Entradas

L’austeritat marca la tendència del consum des de l’arribada de la Covid-19

Gairebé la meitat dels consumidors, un 42%, estan decidits a comprar d’una forma més austera que abans de l’epidèmia de Covid-19. Ho diu el darrer informe de l’Escola Superior de Comerç i Distribució, l’ESCODI, basat en dues enquestes fetes a l’abril, en ple confinament, i finals de juliol. Els motius per a aquesta premeditada reducció del consum són dos: la crisi econòmica i la consciència ecològica. Aquest darrer factor està cada vegada més present en els consumidors. Un 66% dels enquestats manifesten obertament que volen que baixi el consumisme, un 62% assegura que s’ha replantejat les seves necessitats i un 64% afirma que amb els seus actes de consum vol ser més respectuós amb el medi ambient. A més, a diferència de la crisi del 2008, no tenen tanta tirada els productes ‘low cost’: cada vegada són més els consumidors (un 23% al juliol) que eviten els productes barats.

L’altre factor que ha analitzat l’enquesta és el tipus de botigues preferides. La compra on line i a botigues de proximitat són la tendència. El 67% dels consumidors afirma que ara li donen més importància als productes de proximitat i el 65% assegura que ara compren més a comerços propers. D’altra banda, durant el confinament el 42% deia que, quan tornessin a obrir les botigues, comprarien menys per internet. Ara, en canvi, el 47% diu que compra més on line. Els rebrots i el fet d’haver d’entrar a establiments públics tancats està reduïnt la compra física.

El comerç perd entre un 30 i un 50 per cent de les vendes

Les rebaixes no han reactivat el comerç sinó més aviat el contrari. Algunes enquestes asseguren que s’està venent entre un 30 i un 50 per cent menys que l’any passat. En funció del lloc i del sector. La davallada és més acusada a Barcelona ciutat perquè el turisme ha caigut molt i perquè els habitants d’altres localitats es queden a la seva a comprar. Per la professora d’Economia d’Empresa de l’Escodi Marga López, el comerç del Vallès ho ha de saber aprofitar per retenir els potencials compradors.

Bona part de la població ha perdut la confiança i ara va amb més por per les incerteses del que pugui passar. La crisi, però no afectat tothom per igual i, mentre uns pateixen, com la moda, l’equipament de la llar, l’hosteleria, el turisme i l’oci, altres troben oportunitats, com el comerç i la formació online, la logística, la biotecnologia, l’àmbit sanitari o la transformació digital.

La professora de l’Escodi creu que per reactivar l’economia i recuperar el benestar cal recuperar les ganes de comprar.

Segons Marga López, per passar aquesta etapa cal adaptar-se als temps que corren i detectar quines són ara les necessitats i hàbits dels clients. També recomana als comerciants que facin un anàlisi de punts forts i febles, amenaces i oportunitats. La digitalització, diu, és essencial però també ho són la innovació, imaginació i creativitat.

Les samarretes antimosquits i antiolor de Stingbye

Stingbye és una marca que fabrica samarretes que, a banda de vestir, també protegeixen de la picada dels mosquits. Fa cinc anys que aquesta empresa terrassenca es dedica a aquesta solució innovadora mitjançant un producte repel·lent d’insectes i que, a més, no fa olor. Aquest any, a més, incorporen un tractament antibacterià que elimina l’olor de la suor i permet utilitzar-les més vegades sense haver-les de rentar.

L’efectivitat d’aquest tipus de samarretes, segons Stingbye, és de més del 90% i depèn, també, de la persona. El teixit antimosquits és especialment recomanable a països on els mosquits són transmissors de malalties com el dengue, el zika i la malaria.

Conforama obre botiga a Terrassa i contracta 41 treballadors

La cadena de botigues Conforama ha obert avui el seu primer establiment a Terrassa. Està ubicat a la zona del Carrefour, a Can Parellada, i compta amb una superfície de venta de 3.620 metres quadrats. L’obertura d’aquest Conforama ha permès la contractació de 41 persones. La cadena d’equipaments i decoració de la llar compta amb quatre botigues més a la província de Barcelona i sis a tot Catalunya. L’obertura de Conforama Terrassa, diu la companyia, forma part del seu pla d’expansió a la Península Ibèrica.

