L’autoorganització centra un cicle de formacions de Barri Futur

Aquest dilluns ha tingut lloc al Casal Cívic de Sant Pere la primera sessió del cicle de formacions per treballar col·lectivament per desenvolupar objectius comuns. Està centrat en l’autoorganització i testa enfocat a col·lectius, associacions, cooperatives i entitats que necessitin autoorganitzar-se i  aprendre diferents eines per fer-ho. 

Aquests cursos s’emmarquen dins de Barri Futur, Comunalitat urbana de Terrassa, un projecte de foment de l’economia social, solidària i cooperativisme.

El cicle aborda  aspectes com els models de governança i organització, la gestió  conflictes, o com socialitzar  les informacions. La formació està pensada perquè hi assisteixi més d’una persona del col·lectiu, després pugui traslladar-lo a la resta de l’organització a la que pertany.

La presentació del cicle  sobre l’autoorganització va tenir lloc el passat dia 16 de gener.La propera sessió està prevista pel 13 de febrer.

Cicle De Formacions L’autoorganitzaciÓ

Un darrer gol d’Adrià Delgado permet al CN Terrassa sumar un valuós triomf contra el Mataró

El CN Terrassa va aconseguir dissabte una valuosa victòria davant la visita del CN Mataró a l’Àrea Olímpica. Els de Dídac Cobacho van imposar-se per 12 a 11, gràcies a un darrer gol d’Adrià Delgado en el penúltim atac del partit. El triomf permet als egarencs mantenir el tercer lloc a la taula, darrera de CN Sabadell i CN Atlètic-Barceloneta.

El CN Terrassa va sortir molt endollat, signant un gran primer quart. El va guanyar per 4 a 1, amb dianes de Delgado, Víctor Flores, Fran Sánchez i Ricard Alarcón, destacant també la tasca defensiva de tot l’equip. En el segon el quadre egarenc va seguir controlant el partit, però els maresmencs van trobar més espais per llençar a porteria i dues accions seguides de Negus en els darrers instants van permetre equilibrar el parcial a 3. Tot i així, l’avantatge local al descans era de tres gols, 7 a 4.

Dídac Cobacho 2

Dídac Cobacho, donant instruccions en un temps mort contra el Mataró

A la represa el xoc es va equilibrar encara més. El Mataró va sortir a per totes i es va situar a només un gol, però el CN Terrassa va recuperar de nou la iniciativa amb Jordi Chico i Delgado com a artífexs. Un penal transformat per Cuacos va situar el 10 a 8 al final del tercer període.

L’últim va ser molt emocionant i ple de tensió, ja que la tercera exclusió de Sánchez, Flores i Rubén de Lera va deixar als de Cobacho sense profunditat de banqueta. El CN Mataró ho va aprofitar per empatar a 11, però un gol de Delgado a divuit segons pel final va acabar donant la victòria.

El CN Terrassa aparca la lliga i se centra en la Copa del Rei que es disputa al CN Sabadell. Divendres (14.30h) buscarà posar-li difícil al Barceloneta en l’eliminatòria de quarts de final.

L’Observatori de l’Aigua proposa un Pacte de Ciutat en defensa de la gestió pública

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa ha fet pública, en un comunicat, la seva preocupació per la situació econòmica que haurà d’afrontar l’empresa pública Taigua, en un futur immediat, com a conseqüència de l’increment dels preus de l’energia. Aquest augment ha provocat una escalada generalitzada dels preus de la majoria de subministraments necessaris pel normal funcionament del servei que, segons expliquen, necessita una renovació urgent de la xarxa d’abastament. Segons informació de la Gerència de Taigua 2021, «aquesta situació imprevista està provocant uns efectes molt negatius sobre la capacitat de compra que s’obtenia fins ara amb les tarifes que, en aquests moments, és un 77% menor en relació a la que es gaudia al gener de l’any 2014».

L’OAT afirma que durant la gestió privada de Mina-Agbar era molt difícil conèixer el compte de resultats que obtenien. L’any 2013, davant la pressió de la Taula de l’Aigua, Mina-Agbar va fer públics uns beneficis nets de la gestió del negoci a Terrassa d’uns 616.401€, quan la realitat ha demostrat, sempre segons l’observatori, que el negoci de Mina-Agbar a Terrassa era molt superior. L’entitat assegura que s’ha fet evident amb les xifres obtingudes per Taigua que, en quatre anys de gestió pública, ha obtingut uns resultats, sense revisar tarifes i actualitzant els sous del seu personal, superiors als 3 M€ anuals.

