Entradas

Alumnes de l’ESEIAAT creen una ‘start-up’ per desenvolupar un nou sistema de propulsió elèctrica per a satèl·lits

Set estudiants del màster universitari en Enginyeria Aeronàutica de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) desenvolupen un sistema de propulsió per a satèl·lits que operen en òrbites baixes, completament elèctric, el qual introduiran al mercat a través de la ‘start-up’ KreiosSpace, que han fundat. Aquest sistema millorarà la resolució de les imatges captades pels satèl·lits i permetrà unes connexions més accessibles i de més qualitat dels satèl·lits de telecomunicacions. A més, contribuirà a evitar la ferralla espacial i a reduir el consum de combustible fòssil.

Alguns dels reptes de la indústria aeroespacial són reduir l’ús de combustibles fòssils, disminuir el cost de les missions espacials, alleugerir el pes dels satèl·lits, reduir el nombre d’aparells que ocupen les òrbites i millorar-ne els resultats.

Actualment, els satèl·lits que operen per sota dels 450 mm d’altitud (anomenats d’òrbites molt baixes) es troben amb el problema de l’aire romanent que queda de l’atmosfera, causa d’una caiguda més ràpida de l’aparell a la Terra.

Perquè els satèl·lits es mantinguin en òrbita, és necessari utilitzar molta quantitat de combustible fòssil. Per això, moltes missions són inviables a causa del cost. Si aquests satèl·lits no necessitessin combustible, les missions a òrbites molt baixes serien possible, de manera que els satèl·lits es podrien apropar més a la Terra per obtenir millors resultats, sense caure.

Propulsió elèctrica amb motors HPT

Ara, aquests set estudiants de la UPC-ESEIAAT han creat la primera start-up d’Espanya que es planteja introduir al mercat de la tecnologia aeroespacial un singular sistema de propulsió elèctrica per a aquest tipus de satèl·lits. L’empresa porta per nom KreiosSpace i el seu objectiu és fabricar, a mig termini, un propulsor totalment elèctric basat en una nova tecnologia anomenada Air-Breathing Electric Propulsion (ABEP), que genera energia gràcies als motors de font d’helicó (HPT).

Aquests motors de propulsió elèctrica per a l’espai estan basats en la generació de plasma a través d’una font de radiofreqüència. El plasma creat gràcies a l’aire atmosfèric s’accelera en una tovera magnètica i així es produeix l’impuls.

L’equip de KreiosSpace, format pels estudiants del Campus de Terrassa de la UPC, afirma que el sistema que han creat es podrà adaptar tant a CubeSats (satèl·lits petits) com de més grandària, i el seu cost variaria entre els 40.000 euros dels més senzills als 200.000 euros, segons el pes i el temps de vida de les missions.

Reconeixements

El projecte d’aquests set estudiants ha guanyat el programa UPC Space Santander Explorer, en el qual s’hi han presentat 50 participants. També ha resultat segon classificat, entre 40 equips d’arreu d’Europa, en la categoria d’estudiants del concurs Galactica, en el qual participaven amb el nom d’ABEP (per les seves sigles en anglès d’Earth-Breathing Electric Propulsion) i on han obtingut un premi de 5.000 euros.

Els estudiants fundadors de KreiosSpace són Max Amer Viñas, Adrià Barceló Gregoriano, Iker Blanco Bravo, Francisco Boira Gual, Francisco Bosch Lloveras, Jan Mataró Núñez i Adrián Senar Tejedor.

La UPC ofereix en obert les primeres imatges cinematogràfiques del inicis de la universitat a Terrassa

El 4 de juliol de 1904 es va inaugurar oficialment l’Escola Industrial de Terrassa, l’edifici modernista obra de Lluís Muncunill, seu de l’actual Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). Pocs anys desprès, quan encara els voltants de L’Escola Industrial estaven encara sense urbanitzar, algú va instal·lar davant de l’edifici una d’aquelles primeres càmeres cinematogràfiques i va retenir per sempre les imatges dels estudiants de principis de segle sortint de classe.

