Entradas

El Consorci Sanitari de Terrassa té un alt percentatge de dones investigadores

/0 Comentarios/en , /por

Aquest divendres, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides, menys d’un 30% dels investigadors científics del món són dones. I és que, històricament, el paper de la dona en el camp de la ciència ha quedat en un segon pla i, amb excepcions, fins i tot ha estat obviat.

Sembla que en els darrers anys s’estan fent esforços per promoure la participació de les dones en la ciència. En aquest sentit, destaca la situació del Consorci Sanitari de Terrassa, on gairebé el 78% dels professionals que duen a terme activitats d’investigació són dones i, dels dotze grups de recerca constituïts actualment, set estan liderats per dones.

Tot i l’alta participació, encara hi ha molt camí per recórrer. Per això, el CST compta des de fa anys amb un pla d’igualtat orientat a impulsar polítiques de gènere per adaptar-se a les noves realitats i oferir les mateixes oportunitats en les contractacions de professionals i investigadors/es.

En les darreres dècades s’ha fet palesa la transició progressiva cap a la feminització en els diferents àmbits de les ciències de la salut. De fet, en els estudis universitaris 7 de cada 10 estudiants són dones. No obstant això, s’observa una disminució progressiva d’aquest percentatge quan es vol accedir a posicions superiors al llarg de la carrera professional.

En l’àmbit científic també s’evidencia aquest desequilibri. D’acord amb les dades del sistema d’avaluació de la recerca i la innovació en salut, es manifesta de forma inversament proporcional al nivell professional investigador. La dona continua estant infrarepresentada en les posicions de lideratge (27%) malgrat ser majoria en els inicis de la carrera investigadora (55%). També continua sent minoria en els càrrecs de responsabilitat o de lideratge de les societats científiques i dels col·legis professionals.

August 2

Jordi Ballart es reuneix amb el president del Consorci Sanitari de Terrassa, August Sáenz

/0 Comentarios/en , /por

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’ha reunit aquest divendres al migdia en el seu despatx amb el president del Consorci Sanitari de Terrassa, August Sáenz.

Reconegut pediatra, Sáenz ocupa el càrrec des del passat mes de novembre en substitució de Jordi Labòria.

El nou president del Consorci Sanitari està especialitzat en Hematologia i Pediatria, però ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional com a pediatra, durant 15 anys a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i, posteriorment, com a cap del servei de Pediatria i com a cap d’Estudis de l’Hospital de Terrassa, fins a la seva jubilació fa cinc anys.

La reunió amb l’alcalde ha estat per tractar temes d’interès per l’entitat.

Cst Recepció

UGT: «La creació del nou CAP Can Roca no resoldrà la saturació a primària»

/0 Comentarios/en , /por

La secció sindical UGT del CST avisa que la creació del nou CAP Can Roca no resoldrà els problemes de saturació que pateix l’atenció primària. Així ho exposa en un comunicat: «La nova creació d’aquest CAP no millorarà en res l’atenció rebuda pels terrassencs i terrassenques que hagin de ser atesos. No millorarà degut a que només hi haurà una estructura arquitectònica més a Terrassa , però no hi hauran més professionals , no hi haurà més metges , més infermeres , més TCAI’s o més administratives».

En el text el sindicat diu que el que passarà és que el personal ja existent als centres sanitaris de la ciutat es redistribuiran: «Vol dir que si jo tinc 10 infermeres al cap Nord , ara en tindré 7 perquè les altres 3 aniran al nou CAP Can Roca. El mateix amb els administratius , dones de la neteja , tècnics de laboratori o de RX i de metges o metgesses. Que no ens enganyin els polítics , no s’ha dotat de més sanitat a la ciutat de Terrassa. Només hem dividit els professionals sanitaris entre els dos centres».

UGT demana la creació d’un CUAP a Terrassa per a millorar l’atenció primària: «Denunciem que sense el CUAP promès als terrassencs i sense una dotació de personal sanitari d’acord al que necessita la cuitat , serà impossible que puguem donar el servei que cal i amb la qualitat necessària i, sobretot, amb la seguretat necessària que se li ha de donar al usuaris.«

El CAP Can Roca està previst que obri el proper mes de març.