En el document de l’OAT s’argumenta que aquests ingressos nets han permès a Taigua seguir invertint en la infraestructura del servei sense haver de recórrer necessàriament a l’increment tarifari. Malgrat tot, l’observatori al·lega que resulten insuficients per fer front al dèficit acumulat en inversions dels 75 anys de gestió privada de Mina-Agbar que s’estima en uns 165 milions d’euros, dels quals 120 M€ corresponen a la reposició de la xarxa secundària que, en un horitzó a 30 anys, suposaria una inversió anual de 5 M€/any, segons informació de la Gerència de Taigua 2021.

Durant els quatre anys de gestió pública de Taigua s’han invertit un total 8,86 M€, quedant sense licitar inversions per un import de 4,14 M€, que no s’han pogut executar per problemes logístics i pels efectes de la pandèmia. D’aquests, es té previst aplicar 3,99 M€ en inversions per a l’any 2023.

La revisió de les tarifes de l’aigua, d‘acord amb l’Índex de Preus al Consum, és una pràctica habitual per a l’activitat econòmica de qualsevol empresa. L’Observatori de l’Aigua de Terrassa recorda que durant la gestió de Mina-Agbar, les tarifes a la ciutat es van augmentar anualment durant tot el període de 2003 al 2013 (11 anys), amb un increment d’un +63%, molt superior al registrat a les dades de l’IPC a Catalunya que va ser d’un +29,8%, un augment, del tot injustificat, a favor de Mina-Agbar de més d’un 33,8%.

L’OAT ressalta que, segons l’IPC a Catalunya, el període que va del gener del 2014 al novembre del 2022, l’índex de preus ha estat d’un 16,6%, sense que aquest increment hagi repercutit en la factura de l’aigua.

L’observatori critica que des que es va començar el procés de remunicipalització, ara fa 8 anys, Mina-Agbar no ha parat de posar pals a les rodes presentant de forma contínua contenciosos administratius i litigis judicials que han dificultat la gestió de l’actual empresa pública Taigua i, a més a més, afegeix que se segueixen mantenint contractes de continuïtat amb Mina-Agbar superiors a 1M€/anuals (lloguer seu social de Taigua, laboratori, intercanvi de cabals d’aigua, sistema operatiu de gestió) que si es licitessin, comportarien una reducció de costos considerable a favor de Taigua.

Segons informació de Gerència de Taigua al 2021, es proposa un Pla Econòmic Financer que pretén resoldre aquest dèficit històric d’inversions sense que això comporti cap risc econòmic o financer ni per a l’Administració Local ni per a Taigua, donada la solvència econòmica i financera del servei.

La bona estabilitat econòmica del període 2014-2021, s’ha vist reduïda considerablement durant l’any 2022, amb l’augment dels preus de les matèries primeres i el sobre cost de la factura energètica, que ha augmentat en +1,5 milions d’euros/any, que deixarà els ingressos nets del 2023 en uns 791.968 €, fet que implicarà, que al 2024 no es pugui mantenir la mitjana anual d’inversions que es venien realitzant.

Davant d’aquests fets, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa vol posar en valor la gestió pública de l’aigua com a referent per fer possible la millora continua del servei, ajustant al màxim les tarifes per tal que cobreixin el cost real de la seva gestió, poder disposar d’un Fons Social que garanteixi l’accés a l’aigua per a tota la ciutadania i augmentar el rendiment de la xarxa per als propers anys.

Com a Observatori de l’Aigua defensen que sempre vetllaran perquè qualsevol increment de tarifes de l’aigua vagi prèviament acompanyat de la informació que acrediti la seva necessitat i s’obri un debat participatiu i de corresponsabilitat ciutadana. Afirmen que, sense una economia de Taigua sanejada, no es podran assolir tots els reptes que comporta la millora contínua d’aquest servei tant necessari per a la ciutat.

L’OAT afegeix que, en el supòsit que es revisés la factura de l’aigua, aplicant l’IPC dels últims 14 anys, Terrassa continuaria sent la segona ciutat en gaudir de les tarifes d’aigua més econòmiques de les ciutats de Catalunya de més de 50.000 habitants, i amb unes despeses de captació, elevació i subministrament molt més elevades que a la ciutat de Manresa, que segons les dades a la pàgina web de Taigua, és actualment la ciutat més econòmica.

