El pont de Montserrat espera un milió d’euros dels Next Generation per la seva reparació integral

Al novembre de l’any que ve el pont de la carretera de Montcada que travessa la riera de Les Arenes, conegut com el pont de Montserrat, farà 50 anys en servei. En aquest gairebé mig segle no s’ha intervingut mai en la infraestructura, de 91 metres de longitud per 10,5 d’ample i que és de titularitat municipal. El pont pateix una degradació generalitzada als voladissos laterals, infiltracions d’aigua, acumulació d’excrements i brutícia, despreniments de formigó i esquerdes, entre d’altres patologies.

Fa just un any l’Ajuntament va adjudicar a Enginyeria Reventós la redacció d’un projecte per a garantir les condicions d’ús i durabilitat del pont. Necessita d’una inversió d’1.078.000 euros, demanats als fons europeus Next Generation. Si arriben els diners d’Europa, les obres es faran en dues fases. En la primera seran actuacions des de sota del tauler del pont i l’avinguda del Vallès, incloent la reparació de les estructures de formigó.

En la segona, per sobre del pont, es substituirà la barana exterior i se n’afegiran dues d’interiors per separar les voreres de la calçada i protegir els vianants. També es traslladaran els cables de telecomunicacions, es reurbanitzarà la carretera de Montcada en aquest tram i es millorarà la recollida d’aigües pluvials. El termini total de l’obra és de sis mesos: dos per la primera fase i quatre per la segona, que acapara gairebé el 70 per cent del pressupost.

‘Connecta’t’, un programa contra l’escletxa digital

L’escletxa digital ha augmentat encara més després de la pandèmia, i les persones amb menys recursos es troben cada cop més en situacions d’exclusió sociolaboral.

És per això que Càritas ha posat en marxa el projecte d’inserció laboral, «Connecta’t», que tracta d’apropar les eines tecnològiques bàsiques a aquelles persones amb dificultats d’accés i comprensió de les noves tecnologies.

A través de tallers impartits per voluntaris s’ajuda a aquestes persones a realitzar accions tan essencials com fer un currículum, treure el número de la Seguretat Social o donar-se d’alta al Servei d’Ocupació.

Actualment es duu a terme només un dia a la setmana degut a l’escàs nombre de voluntaris, tot i que la intenció és créixer mica en mica amb l’objectiu de que aquestes persones aprenguin a dominar les tecnologies des de les seves llars.

Comença el procés participatiu per transformar el Districte Zero

L’Ajuntament de Terrassa ha posat en marxa un procés participatiu sobre l’àmbit conegut com a Districte Zero, situat al nord del barri del Centre, per elaborar una primera diagnosi i possibles estratègies de desenvolupament. Aquesta consulta pública s’emmarca dins el Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana, que està delimitat pels carrers de la Creu Gran i de la Rasa, la rambla d’Ègara, el passeig del Vint-i-dos de Juliol i el parc de Vallparadís.

El Districte Zero neix de la unió de diferents iniciatives locals, que tenen un fort component social, cultural i cooperatiu, i que estan situades en aquest entorn singular, que treballen per recuperar aquest patrimoni arquitectònic i històric, transformant-lo en un espai innovador per Terrassa. La voluntat de l’Equip de Govern és que aquest àmbit, que es troba a tocar del centre històric, es converteixi en un nou motor de l’activitat social, cultural, turística i econòmica de la ciutat.

Es tracta d’una reconversió que passaria per la rehabilitació i reforma de les edificacions patrimonials existents, i també per la millora qualitativa i quantitativa de l’espai públic, amb la finalitat de complir els següents objectius, alineats amb la Revolució Verda.

  • Preservar la singularitat arquitectònica del conjunt d’edificis patrimonials de l’antic Vapor Albinyana, que conserven part del paisatge industrial de la Terrassa del segle XIX.
  • Potenciar les activitats, el comerç i el lleure dins l’espai públic, prioritzant l’espai per als vianants.
  • Transformar els carrers de l’entorn de l’antic Vapor per millorar la seva integració i connexió amb el centre de la ciutat
  • Ampliar l’actual illa de vianants per incrementar la qualitat ambiental de l’espai públic.
  • Rehabilitar els elements patrimonials perquè siguin sostenibles, millorant l’eficiència energètica, incorporant energies renovables i noves tecnologies.

Una diagnosi real
Un dels trets característics d’aquest àmbit urbanístic és que conté elements propis del creixement de la ciutat dels darrers 150 anys. La voluntat de l’Ajuntament és que les aportacions ciutadanes ajudin a fer una diagnosi de la seva realitat actual pel que fa a aspectes com el transport, els espais públics i privats, els equipaments, els carrers o els elements identitaris, entre d’altres. Aquestes propostes són el pas previ necessari abans d’elaborar l’informe que ha de recollir les actuacions que ajudarien a preservar i reforçar els valors d’aquest àmbit, amb la finalitat de dinamitzar-lo, i evitar, també, la pèrdua dels seus elements patrimonials més característics.

