El SIAD va atendre un 14% més de dones durant el confinament

El confinament per contenir la Covid-19 ha tingut una repercussió directe en com s’han viscut les situacions de violència masclista a Terrassa. Així ho posa de manifesta l’informe que ha elaborat el SIAD, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Terrassa, que ha comparat les dades registrades entre el 16 de març i el 24 de maig del 2020 i el mateix període de l’any passat. En aquests gairebé dos mesos i mig el SIAD ha atès un 14% més de dones, passant de les 345 a les 393. El perfil d’aquestes dones no ha canviat gaire: són majoritàriament d’entre 30 i 45 anys, casades, i de nivell socioeconòmic mig. Això és degut a que la majoria de les dones ateses durant el confinament ja eren usuàries dels serveis i s’ha produït un nombre petit de noves entrades.

On les dades es disparen més, en relació a l’any passat, és en el nombre de cites, que durant el confinament han estat telemàtiques, i les accions, és a dir, les gestions complementàries que es deriven de les cites. El 2020 el SIAD ha realitzat 928 cites, un 45% més que el 2019; i 511 accions, un 142%. Aquests augments han estat especialment rellevants als serveis de Psicologia (209 dones ateses) i el d’Inserció Laboral (59 dones ateses).

En resum, conclou l’informe, «la covid19 ha tingut un impacte evident sobre les usuàries del SIAD, ja que la majoria de les consultes han estat vinculades a la demanda de prestacions socials per emergència d’un col·lectiu ja molt vulnerable, i al suport psicològic per l’augment de l’angoixa provocada pel confinament i per l’augment de la percepció d’estar patint situacions de violència masclista en l’àmbit de la parella.»

Suspès l’Spinning Day d’aquest any

Squash 4 ha comunicat que aquest any no hi haurà el tradicional Spinning Day, previst per al dissabte 3 d’octubre i que arribava a la dotzena edició. La situació d’incertesa que està generant la pandèmia de cara a les activitats que es podrien fer a la tardor ha obligat a l’organització a suspendre’l definitivament, pensant ja en l’edició del 2021.

Recordem que l’Spinning Day, que se celebra anualment a la Plaça Vella, té una finalitat solidària, ja que la recaptació va destinada a l’Associació Sanfilippo Barcelona.

L’Arxiu Tobella restaurarà els seus emblemàtics porticons

Una delegació del patronat de l’Arxiu Tobella, encapçalada pel seu president, Aleix Pons, s’ha reunit aquest dilluns amb l’alcalde de Terrassa i la regidora de cultura. Ha estat una trobada de contacte amb Jordi Ballart i Rosa Boladeras per parlar de l’estat de l’arxiu i dels seus projectes.

Aleix Pons els ha explicat el projecte del segon volum del col·leccionable L’Abans, un recull gràfic de Terrassa del 1965 al 1995 que ja es pot trobar a les llibreries i que inclou més d’un miler de fotografies de la història de la ciutat.

El president també s’ha referit a l’Anuari de Terrassa, en el que estan treballant de forma paral·lela i que aquest 2020 arribarà a la 43a edició.

A més, ha parlat de les obres previstes a l’edifici, després de l’ampliació de la sala d’exposicions fa dos anys. Ara està previst arreglar l’ascensor, adaptar els lavabos i rehabilitar la fusta de portes i porticons de l’emblemàtica seu de l’Arxiu Tobella, obra de Lluís Muncunill.

L’escola bressol Quitxalla tanca després de 48 anys

Divendres la llar d’infants Quitxalla va tancar portes per sempre. Ubicada al carrer de la Font Vella, aquesta escola bressol ha estat l’espai que durant quaranta-vuit anys ha viscut les primeres passes de molts terrassencs. El grup Montcau – La Mola, propietari del centre, ha decidit posar punt i final a aquesta trajectòria després no trobar cap nou espai adient per reubicar la llar d’infants un cop el llogater del local els va comunicar la seva voluntat de finalitzar el contracte.

El tancament de la llar d’infants Quitxalla deixa catorze persones sense feina i s’afegeix al de tres escoles bressol de la ciutat més: El Bambi, El Virolai i Snoopy. D’aquesta manera, amb quatre de les vint-i-nou escoles bressol privades de la ciutat que han tancat definitivament, Terrassa acaba el curs lleugerament per sobre del percentatge d’escoles bressol que han tancat a Catalunya des de la declaració de l’estat d’alarma, el deu per cent. A finals de maig, vint-i-una llars d’infants privades de la ciutat ja van fer una carta pública denunciant que això podia passar.

