El Col·legi d’Advocats de Terrassa ha comunicat a través de les xarxes socials que s’ha detectat un cas positiu per Covid-19 entre els treballadors de la fiscalia dels jutjats.
Aquesta situació ha obligat a activar un protocol amb mesures de neteja dels espais, confinament del personal i activació de serveis mínims, si fos necessari, per atendre les demandes de la ciutadania.
Un total de 50 ajuntaments de l’Estat han respost conjuntament a la consulta pública sobre les Comunitats Energètiques plantejada per Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic per traslladar a l’ordenament jurídic espanyol les directrius europees del mercat interior de l’electricitat i les energies renovables.
L’objectiu del ministeri era saber l’opinió, els col·lectius i entitats i de les administracions i agents. Les directrius actuals de la Unió Europea (UE) estableixen que els països han de garantir el dret a produir, consumir, emmagatzemar i vendre la pròpia energia renovable de la ciutadania. En elles es contemplen dos models de comunitats locals d’energia: la Comunitat d’Energies Renovables i la Comunitat Ciutadana d’Energia.
Els municipis signants han presentat diverses al·legacions que reclamen anar a un escenari ambiciós de gestió ciutadana i municipalista de l’energia, alhora que
argumenten les garanties perquè les Comunitats Energètiques operin sense que afectin la seguretat del sector elèctric.
L’Ajuntament de Terrassa ha incorporat al treball conjunt amb la resta de municipis la petició que es faciliti la participació de les entitats locals en el procés de transposició de les directrius europees a l’ordenament jurídic espanyol. Terrassa ha considerat, així, que aquesta nova regulació tindrà efectes directes en els seus àmbits de competència i activitat, i per això és necessari que es reforcin els mecanismes de participació dels municipis.
D’altra banda, l’Ajuntament defensa que les xarxes i associacions de municipis han de participar activament en les taules de treball que contempli el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic. No només les que tinguin una actuació transversal en tot l’Estat, com per exemple la Federación Española de Municipios y Provincias, sinó també aquelles associacions de municipis que tinguin objectius relacionats directament amb l’energia i la transició energètica, com és el cas de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), que s’està impulsant des de la ciutat.
Per tal de millorar l’accés a l’energia per a la població en situació de vulnerabilitat, els ajuntaments proposen que les Comunitats Energètiques facilitin el bo social o les ajudes que existeixin en matèria de pobresa energètica, igual que haurien de poder-lo fer-ho totes les comercialitzadores i no sols les de referència. Que ampliïn les experiències d’autoconsum més enllà de la limitació actual dels 500 metres i operar en xarxa de mitjana tensió, permetent estratègies de producció cooperativa municipal, que participin de la creació de marcs locals d’intevenció o que operin com a subministradores, entre altres coses.
Els comitès d’empresa de MútuaTerrassa, Consorci Sanitari i de l’Hospital Sant Llàtzer i la PDSP/Marea Blanca, en representació dels usuaris de la salut pública, acusen a la Regió Sanitària Metropolitana Nord Salut d’ignorar la situació de la sanitat pública a Terrassa.
A més, critiquen l’actitud de la consellera de Salut, Alba Vergés, per haver-los menystingut en no presentar-se a la reunió programada fa unes setmanes. A la trobada, van participar físicament l’alcalde Jordi Ballart i la regidora de Salut, Mònica Polo, mentre que la gerent de la metropolitana Nord, Anna Aran ho va fer de forma telemàtica.
En un dur comunicat, el col.lectiu de la Plataforma de Sanitat de Terrassa citica la Consellera per haver modificat les condicions laborals dels treballadors amb l’excusa de la pandèmia. Textualment diu «Amb la seva forma de fer i el que van manifestar a la reunió van menystenir als representants de més de 8000 treballadors sanitaris i de 600.000 usuàries. No els importa la precarietat en la contractació de professionals als centres sanitaris ni en quines condicions estan exercint la seva responsabilitat en aquests temps tan difícils».
D’altra banda, la Plataforma de la Sanitat de Terrassa defensa el desplegament dels Centres d’Urgències d’Assistència Primària (CUAP). Consideren que aquest servei haurà de resoldre els problemes de salut urgents de baixa i mitjana intensitat i rebutgen que estiguin annexats a les urgències hospitalàries, com sembla que estan planificats, segon assegura el col.lectiu. Els CUAP obriran les 24 hores, cada dia de l’any.
La Guia Michelin d’Espanya, Andorra i Portugal ha celebrat aquest dilluns la seva tradicional entrega d’estrelles, amb una cerimònia -en aquest cas- virtual, que ha servit per distingir un cop més els millors restaurants d’aquests països. Entre els premiats hi segueix figurant el xef terrassenc Artur Martínez, amb les seves propostes al capdavant de la cuina de l’Aürt.
