La millora de la situació pandèmica permet reprendre les visites de familiars als pacients del CST

L’Hospital de Terrassa i l’Hospital de Sant Llàtzer recuperen aquest dijous els horaris de visites als pacients ingressats. Després de la millora en les dades epidemiològiques dels darrers dies, els centres del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) han optat per tornar a obrir unes franges horàries perquè els familiars puguin visitar els parents ingressats, després que aquest tipus de visites quedessin restringides a mitjans de juliol.

A les plantes no-COVID de l’Hospital de Terrassa, les visites es podran fer de 12h a 17h tres dies alterns a la setmana. Depenent del llit que ocupi el malalt, seran dimarts, dijous i dissabte o dimecres, divendres i diumenge, quedant el dilluns com a dia sense visites. A les plantes COVID, en canvi, només s’hi acceptaran visites o el dimecres o el dijous, en tots dos casos només entre les 12.30h i les 13.30h.

Tant a les plantes COVID com a la resta, cada pacient podrà rebre només un visitant al dia, el qual a més haurà de ser sempre el mateix. Els visitants hauran de passar un control d’accés, utilitzar mascareta quirúrgica, rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic i romandre a l’habitació de la persona visitada. Els menors ingressats sí que poden estar acompanyats permanentment per un adult, de la mateixa manera que les embarassades a la sala de parts. L’espai restringit als acompanyats continua sent el Servei d’Urgències, excepte quan ho indiquin els professionals de l’Hospital.

Pel que fa a l’Hospital de Sant Llàtzer, el sistema serà el mateix: visites de 12h a 17h en tres dies alterns segons el llit ocupat pel malalt i limitació d’un visitant per pacient que haurà de romandre dins l’habitació en qüestió. En aquest cas, però, la norma general és que els menors d’edat tenen prohibida l’entrada al centre.

Aquests canvis arriben en un context de millora dels indicadors de la pandèmia on la cinquena onada de contagis comença a quedar enrere: a Terrassa, en la darrera setmana d’agost el risc de rebrot era inferior a 150 i la positivitat va baixar per sota del 4%. És per això que aquesta setmana les residències geriàtriques ja han ampliat a tres el nombre possible de visitants, a més de retirar l’obligatorietat dels testos ràpids d’antígens.

L’A2 i l’AP-7, enllaçades catorze anys després

Des d’aquest dimecres al matí ja es pot circular per l’enllaç entre l’autovia A2 i l’autopista AP-7 a Castellbisbal. Després de catorze anys d’obres i un sobrecost de 40 milions d’euros respecte el projecte inicial, el pressupost final d’aquesta infraestructura s’ha enfilat fins a superar els 88 milions d’euros. A través d’aquest nou enllaç, on destaca la construcció d’un doble viaducte, els conductors que vulguin circular de l’A2 a l’AP-7 o viceversa ho podran fer estalviant-se 7’5Km de trajecte. La previsió és que aquesta connexió entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat l’utilitzin una mitjana de 40.000 vehicles al dia.

En la inauguració, la ministra espanyola de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez Jiménez, ha destacat la millora en seguretat viària que suposarà per a ciutats com Terrassa el fet que gràcies a aquesta infraestructura disminueixi el trànsit per algunes vies locals. La tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, ha assistit a la inauguració en representació de l’Ajuntament de Terrassa. També hi eren presents la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín. La gran absència ha estat per part de la Generalitat, la del conseller de Territori i Sostenibilitat Jordi Puigneró en protesta per l’incompliment en els terminis d’aquestes obres.

La posada en marxa del nou enllaç ha coincidit amb el primer dia lliure de peatges a les dues vies interconnectades, A2 i AP-7.

CE Mediterrani, primer rival del CN Terrassa en els quarts de final de la Copa Catalunya de waterpolo masculí

L’equip sènior masculí de waterpolo del Club Natació Terrassa disputarà el primer partit oficial de la temporada 2021-2022 el dissabte 11 de setembre a la piscina Josep Vallès contra el CE Mediterrani. Serà l’anada de quarts de final de la Copa Catalunya Masculina. El matx de tornada se celebrarà dimarts 14 de setembre a les instal·lacions de l’Àrea Olímpica.

