Listado mensual: febrero, 2022 (Página 23)

El cantautor terrassenc Miquel Pujadó estrena videoclip just un dia abans que surti al mercat el seu darrer treball De foc i de vellut, editat per Microscopi i dedicat a la desapareguda amiga i escriptora Isabel Clara Simó. Soc de la mata de Jonc és la cançó escollida per al videoclip de presentació del nou CD, gravat amb la ciutat de Terrassa com a escenari de fons.

Segons explica el mateix Pujadó, Soc de la mata de Jonc parteix d’una de les grans cròniques medievals de Ramon Muntaner amb el tema de la llengua com a columna vertebral a tota una declaració d’existència i dignitat. Un homenatge als Països Catalans i en especial al País Valencià. Pujadó juga amb les paraules i amb les expressions dialectals de València, Mallorca i el Rosselló, per més endavant fer una declaració de reafirmació individual i col·lectiva. “A les terres del ‘bon dia’ som branques del mateix tronc. Ai Muntaner, què us diria?, soc de la mata de jonc!”.

La música arranjada per Xavier Batllés juga amb els referents de la música tradicional i compta amb improvisacions vocals d’Imma Ortiz i amb una introducció parlada d’Olga Suàrez, extreta de la Crònica de Muntaner. El vídeo ha estat enregistrat per Marc Riera i Rubén Castro, de Benmirat Produccions, amb una forma de transmetre la senzillesa i l’energia d’una actuació a la qual Miquel Pujadó té acostumat al seu públic. I Terrassa, la ciutat del cantant, com a decorat que sempre l’acompanya.

Pel que fa al disc De foc i de vellut, que surt aquest dijous, 40 anys després del primer treball de Pujadó, inclou 14 cançons noves. Una amb la col·laboració dels músics Josep Maria Farràs i Adrià Font, Aquell temps de la Jazz Cava, un exercici de record i de nostàlgia terrassenca pel local del carrer Sant Quirze. En el disc, en el qual hi participen 25 músics i cantants, també hi ha una nova i renovada versió d’un dels temes clàssics de Miquel Pujadó, A Terrassa hi ha una plaça.