Per això, demanen que els contractes en vigor que es van signar amb Mina-Agbar l’any 2018, que penalitzen els resultats de Taigua, finalitzin definitivament a finals del 2023. L’objectiu és seguir sent una referència sobre la gestió pública de l’aigua, demostrant que és molt més transparent, eficient i sostenible que la privada i la millor decisió per als interessos de la ciutadania de Terrassa. També reclamen que els comptadors d’aigua formin part de la gestió de Taigua com un element més del servei i deixin de ser un negoci més de Mina-Agbar.

En aquest sentit, proposen un Pacte de Ciutat en defensa de la gestió pública de l’aigua a Terrassa al qual se sumin la totalitat dels partits polítics de la ciutat, amb o sense representació al Consistori. L’Observatori de l’Aigua de Terrassa creu que cal el compromís de tots els partits polítics i de la ciutadania organitzada per afrontar les dificultats del moment actual i assegurar així el blindatge econòmic i social del servei d’abastament de l’aigua a la nostra ciutat.

Set dotacions de Bombers treballen en un incendi en una sitja de cacau d’Indcresa

Tres dotacions dels Bombers de Terrassa estan treballant aquest dilluns en un incendi que s’ha declarat cap al migdia a l’empresa Indcresa, dedicada a la producció del cacau al polígon de Santa Margarida. En el sinistre s’han hagut d’evacuar 11 treballadors, 7 dels quals han anat a diferents centres hospitalaris en estat menys greu.

Els Bombers han enviat set dotacions després de rebre l’avís, cap al migdia, per un foc que s’ha declarat en una sitja de l’empresa. Per un moment els bombers han donat el foc per controlat. Una revisió amb càmera tèrmica ha mostrat que el foc encara cremava dins la sitja. Després han procedit a buidar el graner de les 40 tones de cacau que contenia.

A última hora d’aquesta tarda tres dotacions de Bombers encara treballaven per buidar el gran recipient i extingir del tot l’incendi. Es desconeix l’origen del foc. Indcresa és una empresa que des del 1915 tracta i comercialitza diferents tipus i tractaments del cacau. Des de l’empresa s’ha emès un comunicat en relació als fets que podeu llegir aquí.

 

Bombers Sitja Cacau 1

La Policia Municipal denuncia tres persones per venda ambulant no autoritzada

La Unitat de Delinqüència Urbana i Informació de la Policia Municipal va dur a terme divendres, juntament amb la Unitat de Policia de Barri, un dispositiu al carrer del Doctor Pearson. Arrel de les queixes veïnals per venda ambulant no autoritzada. El dispositiu es va dur a terme a les 13.50 h. Van  tallar el trànsit del carrer del Doctor Pearson, des de la carretera de Castellar fins a l’avinguda de Barcelona.

Els agents van identificar les persones que hi havia al lloc fent venda ambulant i van requisar tots els productes. En total, 15 telèfons mòbils, un GPS i 6 tauletes.

Finalment, els agents van denunciar tres persones per incompliment de les ordenances municipals.

3 denunciats per tinença d’arma blanca i una altra per tinença d’estupefaents

Una dotació de la Policia Municipal que estava fent vigilància preventiva als voltants del carrer de la Rasa va denunciar  a tres persones per tinença d’arma blanca. La intervenció va tenir lloc diumenge a les 3.35 h. Una patrulla va observar un grup de cinc persones a la plaça de Didó, una de les quals en veure els agents va sortir corrents. Els agents el van interceptar a la placeta de la Font Trobada i el van identificar. També van ser identificades les altres persones amb qui es trobava a la plaça de Didó.

Dos d’ells van ser denunciats per tinença d’arma blanca. Concretament d’una navalla i un altre més per tinença d’un puny americà. A més, un quart va ser denunciat per tinença d’haixix i èxtasis i per incomplir les ordres dels agents.

[Foto: Policia Municipal Terrassa]

El ‘Jazz a prop’ porta Scott Hamilton al Centre Cívic President Macià

Amb l’objectiu d’incrementar i popularitzar encara més la música i la cultura de jazz entre tots els públics, l’Ajuntament organitza entre el 3 de febrer i el 4 de març un nou Cicle de ‘Jazz a prop’, el programa de jazz que es fa als barris i districtes de la ciutat. Es tracta de sis concerts gratuïts que es faran en els diferents centres cívics i casals de barri, i que combina el talent local amb artistes de gran tradició jazzística a nivell mundial.

El cicle s’enceta divendres al Casal de Can Parellada amb Madera Viva Trio, però el concert estrella arribarà el dia 10 al Centre Cívic President Macià de la mà d’Scott Hamilton, considerat una llegenda viva del jazz. El saxofonista d’Estats Units actuarà amb el quintet de Toni Solà. Un conjunt d’estrelles locals com Ramon Grimalt, Adrià Font o Enric Carreras es podran veure el dia 4 al Casal de Can Boada amb Kailash Quintet, una formació de músics de perfils diferents que enriqueixen amb colors i matisos musicals tota la banda.