Poden participar durant totes les fases del projecte les persones majors de 16 anys, les entitats que estiguin inscrites al Registre Municipal d’Entitats i Associacions Ciutadanes (RMEAC) i els col·lectius inscrits en el Registre Municipal de Participació Ciutadana (RMPC). Ho poden fer responent a l’enquesta que està penjada a la plataforma digital de Participació Ciutadana.

L’antic Vapor Albinyana dóna nom a un conjunt d’edificis, que estan protegits dins el Pla especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental, i que estan situats entre els carrers de Cervantes, de Montserrat, de Sant Valentí, de Pantà, de Sant Gaietà i de la Mare de Déu dels Àngels. L’antiga fàbrica tèxtil Albiñana i Ribas va estar activa des de finals del segle XIX fins principis del segle XX.

El pare dels capgrossos de l’any, Jordi Grau, molt il·lusionat pel premi de Terrassenc de l’Any 2021

Quan tenia 20 anys, una greu lesió al genoll va truncar la il·lusió d’en Jordi Grau de dedicar-se professionalment al món de l’esquí. Aquell fet, però, el va conduir cap a la seva altra gran afició; i és que el destí estava escrit. 40 anys més tard, ell és el creador de centenars de capgrossos, gegants i altres elements del bestiari popular català i d’arreu del món. Una trajectòria artística i personal que, a base de picar molta pedra, li ha servit per acabar sent reconegut com a Terrassenc de l’Any 2021.

Són ja prop de 40 els Capgrossos de l’Any que Jordi Grau ha elaborat per la ciutat. Aquest escultor de figures festives mai podrà oblidar el moment en què va rebre la notícia de que seria uns dels terrassencs de l’any.

Als seus 60 anys, aquest gran amant de la cultura popular espera poder seguir desenvolupant la seva activitat artística durant molt temps, encara que sigui amb un altre ritme de treball. El seu taller del Drac Petit ha vist néixer figures de tot tipus i de ben segur que aquesta singular família seguirà creixent per molts anys més.

Jordi Grau Taller Drac Petit

Jordi Grau terrassenc any

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/maria-angels-busom-maria-jesus-comellas-i-jordi-grau-terrassencs-de-lany-2021/

Els carrers Arquímedes i Galileu deixaran de ser de pas al 2024 quan s’hi instal·lin càmeres de control

Els carrers Arquímedes i Galileu deixaran de ser de pas al 2024 si arriben recursos del fons Next Generation. Amb aquests diners l’Ajuntament té previst col·locar càmeres a l’entrada i sortida d’aquests carrers per evitar trajectes de punta a punta, de la Rambla a la carretera de Martorell o viceversa. La mesura donarà resposta a les queixes dels veïns, que no paren de veure passar cotxes, sobretot des que la Rambla està tallada. Pel carrer Galileu passen cada dia 10.900 vehicles i per l’Arquímedes 8.700.

Més endavant, més enllà del 2024, l’Ajuntament contempla reurbanitzar els dos carrers fent-los més amables pel vianant.

Els veïns s’han reunit aquest dilluns amb la regidora de Mobilitat, després d’una presa de contacte fa un mes i mig i han pogut conèixer les solucions que els han posat sobre la taula.

Pel més curt termini, l’Ajuntament planteja petites intervencions per fer més amables els carrers Arquimedes i Galileu i guanyar espai pel vianant com es va fer en el pont del Passeig.

Pel fa als accessos als aparcaments de l’illa de vianants, el Consistori reforçarà la informació sobre les rutes d’accés, sovint desconegudes per la ciutadania. També es permetrà accedir a l’aparcament del Raval per la Rambla venint del Nord, un recorregut fins ara subjecte a sanció ja que només es podia des del Sud.

Una altra campanya informativa fomentarà l’Avinguda Àngel Sallent, la ronda de Ponent o el Quart Cinturó com a vies alternatives per evitar els trajectes de pas per Arquimedes i Galileu.

Tot i sortir satisfets de la reunió perquè la seva problemàtica ja és a l’agenda del govern, els veïns troben insuficients les mesures plantejades a curt termini. Al gener s’organitzaran trobades de veïns, comerciants i responsables municipals per recollir més propostes que puguin reduir el trànsit.

El govern aprova l’ús del passaport COVID a restaurants, gimnasos i residències

El Govern de la Generalitat ha aprovat estendre l’ús del certificat digital COVID als interiors de la restauració, als gimnasos i per accedir a les residències de gent gran.

