Mostra itinerant a la BCT sobre l’autor dels Goigs de Terrassa, Joan Tomàs i Parés

Terrassa reivindica la figura del músic i folklorista Joan Tomàs i Parés amb una exposició que es pot veure a la Biblioteca Central fins el proper 17 de gener. I és que el mestre va tenir una forta vinculació amb la nostra ciutat. Va ser director de l’Escola Coral de Terrassa i va arribar a situar-lo com un dels primers orfeons a Catalunya. També va dirigir la Capella de Música de Sant Pere. A més, és l’autor de la música dels Goigs als màrtirs Sant Pere, Sant Cristòfor i Sant Valentí, patrons de Terrassa.

Joan Tomàs i Parés va viure entre el 1896 i el 1967. Va ser sots-director de l’Orfeó Català i autor d’una nombrosa producció coral i de notables harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes. Però el seu gran llegat és la important tasca de recerca i recull de cançons i melodies del folklore català. En va recopilar 10.000.

L’exposició itinerant coincideix amb els 125 anys del seu naixement i fa un recorregut per les diferents facetes en les que Joan Tomàs va destacar. Hi ha imatges i documentació, algunes inèdites fins ara i fruit del treball de recerca fet per l’ocasió. També hi ha enllaços en format QR a músiques i vídeos del mestre.

El pic de la sisena onada s’espera per a la setmana de Reis

Els centres d’atenció primària del Consorci Sanitari de Terrassa van viure, els dies 21, 22 i 23 de desembre els pics de màxima afluència per covid d’aquesta sisena onada. Es van arribar a registrar més de 300 positius diaris als centres que té a Terrassa, Rubí, Matadepera i Castellbisbal. El pic de l’onada, però, diuen els experts, encara no ha arribat i s’espera la setmana que ve.

Davant d’aquesta situació, i per tal d’evitar més col·lapses als CAPs, Salut recomana que aquells que donin positiu en els autotests, no vagin als centres hospitalaris a confirmar-lo. Tampoc si es tenen símptomes lleus.

Aquests dies es continuen registrant cues per a vacunar-se, tant de terceres com de primeres dosis. Les dosis de reforç, expliquen del Consorci, estan frenant molt les patologies més greus de Covid.

Ara mateix el grup de població amb més positius són les persones d’entre 30 i 50 anys, que encara no han rebut la tercera dosi i en ocasions conviuen amb nens que no estan vacunats o fa poc que ho estan.

La Seu d’Ègara acull per novè any consecutiu el Misteri de Nadal

Aquest dimarts s’ha donat el tret de sortida a la novena edició del Misteri de Nadal a la Seu d’Ègara. La iniciativa ha tornat així a la presencialitat, i és que les restriccions degudes a la pandèmia van fer que l’any passat se celebrés virtualment. 

Els rapsodes Joan Deulofeu i Núria Miró acompanyats de músics en directe han estat els encarregats de portar a aquest escenari emblemàtic de la ciutat la lectura dramatitzada del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. L’entrada ha estat  gratuïta fins a completar l’aforament permès.

El Misteri del Nadal es tancarà aquest diumenge a dos quarts de nou del vespre a l’Església de Sant Pere amb la gala lírica Memorial Rosa Deulofeu. Aquesta segona activita anirà a benefici d’una entitat que duu a terme projectes a socials i d’art comunitari en l’àmbit nacional,  també al Marroc, i al Nepal. Aquest recital anirà a càrrec de  la soprano Laia Camps i el tenor Joan Martínez Colás. Interpretaran un  repertori de música sacra així com àries i duos d’òpera. L’entrada serà de 10€, els tiquets es podran adquirir el mateix dia de l’actuació a partir de les vuit del vespre a l’entrada de la Parròquia.  

El Misteri de Nadal és una iniciativa cultural organitzada per l’Associació Enfoc Musical, que engloba música, poesia i patrimoni per celebrar el Nadal. Compta amb la col·laboració del Bisbat de Terrassa, l’Ajuntament, la Perruqueria Innova’t, el Centre Dental Les Escoles i Pla Assessors.

