’ESMUC el Grau Superior en Música Tradicional, especialitat en violí.

És membre dels grups La Carrau i Betzuca des de la seva fundació, col•laborant també amb formacions i solistes com: Les Violines, La Pepi, La Botzina, Joan Dausà, Primera Nota, Josep Thió, Feliu Ventura, Pepet i Marieta, Quico el Célio entre d’altres. Paral•lelament, s’ha format com a gestora cultural, titulada en Promoció i Gestió Musical per l’ESMUC i llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona.

En aquest àmbit exerceix tasques al Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona i forma part de l’equip directiu de l’Aula de Música Tradicional. Com a docent ha impartit classes de violí a l’Aula de Música Tradicional i Popular, Centre Artesà Tradicionàrius, Tallers d’Arsèguel, Escoles d’Estiu FESTCAT, Escola de Música El Tudell de Sant Cugat i Escola de Música d’Ullastrell.

Les Buch celebren l’èxit del Sona9 amb la perspectiva de continuar creixent com a grup

Ara fa una setmana el grup terrassenc de punk-rock feminista Les Buch aconseguia el Premi Joventut, el segon màxim guardó del concurs Sona9. Després de pair aquest èxit, les quatre integrants de Les Buch es preparen per encarar la nova etapa que suposa aquest triomf, amb nous enregistraments, festivals i fins i tot un videoclip.

Les Buch toquen un estil potent que recorda al dels grups estatunidencs de punk dels 90, com podrien ser The Offspring, NOFX i Bad Religion. Amb lletres reivindicatives i directes, el resultat és un so molt diferent al de la majoria dels grups de casa nostra que s’han escoltat més aquests darrers anys. Per les terrassenques, això és precisament el que pot fer que hagi arribat el seu moment.

Després d’un estiu frustrant per les freqüents anul·lacions de concerts a conseqüència de la pandèmia, Les Buch miren ara cap a la temporada vinent amb l’esperança que l’impuls del Sona9 es pugui aprofitar amb una situació sanitària més favorable.

El Centre Cultural suspèn l’espectacle de Pep Plaza per les restriccions per la Covid-19

El Centre Cultural suspèn l’espectacle de l’actor i humorista Pep Plaza, previst per aquest cap de semana, a causa de les mesures restrictives per la Covid-19. Els organitzadors estant buscant una nova data per a la representació d’”Ara més!”. Després de 25 anys sobre els escenaris, Pep Plaza ofereix un espectacle d’humor amb música en directe que permet veure l’actor convertit en narrador i testimoni. “Ara més!” s’escapa de la categoria de monòleg perquè mostra més d’una veu. De fet, l’espectacle posa en escena les diferents veus que Pep Plaza pot arribar a representar, posant un munt d’històries encadenades i desencadenades dalt de l’escenari.

Acompanyat per un piano i un pianista en directe, Pep Plaza converteix el seu món de personatges en un fil teatral que comença no se sap ben bé on acaba. Pep Plaza va començar en el teatre amateur mataroní i a la ràdio local d’Argentona i Arenys de Mar. Va fer el salt a la televisió l’any 2001 amb recordades imitacions de Jordi González, Lluís Canut i Joan Gaspart. Poc després, va començar a formar part del Versió Original de Catalunya Ràdio i després al Versió RAC1 durant quatre temporades. Les imitacions de Pep Plaza es van popularitzar amb Polònia i Crackòvia (2008-2017) de TV3, amb personatges com Pep Guardiola, Jordi Pujol o Quim Monzó, entre molts d’altres.

«Putu any», un himne indie dels temps de pandèmia cantat i compost per la terrassenca Aida Giménez

L’egarenca Aida Giménez és la cantant i compositora del grup Guineu, els responsables d’una cançó que apunta a convertir-se en icònica d’aquests temps de coronavirus: «Putu any».

La cançó s’ha publicat tot just fa 15 dies, però dues setmanes han sigut suficients per convertir-la en un èxit: el videoclip frega les 3.000 visualitzacions a YouTube, mentre que l’emissora pública iCatFM va escollir el tema com a «cançó de la setmana». Una acollida que ha sorprès fins i tot la seva autora per com ha anat tot de ràpid.

La pandèmia ha convertit el 2020 en un any més que odiat i aquest sentiment es converteix en cançó a través d’una sonoritat més suau de l’habitual en els Guineu. Aquest detall és clau, perquè el conjunt es troba en plena preparació del que serà el seu primer disc d’estudi, previst per l’any vinent, i de moment asseguren que «Putu any» quedarà fora de l’àlbum.

El videoclip de «Putu any», realitzat de manera casolana per Cristina López i l’Aida Giménez, reflecteix la incomoditat del 2020 a través d’imatges clàssiques de malastrugança com un gat negre o un brindis amb aigua.