L’any 2002, l’any de la celebració del centenari de la creació l’actual UPC-ESEIAAT, van aparèixer en un magatzem de la UPC a Terrassa dues llaunes que contenien aquestes cintes de cel·luloide. La direcció del centre les va visionar i es van trobar amb les primeres imatges cinematogràfiques que es conserven dels inicis de la universitat a la ciutat de Terrassa: estudiants sortint de classe i dirigint-se als espais encara sense urbanitzar de la confluència entre les actuals Carretera de Castellar, Carrer Colom i Avinguda Jacquard. Les llaunes contenien, a més a més, imatges posteriors corresponents a les primeres dècades del segle XX amb estudiants a les aules o fent pràctiques als tallers i laboratoris.

L’any del centenari de la UPC Terrassa, la direcció del centre va decidir digitalitzar tot el material i produir una edició limitada de CD’s, el format digital mes avançat en aquells anys, quan encara no havien aparegut les xarxes socials. Actualment les cintes originals es conserven a la Filmoteca Nacional de Catalunya

Ara, a punt de la celebració dels 120 anys de la fundació de la UPC-ESEIAAT, just en l’any del 50 aniversari de la UPC i amb l’Escola Industrial com a protagonista de la propera fira modernista de Terrassa, la direcció del centre ha decidit produir i difondre a través de les xarxes socials un vídeo que conté les imatges de la incipient vida universitària a la ciutat de Terrassa a principis del segle XX, alternades amb imatges actuals i amb una sorpresa final que albira el futur.

El vídeo es pot visionar al canal YouTube de la UPC-ESEIAAT, en aquest enllaç:

Tres estudiants de doctorat de la UPC-ESEIAAT creen un algoritme que identifica neologismes tecnològics

Els doctorands de l’ESEIAAT Pol Fontanes, del Lightning Research Group (LRG) de la UPC, i Víctor Martínez i Eva María Urbano, ambdós del grup de recerca Motion Control and Industrial Applications (MCIA), han estat guardonats pel seu projecte Algoritmo de Detección Automática de Neologismos (ADAN) de la UPC. El premi obtingut, dotat amb 1.500 euros, l’han guanyat a la hakaton Neologismos y tecnicismos en el ámbito energético y mediambiental, organitzada el passat mes de maig per la Real Academia de la Lengua Española i la Fundación Endesa , en la qual van participar, via telemàtica, més de 400 persones. El repte, que forma part del projecte Lengua Española e Inteligencia Artificial (LEIA) de la RAE, consistia a proposar en un temps de 24 hores idees i projectes d’intel·ligència artificial per a l’estudi de neologismes i tecnicismes en el sector energètic i mediambiental.

Els treballs dels participants havien de resoldre qüestions com ara quines són les paraules d’ús més recent en el sector?, quins tecnicismes s’utilitzen?, quines han passat ja a l’ús mes general?, quins estrangerismes són els més freqüents?, existeixen alternatives en espanyol a aquests estrangerismes? La proposta d’un algoritme de detecció automàtica de neologismes (ADAN, per les seves sigles), dels estudiants de doctorat Pol Fontanes, Víctor Martínez i Eva María Urbano, de l’ESEIAAT, ha obtingut el segon premi de la hackató. .

ADAN
El sistema ADAN es basa en la utilització d’algoritmes d’intel·ligència artificial i big data per processar texts i identificar les paraules susceptibles de ser neologismes. Per aconseguir-ho, ADAN fa ús de tècniques anomenades de Natural Language Processing (NLP) amb les que és capaç d’analitzar morfològicament, sintàctica i semàntica els texts en busca dels neologismes i estrangerismes, els significats dels quals són inferits pel context en cas de ser desconeguts.

ADAN treballa sobre un corpus de les publicacions científiques en espanyol més recents en l’àmbit de l’energia i el medi ambient, així com els articles científics divulgatius i publicats a la premsa especialitzada del sector. D’aquesta manera, el sistema capta l’aparició d’aquests nous termes tan aviat com aquests entren en ús tot realitzant també la traçabilitat de la freqüència de les seves aparicions. Tal com explica Eva Maria Urbano, “els algoritmes que hem utilitzat es recolzen en consultes a bases de coneixement i eines de traducció, que dedueixen si les paraules identificades inicialment com a neologismes són ja àmpliament acceptades com una paraula de llengua espanyola o, ben al contrari, es tracta d’anglicismes o tecnicismes, dels quals s’han de proposar alternatives en espanyol o bé analitzar el seu significat segons el context.”