Ix El Misteri Del Nadal A La Seu D'egara

El periodista Quico Sala aconsegueix el repte de pujar a La Mola cent cops cada any

Si una cosa es guanya amb la jubilació, és temps. I molt sovint, després de moltes obligacions i llargues jornades laborals, arribada aquesta etapa de la vida, s’aprofita per fer allò que més agrada i que no s’ha pogut fer abans. En el cas del periodista Quico Sala, és la muntanya. Per això, des que no treballa, puja dos cops per setmana, com a mínim, a La Mola amb l’objectiu de fer aquest cim 100 cops a l’any. Aquest dimarts 28 de desembre ha aconseguit el repte. I no és la primera vegada.

És conscient que no és l’única persona que ho fa i tampoc vol demostrar res a ningú. Simplement, és un repte personal que li ve de gust i li senta bé.

Normalment hi puja acompanyat de la seva colla. Hi ha dies, però, que també ho fa sol. Però a base d’haver fet tantes vegades aquest recorregut, ha creat una nova xarxa d’amics.

Sala assegura que hi ha 50 possibilitats diferents per pujar a La Mola però que no les ha fet totes. També li agrada pujar altres muntanyes i anar superant-se. El grup que l’acompanya li ha preparat fa poc una pujada al Taillon. De cara a l’estiu, els amics ja tenen pensades altres sorpreses.

Visites a la Torre del Palau per veure els llums de Nadal

La Torre del Palau va ser construïda al segle dotze amb l’objectiu de defensar la vila i de ser un dels nexes d’unió entre Barcelona i la resta de Catalunya. Avui dia forma part del patrimoni històric de la ciutat i rep visites guiades que expliquen la seva funció al llarg dels anys.
Aquest dilluns la Marina Albinyana, guia de patrimoni del Museu de Terrassa, ha fet dues de les set visites programades durant la setmana amb l’objectiu de que els visitants puguin veure les llums de la ciutat a 23 metres d’alçada.

Tot i ser una visita on no hi acostumen a anar grups grans degut a que l’espai a l’interior de la Torre és molt reduït, la pandèmia ha fet que s’hagin de minimitzar encara més les visites. La curiositat per veure Terrassa il·luminada ha fet que les places per les següents visites ja estiguin esgotades.

L’Ajuntament adjudica a Rabassaires la finca de Mossèn Homs per recuperar la vinya

Nou pas per a la recuperació del cultiu de la vinya al terme municipal de la ciutat. L’Ajuntament adjudica a l’empresa Rabassaires l’arrendament d’una finca d’1,6 hectàrees a Mossèn Homs, en plena Anella Verda, per a la recuperació i reintroducció de les varietats autòctones del Terrassenc i el Trobat Blanc. L’objectiu és, per contracte, la recuperació i posterior comercialització d’una varietat de vi, procedent dels ceps tradicionals que es cultivaven al Vallès i recuperar el passat vitícola terrassenc.

En el contracte signat per 10 anys i ampliable a 30, l’arrendatari es compromet a gestionar la plantació de la varietat escollida amb l’Ajuntament i treballar en la seva recuperació. A mitjans del segle XIX quan la vinya representava el 70 per cent de les terres de conreu a Terrassa hi havia fins a sis varietats de raïm. En negres es cultivava el sumoll, la garnatxa i el terrassenc. I en les varietats de blancs el picapoll, el macabeu i el trobat blanc.

Les varietats del terrassenc i el trobat blanc, estan pràcticament perdudes i ara es volen recuperar. Per això el 10 per cent de la vinya, unes 450 plantes, es dedicaran al cultiu experimental per recuperar aquestes varietats locals desaparegudes. El Terrassenc era un raïm de gra atapeït de color verd fosc resistent al fred i a les plagues. El Trobat Blanc és de gra fort i compactat, consistent i que fa un raïm de mida mitjana. La finca té una capacitat per a 4.500 ceps que amb tots els tractaments i després de 50 anys podria tornar a donar fruits el 2026.