El ‘Jazz a prop’, organitzat per l’Ajuntament i l’Associació de Músics de Jazz de Terrassa, Mujazzt, arriba a la 26a edició com a eina indispensable per fer arribar el Jazz a tot el territori, i com a forma d’escalfar motors de cara al Festival de Jazz de març.

Corredors Mitja Castellers

Els Castellers de Terrassa inicien la temporada amb l’Assemblea General Ordinària i la Mitja Marató

El passat dissabte, els Castellers de Terrassa van celebrar l’assemblea ordinària de la colla, amb la participació d’una vuitantena de persones. L’acte es va poder seguir de manera presencial a la seu de l’entitat i de forma virtual. La reunió va servir per fer balanç de la temporada 2022 (tant a nivell tècnic com administratiu) i traçar futures estratègies de treball.

L’actual junta i tècnica de Castellers, encapçalada per Elisabeth Arpal i Eduard Portella, seguiran en funcions ja que no s’hi ha presentat cap nova candidatura. S’espera que se’n presenti una que haurà de ser aprovada en l’assemblea extraordinària.

Com és tradició, el diumenge 29 de gener els Castellers de Terrassa van enlairar dos pilars de quatre just a la línea de sortida de la Mitja Marató de Terrassa. Just després, membres de la colla van córrer la cursa per reforçar el vincle dels del carrer Pasteur amb l’organització de la competició.

[Font imatges: Castellers de Terrassa]

L’Ajuntament explica els treballs que es faran al Mercat de la Independència als paradistes

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; acompanyat de la regidora de Comerç i Mercats, Jennifer Ramírez; s’ha reunit aquest dilluns al migdia amb representants de l’Associació de Concessionaris del Mercat de la Independència i amb alguns paradistes. A la reunió, l’alcalde ha explicat els treballs que es duran a terme als mercats municipals en el marc de les ajudes concedides amb els fons europeus Next Generation, així com les actuacions previstes, afectacions i com es preveu treballar la comunicació d’aquestes mentre durin.
Per part dels paradistes, s’han presentat i exposat diferents projectes de futur del Mercat, tant per a millorar el seu funcionament com la relació amb l’Ajuntament.

Terrassa registra la caiguda de la natalitat més gran de la comarca en xifres absolutes

Al 2019 van néixer a Terrassa 2.034 nadons. L’any següent, 1.849 i al 2021, 1.815. La variació absoluta és de 219 criatures menys en aquests 3 exercicis  i és la xifra que més ha caigut dels 23 municipis del Vallès Occidental.

El tant per cent però (un -10,8% a Terrassa) no és el més elevat. El superen Badia del Vallès passant de 104 nadons el 2019 a 91 el 2021 (-12,5%), Rubí, de 632 a 560 (-11,4%) i Castellbisbal, de 106 a 95 (-10.4%).

Per contra, 10 municipis de la comarca registren un increment de la natalitat: Sabadell, Sant Cugat, Barberà, Castellar i Santa Perpètua de la Mogoda, per exemple.

Ara fa 16 anys, al 2007, el nombre de nadons nascuts a la comarca fregava els 12.000. Des de llavors, les xifres han anat a la baixa. Al 2021 i a la comarca del Vallès Occidental van néixer 7.223 nadons, segons les dades definitives de Institut d’Estadística de Catalunya. Són un 0,4% menys respecte el 2020 (7.254 bebès) i 6,1% menys respecte el 2019 (7.694 nadons).

La caiguda a la nostra comarca és moderada perquè a la demarcació de Barcelona els descensos més bruscos se’ls emporten el Berguedà (-9,9%) i el Moianès (-5,7%), seguits del Bages (-3,7%) i el Barcelonès (-2,8%).

A la banda contrària, l’Alt Penedès i l’Anoia on s’incrementa la natalitat un 12% i un 7,9%, respectivament. També són positives les xifres del Maresme, Baix Llobregat, Garraf i Osona.

La majoria de comarques catalanes (25) han registrat un descens del nombre de naixements l’any 2021 mentre que va augmentar a 15 i a la Noguera es van mantenir igual que l’any anterior.

La caiguda en la xifra de naixements del 2021 i 2020 reflecteix l’impacte de la COVID-19 però també la disminució del nombre de dones en edat reproductiva i la taxa de fecunditat que a Espanya és de les més baixes i tardanes dels països occidentals.