D’aquesta manera es vol donar resposta a l’increment de la incidència del virus dels darrers dies.

Als visitants dels residents, si no estan vacunats, se’ls farà un test ràpid d’antígens abans d’accedir-hi.

El conjunt de mesures necessita, però, l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Paral·lelament es recorda que l’ús de la mascareta és obligatòria a tots els espais interiors, excepte en el moment de menjar o beure, i en els espais exteriors si no es pot mantenir la distància física interpersonal de seguretat.

Terrassa Ciutat de la Dansa ha comptat amb actuacions participatives aquest cap de setmana

Exhibició de dansa al carrer aquest cap de setmana en el marc del festival Terrassa Ciutat de la Dansa. Ha estat dissabte al Parc de Vallparadís i diumenge, a la Plaça Primer de Maig, a Sant Pere Nord, amb una actuació participativa al carrer. L’activitat ha comptat amb la participació de l’alumnat de diverses escoles de dansa de la ciutat.

El nou festival de dansa vol fer visible l’interès i el suport que dona la ciutat a aquesta disciplina. La iniciativa pretén crear nous públics i apropar al territori aquest art. Les activitats van començar el 6 de novembre i duraran fins al 5 de desembre. Tots els estils hi estaran representats, des del clàssic al contemporani, passant pel flamenc, amb una programació variada per a tots els públics.

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/neix-el-festival-de-la-dansa-lart-del-moviment/

Gadelrobles

Gadel i Robles porten ‘Les dones de la meva vida’ a la FACT

Elena Gadel i Marta Robles porten aquest diumenge a les sis de la tarda a la Factoria Cultural el seu espectacle Les dones de la meva vida, un muntatge que ha rebut molt bones crítiques i ha tingut bona acollida per part del públic en la seva gira. Les dones de la meva vida és una producció musical que, per primera vegada, uneix dues de les artistes més importants del moment.

Per una banda, la coneguda cantant i actriu Elena Gadel, amb diversos treballs discogràfics publicats com Delicada i protagonista de grans musicals com Cabaret o Mar i cel, entre molts d’altres. Actualment és una de les protagonistes de la sèrie de TV3 Com si fos ahir. Per l’altra part, Gadel s’acompanya d’una de les guitarristes de flamenc més importants de l’actualitat, l’andalusa Marta Robles. La guitarrista és la líder de Las Migas, un quartet femení que viatja per tot el món amb el seu flamenc valent i modern i amb les quals han estat nominades a un Latin Grammy. Segons Gadel i Robles, aquest nou espectacle amb un accent femení molt marcat “neix de la necessitat de donar llum a tantes i tantes dones que han enlluernat el camí fet fins ara”.

Les dues artistes fan renéixer, a guitarra i veu, cançons que han marcat les seves vides i el seu viatge musical, creades per dones. I recuperen les cançons de dones de discurs punyent i revolucionari. Dones que sacsegen a través del seu art. Petites joies per quedar-se a la memòria i a la pell també dels que observen. La veu de l’Elena, tan plena de matisos com potent i elegant. I la guitarra de la Marta, farcida de colors i detalls rics en expressió flamenca i, també, indefinibles en estil.

Les dones de la meva vida s’estrena a Terrassa aquest diumenge a les sis de la tarda a la FACT.

Empleats i clients de CaixaBank lliuraran regals de Nadal a 350 nens i nenes en situació de pobresa de Terrassa

CaixaBank presenta una nova edició de la iniciativa solidària L’Arbre dels Somnis, que pretén oferir regals de Nadal a més de 25.000 nens i nenes en situació de vulnerabilitat. A Terrassa, l’acció amb 350 cartes, es desenvolupa en col·laboració amb l’Associació Centre Diari Can Palet i el Centre d’Esplai Guadalhorce. En el cas de les comarques de Barcelona, l’acció s’organitza en col·laboració amb 54 entitats i beneficiarà 5.805 nens. Des del 2018, l’entitat financera ha aconseguit complir els somnis de més de 70.000 nens i nenes.

L’entitat financera ha organitzat la quarta edició d’aquest programa. Al costat de 400 entitats socials,  es coordinarà la recepció de les cartes elaborades pels nens i nenes. També es gestionarà el lliurament a cadascun dels participants a través de la xarxa de més de 6.000 oficines de CaixaBank  o de manera telemàtica.A

Es calcula que l’edició 2021 mobilitzarà milers de persones, entre entitats col·laboradores, treballadors socials, voluntaris, empleats i clients de l’entitat financera, per fer realitat els desitjos de tots els nens vinculats a entitats socials que lluiten contra la pobresa infantil de totes les comunitats autònomes com les adherides al programa CaixaProinfancia de Fundació “la Caixa”. Entre les organitzacions col·laboradores, figuren Creu Roja, Càritas, Secretariat Gitano o Save the Children, així com els serveis socials de nombrosos municipis i petites entitats d’àmbit local.