En cinc anys Terrassa podria recuperar la producció de la vinya i fins i tot comercialitzar una varietat de vi local propi amb Denominació d’Orígen. La plantació de la vinya està regulada per la Unió Europea. Ara s’haurà de demanar autorització per aquesta nova plantació que permet incrementar un màxim anual de l’1 per cent de la superfície. Si tot va bé es podria iniciar la plantació el 2023 i obtenir les primeres ampolles de vi els cinc anys posteriors.

L’adjudicatari, Rabassaires, treballa actualment en parcel·les on encara mantenen vinyes velles del passat vitícola del Vallès. Ara busca terrenys en desús com la finca de Mossèn Homs, per replantar vinyes, un cultiu on abans havia estat molt present a la comarca. Una forma de recuperar el territori i la seva memòria a través d’antics cultius gairebé històrics, com la vinya i el vi. I que en el futur pugui esdevenir una activitat econòmica més, dins l’Anella Verda que envolta la ciutat.

La Cecot considera que no té sentit continuar plantejant reformes sobre un marc laboral caduc

La Cecot considera que continuar plantejant reformes sobre un marc laboral caduc no té sentit i que cal definir una nova estructura de relacions laborals en base al context productiu del segle XXI.

El Consell de Ministres  ha donat llum verda al Reial Decret-llei que reforma el mercat laboral, després d’haver assolit un acord amb patronals i sindicats. Si bé és cert que l’acord s’ha assolit “in extremis” per complir amb l’objectiu d’implementar la reforma abans que finalitzi el 2021, hi ha hagut organitzacions empresarials en el si de la CEOE que, davant la manca d’informació i de concreció dels acords, van abstenir-se de votar a favor del pacte.

Des del punt de vista de la Cecot, es considera caduc el marc de regulació i relacions laborals. Ha estat  sistemàticament reformat i que s’ha demostrat disfuncional amb l’entorn actual per la seva rigidesa. És un marc que està bloquejant l’activitat econòmica en comptes d’acompanyar el seu creixement i cal modernitzar-lo.La patronal enténla pressa del Govern per donar compliment als requeriments de Brussel·les per poder accedir als fons Next Generation.  Però per l’entitat ha portat a una espècie de reforma exprés per desbloquejar els fons europeus i no ha permès abordar el canvi en l’estructura que calia. La Cecot manté que les negociacions haurien d’haver anat dirigides a passar per tràmit parlamentari.

La patronal terrassenca considera que no s’estan posant les bases que necessiten les empreses per poder generar la creació d’ocupació estable i de futur, mitjançant més flexiseguretat.

Tampoc s’ha trobat una solució laboral per aquells joves que provenen del fracàs escolar, pel que fa al contracte de formació. En aquest sentit, la Cecot insisteix que la prioritat d’un nou marc laboral passa per salvaguardar els llocs de treball i reivindica la definició d’un Codi del Treball per part del Govern, els agents socials i els econòmics durant el 2022 que substitueixi l’Estatut dels Treballadors.

 

Les Cambres reclamen compensacions ràpides i proporcionades per les restriccions

Les Cambres de Comerç de Catalunya, entre les quals hi ha la de Terrassa, consideren molt poc encertat prescindir de representants del món empresarial en els òrgans assessors i de decisió en relació a la pandèmia de la Covid.

Alhora  demanen que el govern asseguri un paquet de mesures que compensin al màxim nivell possible la caiguda d’ingressos i d’activitat de les empreses afectades per les restriccions.

Així, les cambres catalanes reclamen que les empreses afectades puguin rebre ajuts directes, amb més facilitats en la tramitació.

A més, el Consell General de Cambres proposa un paquet específic de mesures com ara prorrogar els ERTO per un període mínim d’un any o aprovar l’exempció dels impostos locals i d’aquells que depenen de la Generalitat de Catalunya durant el període de restriccions i en els tres mesos posteriors.

