L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha mantingut aquest migdia de dijous una reunió institucional amb el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez.
La trobada ha servit perquè els dos dirigents polítics hagin abordat diversos temes d’interès, tal pel que fa al municipi de Terrassa com a la nostra comarca.
A Terrassa hi ha registrats 147 pisos turístics i no en seran més en, com a mínim, uns mesos. El govern català està preparant un decret llei per a limitar aquest tipus de pisos. Aquest decret obligarà a 140 ajuntaments a regular-los. Són els d’aquells municipis més tensionats i amb més problemes d’accés a l’habitatge. Entre ells hi ha bona part del Vallès Occidental i Terrassa. A partir del 9 de novembre totes les noves peticions de pisos turístics a la ciutat es deneguen a l’espera que hi hagi una regularització municipal. Els que ja estan inscrits, podran continuar la seva activitat per un període de 5 anys.
Els que s’hi vulguin afegir hauran de demanar una llicència prèvia a l’espera que es modifiqui el POUM. El de Terrassa és força antic, del 2003, no regula els pisos turístics i caldrà modificar-lo. Un cop demanades les llicències, s’aprovaran sempre que no posin en perill l’accés a l’habitatge.
L’objectiu del govern és unificar la normativa a Catalunya, dificultar la posada en marxa d’un pis turístic i, per tant, limitar-los.
La proliferació d’aquests tipus d’habitatges, en alguns casos, pot suposar una trava a l’accés a l’habitatge residencial i també poden contribuir a la pujada del preu del lloguer.
S’espera que al març hi hagi l’aprovació definitiva de la normativa.
Aquest matí l’Ajuntament ha iniciat les obres de rehabilitació del Mercat de Sant Pere, que s’emmarquen dins el projecte de millora i modernització dels mercats municipals, finançat gràcies a una subvenció dels fons europeus Next Generation.
Aquestes obres se centraran en la xarxa de sanejament i les voltes per resoldre els problemes d’evacuació de la nau del peix, rehabilitant la xarxa de sanejament i substituint la part enterrada de la planta del semisoterrani. Així mateix, s’instal·laran unes màquines de ventilació a la zona de magatzems per millorar la qualitat de l’aire de la planta inferior, i també es rehabilitaran les voltes de l’estructura del sostre del semisoterrani que actualment estan protegides per una malla.
Aquestes obres tindran una durada de 5 mesos, termini que té en compte les aturades causades per les campanyes comercials del mercat, ja que es prioritza que les obres pertorbin el mínim possible l’activitat habitual.
També està previst que s’iniciïn les obres de telecomunicacions, que dotaran al mercat amb una xarxa cablejada de veu i dades per a les parades i un servei de wifi en tots els recintes.
El projecte també contempla la instal·lació d’un sistema de control dels accessos principals i el comptatge precís de l’aforament, fent que siguin espais segurs. Així mateix, es complementa implementar un sistema de control de la temperatura de les cambres de fred, generar les condicions òptimes per col·locar pantalles digitals interactives, i adequar les instal·lacions perquè es puguin instal·lar taquilles refrigerades. Aquestes actuacions tindran una durada de 2 mesos i coexistiran amb les obres de rehabilitació del mercat.
Fins el primer de març es pot veure al Bar Restaurant Cal Felip del carrer Sant Pau l’exposició col.lectiva «Meitats», la dotzena d’aquestes característiques del centre d’expressió artística Bloc.
La mostra recull diverses tècniques fetes amb olis, acrílics, grafit o pastels amb rostres dividits, paisatges que es complementen, parelles de quadres que expliquen una història o són còmplices l’un de l’altra.
Bloc és un taller de dibuix, pintura i plàstica per a nens, joves i adults. Nascut al 2017, sorgeix per crear un espai on els amants del dibuix, la pintura i les arts plàstiques puguin expressar-se i desenvolupar el que els apassiona.
Aquest 24 de gener del 2024 s’han complert 47 anys de la matança per part d’un grup feixista, dels advocats d’un despatx laboralista d’Atocha, a Madrid. Per sisè any consecutiu, Terrassa se suma a la commemoració d’aquell atemptat que va representar un cop dur pels persistents lluitadors per a la democràcia i la llibertat, i pels drets laborals dels treballadors.
Aquest dimecres una nombrosa representació institucional i social, ha fet un minut de silenci i una ofrena floral a la placa que recorda aquests fets, davant el sindicat de Comissions Obreres. En els Parlaments s’ha parlat de la necessitat de preservar la memòria per a les futures generacions per no alimentar l’actual augment social de l’extrema dreta.
Un grup d’advocats laboralistes s’enfrontaven l’any 1977 a les restes d’una cruel dictadura que havia sumit el país en una foscor de 40 anys. Un grup d’extrema dreta entrava al despatx del carrer Atocha de Madrid i matava a cinc persones i en feria quatre més.
Uns fets que una placa recorda per a la Memòria Històrica a la façana dels sindicats. Com cada any, s’han pronunciat solemnement el nom de tots els afectats i s’ha tancat l’acte amb el Cant de la Internacional i el d’Els Segadors.
Antonio Hinojosa i Pedro García Aguado es van conèixer fa 20 anys practicant arts marcials, en un moment difícil de l’exwaterpolista i actualment presentador de televisió i educador parental. Des de llavors han portat aquesta disciplina en l’àmbit de l’autodefensa personal i, concretament, de la femenina.