Protesta Cst

Protesta dels treballadors d’urgències del CST per demanar una millora de les condicions laborals

/0 Comentarios/en , /por

Personal del servei d’Urgències del CST ha protestat aquest dilluns en contra de les condicions amb les que, es queixen, han de treballar. La concentració ha tingut lloc al vestíbul de l’Hospital de Terrassa per a demanar a la gerència una millora de les condicions laborals. Segons expliquen en un comunicat, les infermeres i els TCAI’s assumeixen «ràtios infinites sense importar la complexitat del pacient«, els zeladors són tractats com si fossin «mossos de magatzem» i als treballadors se’ls demana «més a canvi de res, sense respectar la seva vida personal«.

A més, expliquen que la major part del personal «té contractes de suplència del 40% o 60%«.

«No  treballem en una cadena de muntatge, treballem en un hospital. Exigim els que ens correspon«, conclouen, avisant que les protestes continuaran si no es reverteix aquesta situació.

Fa uns dies el personal d’urgències de l’Hospital ja es va queixar del col·lapse que patia servei. El sindicat UGT explicava que la remodelació que es va fer d’urgències no és suficient. Denunciava que el servei està col·lapsat i reclama per a Terrassa un Centre d’Urgències d’Atenció Primària, un CUAP, com tenen Sabadell, Sant Cugat o Cerdanyola, per exemple.

La direcció del CST es reunirà dimarts amb representants dels treballadors per abordar aquesta situació, que s’ha agreujat amb la sisena onada de contagis de covid.

 

Desacord des del sindicat
Des de Metges Catalunya CST, l’organització sindical del consorci, han lamentat «profundament que aquesta protesta hagi exclòs de forma voluntària al personal facultatiu que treballa a Urgències i que pateix les mateixes condicions de treball que la resta». Afegeixen en un fil a Twitter que poden compartir els motius de la protesta, pèro que «no podem estar d’acord en què hàgiu deixat de banda a metgesses i metges, personal administratiu, de la neteja…» i conclou amb un «i després alguns diuen que nosaltres som classistes».

https://twitter.com/MetgesCatCST/status/1480552979380023304?s=20

 

El pic de la sisena onada s’espera per a la setmana de Reis

/0 Comentarios/en , /por

Els centres d’atenció primària del Consorci Sanitari de Terrassa van viure, els dies 21, 22 i 23 de desembre els pics de màxima afluència per covid d’aquesta sisena onada. Es van arribar a registrar més de 300 positius diaris als centres que té a Terrassa, Rubí, Matadepera i Castellbisbal. El pic de l’onada, però, diuen els experts, encara no ha arribat i s’espera la setmana que ve.

Davant d’aquesta situació, i per tal d’evitar més col·lapses als CAPs, Salut recomana que aquells que donin positiu en els autotests, no vagin als centres hospitalaris a confirmar-lo. Tampoc si es tenen símptomes lleus.

Aquests dies es continuen registrant cues per a vacunar-se, tant de terceres com de primeres dosis. Les dosis de reforç, expliquen del Consorci, estan frenant molt les patologies més greus de Covid.

Ara mateix el grup de població amb més positius són les persones d’entre 30 i 50 anys, que encara no han rebut la tercera dosi i en ocasions conviuen amb nens que no estan vacunats o fa poc que ho estan.

El CST lidera un projecte per rehabilitar les persones que pateixen Covid persistent

/0 Comentarios/en , , /por

Un 10% dels pacients que han superat la Covid presenten seqüeles cognitives i físiques. Es denomina Covid persistent. A l’Estat espanyol són mig milió de persones; a Catalunya, 90.000 i a Terrassa, 2.500.

La majoria són dones d’entre 30 i 55 anys i el ventall de símptomes és ampli: mal de cap, pèrdua de memòria, taquicàrdia, dolor muscular i articular, dificultat respiratòria i problemes de llenguatge.

El grup de recerca Cervell, Cognició i Conducta (C3) del Consorci Sanitari de Terrassa va aconseguir a la Marató de TV3 de 2020 gairebé 400.000 euros per posar en marxa el projecte Nautilus.

En aquest macroprojecte, el CST lidera 25 hospitals (catalans, d’Espanya i d’Andorra) i també participen la Universitat de Barcelona i la Politècnica. Volen treballar sobre una mostra de més de 600 persones, recollir marcadors i imatges neurològiques per desenvolupar una aplicació d’Intel·ligència Artificial que permeti identificar, predir i intervenir sobre els símptomes.

És a dir, volen saber per què la Covid afecta el cervell i de quina manera i també com rehabilitar les persones afectades. Per obtenir dades científiques començaran amb un assaig clínic de 64 pacients.

