La gent gran vol recuperar la normalitat als casals i centres cívics al setembre

La Federació d’Associacions de Gent Gran de Terrassa parla en un comunicat de malestar pel retard en la recuperació de les activitats als casals cívics de la Generalitat i als centres cívics de l’Ajuntament, sobretot ara que sembla que la pandèmia està controlada.

Han estat la franja d’edat més castigada pel virus i han respectat estrictament les normes de seguretat dictades per les autoritats sanitàries. S’han quedat a casa o a les residències, moltes vegades en soledat.

Per això, ara que tots els indicadors milloren i que molts d’ells i d’elles ja estan vacunats, demanen que al setembre es recuperi la normalitat.

De cara al setembre, si es reobren els espais, estudien celebrar-ho amb l’anomenada Setmana del Retorn. Seria la segona o tercera setmana del mes, amb activitats simultànies als exteriors de cada casal o centre cívic.

Als casals de la Generalitat només s’han mantingut els serveis de menjador al 50% de la capacitat, perruqueria i podologia. Altres activitats s’han fet a l’exterior o telemàticament.

Ciutadans demana que no es cobrin les autopistes després de la seva liberalització

El grup municipal de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Terrassa presentarà una moció en el pròxim ple municipal perquè “no s’instauri el cobrament en autovies i autopistes de l’Estat després de la seva liberalització”. La proposta de Cs sol·licita al consistori instar el Govern d’Espanya a “no gravar als ciutadans amb nous impostos que penalitzen encara més la situació de crisi econòmica de les famílies espanyoles i impedeixen la recuperació econòmica de treballadors i empreses” i urgeix a “negociar amb la resta de les forces polítiques i els agents dels sectors afectats, una mesura de consens per a solucionar el dèficit de manteniment de vies d’alta capacitat” sense que repercuteixi en la butxaca dels ciutadans».

El portaveu taronja de Terrassa, Javier González, demana al govern d’Espanya un “Pacte per les Infraestructures i la Mobilitat” entre tots els grups parlamentaris per a “despolititzar les inversions en infraestructures” i que “es comprometi amb l’eficiència i la sostenibilitat”. A més, González proposa un estudi de la rendibilitat socioeconòmica i una anàlisi cost-benefici de les mesures preses en matèria d’infraestructures i mobilitat. Finalment, la moció de Cs proposa que l’ajuntament de Terrassa insti el govern central a assegurar l’estabilitat de la inversió pública en infraestructures i “que les mesures preses tinguin en compte les necessitats dels treballadors i la vertebració del territori”.

 

Els estudiants d’art Carlos i Adonis exposen la seva obra a Cal Felip

Fins el dia 11 de juny es pot visitar al Bar Cal Felip del carrer Sant Pau una exposició de Carlos i Adonis.

Són dos estudiants d’art amb una curiosa forma de plasmar el moment utilitzant diferents tècniques amb maneres d’expressar de forma abstracte, barrejant l’art primitiu i actual.

Josep Ramoneda es pregunta a l’Ateneu Terrassenc com desconfinar el futur

L’Ateneu Terrassenc ha acollit aquest dijous a la tarda la conferència de Josep Ramoneda titulada «Com desconfinar el futur?».

Ramoneda és periodista, filòsof i escriptor. És col·laborador d’El País, el Diari Ara, de la Cadena Ser i actualment dirigeix la revista de pensament La Maleta de Portbou.

L’activitat s’ha realitzat presencialment a la mateixa seu de l’Ateneu, al carrer Sant Quirze, i també s’ha pogut seguir en directe per Youtube. Donades les limitacions d’aforament, per assistir-hi presencialment calia inscripció prèvia.

L’argentí Max Caldas serà el nou seleccionador espanyol masculí d’hoquei herba

Max Caldas serà el substitut de Fred Soyez a la banqueta de la selecció espanyola masculina d’hoquei herba. El tècnic argentí de 48 anys, que ja ha signat el seu contracte amb el president de la Federació Espanyola, Santi Deó, es farà càrrec del combinat estatal al setembre, un cop hagin finalitzat els Jocs Olímpics de Tòquio.

Max Caldas té una dilatada trajectòria dins el món de l’hoquei. Com a jugador va ser internacional amb Argentina i va disputar dos Jocs Olímpics, Atlanta 1996 i Atenes 2004. Un cop retirat va prendre el camí de les banquetes. Primer va dirigir els equips masculins holandesos del Leiden Heren i del Bloemendaal i posteriorment el femení de l’Amsterdam.

