La tarima de la plaça Nova es traurà i no se’n posarà cap altra per l’alt cost i el manteniment

L’Ajuntament traurà de forma definitiva la tarima de la plaça Nova però mantenint la pèrgola. L’entarimat està molt malmès per falta de manteniment i al llarg dels anys s’han anat posant pegats de fusta sobre els taulons originats com a mesura més econòmica. Les jardineres d’obra també estan deteriorades i sense vegetació perquè el reg no funciona. Arran del mal estat i la imminent actuació, la zona està protegida amb una tanca perimetral.

Es descarta tant reparar la tarima actual pel seu cost desproporcionat com instal·lar-ne una de nova que requeriria molt manteniment. Per això, el govern opta per desmuntar l’empostissat i recuperar el paviment de sota, del mateix nivell i llambordins ceràmics que a la resta de la plaça.

Amb la intervenció es repararan els possibles desperfectes del paviment original, es soterraran les instal·lacions que ara passen per sota de la tarima i s’arreglarà la xarxa de reg.

Les jardineres no es poden enderrocar perquè són la base de l’estructura de la pèrgola. Això sí, es desmuntaran parcialment i s’ampliaran per replantar-hi especies vegetals que donin ombra, bàsicament enfiladisses,

Tres empreses s’han presentat al concurs per l’execució de les obres, que tenen un pressupost de licitació de 66.000 euros i que s’adjudicaran properament. Un cop adjudicats els treballs, aquests tindran un termini d’execució de dos mesos i mig.

Terrassa avança cap al futur amb la implantació d’un sistema d’edificis intel·ligents

En qüestió d’un any Terrassa disposarà d’un sistema de gestió intel·ligent que permetrà optimitzar l’eficiència de 169 edificis de la ciutat. Són equipaments com hospitals, estacions de tren, parades de bus, poliesportius o edificis municipals, els quals comptaran properament amb un sistema de sensors. Aquests emetran dades relacionades amb aspectes com el consum energètic, la qualitat de l’aire, la contaminació acústica o els hàbits d’ús de cada instal·lació. Així es podran monitorar i analitzar les dades de manera contínua, amb l’objectiu final de millorar les prestacions i el rendiment tant dels mateixos equipaments com del conjunt de la ciutat.

Tota la informació es captarà en una plataforma web que serà pública, on es podran consultar les dades en temps real i de forma interactiva. És el que es coneix com l’Internet de les Coses, que permet intercanviar dades a través d’una xarxa d’objectes físics interconnectats.

El projecte compta amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, cofinançats al 50% pel Fons Europeu FEDER de Desenvolupament Regional. Ja s’han iniciat els treballs d’implantació operativa i es preveu que tot el sistema pugui entrar en funcionament d’aquí un any, el març del 2024.

Edificis Intel•ligents Ona Martinez (2)

Signatures 30

4.000 signatures per municipalitzar el Servei d’Atenció Domiciliària

A poques hores de la seva participació en el Ple de divendres, les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària, el SAD, presenten 4.000 signatures a l’Ajuntament per a la municipalització del servei. Les treballadores denuncien unes dures condicions de treball que consideren es dignificaran si l’Ajuntament es fa càrrec de la gestió de l’empresa.

Reclamen unes condicions de treball dignes per oferir un tracte humà adequat a les persones usuàries. Una gestió que eviti l’enriquiment dels gestors privats a costa dels treballadors, diuen. Per això i a banda d’haver presentat aquest dijous les signatures, demà tenen previst assistir en l’apartat de Participació Ciutadana del Ple municipal, per exposar la seva problemàtica als regidors electes.

Les treballadores consideren que la proximitat amb les eleccions municipals pot sensibilitzar als partits polítics dels quals fins ara no han rebut el suport necessari, ni han sabut trobar solucions als seus problemes laborals. Consideren que la gestió pública és l’única via per dignificar el servei i rebutgen que es faci negoci amb el benestar de les persones.