En aquest pilot, anomenat RehabCOVID treballaran amb la Corporació Fisiogestión que ja té una plataforma digital que s’adaptarà a les necessitats de l’estudi. Així, el tractament combinarà exercicis físics i activitats d’estimulació cognitiva. Cada persona el podrà seguir des de casa, online i al seu ritme.

Per engegar aquesta prova pilot necessiten finançament. Tenen el projecte a la pàgina de micromecenatge www.migranodearena.org i també disposen d’un compte corrent per recollir les donacions de particulars, empreses i administracions (ES60 2100 5000 54 0200246142, concepte: Nautilus).

Garolera afirma que fins ara hem estat preocupats per la supervivència però la Covid és i serà un problema de salut pública més enllà de la infecció d’aguda.

Rehab Covid 2Rehabcovid 3Rehab Covid 5Rehab Covid 4

La CUP reclama que el pàrquing de l’Hospital de Terrassa torni a ser gratuït

/0 Comentarios/en , , /por

El 23 de desembre però de 2011, ara fa exactament 10 anys, el Consorci Sanitari de Terrassa (CST) aprovava la privatització de l’aparcament de l’Hospital de Terrassa.

Ho recorda la CUP en una comunicat i apunta que la maniobra encara és més greu, diu, perquè el consorci és una entitat pública que està gestionada per la Generalitat i l’Ajuntament.

La CUP diu també que llavors el consistori estava governat pel PSC i que el regidor d’Urbanisme d’aquell temps era l’actual alcalde, Jordi Ballart (ara amb un partit polític propi TxT).

Tot i les protestes dels usuaris i els treballadors, Ballart i el PSC van tirar endavant una de les mesures privatitzadores més impopulars de la Terrassa del segle XXI, expliquen els anticapitalistes.

L’any 2016, una campanya a Change.org va recollir més de 8.100 signatures demanant la seva gratuïtat.

Es vivia una important crisi econòmica i social, amb molta gent a l’atur i just en aquell precís instant, esva prendre la decisió de privatitzar el pàrquing de l’hospital. A més a més, es van tancar tots els vorals de la carretera, obligant a les usuàries aparcar dins la zona de pagament .

Si bé el temps ha passat, la mesura encara és reversible, diuen els cupaires. Per això, insten a la coalició Tot per Terrassa-ERC a que utilitzi el seu vot dins del Consell d’Administració del CST per tal que deixi de cobrar l’aparcament.

“No pot ser que el centre sanitari de referència de vàries poblacions del Vallès, i amb el greuge de patir una xarxa de transports públics molt deficient, només es pugui accedir amb vehicle privat”, denuncia el militant Jaume Bofill. “I sense cap alternativa d’aparcament, hagin de pagar un preu de 2 euros l’hora”, afegeix.

La formació també apunta algunes dades complementàries. Diu que l’Hospital va utilitzar el pàrquing com a moneda de canvi en la negociació amb els treballadors de les retallades que es van dur a terme l’any 2013. Es va acordar que el personal del centre pagaria una quota de vint-i-cinc euros a l’any per la utilització de l’aparcament.

I també recorda que al 2016, el CST  tenia un deute de 35 milions euros. La intervenció del departament d’Economia i Finances de la Generalitat que va acordar un Pla de Viabilitat. L’any 2020 el deute s’ha reduït a 3 milions d’euros.

Denuncien el col·lapse de les urgències a l’Hospital de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dijous van passar per urgències de l’Hospital de Terrassa 105 pacients. La capacitat màxima del servei és només de 30 persones.

Les fotografies facilitades pels treballadors mostren pacients ocupant passadissos i zones comunes, en llits i cadires i infermeres posant vies de genolls.

Joan Sánchez, membre del comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), responsable d’infermeria d’UGT i membre de la mesa de negociació del conveni col·lectiu, diu que s’han normalitzat coses que no haurien de ser habituals.

Per torn, treballen entre 5 i 6 metges i de 8 a 11 infermers i infermeres. UGT reclama ampliar les urgències i les plantilles.

Sánchez assegura que la remodelació que es va fer d’urgències no és suficient. Denuncia que el servei està col·lapsat i reclama per a Terrassa un Centre d’Urgències d’Atenció Primària, un CUAP, com tenen Sabadell, Sant Cugat o Cerdanyola, per exemple.

Aquests centres atenen problemes de salut que no suposen un risc vital les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Fan proves i analítiques i descongestionarien les urgències dels dos hospitals de la ciutat, conclou Sánchez.