Gemma Humet publica ‘Màtria’, un cant a la feminitat amb textures electròniques

Gemma Humet acaba de publicar ‘Màtria’, el seu tercer disc d’estudi en el que presenta un grapat de cançons on canta textos originals, però també poemes prestats. Inclou textos de poetesses contemporànies com Maria Mercè Marçal, Estel Solé, Sònia Moll, Mireia CalafellRoc Casagran. A banda, també hi ha una lletra escrita pel seu oncle, Joan Baptista Humet, de la qual no s’ha trobat la música original. Aquest treball, tal i com suggereix el títol, és un cant a la feminitat i a la maternitat, i que té en la protesta i en la política un fil conductor comú.

D’altra banda, a ‘Màtria’ la música terrassenca explora noves sonoritats. S’aventura en textures electròniques que, en cap moment, ofeguen la lírica característica d’Humet. Tot plegat ho ha aconseguit amb el suport de Jordi Casadesús a la producció.

Pau Vallvé presenta el seu darrer treball, ‘La vida és ara’, al Teatre Principal

Pau Vallvé va presentar diumenge al Teatre Principal el seu darrer treball, ‘La vida és ara‘. El músic barceloní ha estat acompanyat sobre l’escenari només per Darío Vuelta. El dúo, però, se les ha apanyat per oferir un so pràcticament de banda, amb el que han interpretat les cançons més recents de Vallvé i han portat, a aquest nou fomat, els temes més antics. Aquest concert, programat inicialment a la Nova Jazz Cava, es va canviar de recinte per l’alta demanada d’entrades.

Obsidian Kingdom, amb dos terrassencs, guanya el premi a millor videoclip del Santiago Horror Film Festival

Els Obsidian Kingdom són un grup musical amb dos components de Terrassa que acaba de guanyar el premi a millor videoclip del Festival de Cinema de Terror de Santiago de Xile. El conjunt català va enregistrar aquest videoclip per promocionar Meat star, el primer senzill del disc que acaben de publicar, Meat machine. Els mateixos integrants del grup són els qui van concebre un videoclip que pren com a referent l’imaginari d’un cineasta xilè, com el premi que acaben de guanyar: el polifacètic Alejandro Jodorowsky. Imatges fosques i crues que persegueixen representar amb més simbolisme que literalitat missatge de la cançó.

La teclista Judit Calero i el baixista Àlex Romero són els membres terrassencs d’una banda que completen Edgar Merigó, Jaime Diaz-Otero i Víctor Vallespir. «Meat machine» és el tercer disc d’un grup versàtil que toca un rock experimental molt proper al metal però que també incorpora ingredients electrònics.

La presentació a Barcelona del nou disc dels Obsidian Kingdom està prevista pel 7 de novembre al Castell de Montjuïc, dins de l’AMFest. Si la pandèmia ho permet, al maig emprendran una gira europea que els portarà a Alemanya, França, Holanda, Suïssa i el Regne Unit.

El Cor Montserrat actua després de sis mesos, emmascarat

El Cor Montserrat van oferir dissabte un concert a l’Auditori Municipal. Es tractava del primer que el cor oferia en més de mig any, des que va esclatar la pandèmia. El concert ha estat dirigit per Rosa Maria Ribera, amb Lluís Heras al violoncel i Dani García al piano. El cor ha actuat amb una imatge gens habitual, la dels seus component cantant amb mascareta.

La Tartana acull un concert homenatge a Amy Winehouse amb Sandra Cooper i Robin Banerjee

La masia restaurant La Tartana, a Matadepera, acollirà el dia 22 d’octubre un concert en homenatge a la desapareguda cantant Amy Winehouse. Es tracta de l’actuació de la compositora i cantant terrassenca Sandra Cooper, que estarà acompanyada del guitarrista de la formació original de Winehouse, Robin Banerjee. El baixista Miki Santamaria, del grup Doctor Prats, completa el cartell. En el concert es podran escoltar les principals cançons de l’extens llegat de la cantant britànica, a més de les composicions inèdites de la nova formació.

Sandra Cooper i Robin Banerjee es van unir per crear música al ritme de soul, jazz i blues i seguir recordant la discografia de Winehouse. Cooper té una veu personal, profunda i versàtil, amb una gran capacitat per a la improvisació. La seva semblança, tant física com en la veu amb la britànica, va provocar la immediata connexió amb el guitarrista quan es van conèixer. El concert a La Tartana, per rigurosa reserva, costa 23 euros i les entrades les podeu comprar aquí.

No us perdeu l’entrevista que vam fer als dos músics enmig d’un assaig el passat 10 de setembre:

Aquí teniu també el seu darrer vídeoclip, publicat al seu Youtube aquest dimarts, 29 de setembre: