Entradas

1 Primer Director 120anys

Es compleixen 120 anys del primer curs d’enginyeria a Terrassa

El 3 de febrer de 1902, el professor de ‘Teoria de Teixits’ i primer director de l’antiga Escola Superior d’Indústries de Terrassa, Pere Vacarisses i Bofill, va fer el discurs inaugural del primer curs d’enginyeria que s’impartia a la ciutat egarenca. Les primeres classes es van donar a l’Ajuntament i, poques setmanes desprès, es van poder impartir a l’edifici del carrer Topete del municipi. Finalment, el 9 de maig del mateix any, amb la presència del ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, el comte de Romanones, es posava la primera pedra de l’anomenat Palau d’Indústries, un edifici projectat per Lluís Muncunill, inaugurat el 3 de juliol de 1904 i que és la seu de l’actual Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC).

Pere Vacarissas i Bofill (director de l’Escola), Bartomeu Amat i Brugada, Eugeni Ferrer i Dalmau, Percey R. Chown, Josep Prats i Aymerich formen el cos docent del curs 1902-1903, el primer curs impartit a l’Escola Superior d’Indústries de Terrassa que va tenir lloc, als seu inicis, a l’Ajuntament de la ciutat i, més tard, a l’edifici del carrer Topete de la localitat. En plena segona revolució industrial, Terrassa, juntament amb Bilbao, Madrid i Barcelona, passava a formar part del grup reduït de ciutats de l’Estat que comptaven amb un centre superior de formació en enginyeria.

El 3 de febrer de 1902, el professor i primer director de l’Escola, Pere Vacarisses, pronuncià el discurs d’inauguració d’aquell primer curs en presència del rector de la Universitat de Barcelona, Rafel Rodríguez Méndez, l’alcalde de Terrassa, Joan Salas i Morral, i el diputat a Corts, Alfons Sala, entre altres autoritats. Pere Vacarisses va defensar l’existència de les pràctiques en empreses als estudis d’enginyeria. ”De este modo, los alumnos se acostumbrarán a un trabajo regular, que a parte del caudal de conocimientos prácticos que les ha de reportar, les iniciarà en la senda de una vida laboriosa, que es base obligada de toda cultura industrial”, va afirmar Vacarisses aquell dia. 120 anys desprès aquella proposta generaria 2000 convenis anuals de pràctiques remunerades a les més de 120 empreses que col·laboren actualment amb l’ESEIAAT de la UPC.

L’ESEIAAT commemora el 120è aniversari amb una programació que inclou un seguit d’activitats que tindran lloc durant tot l’any i de les quals s’anirà informant puntualment i que porten com a lema “1902-2022, Terrassa, cor politècnic”, al web https://eseiaat.upc.edu/ca/120anys

L’Ajuntament de Terrassa també s’ha sumat a la celebració, posant a l’ESEIAAT al centre de la seva Fira Modernista, en la qual la ciutat i la Universitat oferiran propostes diverses per visibilitzar aquest centre docent i per donar a conèixer la seva història, sempre lligada a la ciutat, a la UPC i al Campus de Terrassa des de la seva fundació. Aquesta agenda d’activitats es podrà consultar al lloc https://www.festacatalunya.cat/

1902, primera pedra d’un edifici singular
Una de les vessants mes desconegudes i singulars del modernisme català és el modernisme industrial. El Palau d’Indústries, que va acollir l’Escola Industrial de Terrassa, n’és un bon exemple de la plasmació d’aquesta singularitat. La primera pedra es va posar el dia 9 de maig, amb la presència del ministre d’Instrucció Pública i Belles Artes, el compte de Romanones. L’edifici es va inaugurar amb motiu de l’Exposició de Productes Locals, el 3 de juliol del 1904. L’arquitecte Lluís Muncunill es va inspirar en l’edifici de la Universitat de Barcelona d’Elies Rogent, que data del 1856. La construcció segueix els models de l’arquitectura eclèctica alemanya, però Muncunill va introduir, per modernitzar aquesta imatge, el maó vist i les aplicacions ceràmiques de color, que contrasten amb els murs de paredat comú i la pedra dels accessos. El maó és utilitzat, doncs, com a element decoratiu principal.

L’ESEIAAT celebra els seus 120 anys d’història sota el lema “Terrassa, cor politècnic”

Durant aquest 2022 l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) celebra el seu 120è aniversari. És per això que, al llarg de l’any, aquest centre de la UPC organitzarà diverses activitats de celebració. Una sèrie d’esdeveniments que aniran acompanyats d’una imatge especialment dissenyada per l’ocasió. Sota el lema «Terrassa, cor politècnic», el logotip commemora aquests 120 anys d’història.