Urbano afegeix que “abans de començar a treballar, la RAE ens va fer veure la importància de generar estratègies intel·ligents per assegurar un enteniment correcte entre la màquina i la persona; així podrem avançar cap la integració de la tecnologia sense deixar de banda la riquesa del llenguatge”..

El jurat de la hackató ha valorat el grau de finalització, l‘originalitat, l’exhaustivitat, l’automaticitat i la dificultat tècnica de les eines del projecte, així com la viabilitat, el disseny i la usabilitat de les mateixes .

En paraules de Santiago Muñoz Machado, director de la RAE: “els neologismes són un assumpte important, perquè envaeixen amb molta velocitat el terreny de les ciències i les noves tecnologies […] Cada dia les màquines parlen més i hi ha un nombre major de màquines que parlen i fan servir un idioma que no és necessàriament el que ha normativitzat la RAE, sinó que és l’idioma que han determinat el seus fabricants.

La nova càtedra «Enginyeria i Empresa» enforteix els vincles entre la UPC i el Col·legi d’Enginyers

Aquest divendres al matí s’ha formalitzat la creació de la càtedra «Enginyeria i Empresa» per part del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i la UPC. La presentació, que ha tingut lloc a la sala d’actes de l’ESEIAAT, ha comptat amb la presència del nou rector de la UPC, Daniel Crespo, en el que ha estat el seu primer acte oficial a Terrassa des que ocupa aquest càrrec. La Càtedra d’Enginyeria i Empresa interactuarà tant amb l’ESEIAAT com amb l’ETSEIB i tindrà la seva seu a Terrassa.

Entre els seus principals objectius, s’orientarà a la formació i la detecció de talent, així com a la recerca, la transferència de tecnologia i al suport a la innovació. Un dels participants de la signatura ha estat el degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Canós, qui ha destacat el paper d’aquesta nova càtedra per adequar les sortides professionals al talent emergent.

L’ESEIAAT participa en un projecte internacional per redissenyar els satèl·lits d’observació de la Terra

Investigadors de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) lideren a Espanya el projecte europeu DISCOVERER. En el marc d’aquest projecte, el dia 3 de juny, a les 17:29 UTC, al Centre Espacial Kennedy (Florida, EE.UU), es llançarà el satèl·lit SOAR amb destinació a l’Estació Espacial Internacional, des d’on es desplegarà en òrbita. El projecte DISCOVERER està coordinat per la Universitat de Manchester (Regne Unit), i està dotat amb 5,7 milions d’euros pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea. La participació de la ESEIAAT en aquest projecte se centra en la cerca d’oportunitats de negoci i d’un nou mercat que pugui interessar al sector empresarial aeroespacial.

El projecte Discoverer té l’objectiu de redissenyar els satèl·lits d’observació de la Terra (EO) per fer-los molt més petits (Cubesats) perquè puguin orbitar en altituds molt inferiors a les actuals. En aquesta tasca hi participen els de l’ESEIAAT de la UPC Daniel Garcia-Almiñana, Sílvia Rodríguez-Donaire, Xavier Roca Ramon i Miquel Sureda Anfrés.

El satèl·lit SOAR es controlarà des d’una estació terrestre de la Universitat de Manchester on es duran a terme i s’analitzaran els experiments a bord. Les dades rebudes del satèl·lit es retornaran als científics que estudiaran les interaccions entre l’atmosfera residual en aquestes òrbites baixes i els nous materials desenvolupats, que podrien reduir la fricció i augmentar el rendiment aerodinàmic.

L’investigador de la ESEIAAT Daniel Garcia, coordinador de DISCOVERER a Espanya, afirma que “el satèl·lit representa la culminació d’una enorme quantitat de desenvolupament tecnològic durant molts anys. Amb el projecte europeu DISCOVERER estem creant les bases per dissenyar satèl·lits capaços d’explotar els efectes aerodinàmics en òrbites terrestres molt baixes, alhora que mesurem paràmetres atmosfèrics com la densitat i la composició”.

