La tanatopràxia, l’ofici rere el «sembla que estigui dormint»
El Josep Garcia és un dels tanatopràctics acreditats de la funerària municipal de Terrassa. El seu pare ja hi treballava i ell va seguir la tradició familiar, adoptant una professió que, malgrat tenir més present la mort pel fet de tractar diàriament amb difunts, no creu que sigui tant diferent a d’altres oficis.
Des del moment de la mort, el nostre cos inicia un procés de degradació que els tanatopràctics intenten contrarestar. Per aconseguir-ho, disposen d’un ampli ventall de tècniques i recursos, tant de la bioquímica com del maquillatge. Amb l’adequació del cos del difunt, s’intenta transmetre una sensació de pau. Segons els Josep, psicològicament això ajuda a passar el procés de dol. Una de les moltes coses que la pandèmia va interrompre.
Els tanatopràctics fan formació constantment, tant pels nous productes que surten al mercat com per la gestió emocional. El Josep reconeix que, igualment, hi ha moments durs, com quan els difunts són infants. Tot i això, una bona notícia: després de 28 anys de dedicar-s’hi, ha notat que els qui passen per les seves mans cada vegada ho fan havent viscut més anys.