Comerciants de l’Eix Terrassa Nord conviden a reactivar el consum responsable i de proximitat

L’Associació de Comerciants Eix Terrassa Nord han difós a través de les xarxes socials una campanya en què conviden la ciutadania a recuperar la confiança després del confinament i apostar pel consum de proximitat. Sota el lemes ‘M’agrada’ i ‘Som un equip’, els i les comerciants dels diferents establiments participants expliquen la seva predisposició a atendre des de la confiança que dona la proximitat del barri. Recorden, a més, la importància d’un consum responsable i de proximitat.

A continuació us adjuntem el vídeo de la campanya:

El Mercat de la Independència torna de mica en mica a la normalitat

Els mercats recuperen el pols més habitual després d’uns mesos estranys: primer, amb un pic de demanda a l’inici de l’estat d’alarma; després amb un servei a domicili que funcionava al límit. La voràgine, però, ja ha passat.

Els paradistes, després dels mesos més durs de l’epidèmia, estan contents de com han reaccionat els clients, que ha tendit a comprar més producte fresc.

Al Mercat de la Independència la imatge ja és pràcticament l’habitual. L’únic que canvia són les mascaretes, les distàncies de seguretat i un control per evitar puntuals aglomeracions

El coronavirus va encarir el cistell de la compra el mes d’abril més d’un 1%. La progressiva obertura de bars i restaurants fa preveure una normalització de la compra a mercats i supermercats.

8 de cada 10 establiments del centre ja han reobert a la Fase 2

La Fase 2 del desconfinament ha permès el retorn a l’activitat de 8 de cada 10 establiments del centre de Terrassa, segons un estudi publicat pel blog de l’empresa Solucions Geogràfiques. Al mes de maig, en la Fase 0, només funcionaven 88 negocis dels 202 operatius al mes de febrer, l’equivalent al 43’56%. Ara, amb les dades recollides aquest dimarts, ja operen gairebé el doble, 171, el que significa un perentatge del 84’65%. Per sectors, és més alt el percentatge de comerços que han reobert, el 87’97%, que el de serveis, amb una proporció del 73’17%. Això es deu al fet que alguns dels serveis que continuen tancats són les agències de viatges o els punts de venda de l’ONCE, tot i que aquests darrers tenen previst tornar a la feina el 15 de juny. Segons els autors d’aquest estudi, a aquestes alçades la majoria de comerços que continuen tancats difícilment reobriran, tot i que hi ha més possibilitats de millora en l’apartat de serveis a causa dels bars i restaurants que encara estan adaptant els seus locals a la nova situació. Dotze dels establiments en funcionament al mes de febrer han confirmat que baixen definitivament la persiana, però en canvi han obert cinc negocis nous.

Aquesta anàlisi compara les milles d’or de Terrassa i Sabadell, entenent milla d’or com l’espai d’una ciutat amb més valor comercial. En el cas de Terrassa, es refereix a tots els establiments ubicats al carrer Major, la Plaça Vella, el carrer de Sant Pere i el de la Font Vella. Pel que fa a Sabadell, emmarca la part central de la Rambla. De la comparativa entre les dues ciutats es desprèn que abans de l’estat d’alarma Terrassa ja tenia més locals comercials tancats que Sabadell, el 16% davant el 10%. També a la Fase 0 l’economia sabadallenca era força més activa que l’egarenca (51’22% per 43’56%), el que ha fet que la recuperació de Terrassa a la Fase 2 hagi estat més important. A hores, d’ara la diferència entre un i altre municipi s’ha reduït a més de la meitat, quedant-se en el 2’55% a favor de Sabadell.

 

 

 

El petit comerç alerta que el 30% de les empreses potser no tornarà a obrir

El president de Retailcat, Joan Carles Calbet, ha traslladat a la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés deu propostes concretes per incloure en el pla de reactivació econòmica post COVID-19 i ha demanat celeritat  en la seva implementació.