Toni Granados, nou secretari de l’ADF Terrassa

La regidora de Via Pública, Protecció Civil i Seguretat, Patricia Reche, ha assistit aquest dijous al matí, com a presidenta-delegada de l’ADF, a l’assemblea general de l’Agrupació de Defensa Forestal de Terrassa. En la reunió, que s’ha celebrat a la sala de Presidència de l’Ajuntament, s’ha aprovat la nova junta directiva de l’assemblea. Toni Granados, coordinador de voluntaris forestals de Terrassa, substituirà Xavier Corominas com a nou secretari.

També s’ha fet balanç de la campanya d’estiu i s’ha informat de les novetats respecte la propera campanya del Pla de Vigilància contra incendis, que es duu a terme en el període del 15 de juny al 15 de setembre. Des del servei municipal de Protecció Civil també s’ha explicat als assistents la participació de l’Ajuntament al projecte RESIST, d’estratègies d’adaptació al canvi climàtic, un projecte finançat per la Unió Europea (UE), amb l’objectiu d’accelerar la transformació i augmentar la capacitat d’adaptació al canvi climàtic de 12 regions europees.

La LEN endarrereix el partit d’anada de la final de la Challenger Cup al dimecres 19 d’abril

La Lliga Europea de Natació (LEN) ha comunicat que el partit d’anada de la final de la Challenger Cup de waterpolo entre l’Apollon Smyrnis i el CN Terrassa s’endarrereix al dimecres 19 d’abril. En un principi estava fixat pel dissabte 15, però el conjunt grec no podia jugar aquell dia i ha sol·licitat un canvi de data. El club egarenc ho ha acceptat.

El matx de tornada de l’eliminatòria no pateix canvis i seguirà jugant-se a l’Àrea Olímpica el dissabte 29 d’abril. El CN Terrassa té previst mobilitzar la seva massa social i els jugadors i jugadores del planter perquè el públic ajudi als de Dídac Cobacho a aconseguir el primer títol europeu de la història del club.

Miki Núñez estrena ‘Entre un millón’, una cançó de l’amor i el desamor

Miki Núñez presenta  nova cançó Entre un millón, una composició delicada i reflexiva d’aire pop. El cantant terrassenc canta els records i els vestigis d’una relació que et marca.

En aquest nou senzill, Núñez ha fet servir un so més meticulós, passant d’uns sons clàssics de guitarra acústica a una fusió festiva amb un sintetitzador. L’ha acompanyat a la producció del tema Roger Rodés. Entre un millón parla, doncs, d’una història a mig camí entre l’amor i el desamor, des d’un punt de vista realista on mostra tímidament el dolor.

Després del llançament de La mitad amb Paula Koops a principis d’aquest any, una cançó despreocupada i colorida, Miki Núñez aposta per ensenyar una versió més íntima. S’ha centrat en racons més amargs que també formen part d’aquest imaginari del seu nou projecte, sense perdre la seva essència juvenil i divertida.

El videoclip d’aquesta cançó és una producció audiovisual d’OMGLOBAL creative studios SL, dirigida per Ale Lanoix. Un resultat casolà i proper és l’aposta del músic de Terrassa.

L’artista ha anunciant la prevenda del primer concert de la nova gira amb què recorrerà molts racons de la geografia catalana. Començarà per Barcelona al Sant Jordi Club el 30 de juny de 2023.

 

El Gremi de Transports denuncia el col·lapse continu de camions a les àrees de servei de l’AP-7

El 2018 van ser aprovades les restriccions a la circulació de camions per les carreteres nacionals N-340 i N-240 al seu pas per les províncies de Castelló, Tarragona, Lleida i Barcelona. Durant aquest període  la circulació de camions per l’autopista AP-7 s’ha duplicat. Diàriament, 15.000 vehicles pesants de transport de mercaderies passen per aquesta via.

El Gremi de Transports i Logística de Catalunya ha denunciat reiteradament, que les úniques 3 àrees de descans existents en l’autopista en aquest tram són absolutament insuficients per cobrir les necessitats d’aparcament i avituallament que precisen els milers de transportistes que diàriament transiten per l’AP-7.