De fet els Països Baixos han estat la seva segona casa, ja que es va convertir després en tècnic assistent del combinat nacional femení, sumant diferents títols mundials i olímpics, per passar després a ser el seleccionador al 2010. Amb Holanda es va proclamar campió d’Europa al 2011, olímpic als Jocs de Londres de 2012 i Mundial al 2014. Després donaria el salt a la selecció masculina «Oranje«, amb qui va aconseguir dos títols de Campionat d’Europa, al 2015 i 2017, i un subcampionat del Món al 2018.

«Hem apostat per un entrenador molt lloat i de reconegut prestigi, que segurament ens donarà molts èxits», ha assenyalat el president de la RFEH, Santi Deó. Max Caldas, en la seva presentació, ha assenyalat que «és un autèntic honor poder dirigir la selecció espanyola, ja que aquesta opotunitat m’arriba en un moment just per començar un projecte molt il·lusionant». Un cop finalitzat la cita olímpica d’aquest estiu, Caldas farà oficial el seu nou equip de treball i les línies del seu projecte.

Max Caldas amb Santi Deó en la seva presentació aquesta setmana

El Capgròs de l’any 2021 de la Festa Major ja té els dotze capdidats

Ja es coneix la llista dels Capdidats a Capgròs de l’any de la Festa Major 2021 de Terrassa.

La Festa dels Capdidats està organitzada pel Casinet de l’Espardenya, la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana i l’Associació Nans i Capgrossos de Terrassa. Se celebrarà el proper dissabte 5 de juny.

En els propers dies es coneixeran més detalls en relació a l’hora i el lloc de la Festa dels Capdidats, així com les mesures Covid-19 a tenir en compte pel què fa a l’aforament, l’accés a la festa i les votacions.

La llista és la següent:

1-Mingo Ferran. Historiador, membre de primera categoria del Carnestoltes, director del Museu de Terrassa. No hi ha res que se li resisteixi quan es tracta de defensar la pàtria terrassenca fins i tot l’hem pogut veure copresentant el programa de divulgació del patrimoni secret de Terrassa «Curiosos» a Canal Terrassa.

2-Ferran Moreno. Periodista. Actualment el veiem de redactor a TV3 però també ha estat treballant a Canal Terrassa, la Xarxa i Ser Catalunya. Reivindica les desigualtats i reclama l’esperança d’una vida millor a les seves cròniques.

3-Pol Mallafré. Es defineix com a una persona a qui no li agrada definir-se. Fa filosofia des de les xarxes socials. Si entreu a Youtube el coneixereu com a Mockudramas i el trobareu com a muntador de vídeos. No sabem si és un «colhunter» però ens ha explicat què vol dir estar confinats amb una nena de 4 anys.

4-Gemma Miralda. Fotoperiodista. Ha treballat regularment a mitjans com el 9 Nou, La Vanguardia o Associated Press Bolivia. Coneix com ningú el nostre territori però també les presons de Bolívia o els carrers de Nova York. La seva professió l’ha portat fins i tot a viatjar entre allò «sagrat» i allò «real». Ha estat al llarg de cinc anys fotografiant els pastors d’altura del Pirineu aragonès i català.

5-Mabel Flores. Cantautora amb ànima i cor. Reivindica l’empoderament femení des de la «rumba» o el «merengue». Va començar a fer cançons amb només 3 acords a la guitarra. Cantava només per a ella però va arribar a Terrassa al 2011 i la vida li va canviar per sempre. Ha començat el 2021 amb el seu nou treball musical «Meraki»

6-Uri Bonet. És publicista però de petit ja volia una bateria. A casa li van dir que feia molt soroll, així que se’n va anar a fer pizzes a un forn i amb 16 anys es va comprar la què acabaria sent la seva companya d’escenaris amb Love Of Lesbian. Passarà a la història per ser el primer bateria que actua davant d’un públic sense distància social en un concert en plena pandèmia. Tot un experiment.

7-Anna Taratiel. Artista. Coneix millor que ningú les parets i els murs de Terrassa. No sabem si ha vist mai un OVNI però ha crescut artísticament amb aquest sobrenom fent els seus grafits als carrers. Ha deixat la seva petjada a Amsterdam, on hi ha viscut, però també a Rio de Janeiro o Madrid.