Les mesures concretes  que el sector del comerç requereix són: reajustar les càrregues impositives, aplicar bonificacions a l’Impost de Societats, flexibilitzar les càrregues financeres, mantenir els riscos de les asseguradores de crèdit, adaptar la legislació dels contractes de lloguer amb caràcter temporal, ampliar el termini dels ERTO, mantenir els llocs de treball i fomentar la contractació, incentivar el consum, accelerar la transformació digital en el comerç i actuar amb efectivitat davant l’increment de la competència deslleial.

Calbet ha estat crític amb l’actuació del govern espanyol durant la pandèmia en relació als ajuts i al suport efectiu destinat a salvaguardar el teixit empresarial i productiu del país: «Ens manifestem profundament decebuts amb la manca de receptivitat per part del Govern que ha acabat adoptant mesures allunyades de les necessitats empresarial”.

Segons el president de Retailcat, el tancament de comerços físics per la pandèmia ha projectat una imatge a nivell mundial carrers desèrtics, deixant palès el paper vertebrador que desenvolupa el sector a les ciutas: “És un actiu que hem de preservar i en aquests moments estan en perill una bona part d’aquestes empreses ja que entre un 20 i un 30% afirmen no tenir clar que puguin tornar a obrir”.

Per això, Joan Carles Calbet ha reclamat suport i ajudes efectives per resoldre i cobrir les necessitats reals de les empreses i deixar de sobre estressar-les amb amenaces sobre inspeccions i sancions com, afirma, s’ha estat fent darrerament.

Ajuntaments i Consell Comarcal crearan una Comissió de Comerç i Restauració per revifar el sector

Crear una Comissió de Comerç i Restauració: aquesta és la solució que han acordat ajuntaments i Consell Comarcal per ajudar aquests dos sectors a superar la crisi actual. El nou organisme començarà a caminar les pròximes setmanes constituint-se com un espai on els 23 municipis de la comarca comparteixin les experiències de cadascun en aquest àmbit. A partir d’aquí, l’objectiu és activar mecanismes de col·laboració entre l’àmbit públic i el privat per tal de desenvolupar mesures de xoc i definir les línies de recuperació. Els responsables municipals de Comerç i del Consell Comarcal van optar per aquesta opció en una trobada celebrada ahir dijous.

La situació del comerç i la restauració del Vallès Occidental en el context de l’actual pandèmia és la de dos sectors que, plegats, sumen gairebé un terç dels treballadors afectats pels ERTO a la comarca. Segons les aportacions dels responsables de Comerç dels diferents municipis, el confinament ha posat de manifest la necessitat de millorar el nivell de digitalització d’aquests tipus d’establiments. A la vegada, també ha estat una bona oportunitat per augmentar el coneixement i la valoració del comerç local i de proximitat. Entre les mesures urgents endegades pels diferents ajuntaments, el Consell Comarcal destaca, entre d’altres, el treball amb les associacions de comerciants per abordar necessitats, els ajuts en format de microcrèdits i la creació Apps o eines de suport per a la localització de comerços, com és el cas de la iniciativa Botigues Obertes de Terrassa.

El vicepresident del Consell i conseller de l’àrea de Desenvolupament econòmica, industrial i treball, Xavier Garcés, ha explicat que aquesta nova comissió “permetrà analitzar les particularitats del sector i donar una empenta a nivell comarcal respectant al màxim l’autonomia local”.

Torna el Mercadal de Martí l’Humà amb les parades d’alimentació i restauració

El Mercadal de Martí l’Humà ha tornat a l’avinguda de Béjar. No ho ha fet en les condicions habituals, però les mesures de seguretat previstes no han fet enrere un bon grapat de clients que tenien ganes de tornar a passejar entre parades

En alguns moments s’han format cues per entrar. El motiu és el control d’accés, que garanteix un aforament limitat de 270 persones.

A l’entrar, gel hidroalcohòlic per a tothom i mascaretes per a qui no en porti. Aquest dimecres només hi ha hagut 33 parades al mercadal, una quarta part del que és habitual. Totes són parades d’alimentació i restauració.  Els paradistes, després de dos mesos molt complicats, també estaven contents de tornar.

Això sí, el triar i remenar ara s’haurà de fer des de la distància d’un metre que marquen les cintes que hi ha davant de cada parada.