A part, l’Ajuntament ha decidit posar l’ESEIAAT al centre de la Fira Modernista d’enguany, amb la qual cosa la ciutat i la universitat oferiran una àmplia oferta d’activitats. Així es donarà més visibilitat a aquesta escola universitària, sempre lligada a la ciutat de Terrassa, a la Universitat Politècnica de Catalunya des de la seva fundació, i al progrés del país.

Els seus orígens es remunten al 9 de maig de 1902, quan es posava la primera pedra de l’edifici construït per l’arquitecte Lluís Muncunill. Aleshores es va anomenar “Palau d’Indústries”, seu de l’actual Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC). El centre universitari també ha preparat un vídeo per posar en valor la seva evolució al llarg d’aquests 120 anys.

La UPC i el Grupo Construcía creen una càtedra empresa sobre economia circular en la construcció

La Universitat Politècnica de Catalunya suma una nova càtedra d’empresa, la divuitena. El signa amb el Grupo Construcía per impulsar la formació, investigació, transferència de coneixement i divulgació científica en l’àmbit de l’economia circular en el sector de la construcció i la seva indústria associada.

Amb 300 treballadors i seus a Sant Cugat i Madrid, el Grupo Construcía compta amb un model productiu propi que prescindeix de tot allò que consumeix recursos i no aporta valor. Segons els seus responsables, aquest model assegura la sostenibilitat i rendibilitat del projecte i en redueix el preu.

La signada amb Construcía és la tercera càtedra empresa amb seu a Terrassa, després de les que la universitat té amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i amb Hewlett Packard.

Enric Carrera inicia el seu segon mandat com a director de l’INTEXTER

Enric Carrera ha estat reelegit director de l’INTEXTER, l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa. Carrera ha pres possessió en acompanyat del rector de la UPC Daniel Crespo i la secretària general de la universitat, Ana Belén Cortinas. Aquest és el segon mandat en el que Carrera encapçalarà l’INTEXTER, després d’haver-ho fet també en el període 2018-2022, marcat per la pandèmia. Tot i les dificultats creades per la covid, en aquests anys Carrera ha tirat endavant un pla estratègic per a rellançar aquest centre. Ara, el director de l’INTEXTER demana l’ajuda de les administracions per a enfortir els centres tecnològics tèxtils de cara al futur.

Per al nou mandat Carrera vol actualitzar el pla estratègic, consolidar la captació de talent i potenciar les plantes pilot de depuració d’aigües residuals i els laboratoris de filatura, tissatge, no teixits i nanofibres. Actualment a l’INTEXTER hi treballen 35 persones, entre personal docent i administratiu.

Enric Carrera continua quatre anys més al capdavant de l’INTEXTER de la UPC

El Consell de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa de la UPC ha reelegit per àmplia majoria el professor de l’ESEIAAT Enric Carrera per a un segon mandat (2022-2025) com a director d’aquest centre.

Carrera, a càrrec de l’INTEXTER des del 2018, va elaborar i posar en marxa un pla estratègic per rellançar aquest institut creat el 1964. El document incloïa 3 línies estratègiques: la captació de nou talent, augmentar la projecció del centre a l’entorn industrial i la reorganització interna per millorar l’eficiència.

De fet, actualment hi treballen 35 persones, entre personal docent i investigador, personal d’administració i serveis i becaris. A més, en aquests quatre anys algunes de les seves activitats s’han consolidat com a cites obligades per als professionals i les empreses del sector.

Pel que fa a la seva activitat científica, d’R+D, transferència de tecnologia i de formació, durant aquest període l’INTEXTER de la UPC ha participat en 9 projectes europeus, 9 projectes nacionals espanyols, 25 projectes de la Generalitat de Catalunya i 23 convenis amb empreses, captant en total un volum de recursos al voltant de 5 milions d’euros.

D’altra banda, quant als serveis a les empreses, el personal ha realitzat prop d’un miler d’anàlisis i dictàmens per a un centenar d’empreses espanyoles en els darrers quatre anys.

La pandèmia causada pel la COVID-19 ha provocat un gran interès social pels tèxtils per a aplicacions sanitàries, sobretot, les mascaretes. En aquest sentit, l’INTEXTER ha tingut un paper rellevant en la divulgació a través dels mitjans de comunicació sobre el tipus de mascaretes més adequades par a la protecció contra la COVID-19.

Òptica de la UPC, la 22a millor de tot el món

La vuitena edició dels Best Global Universities Rankings, el rànquing mundial, situa la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)  entre les 400 millors.

