L’associació d’estudiants Cosmic Research de l’l’ESEIAAT, ha fet història. Els alumnes de la UPC han construït i llançat amb èxit el coet supersònic suborbital més potent construït fins ara a Catalunya. A més, és el més potent d’Espanya construït per universitaris. El llançament s’ha fet el 30 de novembre, des de les instal·lacions del Centro de Experimentación del Arenosillo (CDEA), a l’Arenosillo, Huelva. El coet, batejat amb el nom de ‘Bondar’ en homenatge a la primera astronauta canadenca, ha arribat a uns 8 km d’altitud, a una velocitat de 1.700 km/h.
Crònica d’una fita històrica
Després d’anys de treball, el 23 de novembre, els 16 estudiants sortien de Terrassa, amb el coet Bondar i la plataforma de llançament, en direcció a l’Arenosillo, a Huelva, fins arribar al camp de llançament de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA). Els estudiants disposaven de finestres de llançament autoritzades pel Ministeri de Defensa. En arribar a l’Arenosillo només quedava acoblar el coet, introduir el motor i ancorar a terra la plataforma de llançament, construïda pels mateixos estudiants.
L’INTA havia atorgat als estudiants de Cosmic Research un dels cinc dies d’aquesta setmana per al llançament. Els alumnes de l’ESEIAAT havien triat com a dia del llançament el 30 de novembre, tenint en compte les condicions atmosfèriques,. El compte enrere va començar a les 13 h. Cinc hores més tard, el coet Bondar va arribar a la seva altitud màxima, a uns 7.800 metres, a una velocitat de 1.700 km/h. És com si un vehicle completés la distància que hi ha entre Terrassa i Sabadell en 30 segons. En arribar a la seva alçada màxima, l’ogiva del coet es va separar i va caure al mar sustentada amb un paracaigudes. Completant així la missió.
El més potent de Catalunya
Bondar és un coet d’alumini, amb una longitud de 2,61 metres, un diàmetre de 131 mm i un pes de 33 kg. Es va enlairar a una velocitat màxima de 1.500 km/h. El coet, doncs, és modular i està format pel mòdul motor, el mòdul recuperació i el mòdul aviònica. Així, es tracta d’una fórmula similar a la dels coets secundaris de la NASA. El motor crema només durant sis segons, suficient per impulsar el coet fins a 2,4 km d’altitud. Després segueix ascendint per la pròpia inèrcia fins a uns 7.800 m.
Bondar és un coet d’alumini, té una longitud de 2,61 metres i un diàmetre de 131 mm, i pesa 33 kg
El segon mòdul és el que s’ha ubicat al centre del coet, anomenat de recuperació. Per a la seva caiguda al mar, conté un paracaigudes principal, un paracaigudes pilot i un lum d’albirament. El tercer mòdul és el més complex, anomenat d’aviònica, format per l’ogiva i un espai on viatja tota l’electrònica, com ara amplificadors de senyals, dues antenes, bateries i detonadors de separació. La seva funció és doble: enviar dades GPS al centre de control i activar els detonadors. La zona de l’ogiva s’ha deixat lliure per instal·lar en futurs llançament experiments de pagament.
Bondar, una missió amb accent femení
Cosmic Research ha batejat tots els seus projectes que han precedit al Bondar amb noms de dones astronautes, com ara el projecte Mukai, en honor a l’astronauta japonesa Chiaki Mukai (Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional). També Resnik, en homenatge a Judith Resnik, la segona astronauta de la història als Estats Units, que va morir en l’accident del transbordador espacial Challenger l’any 1986.
A més, qui coordina i lidera aquest equip d’estudiants és una dona. Es tracta d’Alba Badia, estudiant de quart curs del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials. Alba Badia ha agafat les regnes del projecte aquest curs, prenent el relleu de l’anterior coordinador, Víctor Ubieto, graduat el curs passat.