Això ocasiona diàriament gravíssims problemes de sobresaturació, ja que el total de places d’aparcament per a camions són aproximadament un centenar, i això no cobreix ni mínimament les demandes dels transportistes per a poder realitzar els descansos que per llei estan obligats a fer cada 4,5 hores.

Malgrat això, diuen que l’única solució absolutament insuficient que s’ha donat fins ara és la d’obrir els caps de setmana les antigues platges on se situaven de les cabines de peatge de Martorell i La Roca. El gremi diu que aquestes zones no tenen serveis  d’higiene o manutenció per a cobrir les necessitats dels transportistes.

Antonio Martínez, president del Gremi de Transports i Logística de Catalunya, afegeix que “és especialment preocupant la situació d’inseguretat viària s’està originant en aquestes àrees de servei”, ja que davant l’absència d’espai real on aparcar, molts transportistes es veuen obligats a estacionar en els carrils d’entrada i sortida al costat de l’autopista amb el consegüent risc que qualsevol vehicle que transiti per la via pugui col·lidir amb els camions allí aparcats. I les administracions responsables de la seguretat viària segueixen sense aportar cap solució alternativa per a resoldre-ho.

 

 

Convoquen una concentració per l’abús policial al català

La Traca, Coordinadora Antirepressiva de Terrassa, i la Plataforma per la Llengua presentaran aquest divendres una moció al Ple municipal. Denuncien el tracte humiliant i vexatori que va patir una professora de català a la comissaria de Terrassa de la policia nacional, pel fet d’expressar-se en català.

No només va ser vexada, denigrada i obligada a parlar en espanyol, sinó que va ser denunciada en virtut de la llei mordassa i multada amb 701€. Les entitats asseguren que parlar català no és cap delicte i reclamen a l’Ajuntament de Terrassa que doni suport a la professora vexada i multada, i que faci tot el que està a la seva mà perquè casos com aquest no es tornin a repetir ni a la comissaria de la policia nacional ni enlloc.

Per tot això les dues entitats també convoquen una concentració de suport a la professora denunciada que tindrà lloc avui dijous, 30 de març, a 2/4 de 8 del vespre, davant de l’Ajuntament, just després dels Cants de Llibertat. També demanen concentrar-se davant de l’Ajuntament el divendres, 31 de març, a les 10 del matí, moment en el que haurà començat el Ple municipal.

Lliurats els Premis Joana Biarnés destinats a l’alumnat de Batxillerat

L’Ajuntament de Terrassa i el Centre de Recursos Pedagògics, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Viladecavalls, han lliurat aquest dimecres els guardons als treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat, que porten el nom de Premis Joana Biarnés.

L’acte s’ha fet a l’Auditori del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Amb la convocatòria d’aquest concurs, enguany dividit en sis temàtiques, es volen potenciar els Treballs de Recerca realitzats per l’alumnat de Batxillerat i projectar-los a la comunitat.

Aquests premis reten homenatge a Joana Biarnés i Florensa, una terrassenca referent d’excel·lència i pionera en el seu camp professional del periodisme fotogràfic.

Llistat de premiats:
Modalitat Local

Contaminació a la riera de Gaià, Viladecavalls: Roger Llobet Cadafalch i Isabel Vázquez Blázquez (Institut de Viladecavalls)

Modalitat Artística-Escènica

Petit viatge per la terra mitjana: Àgueda Garcia Alejandre i Irina Garcia Alejandre (Institut Can Jofresa)

Modalitat Humanística

Invasió! (o paraules de l’anglès en català): Anna Martínez Villanueva (Institut de Viladecavalls)

Modalitat Tecnològica

Disseny, construcció i anàlisi de muntanyes russes: Biel Viñas Artigas (Escola Sagrat Cor de Jesús)