Actualment ni les agències espacials ni les empreses del sector aeroespacial utilitzen franges orbitals tan baixes per les dificultats tècniques que comporta, degut a la presència d’una tènue atmosfera que genera resistència en els enginys aeroespacials, i també a causa d’elements molt reactius, com l’oxigen atòmic, que acaben degradant-los en poc temps. En aquest sentit, tal com assenyala Daniel Garcia, “aquest llançament és una fita clau, perquè obre el camí a l’ús regular d’òrbites molt baixes per a missions comercials«.

El vessant docent del projecte
A la UPC aquest projecte té també un vessant docent molt interessant, ja que està obert a la participació de l’estudiantat. “D’aquesta manera, els motivem amb un projecte real que tindrà una incidència real”, explica Garcia. Un grup de 61 estudiants dels graus en Enginyeria en Vehicles Aeroespacials, Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials i del Màster Universitari en Enginyeria Aeronàutica han participat en la iniciativa amb els seus treballs de fi de grau i de fi de màster, i amb pràctiques al grup de recerca Turbulence and Aerodynamics in Mechanical and Aerospace Engineering Research Group (TUAREG), on han resolt diferents aspectes tant científics i tecnològics, com especialment econòmics.

Aquesta és la web de Discoverer.

Vöbu, el primer robot que detecta nivells de contaminació invisibles, ha nascut a Terrassa

Dos enginyers de l’ Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), Imma Martínez i Pau López, han creat Vöbu, el primer robot que detecta els nivells de contaminació invisible dins d’una casa (CO2, compostos orgànics volàtils, temperatura i humitat) i et dona consells per millorar la qualitat de l’aire. Recentment, s’ha incorporat a l’equip Carla Ingerto, estudiant de Màrqueting i Comunicació de l’EUNCET.

Més endavant es podrien afegir sensors per a la contaminació electromagnètica (WIFI i ones dels mòbils), acústica, pol·len i àcars.

El robot s’ha dissenyat perquè sembli una joguina, generi empatia i tota la família vulgui fer-lo content. Somriu o s’entristeix i emet llum verd, taronja o vermella, segons els nivells de contaminació que registra.

El projecte va néixer en un concurs d’idees de Dinamarca quan els dos feien el màster al 2018. En una campanya de crowdfunding a Ulule per desenvolupar-lo. Ja han assolit 5.200 euros, el mínim per fabricar les primeres unitats. Volen aconseguir el 150% del finançament per fer-lo de diferents colors i si s’arriba al 300% es desenvoluparà l’aplicació informàtica que aportarà més detalls.

El Vöbu es pot comprar a través de la pàgina de micromecenatge per sota del valor de mercat (que seran 150 euros). Si l’encarregues en un kit per muntar, costa 135 euros i ja muntat, 142 euros.

Forma el programa Emprèn de la UPC i compta amb el suport de l’Ajuntament. També ha rebut l’ajut econòmic de la multinacional Zehnder Group i altres firmes col·laboren donant difusió a la idea. En un futur proper, Vöbu podria ser un projecte de robòtica educativa a moltes escoles.

La UPC-ESEIAAT celebra en format online el XV Fòrum d’Empreses d’aquest curs

El Fòrum d’empreses de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) s’ha consolidat com un dels espais d’interrelació d’empreses, estudiantat i recent titulats del sector industrial, aeronàutic i audiovisual més importants del país. Aquest curs, i a causa de la situació sanitària generada per la COVID-19, aquesta cita se celebrarà online els dies 12 i 19 de maig.

Els estudiants formats a l’ESEIAAT són futurs professionals amb un extraordinari potencial i de gran interès per part de les empreses. És per això que l’escola té un gran poder de convocatòria envers el teixit empresarial català que necessita d’aquests tipus de professionals.