En concret, està posicionada en el lloc 367 de 2.005 institucions analitzades. Puja 167 posicions a escala mundial, 73 posicions a escala europea i sis posicions a l’àmbit estatal respecte a l’edició anterior, recuperant així el lideratge entre les politècniques estatals.

Pel que fa a les classificacions per camps i disciplines, la Universitat obté posicions destacades en Òptica, que se situa com a 22a millor universitat del món, 4a europea i líder a l’Estat.

En Enginyeria Civil, la UPC se situa en el lloc 57è del món, 14è a Europa i primera de l’Estat, mentre que en Ciències de la Computació la Universitat es col·loca en el lloc 89è del món, 15è d’Europa i primera politècnica espanyola.

En el camp de l’Enginyeria, la UPC manté el seu lideratge estatal i se situa en el lloc 109è del món i en el 25è d’Europa. Un lideratge que també manté en Enginyeria de Telecomunicació, Elèctrica i Electrònica, en què se situa en el lloc 109 del món i en el 14è d’Europa.

 

El coet Bondar de la UPC va arribar als 1.900 km/h

Aquest és el moment en que s’enlairava el coet Bondar, l’artefacte suborbital més potent creat fins ara a Catalunya. Es va llençar el 30 de novembre des de les instal·lacions del Centro de Experimentación del Arenosillo (CDEA), a Huelva.

El coet, batejat amb el nom de Bondar en homenatge a la primera astronauta canadenca, va arribar a una altitud de 7,8 quilòmetres i va aconseguir una velocitat màxima de 1900 km/h. Hagués fet el trajecte entre Terrassa i Sabadell en mig minut.

El Bondar ha estat construït per l’associació d’estudiants de la UPC ‘Cosmic Research‘. En arribar a Arenosillo només van haver d’acoblar el coet, introduir el motor i ancorar a terra la plataforma de llançament, construïda per ells mateixos. Bondar és un coet d’alumini, té una longitud de 2,61 metres i pesa 33 quilos.

En arribar a la seva alçada màxima, l’ogiva del coet es va separar i va caure al mar sustentada amb un paracaigudes, completant així la missió.

Nova edició de la Mapathon, per garantir l’accessibilitat als carrers de Terrassa

Els carrers de Terrassa han viscut una nova edició de la Mapathon, un recorregut on persones amb capacitats diverses han tractat de reconèixer tots aquells elements i situacions irregulars a la via pública que no garanteixen l’accessibilitat a tota la població.

Una iniciativa impulsada per la Universitat Politècnica de Catalunya, i on hi han participat membres de la ONCE, Prou Barreres, persones a títol individual i representants de la FOOT (Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa), tot acompanyats de la regidora de Capacitats Diverses i Accessibilitat, Monica Polo.

Akanu 2

Un estudiant de l’ESEIAAT, entre els creadors d»Akamu’, un joc en línia que ajuda a memoritzar

Un estudiant del campus terrassenc de la UPC, juntament amb altres univesitaris alemanys i portuguesos, han creat un de joc en línia que ajuda a retenir en la memòria, d’una manera amena i divertida, conceptes relacionats amb els estudis d’enginyeria. El joc, que es diu «Akamu», consisteix en duels de preguntes i respostes, entre dos jugadors, a través del telèfon mòbil.

Segons explica Fernando Amador Pla, estudiant del màster universitari d’Enginyeria Aeronàutica a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial, Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), “hem de memoritzar conceptes i fórmules, i en els exàmens hem de demostrar el coneixement que en tenim, però un cop aprovem, sovint les oblidem, tot i que després ens toca rescatar-les en assignatures o treballs posteriors. Per això, un equip d’estudiants de la UPC i de les universitats de Darmstadt (Alemanya) i Lisboa (Portugal) hem tingut la idea de crear un joc online per ajudar a retenir aquests coneixements d’una manera divertida”.

Aquest és l’origen i l’objectiu d’Akamu, l’app ideada i creada per Antonia Wúst, Ariona Jupi, Niklas Fix, Manuel Eusébio Freitas i Fernando Amador Pla, que convida l’estudiantat i el professorat a col·laborar introduint contingut i preguntes en una plataforma online, per tal que l’estudiantat es desafïï i passi una estona divertida jugant a respondre preguntes relacionades amb les assignatures que estan cursant o que ja han superat, com a complement a l’estudi monòton i individual. “El que pretenem és combinar la popularitat de les aplicacions de jocs online i aplicacions mòbils amb els coneixements acadèmics universitaris. Amb ‘Akamu’ els estudiants es desafien en duels i responen amb preguntes sobre temes de cursos actuals i anteriors, en una dinàmica col·laborativa, perquè tant docents com estudiants aporten contingut a l’app”, diu Amador.