D’aquesta manera, Martínez conserva l’estrella Michelin que ja va aconseguir ara fa un any, poc després de posar en marxa aquest restaurant, situat a l’hotel Hilton Diagonal Mar, de Barcelona. Actualment l’Aürt està tancat de manera provisional degut als efectes restrictius de la pandèmia, tot i que, segons el mateix Artur Martínez, està previst reobrir-lo a mitjans de gener, sempre i quan la situació sanitària ho permeti.
Aquesta és la novena ocasió en què el cuiner terrassenc rep aquest prestigiós reconeixement, després de les set estrelles obtingudes quan dirigia els fogons del restaurant Capritx, de Terrassa. A la ciutat, per la seva part, els restaurants El Cel de les Oques i Vapor Gastronòmic, tots dos dirigits pel cuiner Keco Martínez-Anglès, han estat distingits per la Guia Michelin en la categoria Bib Gourmand, indicador de la millor relació qualitat-preu.
La Fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) ha escollit Terrassa per acollir la Mobile Week, que tindrà lloc el juny de 2021, i que constarà d’espais de reflexió, debats integradors i activitats participatives que connectaran les eines que ofereix la tecnologia digital amb les inquietuds i necessitats socials, culturals, ètiques i humanes, situant la ciutadania al centre de la revolució digital. És una iniciativa emmarcada dins el Mobile World Congress.
Un dels principals actius per ser seleccionada ha estat el fet que Terrassa és un important pol de recerca i innovació, que acull 68 centres de recerca i divisions de coneixement de diferents especialitats, molts d’ells centrats en tecnologies facilitadores essencials o clau (KET). Tanmateix, la ciutat compta amb el segon campus universitari urbà més gran de Catalunya format per 4 universitats (UPC, UAB, UB i UOC), 6 escoles, 1 facultat i 1 hospital universitari. Totes elles sumen fins a 10.000 estudiants.
Terrassa disposa també d’un gran nombre d’empreses líders que giren al voltant de sectors i clústers estratègics d’alta tecnologia: audiovisuals promogudes pel Parc Audiovisual de Catalunya, òptica i fotònica, indústries sanitàries, tèxtils tècnics, indústria alimentària, indústries de la sostenibilitat i tecnologies ecològiques i indústries de valor i progrés.
L’estructura de l’ecosistema de la innovació de Terrassa també ha propiciat l’alineació de tots els agents que en formem part: l’Ajuntament com a ens impulsor, l’entorn acadèmic i de coneixement i el teixit empresarial, sense oblidar la ciutadania que se situaria al centre de les activitats a desenvolupar.
Els objectius de la Mobile Week són apropar la tecnologia a la ciutadania, aconseguir ciutadans i ciutadanes digitalment competents en qualsevol àmbit de la seva vida, crear espais de debat i reflexió per ajudar a tenir un sentit més crític sobre l’impacte de la tecnologia en la societat i ampliar els públics per garantir que tothom es pugui beneficiar dels coneixements. Es desplegaran propostes que s’adrecin als diferents segments d’edat, des d’infants fins a persones jubilades.
Les institucions i entitats que formaran part de la Mobile Week són l’Ajuntament de Terrassa com a ens impulsor, la ciutadania (col·lectius i associacions, fundacions, persones científiques i emprenedores…), l’entorn acadèmic (universitats, escoles, centres de recerca…) i la indústria (empreses, startups, espais d’innovació tecnològica i professionals del sector). Ja han mostrat el seu suport diverses universitats, entitats i empreses.
La Fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) és una iniciativa que impulsa el desenvolupament digital de la societat i ajuda a millorar la vida de les persones a escala global. Promoguda pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona i GSMA, MWCapital també compta amb el suport de Telefónica, Orange, Vodafone, CaixaBank i Damm com a partners corporatius i membres del seu Patronat. Una de les principals àrees d’activitat de la Fundació és la reflexió sobre l’impacte de la tecnologia en la societat.
El Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa va entregar dissabte els premis del seu concurs cultural, una acte que va quedar ajornat a causa del confinament de la passada primavera. Els premiats van passar per la seu del consell de forma individual o en petits grups per rebre el reconeixement. La temàtica dels treballs presentats girava al voltant de l’esport a la Terrassa Modernista i s’hi ha pogut participar en les categories de fotografia, relats curts, dibuix i contes. La convocatòria volia aprofitar la temàtica de la Fira Modernista de Terrassa 2020 que també va quedar suspesa. Responsables del consell ja han anunciat que la nova edició tindrà el mateix eix temàtic.
L’advocat Gonzalo Boye ha presentat aquest dilluns a Terrassa el seu llibre ‘Así están las cosas’, continuació de la seva anterior obra ‘Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso.’ L’autor se centra aquí en explicar el què ha passat aquests dos últims anys, analitzant aquest període i argumentant com poden afrontar el seu futur legal els polítics catalans exiliats. L’acte, que s’ha fet a la Sala Crespi, ha comptat amb un debat posterior moderat pel periodista Salvador Cot, director del Diari El Món. La xerrada ha estat organitzada de manera conjunta per l’ANC de Terrassa, Òmnium Cultural Terrassa, Cants de Llibertat i Roca Editoral. La iniciativa ha comptat també amb el suport del Consell per la República, Plataforma per la Llengua i el Comitè de Defensa de la República.