També proposen aprovar la pròrroga de la carència dels crèdits ICO i condonació parcial per als sectors més afectats, a més de posar en marxa un programa de suport a les empreses que permeti l’orientació i l’assessorament per a la resistència, la reorientació i la implantació de nous canals de relació amb els clients, ja sigui mitjançant la digitalització o d’altres mitjans, i aprofitant l’experiència dels programes desenvolupats per les cambres catalanes l’any 2020 i principis de 2021 i la capacitat de mobilitzar fons europeus per part de les 13 cambres catalanes.

Finalment reclamen que s’ajorni l’IVA durant el període de restriccions i també el següent trimestre un cop aixecades les restriccions.

D’altra banda, consideren que la línia de 20 milions d’euros d’ajustament aprovada per al sector de l’oci nocturn és del tot insuficient. Les cambres diuen que caldria duplicar aquest import i ampliar-lo també a d’altres sectors, com ara la restauració i la cultura, també molt afectats per les restriccions.

Aposta per la transformació digital i modernització a través dels fons Next Generation

L’Ajuntament de Terrassa opta a una subvenció de 831.915,71€ dels fons Next Generation per a la transformació digital i modernització de l’Administració. I ho fa en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència,  finançat per la Unió Europea.

El primer projecte presentat als fons europeus Next Generation,  es titula Infraestructura de tecnologia de base per al desplegament del lloc de treball públic digital. Persegueix l’objectiu de continuar avançant en la dotació de l’Ajuntament  de les infraestructures tecnològiques necessàries per modernitzar l’administració. La proposta contempla, d’una banda, l’adopció de solucions al núvol i infraestructures sostenibles. D’altra banda, la provisió de llocs de treball de nova generació amb mobilitat i eines col·laboratives. Amb aquestes incorporacions es maximizaría la productivitat de la plantilla municipal i habilitaria la seva feina no presencia.

El segon projecte presentat està centrat en la seguretat informàtica. Aspira a garantir la seguretat de les infraestructures, comunicacions i serveis digitals. També vol millorar les seves capacitats de prevenció, detecció i resposta davant d’incidents de seguretat informàtica i atacs informàtics. Permetrà desplegar eines vinculades o integrades al CCN-CERT (Centre Criptològic Nacional) així com a l’Agència Catalana de Ciberseguretat.

Terrassa aspira a rebre aquests fons amb el convenciment que, en l’actual context, és imprescindible que l’Ajuntament aposti definitivament per la seva transformació digital i modernització.

Les subvencions que es concedeixen dins d’aquesta convocatòria, queden emmarcades dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), que forma part de l’instrument de financiació orientat a resultats, fites i objectius emmarcats dins del mateix i que resultaran vinculants per totes les administracions públiques que participin de les mateixes.

Pictogrames per millorar l’accessibilitat cognitiva de 146 passos de vianants

Des de l’Ajuntament, s’ha treballat amb totes les escoles de la ciutat per definir un total de 146 passos de vianants que són d’especial rellevància en els camins escolars i s’hi pintaran un seguit de pictogrames per millorar l’accessibilitat cognitiva d’aquests passos.
La seqüència de pictogrames  ajudarà als infants, a persones amb TEA o alguna altra discapacitat cognitiva, amb malalties mentals, a gent gran i a la ciutadania en general a posar l’alerta al creuar aquests passos de vianants i millorar la seguretat vial. Aquesta seqüència  ha estat creada per TEAVIAL i ja s’han instal·lat en d’altres municipis.

Aquesta iniciativa permet treballar l’autonomia personal d’alguns alumnes i per tant millorar la seva confiança i inclusió. L’acció s’emmarca en el Pacte Terrassa per a l’accessibilitat universal i en la millora dels camins escolars.

La regidora d’Accessibilitat i Capacitats Diverses, Mònica Polo, ha visitat aquest matí els primers treballs de senyalització que s’estan executant. Així es continua millorant l’accessibilitat en els entorns escolars de la ciutat.
[Font imatge:Ajuntament de Terrassa]