Una altra de les virtuts del joc és que genera informació útil sobre l’èxit de l’aprenentatge, de manera que el professorat pot conèixer el grau de dificultat de les preguntes, i pot millorar la docència d’aquests continguts.

La xarxa d’universitats europees Unite! ha premiat, en la convocatòria Unite4Future, ‘Akamu’. El guardó permetrà finalitzar el desenvolupament de l’app.

L’ESEIAAT participa en el disseny d’estacions de recàrrega elèctrica per a la micromobilitat

La Càtedra SEAT de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), juntament amb experts de la companyia automobilística, han dissenyat diversos prototips d’estacions de recàrrega elèctrica i intercanviadors de bateries per a la micromobilitat, a partir d’energies sostenibles i adaptades a diverses zones de l’espai urbà. Aquest projecte va alineat amb la recentment aprovada normativa de l’Ajuntament de Barcelona que pretén desplegar 550 estacions per a vehicles elèctrics a la ciutat per fomentar la transició energètica cap a una mobilitat sostenible.

En la nova mobilitat urbana, la micromobilitat personal de tipus elèctric (petits vehicles elèctrics com patinets, bicicletes o motocicletes), com el model SEAT MÓ 125, que ja està implantat per a ús tant privat com compartit, requerirà, entre altres aspectes, la integració d’aquests nous vehicles i dels seus punts de recàrrega a la trama urbana de les ciutats.

En el marc de la Càtedra SEAT-UPC, un equip d’aquesta Universitat, juntament amb experts de SEAT S.A., han proposat noves estructures modulars funcionals (multiservei) per a la recàrrega elèctrica i l’intercanvi de bateries per a la micromobilitat, que són energèticament autosuficients i plenament integrables en el paisatge urbà.

550 ubicacions de punts de càrrega
Barcelona és la primera ciutat de l’Estat que ha regulat la implementació d’electrolineres amb l’ambició d’instal·lar més de 550 punts de subministrament a tota la ciutat. En aquest context, el repte del projecte ha estat estudiar com ciutats com Barcelona haurien d’integrar les noves infraestructures de mobilitat, específicament la xarxa de càrrega de micromobilitat, a la seva futura planificació urbanística.

S’han dissenyat vuit estacions de recàrrega per a vehicles elèctrics d’ús propi o motor sharing, ideats per a la recàrrega lenta per cable i l’intercanvi de bateries (battery swapping).

Arbres solars
L’estructura d’arbres solars inspira els dos prototips dissenyats per Rut Francisco, estudiant del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte de l’Escola Superior d´Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). El primer implementa l’intercanvi de bateria i consisteix en una estructura de dos arbres solars, units entre si per una jardinera, i permet obtenir una energia extra per a la recàrrega i alimentació del circuit de les bateries de segona vida. A la part frontal es disposen les diferents bateries, mostrant quines estan carregades. Per damunt s’hi incorpora un lector per sol·licitar l’intercanvi de bateria a través del telèfon mòbil. A la part posterior s’ubica un banc, pensat per donar un segon ús a l’estructura.

El segon model implementa el sistema de càrrega lenta de bateria per cable. En aquest cas, els arbres solars estan units per una estructura central, subjectada per unes plaques metàl·liques laterals i unes barres cilíndriques superiors i inferiors, i inclou una pantalla publicitària on es pot mostrar informació d’interès per a l’usuari, com ara un mapa amb altres punts de recàrrega elèctrica de la ciutat. A la part frontal incorpora els lectors per poder sol·licitar el subministrament d’energia per a la moto.

Estació d’energies renovables
La proposta de Jesús García Lucas, estudiant del grau en Estudis d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), planteja dos prototips de SEAT, el que seria una xarxa de punts de recàrrega elèctrica per a motos o vehicles petits.

Mòduls prefabricats en benzineres
La creació d’uns mòduls prefabricats a les estacions de servei per a l’intercanvi de bateries de motocicletes elèctriques és el projecte de Nil Lin Farré, estudiant del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte de l’ESEIAAT. En aquesta proposta, les bateries, encapsulades en un cubicle amb comportes, es dispensen en fer la comanda a través d’una pantalla.

Autoservei de bateries
Dos prototips més presenten nous sistemes d’emmagatzematge d’energia i recàrrega de motos elèctriques per instal·lar en espais públics, ja sigui en places, entrades de locals o aparcaments públics.