Concert ’25 anys sense Tete Montoliu’ dins de ‘La Mercè és Música’ al Teatre Grec de Barcelona, sota la direcció artística de Pere Pons i la col.laboració de Jazz Terrassa. El vincle de Montoliu amb Terrassa s’iniciava l’any 1960 fins el mes de març de 1997, amb un total de 282 actuacions a la ciutat. Rebia el «Premi Jazz Terrasman» concedit a títol pòstum l’any 2007 i el carrer que condueix a la mítica Nova Jazz Cava porta el seu nom.
Lidera aquest tribut una banda formada per Ignasi Terraza, pianista cec com el mateix Montoliu, qui li va fer notar que, sense necessitat de partitura, el jazz era el gènere ideal per a un músic que no hi veia; Horacio Fumero, que va arribar a Barcelona el 1980 i, l’any següent, ja formava part del trio estable de Montoliu, amb qui va tocar el contrabaix durant més de vint anys, fins a la mort del músic; el bateria Aldo Caviglia, col·laborador del Tete Montoliu Trio i còmplice en l’enregistrament de discs com Al Palau (1979), fet en directe al Palau de la Música Catalana; i la veu de Laura Simó, que del 1993 al 1996 va fer de vocalista de la formació del mestre en una gran gira que els va dur per tot l’Estat.
Hi ha molts més músics que van treballar amb Tete Montoliu i que hi van coincidir, alguns dels quals són els músics convidats d’aquest concert: el trompetista egarenc Josep Maria Farràs, a qui l’artista desaparegut considerava un dels músics de jazz més autèntics de la seva època, i el saxofonista Eladio Reinón, que va tenir en el seu quintet a Montoliu. A la banqueta del piano s’asseurà el degà de l’instrument Pere Ferré, un altre virtuós, Manel Camp que a duo amb Albert Bover, a qui el mateix Montoliu va considerar el seu successor, interpretaran «Vampyria». Finalment, Elisabet Raspall amb la cantant Mireia Feliu recordant els llargs anys de col·laboracions entre la seva tieta Núria Feliu, i el mestre, un període durant el qual van portar el català als estàndards de jazz i de cançó americana.
Durant el concert sonaran peces compostes per Tete Montoliu, algun dels seus estàndards predilectes, algunes cançons del seu admirat Joan Manuel Serrat i temes dels músics de jazz que més s’estimava i que s’havia fet seus, entre els quals Duke Ellington, Thelonious Monk o Dexter Gordon.
