La rehabilitació energètica del programa de barris, edificis plurifamiliars o habitatges particulars subvencionada amb els Fons Next Generation és una oportunitat per estalviar en les factures, combatre el canvi climàtic i mantenir la finca en bon estat.
A Terrassa, uns 300 habitatges de 6 barris es poden beneficiar dels 2,8 milions d’euros de la subvenció europea. En aquest programa de barris s’han inclòs Ca n’Anglada, els Grups de Santa Margarida, Can Palet II-Guadiana, la Maurina, Can Boada i Ègara.
Després estan les ajudes per a comunitats i particulars de la resta de la ciutat.
Les actuacions tenen com a condició que es redueixi el consum d’energia no renovable, així com la demanda en calefacció i refrigeració. A partir d’aquí també permeten millorar l’accessibilitat (ascensors, rampes o plats de dutxa que substitueixen banyeres) o arranjar humitats, balcons i altres reformes.
Això sí, el percentatge subvencionat va relacionat amb l’estalvi energètic que s’aconsegueixi. En el Programa de Barris, si la reducció del consum és del 35% s’atorgarà un 40% de subvenció amb un màxim de 8.100 euros per habitatge. (Si l’estalvi és major, la subvenció també s’incrementa). En els casos de famílies més vulnerables es pot arribar a bonificar el 100% del cost però només al 15% dels residents.
A les altres comunitats, si s’estalvia un 35% el topall de la subvenció és de 6.300 euros i als habitatges particulars, 3.000 euros.
Les dificultats burocràtiques, els terminis (les obres han d’estar acabades al juny de 2026), l’obligació d’avançar els diners i la por a demanar crèdits comunitaris fan que fins ara s’hagin demanat molt poques ajudes.
A la nostra ciutat, del Programa de Barris no se n’ha presentat cap encara. S’han demanat 13 ajudes per millorar l’accessibilitat en habitatges particulars i hi ha 72 demandes d’informació de rehabilitació energètica de pisos particulars (40 d’elles molt avançades).
Tots els ajuntaments catalans estan trobant les mateixes dificultats. Per això no es descarta demanar una pròrroga conjunta.
Malgrat tot, la tinenta d’alcalde i regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lluïsa Melgares, remarca que és una oportunitat i que encara hi ha temps per acollir-s’hi.
Els col·legis professionals (d’aparelladors i arquitectes tècnics) fan els projectes però l’Oficina de Rehabilitació té tota la informació, pot acompanyar els interessats al llarg de tot el procés i valida tots els tràmits.
A Catalunya li corresponen 480 milions d’euros dels ajuts europeus per a uns 60.000 habitatges fins a l’any 2026.