La Copa Catalunya Masculina aplega els nou equips catalans que militen en la màxima categoria estatal la temporada 2021-2022. El CN Catalunya, vuitè classificat a la Copa Catalunya, i el CN Rubí, nou equip de Divisió d’Honor, disputaran una eliminatòria prèvia el 7 i el 9 de setembre.

Els quarts de final es desenvoluparan en format d’eliminatòria a doble partit. Els altres tres aparellaments de quarts són CN Atlètic Barceloneta-CN Mataró, CN Sabadell-guanyador de l’eliminatòria prèvia i CN Barcelona-CN Sant Andreu.

 

Fase final a Terrassa

Les instal·lacions del Club Natació Terrassa acolliran la fase final de la competició el cap de setmana del 18 i 19 de setembre. Dissabte 18, a la tarda, es disputaran les dues semifinals, mentre que diumenge 19, al matí, se celebrarà el partit pel tercer i quart lloc i la gran final. En cas d’eliminar el Mediterrani en quarts de final, el conjunt de Dídac Cobacho s’enfrontaria en semis amb el vencedor de l’aparellament de Atlètic-Barceloneta i el Mataró.

El nombre de visitants a les residències passa de 2 a 3, i no se’ls farà test d’antígens ràpid

El nombre màxim de persones autoritzades per realitzar una visita a les residències passa a ser 3, enlloc de 2 com s’havia fet fins ara, respectant els aforaments màxim dels espais i la obligació de dur mascareta quirúrgica en tot moment. A partir d’ara, no caldrà realitzar un test d’antígens ràpid a les persones que vagin a una residència a visitar o a recollir a un familiar. Aquestes mesures responen a una menor incidència de Covid19 en la comunitat.

Es mantenen els passejos, les sortides, i les vacances en família. En el retorn de sortides superiors a 3 setmanes, en usuaris no vacunats caldrà fer una PCR, així com una quarantena en zona groga durant els 14 dies posteriors al retorn. En cas d’usuaris que ja han passat una infecció per SARS-CoV-2 confirmada per PCR als 3 mesos anteriors o que estan correctament vacunades, es farà únicament vigilància de símptomes durant 14 dies, i estaran exempts de fer la PCR i la quarantena.

La Generalitat afirma que gràcies a l’increment de cribratges a professionals i a familiars s’ha pogut tallar moltes de les cadenes de transmissió del virus als centres residencials. Les mesures prorrogades seran vigents fins a l’aprovació del nou Pla sectorial.

Salut vol administrar 2 milions de vacunes el setembre

El departament de Salut s’ha marcat com a objectiu administrar 2 milions de vacunes, com a mínim, durant el mes de setembre. És la xifra remarcada pel conseller Josep Maria Argimon aquest dimecres al matí. És bàsic, diuen els experts, incidir sobretot en la població menor de 40 anys.

Actualment, el 67% dels catalans i les catalanes ja té la pauta completa però si s’administressin aquests 2 milions de dosis en un mes, el percentatge s’enfilaria fins al 80%. Comptar amb la pauta completa no evita que la persona agafi la malaltia però, en la majoria de casos, aquesta es manifesta de manera molt més lleu.

Les properes setmanes es qualifiquen com a crítiques per aconseguir incrementar el ritme de vacunació que ha caigut durant l’estiu. Així, a l’agost s’han administrat 1,2 milions de dosis, un milió menys que al juliol.

El conseller Argimon creu que la vacuna és l’element que pot aconseguir que en aquest nou curs acadèmic, escolar i laboral que ara comença, la Covid-19 deixi de ser la malaltia en majúscules per convertir-se en una malaltia més. Actualment hi ha 1.078 persones ingressades als hospitals catalans; 369, a les Unitats de Cures Intensives.