Realització de somnis

L’objectiu principal de “L’Arbre dels Somnis” és fer possible el desig de nens i nenes que difícilment tindran per Nadal el regal que volen pels escassos recursos econòmics de la seva família. Per això, els nens beneficiaris de la iniciativa han escrit una carta demanant els regals que els agradaria rebre.

Totes aquestes cartes s’han distribuït per tota la xarxa de CaixaBank. Clients i empleats poden sol·licitar una de les cartes i, d’aquesta forma, contribuir a fer realitat el desig expressat pel nen. Una vegada el paquet estigui preparat, hauran de lliurar-se en la mateixa oficina on van rebre la carta, amb una etiqueta identificativa que facilita l’organització per garantir la traçabilitat i correcte lliurament. El termini per la recepció dels regals finalitzarà el 15 de desembre.

A més, en aquesta edició, i per primera vegada, CaixaBank comptarà amb la col·laboració d’El Corte Inglés. Per cada dos regals que els participants d’aquesta iniciativa solidària adquireixin a través del seu web oficial, El Corte Inglés donarà un regal addicional que es canalitzarà a través de Creu Roja i anirà destinat a nens refugiats a Espanya que no han tingut l’oportunitat d’escriure la seva carta. Gràcies a aquesta col·laboració es podran multiplicar els regals i arribar a molts més nens en situació de vulnerabilitat.

Capil·laritat territorial

Per segon any consecutiu, la iniciativa s’extrapola a tota a la xarxa del Grup CaixaBank. Gràcies a això, “L’Arbre dels Somnis” el 2021 aconseguirà la extensió més gran de la seva història en tot el territori. CaixaBank compta amb la xarxa comercial més gran del sector financer a Espanya. Així mateix, es desenvoluparà una àmplia campanya en xarxes socials, que podrà seguir-se sota l’etiqueta #ÁrbolDeLosSueños.

Protecció Civil alerta per les pluges intenses i l’acumulació d’aigua

Protecció Civil comunica que es manté la fase d’ALERTA de l’INUNCAT, el Pla Especial d’Emergències per Inundacions de Catalunya. Segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) s’estan produint xàfecs d’intensitat superior a 40mm en 30 minuts, acompanyats de tempesta i amb episodis de temps violent. S’esperen precipitacions generalitzades arreu del país que s’estendran de sud a nord amb acumulacions entre molt i extremadament abundants al terç sud del territori.

La zona amb més afectació fins al moment es localitza al terç sud-oest del país, especialment les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Baix Camp amb evolució nord-est entre la franja Litoral, Prelitoral i Depressió Central. Per altra banda s’esperen acumulacions de pluja molt importants a la banda sud-oest del país amb nivells de pluja que poden superar el llindar de 200 mm en 24 hores i d’evolució cap al període de tarda-vespre i fins el migdia de demà al nord-est del país, especialment l’Alt Empordà i comarques pròximes com Garrotxa, Pla de l’Estany, Selva i Baix Empordà.

Pel que fa a l’estat de la mar, hi haurà mar brava amb onades superiors a 4 metres amb caràcter general a tot el litoral català amb notable mar de fons de component est. D’acord amb la informació del Servei Meteorològic de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) l’acumulació de pluja es produirà principalment fins al migdia a la zona de Terres de L’Ebre amb especial crescuda en barrancs i rieres d’aquesta zona. No es descarta que les pluges i les crescudes puguin afectar també els afluents de l’esquerre del Segre, com el Riu Sió i Corb.

Les principals superacions d’intensitat per pluges s’han localitzat als municipis de: Aldover (Baix Ebre): 43,8 mm / 30 minuts Alcanar (Montsià): 24 mm / 30 minuts Mas de Barberans (Montsià): 20,3 mm / 30 minuts. Les principals superacions d’acumulació per pluges s’han localitzat als municipis de: Alfacs (Montsià): 130 mm Mas de Barberans (Montsià): 110 mm. Aldover (Baix Ebre): 118 mm. Fins al moment el 112 ha registrat fins a les 13 hores, 149 trucades, que han generat 110 expedients relacionades amb inundacions, rescat de vehicles, incidències de trànsit, riuades, despreniments a la via pública i trucades informatives.

Es recomana als municipis afectats el tancament de guals, passos subterranis i accessos a zones inundables, barrancs i rieres, així com impedir l’estacionament en aquestes zones. Als municipis costaners es recorda la necessitat de senyalitzar i tancar les zones de perill per fort onatge, com espigons i trencaonades. En general es recomana evitar al màxim la mobilitat i extremar les precaucions en la circulació viària.