8-Irene Trullàs. Editora. Amb Omnia Boks aposta pel Km0 de les lletres. Una editorial compromesa amb la societat i el trencament d’estereotips i que dona cobertura a l’àmbit local. També col·labora amb diferents entitats benèfiques, culturals i esportives. Des del 2019 patrocina el futbol femení del Terrassa FC i de la UE Figueres

9-Joan Peñarroya. Entrenador de bàsquet format a l’Sfèric. Va triomfar com a jugador a Manresa guanyant una Copa i s’està superant com a tècnic. Va tornar l’Andorra a l’elit i ha portat el Burgos a ser conegut més enllà de la catedral amb tres títols internacionals en pocs mesos.

10-Josep Rodríguez. Un dels membres de la nova i recent creada Fundació Educativa Terrassa. Ànima de l’Associació Educativa Can Palet i del Grup de Colònies Ca n’Anglada des d’on fa una tasca socioeducativa amb centenars d’infants i joves del barri imprescindible per avançar cap a l’equitat.

11-Paula Leitón. Jugadora de waterpolo del CN Terrassa i de la Selecció Espanyola. Amb només 6 anys ja es van fixar amb ella. Diuen que un dia va haver d’escollir entre la natació i el waterpolo. Amb 11 anys s’entrenava al primer equip del Club Natació. Amb 15 anys va participar al Campionat Mundial de Kazán. Amb 16 als JJOO de Rio de Janeiro. I des d’aleshores amb el seu esforç i talent no ha parat de guanyar medalles. Al 2016 va fitxar pel CN Sabadell, però actualment la tornem a tenir a casa.

12-Emma Viñas Ramadera que posa en valor i fa visible la feina de les dones que fan aquest ofici. Tot i que va néixer a ciutat, de petita ja tenia clar que volia ser grangera. Viu a Can Bogunyà del Mas amb els seus tres fills i el seu marit, amb qui van crear el projecte «El Turó de les Nou Cabres» Es lleva cada dia, ben d’hora, ben d’hora per munyir el ramat de 100 cabres que te i després de portar els seus fills a l’escola fa pasturar les ovelles i les cabres pels camps de Terrassa i arregla els corrals on dormen.

Capdidat Escarni: El Bisbe Josep Àngel Saiz Meneses
Després de tants anys «fent-ho tot per la ciutat i per la cultura» se’ns en va a Sevilla. Segur que allà sí que se sentirà com a casa. Esperem que el nou Bisbe sigui una mica més obert i proper.

El CTT Els Amics Terrassa busca la classificació per a la fase d’ascens a Divisió d’Honor

El sènior masculí del CTT Els Amics Terrassa afronta aquest cap de setmana la fase final de la Primera Nacional a Olesa de Montserrat,  amb l’objectiu de classificar-se per a la fase d’ascens a Divisió d’Honor, la segona categoria del tennis taula estatal, que tindrà lloc a Antequera (Màlaga), el 12 i 13 de juny.

Com a primer classificat de la fase regular del seu grup, l’equip egarenc s’estalvia una eliminatòria i jugarà directament per una plaça per a la fase d’Antequera el dissabte (18.30h) contra el guanyador del partit entre el CTT L’Hospitalet i el Tennis Taula Cassà, que es juga a les deu del matí. En cas de victòria, Els Amics ja obtindrien el bitllet per a Màlaga i en el partit de diumenge buscarien acabar primers per obtenir un millor creuament en la fase d’ascens.

En cas de finalitzar primers, en la concentració d’Antequera els terrassencs disputarien només una eliminatòria i pujarien a Divisió d’Honor si assoleixen el triomf. Si perdessin, tindrien una segona opotunitat. En cas de derrota en la fase final a Olesa, els egarencs competirien per establir una classificació per tal de cobrir possibles vacants de renúncies d’altres clubs.

Qui ja està classificat per a la fase d’ascens d’Antequera és el sènior femení del CTT Els Amics, en finalitzar la fase regular en segona posició del grup 4 de la Primera Nacional Femenina. El quadre egarenc només ha estat superat pel Bàscara, invicte tota la competició.