Sobre la 3a dosi, Argimon espera instruccions del govern espanyol. Per la seva part, el Ministeri espera l’autorització de l’Agència Europea del Medicament. Una tercera dosi que s’administraria, en principi, a col·lectius immunodeprimits, com ara persones que han rebut un trasplantament o malalts de càncer.

L’Ajuntament reclama a l’Estat la gratuïtat dels peatges també per a la C-16

Barreres aixecades a diversos trams de les autopistes catalanes. És la imatge d’aquest dimecres 1 de setembre, dia en què queden alliberats 556 km de peatges a les autopistes de Catalunya. La fi de les concessions a l’AP-7, a l’AP-2, a la C-32 nord i a la C-33 fa que, a partir d’ara, només hi hagi un 30% de quilòmetres de pagament. Entre els que es mantenen, però, hi trobem els peatges dels Túnels de Vallvidrera, a la C-16, i l’autopista Terrassa-Manresa, dues vies utilitzades per molts terrassencs i terrassenques i que es continuaran pagant. De fet, les dades són poc esperançadores ja que la concessió de la Generalitat amb Abertis dels Túnels que uneixen la nostra ciutat amb Barcelona no s’acabarà fins al 2037. Davant el que consideren un greuge comparatiu que ha suposat 52 anys de pagament de peatges, la junta de portaveus de l’Ajuntament de Terrassa reprèn una històrica reivindicació i insta el Govern de l’Estat a rescatar les dues vies de comunicació. L’acord, a més, reclama la finalització de la B-40 per permetre la connexió entre el Vallès i Abrera i Martorell. En l’àmbit de les comunicacions per tren, l’acord insta l’Estat a completar el traspàs de Rodalies a la Generalitat amb els recursos econòmics necessaris.

L’aixecament de peatges s’ha donat per la fi de les concessions amb Abertis de quatre autopistes: dues de titularitat estatal (AP-7 i AP-2) i dues de la Generalitat (C-32 nord i C-33). En canvi, les concessions de la C-16, que inclou els esmentats Túnels de Vallvidrera i l’autopista Terrassa-Manresa; el tram sud de la C-32, on hi ha els túnels del Garraf; i el Túnel del Cadí, encara no s’han finalitzat i, per tant, encara es mantindran. L’alliberament d’aquests darrers peatges serà entre 2036 i 2039.

També seguiran en vigor els 345 quilòmetres de peatges a l’ombra, que consisteixen en el pagament que fa el Govern via pressupostos a l’empresa que gestiona la infraestructura en funció del nombre de vehicles que hi circulen. Entre aquestes hi ha la C-25 (Eix Transversal); la C-17; la C-16 de Manresa a Berga; la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Manresa; la C-14 de Reus a Alcover; i la C-65 de Maçanet a Platja d’Aro. La seva concessió, que correspon a l’empresa Cedinsa i al grup Iridium, expirarà entre el 2038 i el 2041.

El Fem Estiu! porta a Terrassa les titelles nostàlgiques de ‘La sirena hidràulica’

La Greta és una dona gran que va cada dia a cosir a la platja. Té una cistella plena de trastos, però n’acaricia un amb especial il·lusió, que té forma de sirena i li  recorda el boig i divertit estiu de 1920 quan va conèixer a Matito i on va néixer un desig encara per complir. Aquest és l’argument de l’espectacle de titelles La sirena hidràulica, de la ma de la Companyia Matito que s’ha pogut veure aquest dimarts a l’Escola Enxaneta

L’espectacle forma part de la programació Fem Estiu organitzada per l’Ajuntament de Terrassa. S’han programat més de 150 propostes que han començat després de Festa Major i  s’allargaran  fins a finals de setembre, repartides per tots els districtes de la ciutat perquè tothom pugui gaudir de l’estiu i de Terrassa.