Aquest dimecres no hi haurà públic a l’Estadi Olímpic en la primera eliminatòria de la Copa del Rei que enfrontarà al Terrassa FC contra el València CF, un esdeveniment que sol ser molt beneficiós per al club d’inferior categoria per la repercussió mediàtica del partit i el taquillatge que suposa.
Més enllà d’aquest encontre, però, els clubs catalans de Tercera Divisió, entre ells el Terrassa FC i el CP San Cristóbal, han signat una carta en la qual reclamen a la Secretaria General de l’Esport que es permeti l’entrada per a les competicions oficials.
En aquesta carta s’exigeix competir amb les mateixes condicions que la resta de grups de Tercera d’altres federacions territorials, en les quals sí que hi ha presència de públic als estadis. A més, els clubs catalans consideren que són un exemple a seguir, ja que en tot moment s’han complert totes les mesures d’higiene i de seguretat per evitar la propagació de la pandèmia.
Els signants consideren que aquesta crisi sanitària també és econòmica per a la seva tresoreria i demanen la represa de les competicions no nacionals, tal i com passa en altres comunitats autònomes.
20 clubs de la #3div5 sol·liciten a la Secretaria Gral de l'Esport, via @FCF_CAT, que es permeti l'entrada als estadis per a les competicions no professionals #futbolcat pic.twitter.com/ifEEZUZnTf
— futbolcatalunya.com (@FutbolCatalunya) December 14, 2020
La Fundació Endesa i el departament d’Educació han seleccionat 30 instituts per participar als Premis RetoTech, un certamen de robòtica que arriba per primer cop a Catalunya. Dos són de Terrassa: l’Institut Terrassa i l’Institut Jaume Cabré. En la convocatòria s’anunciaven 20 places disponibles, però finalmentl, han estat 30 els centre escollits per l’interès que ha generat entre la comunitat educativa.
L’objectiu és fomentar les vocacions en els àmbits científics i tecnològics entre els més joves. El projecte facilita als centres la formació i el material necessari (kit de robòtica i impressora 3D) per dur a terme un repte tecnològic a l’aula i presentar-lo al certamen.
La col·laboració del Departament d’Educació amb Endesa en el projecte RetoTech s’emmarca en el desplegament d’actuacions del Pla interdepartamental STEMcat, per l’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i en matemàtiques (conegudes per les seves sigles angleses com a STEM). Les línies d’actuació del programa contemplen la formació del professorat, el treball de les competències entre l’alumnat de l’educació obligatòria i desenvolupar procediments per fer-ne l’avaluació.
Des del llançament de RetoTech l’any 2015, i en les sis edicions que s’han fet, inclosa aquesta última, hi participaran 28.941 alumnes i 1.932 professors. Aquest any s’han acabat cobrint un total de 200 places, de 339 sol·licituds rebudes, entre els centres d’Andalusia, Aragó, Balears, Catalunya, Extremadura i la Comunitat de Madrid.
El PSC ha anunciat dues propostes de resolució per al pròxim ple: L’una, la més extensa, en defensa del sector cultural i per a la recuperació i reactivació del sector dels espectacles. I l’altre per a una major transparència, seguiment i control de l’Equip de Govern. Els socialistes consideren que cal preservar la cultura com a sector essencial de la societat que pateix directament les greus conseqüències de la pandèmia, que se’l consideri especialment perjudicat i que necessita mesures urgents de protecció.
Per això reclama un pla específic de recuperació que inclogui mesures socials, fiscals i econòmiques per a la seva recuperació. També proposen reactivar les agendes culturals amb l’estricte compliment dels protocols anti-covid. També volen incloure el lema de la Cultura és Segura i es prohibeixi la cancel•lació o suspensió dels espectacles. Si això passa, que es previngui l’abonament de la part del catxet que estipula la llei.
Els Socialistes també volen la retirada de les taxes de restauració i dels locals privats pel desenvolupamanet d’activitats culturals i fomentar-les en espais privats sempre que es compleixin les mesures sanitàries. També preveuen una bonificació o flexibilització en el pagament de tributs dels creadors, professionals i empreses. Activar el Consell de Cultura per elaborar un pla de xoc, dotar de més pressupost al sector i crear ajudes en cas d’una nova situació excepcional, són altres accions que proposa el PSC.
El grup municipal conclou la proposta amb l’impuls de campanyes de sensibilització i regularitzar, millorar i fomentar les actuacions culturals al carrer. Es calcula a l’Estat espanyol que el 3,8 per cent del Producte Interior Brut l’aporta el sector cultural generant uns 700.000 llocs de treball. D’altra banda la segona moció del PSC fa referència al control al Govern. El PSC vol acordar amb la resta de grups municipals i en la Comissió de Transparència, un sistema d’avaluació i seguiment del compliment del Programa de Govern per al mandat 2019-2023.