La metodologia per poder celebrar el fòrum es basa en l’accés a través d’Internet. Tant els estudiants com les empreses hi poden accedir amb una paraula de pas privada. En aquest espai virtual, les empreses han publicat un vídeo sobre els perfils que necessiten i disposaran d’una sala de videoconferència comuna on podran explicar breument, durant 15 minuts, les seves polítiques corporatives, les estratègies tecnològiques de mercat i el perfil de professional que estan buscant. Per la seva banda, els estudiants poden deixar el seu currículum a aquelles empreses que considerin del seu interès. I podran entrar i sortir lliurament de la sala de videoconferència.

160 estudiants de l’ESEIAAT competeixen per construir el millor ‘minicotxe’ amb una bobina i piles

Aquest dijous el Campus de la UPC a #Terrassa ha acollit una competició ben peculiar. Fins a 160 estudiants de primer d’Enginyeria en Tecnologies Industrials de l’ESEIAAT han mostrat durant el matí els seus coneixements i aprenentatges a través del #tecnosuroESEIAAT, una mostra de minicotxes fabricats pel propi alumnat durant l’assignatura Tecnologies industrials. Els diferents equips han hagut de dissenyar i construir un minicotxe a partir d’una bobina de coure i piles.

A continuació us adjuntem imatges i vídeos de les proves facilitades per la mateixa UPC.

 

L’ESEIAAT anuncia els representants catalans del projecte CanSat

L’institut Oriol Martorell de Barcelona representarà Catalunya a la final espanyola del projecte CanSat. El veredicte s’ha anunciat aquest dimecres al migdia a l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). CanSat és una iniciativa anual de l’Agència Espacial Europea per fomentar vocacions en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Els nou equips participants a l’edició d’enguany, formats per estudiants d’entre 14 i 19 anys de diferents instituts catalans, havien de dissenyar un satèl·lit operatiu de la mida d’una llauna de refresc, capaç de realitzar un experiment científic del qual se’n puguin recuperar els resultats després d’un aterratge segur. Des de la universitat confien que aquests tipus d’iniciatives esperonen a seguir estudis d’enginyeria aeroespacial i acaben tenint resultats pràctics i visibles.

A més d’anunciar els guanyadors, la facultat egarenca de la Universitat Politècnica de Catalunya és també on es va dissenyar el coet que el passat 27 de març va llançar els satèl·lits des del Barcelona Drone Center de Moià. Abans de conèixer el veredicte, la seixantena de participants han visitat el laboratori d’enginyeria aeroespacial de la UPC a Terrassa. Els escollits, l’equip «CatSat» de l’institut Oriol Martorell, participaran ara a la final espanyola que se celebrarà a Granada el pròxim mes de juliol. Allà és on s’escollirà el projecte que competirà finalment a nivell europeu.

Cribratge massiu al campus terrassenc de la Politècnica i amb cita prèvia

El cribratge massiu a les universitats de Terrassa continua aquest dimecres al campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). 2.000 persones d’un total de 6.000 tenen la possibilitat de sotmetre’s a aquestes dues proves: PCR d’automostra i serologia ràpida (aquesta segona, és opcional).

L’objectiu és detectar persones asimptomàtiques per trencar les cadenes de transmissió i fer un seguiment de l’evolució del virus en poblacions concretes.

A la Politècnica aquestes proves es realitzen a l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), a la sala polivalent de l’edifici TR5. La comunitat és tan àmplia (estudiants, personal docent i d’administració i altres treballadors) que, en aquest cas, s’ha fet amb cita prèvia (la mitjana és de 100 persones per hora). 500, durant aquest matí de dimecres, de 9 a 2; 1.000, s’han citat per dijous ( en horari de matí i tarda, de 9 a 2 i de 3 a 5) i 500 més divendres, també al matí.

Dilluns, les mateixes proves es van iniciar a l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT), adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les proves en aquest centre finalitzen aquest dimecres. En aquest cas, el grup és 350 persones sobre un total de 800. Es calcula que gairebé la meitat ja estan vacunades perquè treballen o fa pràctiques en algun centre sanitari.

El dispositiu de Terrassa està impulsat pel Departament de Salut i hi col·laboren les universitats, el Consorci Sanitari i el Banc de Sang i Teixits.