Modalitat Científica

Anàlisi i predicció de l’afectació de la processionària: Catalunya i terme municipal de Terrassa: Lluc Serrat Alemany (Institut Torre del Palau)

Modalitat Social

Art i esquizofrènia: com es plasma la psicosi en un llenç?: Isabel Cruz Òdena (Escola Tecnos)

Premis Biarnès

Image011

Entitats empresarials reclamen inversions en contra la sequera

Davant l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica les organitzacions empresarials exigeixen al Govern un compromís ferm en l’execució d’infraestructures del cicle de l’aigua a Catalunya. El teixit empresarial exigeix un pacte per l’aigua que doni solucions des de la concertació al problema que sobretot necessita aproximacions tècniques i responsabilitat ciutadana.

Tot just fa una setmana que el Parlament de Catalunya convalidava un decret amb mesures extraordinàries per fer front a la sequera. Un decret que a criteri d’algunes organitzacions arriba tard i malament. L’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, l’Associació d’Empreses de Ripollet, la Cecot, Cerdanyola Empresarial, CIESC, la Federació Empresarial del Gran Penedès, Sant Cugat Empresarial, la Unió Empresarial de l’Anoia i la Unió Empresarial Intersectorial posen de manifest la seva preocupació perquè el Govern de la Generalitat hagi tirat endavant un decret llei de sequera sense establir inversions per a actuacions d’emergència.

Aquest decret es centra en regular les sancions als ajuntaments que incompleixen les dotacions però no recull ni una sola inversió que millori o reverteixi la situació. És per això que els representants empresarials exigeixen al Govern de la Generalitat que actuï davant l’emergència hídrica, i que ho faci des del diàleg i tenint en compte els diversos agents que li poden aportar coneixement expert. Les entitats proposen un pacte per l’aigua que doni solucions, des de la concertació, a problemes que lluny d’una aproximació política, el que necessiten és coneixement tècnic, amplitud de mires i, sobretot, responsabilitat amb la ciutadania.

La sequera que va patir Catalunya els anys 2007 i 2008 va precipitar inversions fonamentals per incrementar la disponibilitat de recursos hídrics. I és gràcies a aquestes inversions que actualment estem retardant l’entrada en estat d’emergència. Malauradament, les inversions per incrementar la resiliència hídrica es van aturar després de la inauguració de la dessalinitzadora del Prat, l’any 2009. Ha passat catorze anys sense inversions per incrementar la producció d’aigua, quan el canvi climàtic no ha deixat d’alertar-nos de la vulnerabilitat d’aquest recurs.

Catorze anys on a més de sequera hidrològica hem patit la sequera d’inversions en les infraestructures del cicle de l’aigua. Darrere d’aquesta manca de gestió hi ha un element molt crític que és l’impacte econòmic de les restriccions d’aigua. La disponibilitat d’aigua compromet l’activitat econòmica, la creació de llocs de treball, la producció d’aliments.

El teixit empresarial, sobretot l’industrial i l’agroalimentari, plenament conscients de les conseqüències del canvi climàtic, han anat intensificant la implementació de mesures de reducció, optimització i reutilització de l’aigua i adaptant els seus processos productius, conseqüents tant amb el compliment de les normatives mediambientals i sanitàries. Per tant, les empreses ja han integrat en la seva gestió la limitació en l’ús de l’aigua per a activitats industrials més enllà de situacions de sequera i inverteixen en solucions alternatives per mantenir l’activitat i garantir la seva viabilitat, com ara la reutilització d’aigua o la recollida d’aigua de pluja. Aquest cost addicional s’ha normalitzat en els plans estratègics on les empreses analitzen els factors de competitivitat.

Per tant, de la mateixa manera que el teixit empresarial ha anat invertint recursos per garantir un millor ús de l’aigua en els seus processos productius, els representants empresarials reiteren l’exigència al Govern de la Generalitat d’un compromís ferm en l’execució d’infraestructures del cicle de l’aigua i la necessitat d’un concert social per l’aigua en el marc del diàleg amb agents socioeconòmics.