Col·lpase Urgències 1Col·lapse D'urgències 2Col·lapse D'urgències 3Col·lapse D'urgències 4Col·lapse D'urgències 5

August Sáenz: «Hem de solucionar la saturació de l’aparcament de l’Hospital»

/0 Comentarios/en , /por

El pediatre terrassenc, August Sáenz, és el nou president del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Sáenz, escollit entre l’Ajuntament i la Generalitat, ocuparà el càrrec després que el seu antecessor nomenat el setembre del 2020, Jordi Labòria, morís el passat 11 de desembre. Un dels problemes que Sáenz haurà d’afrontar és la saturació que actualment pateix l’aparcament de l’Hospital de Terrassa.

En l’àmbit estrictament sanitari, Sáenz manté el repte de mantenir i millorar tots els serveis a la població de referència, especialment de l’atenció psicològica d’infants i joves, per l’augment de la demanda que aquesta especialitat ha experimentat darrerament. August Sáenz va néixer a Terrassa l’any 1941 i va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona.

Està especialitzat en Hematologia i Pediatria, però ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional com a pediatra, durant 15 anys a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i, posteriorment, com a cap del servei de Pediatria i com a cap d’Estudis de l’Hospital de Terrassa, fins a la seva jubilació, ara fa quinze anys. El Consell de Govern del Consorci està format per sis representants de la Generalitat de Catalunya i quatre representants de l’Ajuntament de Terrassa. Els dos vicepresidents són l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, i el primer tinent d’alcalde, Isaac Albert.

També en formen part la regidora de Salut, Mònica Polo, i el director de l’àrea de Presidència de l’Ajuntament, Josep Manuel Rodríguez. El Consorci Sanitari de Terrassa és una organització sanitària, consorciada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa. Creada l’any 1988, està actualment integrada per set centres d’atenció primària, un hospital d’atenció a pacients aguts i un centre sociosanitari, a més d’un hospital de dia per a pacients d’Alzheimer.

També disposa de la unitat assistencial preventiva de l’esport ubicada al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, i de l’única unitat d’hospitalització penitenciària de tot l’Estat espanyol. També disposa de diferents dispositius de salut mental, tant a nivell hospitalari, com en centres de dia i serveis de rehabilitació comunitària. Els centres del CST compten amb més de 2.000 professionals, que ofereixen una atenció sanitària i social altament qualificada a una població de referència de més de 200.000 habitants de diferents poblacions del Vallès Occidental.

Mor l’exregidor Jordi Labòria als 78 anys

/0 Comentarios/en , /por

Aquesta nit ha mort Jordi Labòria als 78 anys arran d’una llarga malaltia. Psicòleg de formació i polític terrassenc, havia treballat durant més de 30 anys a l’Ajuntament Terrassa com a regidor socialista i tinent d’alcalde així com a la Diputació de Barcelona. També va ser president del Consorci Sanitari de Terrassa durant més d’un any d’on va dimitir per motius de salut el passat mes de juny.

Labòria va tenir un paper clau en la transició a Terrassa i se’l coneixia com a un polític de consens i diàleg. Al 2015 i després de 41 anys va deixar les files del Partit dels Socialistes de Catalunya i va impulsar el pacte pel dret a decidir a Terrassa. Labòria va tenir  el pare a la presó per “rojo y separatista”, va sortir d’un seminari als 20 anys, va militar al Front Nacional a la clandestinitat i va impulsar Reagrupament Socialista.

Per la seva època com a regidor de Cultura, durant el mandat de Manuel Royes, va ser nomenat el primer Capgròs de l’Any, encetant així una tradició que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

La cerimònia de comiat de Jordi Labòria serà aquest dilluns a les 9.30 al temple del Cementiri Municipal de Terrassa. La vetlla serà a partir de les 17.00 d’aquest dissabte. 

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha expressat el seu condol per la mort de Jordi Labòria. Ballart ha assegurat que «Terrassa sempre estarà en deute amb Labòria pel paper clau que va tenir per al renaixement de la cultura terrassenca als anys 80 i 90 i el creixement de la ciutat a tots nivells» i que va aprendre molt «de la seva capacitat de diàleg i de pacte, de la seva visió de conjunt de la ciutat i del país, així com de la seva profunda humanitat».

La Coordinadora de grups de cultura popular i tradicional catalana de Terrassa també ha expressat el seu condol per la mort de Labòria i n’ha destacat el seu paper clau en la cultura de la ciutat.

Les mostres de condol per la mort de Jordi Labòria omplen les xarxes.