El sènior femení del CTT Els Amics ja està classificat per a la fase d’ascens

 

Es consolida la compra per internet com a hàbit de consum postpandèmia

El consumidor postpandèmia compra productes de proximitat i s’estima més comprar menys però productes de qualitat, lluny del conegut com a lowcost. Així ho diu un estudi fet per l’Escola Universitària de Comerç i Distribució, l’ESCODI, un any després d’una primera enquesta en plena pandèmia sobre hàbits de consum.

L’informe consolida diverses tendències ja detectades ara fa un any, com la necessitat d’un consum responsable, un 60 per cent han decidit reduir el consum, el manteniment de la compra online, i el rebuig al model de baix cost. El consum en la compra online ha crescut un 21 per cent respecte de fa un any, un hàbit que el 38 per cent dels enquestats afirmen continuaran fent després de la Covid-19. L’opció prioritària del 46 per cent dels enquestats és la compra de productes de proximitat.

Mentre el 71 per cent dels consumidors afirmen que amb els seus actes de consum volen ser més respectuosos amb el medi ambient. Els hàbits de consum no han canviat respecte de la pandèmia amb l’elaboració de més productes casolans, baixen els hàbits de neteja i augmenta el consum de televisió, internet, plataformes digitals i compra online.

La pandèmia estanca el creixement poblacional de Terrassa

Terrassa va encetar el 2021 amb 224.111 habitants, catorze més que un any abans. La pandèmia és la principal culpable de trencar la tendència de gran creixement poblacional dels darrers anys, on Terrassa havia crescut fins a convertir-se en la tercera ciutat de Catalunya l’any 2017. Fins ara, l’augment de població l’havien permès sobretot els moviments migratoris tant nacionals com internacionals: el 2019, la ciutat també obtenia el tercer lloc com a població catalana amb millor saldo migratori, és a dir, que la diferència entre els qui venien a viure a Terrassa i els qui se n’anaven feia que cada cop hi hagués més terrassencs. En canvi, el creixement natural, la diferència entre naixements i defuncions, era vuit vegades més petit. Amb la irrupció del nou coronavirus l’any passat, els canvis de municipi van caure en picat, mentre que les defuncions es van disparar, amb 400 morts més que les registrades al 2019. En total, això suposa 10.122 altes al cens municipal i 10.108 baixes, provocant aquest tímid augment de catorze habitants respecte el 2019. Caldrà esperar als pròxims anys per veure si això ha estat una excepció o els efectes de la pandèmia afecten el creixement demogràfic a més llarg termini: abans de l’actual crisi sanitària, les projeccions de població preveien que el 2030 Terrassa superaria els 250.000 habitants, 26.000 més que els que hi ha ara mateix.

El primer tinent d’alcalde, Isaac Albert, ha donat a conèixer totes aquestes xifres en el transcurs de la comissió informativa de serveis generals i govern obert convocada aquest dijous a la tarda, una de les darreres a celebrar-se de manera telemàtica. Segons ha informat en la mateixa reunió la regidora Ona Martínez, a partir del mes vinent aquestes trobades recuperaran la presencialitat amb un model híbrid, amb encara alguns dels assistents connectant-s’hi en remot. El que ja quedarà per sempre és la retransmissió en directe per YouTube de totes les comissions, per motius de transparència. És per això que s’estan habilitant tecnològicament els espais de reunió de l’Ajuntament.

El Consell de la FP obre una etapa més participativa

L’any que ve el Consell de la FP de Terrassa, on hi ha representats l’Ajuntament, els centres formatius i el teixit empresarial, farà vint anys. En aquest temps la societat ha canviat molt, i per tant també les seves necessitats. És per això que la regidoria d’Educació vol impulsar un canvi en el si d’aquest òrgan i fer-lo més participatiu.

L’objectiu final és el de copsar què necessiten les empreses de la demarcació per oferir formacions professionals amb sortida i adaptades als nous temps. Això passa per replantejar-se noves titulacions.

En l’últim any Terrassa ha posat en marxa la prmiera FP dual, en la que alumnes de l’Institut Montserrat Roig del Grau Superior d’Educació Infantil fan pràctiques a tres escoles bressol municipals de la ciutat. Fins ara aquest tipus de formació només s’havia fet en empreses privades.

El 2019, entre el 51% i el 82% dels graduats a Terrassa en grau superior van trobar feina.