L’últim taller, organitzat conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa al pavelló de Can Jofresa, ha estat tot un èxit. Més d’un centenar de joves i dones han volgut conèixer de prop tècniques per defensar-se de les amenaces que es puguin trobar dins i fora de la llar.
Durant el taller, que han comptat amb desenes d’instructors i col·laboradors, s’han exposat casos reals d’una xacra que, malauradament, és notícia cada dia, però que amb aquestes tècniques han d’empoderar el col·lectiu femení.
S’estan realitzant tasques de neteja en una superfície de 37 mil metres quadrats del torrent del Sagrament, que discorre entre la urbanització de la Font de l’Espardenyera i la carretera de Castellar (C-1415).
L’Ajuntament va iniciar els treballs a finals de novembre de 2023. Consisteixen en netejar, restaurar i recuperar una zona que durant anys ha estat ocupada per construccions, tanques o canalitzacions que han arribat a la zona de bosc de pins i alzines i millorar, així, el connector ecològic que circula en sentit est-oest.
El pressupost de licitació d’aquestes tasques és de 304.134,81 euros i el temps d’execució dels treballs previst és de cinc mesos.
Aquestes actuacions se centren en netejar la zona; enderrocar i retirar tanques i altres construccions existents; realitzar els treballs que permetin la recuperació natural de la llera i els marges del torrent; eliminar les soques; retirar els arbres malmesos i, també, treure la vegetació invasora existent.
D’altra banda, la iniciativa també preveu recuperar la Font de les Canyes.
Els treballs que s’efectuen en aquesta zona s’integren dins el projecte de l’Anella Verda, que contempla restaurar la xarxa de rieres i torrents de l’entorn natural per la millora de la connectivitat i el foment de la biodiversitat.
L’Anella Verda comprèn el 65% del territori de Terrassa, que està situat entre l’entorn urbà i els límits municipals, i que conforma el patrimoni natural pel seu valor.
Els Mossos d’Esquadra han rebut un avís poc després de les set del matí i quan han arribat al lloc, a pocs metres de l’Estació Terrassa Est, han trobat un cos al voral de les vies de la línia R4 de Rodalies.
Durant més de dues hores no hi ha hagut circulació de trens entre Terrassa Est i Sabadell per l’accident d’una persona en un punt no autoritzat de pas.
La policia ha obert una investigació per esclarir el succés. Paral·lelament, Protecció Civil de la Generalitat ha activat en situació de prealerta el Pla d’emergències Ferrocat.
TMESA ha posat en servei una llançadora entre les estacions de Terrassa Est i del Nord mentre ha durant la incidència. A més, Renfe ha recomanat com alternatives de transport des de Terrassa els busos e2.1 i e2.2 directes a Barcelona de Moventis i la línia S1 d’FGC. Per als viatgers direcció Barcelona Rodalies també recomanava FGC.
Cap a un quart de deu ha finalitzat la prealerta del Ferrocat i s’ha reestablert la circulació de trens i s’ha anat recuperant progressivament les freqüències i horaris.
Terrassa arribarà al quart de milió d’habitants l’any 2030. Així ho indiquen les projeccions demogràfiques amb les quals treballa el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. La previsió actual, amb dades de 2021, confirma les anteriors i es revisarà de nou al 2026. Els càlculs es fan tenint en compte els quatre components demogràfics bàsics. Els dos primers, naixements i defuncions, marquen el creixement natural vegetatiu i són els més fàcils de calcular, ja que segueixen dinàmiques més estables. Els altres dos, emigració i immigració, són més variables, però ara mateix són precisament els més decisius per marcar el creixement de població. De fet, Terrassa és una de les ciutats catalanes que més creix en població, gràcies als moviments migratoris i, especialment, a les persones que són expulsades de Barcelona a causa del preu de l’habitatge. Això serveix, de retruc, per compensar un envelliment natural de la població que a Terrassa serà menys acusat que a d’altres ciutats catalanes.
Les projeccions demogràfiques es calculen sempre en base a tres escenaris de creixement: alt, mitjà i baix. L’objectiu és que ajudin a planificar les polítiques públiques en aspectes com els equipaments i serveis que faran falta a la ciutat en un futur proper.
La botiga de roba Marchuet se suma a la llista de comerços emblemàtics de la ciutat que han anat tancant darrerament. Fundada fa 64 anys, amb el temps el model de negoci va canviar d’oferir roba per a la llar a vendre roba per a vestir. L’empresa va créixer fins al punt d’obrir dues botigues més: a la Rambla d’Ègara i a Rubí.
El tancament ve motivat per la jubilació dels propietaris. Traspassar un negoci amb molt volum de gènere és complicat i tampoc hi ha hagut relleu generacional.
El tancament de Marchuet deixa a molta gent del barri sense un referent de confiança i sense un model de negoci que s’està perdent: el de la botiga multimarca de proximitat.
En poc temps el carrer Ample, el carrer comercial del barri de Sant Pere, ha perdut quatre dels seus establiments més emblemàtics: el Marchuet, el Milar Paloma, la llibreria Cinta i la perfumeria Neus. És un símptoma que la manera que tenim de comprar ha canviat.
Fins que no tanqui definitivament, Marchuet posa en liquidació les tres botigues, amb descomptes del 40 i el 50% a tots els productes.