La propera cita amb el Fem Estiu és aquest dimecres 1 de setembre amb l’espectacle de circ Naguis&Bobas a l’Escola Josep Ventalló. L’aforament és limitat i cal fer una inscripció prèvia a www.entrapolis.com .

Terrassa ofereix 45 places per a l’acollida de refugiats afganesos

La regidora de Ciutadania i Convivència, Ona Martínez, explica que Terrassa és una ciutat d’acollida i que també ho vol ser per les persones afganeses que ho necessitin.

La ciutat té dos dispositius d’acollida de persones sol·licitants d’asil (de primera i segona fase del procés), gestionats per Creu Roja i per APIP-ACAM. Entre els dos, disposen de 45 places. Però Martínez recorda que són gestionats per l’Estat, que és qui té la competència per concedir l’asil i derivar les persones als diferents dispositius del territori.

Organitzacions No Governamentals, com World Vision, ja han advertit que 2,7 milions d’afganesos que s’han quedat al país pateixen gana, la meitat són menors. Demanen establir rutes perquè l’ajuda humanitària hi arribi.

Per als que han marxat i han arribat a l’Estat, Martínez reclama que el Govern espanyol concedeixi l’asil a totes les persones afganeses que ho sol·licitin perquè, recorda, és un dret humà.

La regidora assegura que el paper Terrassa ara passa per demanar els recursos necessaris per atendre aquestes persones i coordinar-se amb altres ciutats.

L’Associació de Radiocontrol inaugurarà la nova pista a l’octubre, a la Festa Major de Sant Llorenç

Després d’anys lluitant per aconseguir unes instal·lacions òptimes, l’Associació de Radiocontrol de Terrassa està a punt d’inaugurar una pista permanent en els terrenys cedits per l’Ajuntament al Poliesportiu de Sant Llorenç.

Les obres van començar fa 3 mesos i l’equipament estarà enllestit pel primer cap de setmana d’octubre,  a la Festa Major d’aquest barri.

De moment, han invertit uns 2.000 euros i encara falten més fons per enllestir algunes coses. Per exemple, faltaria un podi reglamentari per poder comandar els vehicles i disputar campionats oficials, de Catalunya, d’Espanya i, fins i tot, internacionals. Per això tenen activa una campanya de micromecenatge i així recollir les aportacions de tothom.

L’entitat té una trajectòria de 4 anys i un centenar de socis. Alguns d’ells són campions de les seves categories de Catalunya i d’Espanya.

L’Associació espera acollir un campionat de Catalunya l’any 2022.

Adéu a les cabines telefòniques

A finals del 2018 quedaven repartits pels carrers de Terrassa, 72 telèfons públics, molts dels quals ubicats en les populars cabines telefòniques. A tot Catalunya n’hi ha unes 2.161. En acabar aquest 2021 deixaran de prestar aquest minvat servei i es podran retirar totes de la via pública.

Una disposició transitòria de l’avantprojecte de llei general de Telecomunicacions eximeix al govern espanyol de considerar-les servei universal i ja es podran treure dels carrers de tot l’Estat. La irrupció de la telefonia mòbil ha fet caure en desús aquests ja, vestigis del passat. Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, el 88 per cent de la població espanyola reconeix no haver fet servir mai una cabina telefònica.

I només l’1 per cent n’ha utilitzat una durant l’últim any. Aquests telèfons registren una mitjana de 0,5 trucades al dia, una trucada cada dos dies. Més de la meitat de les cabines de tot l’Estat no registren ni una trucada l’any. De fet les cabines ja es poden retirar si així ho sol·liciten els Ajuntaments a la companyia. Segons un decret, fins ara havia d’haver-hi almenys un telèfon públic en municipis de més de 1.000 habitants, i un d’addicional cada 3.000 habitants.

Veient-les ara, són una mostra evident del desús en què ha caigut aquest servei que en el seu dia va servir per comunicar-se entre ciutadans. Una mostra de com un imprescindible element urbà, en un relatiu poc temps, ha esdevingut relíquia.