Terrassa presenta 20 al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès

El Govern Municipal de Terrassa ha presentat 20 al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), que recullen aspectes tant pel que fa al procés d’elaboració del Pla, com a les propostes de transport públic i de xarxa viària que planteja. Des de Terrassa s’entén que el PEMV ha de contemplar una mobilitat més moderna, equilibrada, transparent, sostenible, eficaç i còmoda per a la ciutadania.

Així, es considera que el PEMV no respon a un equilibri territorial perquè continua polaritzant el seu desenvolupament al voltant de Barcelona i, per tant, no recull una visió metropolitana més àmplia i moderna, que contempli la descentralització de l’activitat econòmica, i aposti pel desenvolupament de noves centralitats fora dels nuclis urbans tradicionals.

Com a ciutat amb un pes socioeconòmic específic dins de Catalunya, des de l’Ajuntament de Terrassa es reivindica una millor connexió, no només amb Barcelona, sinó també cap la Catalunya central, el Baix Llobregat i el Maresme. També planteja la necessitat de potenciar corredors transversals, ja siguin europeus com el corredor del Mediterrani, o bé de caire metropolità.

També es reclama la millora de la connectivitat de la ciutat amb l’aeroport d’El Prat, mitjançant la Línia R4; la comunicació directa amb els campus universitaris de Cerdanyola (UAB) i de Diagonal-Barcelona (UB i UPC); i l’ampliació de la xarxa ferroviària del Vallès, amb la construcció de noves línies i estacions.

Pel que fa a la xarxa viària, es considera important que el pla incorpori la reconversió com a via cívica de la N-150 entre Terrassa i Sabadell i l’ampliació de les autopistes C-58 i C-16 entre el tram que actualment està en obres i l’enllaç amb la B-40.

València, seu de la Copa del Rei i de la Reina d’hoquei herba

El Poliesportiu Virgen del Carmen-Beteró de València serà l’escenari de la propera edició de la Copa del Rei i de la Reina d’hoquei herba, segons s’ha acordat en la darrera reunió de la junta directiva de la Federació Espanyola (RFEH). La competició tindrà lloc de l’11 al 13 de desembre, agafant així el relleu de l’Atlètic Terrassa.

Així doncs les instal·lacions de Beteró acolliran per segon cop aquest torneig, després que ho fes al març del 2018, una edició en la qual el Club Egara es va proclamar campió. La pista blava d’aquest recinte exercirà de camp principal, disputant-se així les semifinals i les finals, mentre que el de Tarongers ho farà com a auxiliar i acollirà partits dels quarts de final.

Una aposta més per València, seu habitual dels partits de la selecció espanyola tant masculina com femenina. El combinat de Fred Soyez ha jugat com a local en aquestes instal·lacions durant la celebració de la FIH Pro League i va aconseguir precisament en aquest camp el passaport per als Jocs Olímpics de Tòquio, al igual que la selecció femenina. A més, les d’Adrian Lock van guanyar en aquest escenari el títol de les Hockey Series.

Circontrol reunirà els principals experts europeus en mobilitat i electromobilitat

Circontrol, l’empresa líder en solucions de càrrega de Vehicle Elèctric, reunirà en l’esdeveniment Circontrol Conference meeting virtual el 17 de setembre els principals experts espanyols i europeus dels sectors de la mobilitat i l’electromobilitat.

La trobada servirà per tractar diferents temes d’actualitat com la situació que ha viscut el sector durant la crisi provocada pel Covid-19.

L’esdeveniment es dividirà en dues parts. D’una banda, els assistents podran presenciar de manera virtual les conferències.

Entre els temes que es tractaran figura com construir una xarxa de càrrega en concessionaris d’automòbils, la visió holística del negoci de càrrega i els requeriments tècnics per construir un HUB de càrrega.

També es presentaran diferents casos d’èxit com el de la cadena de supermercats LIDL.

D’altra banda, es comptarà amb un espai exclusiu on només es podrà accedir sota invitació, amb la intenció de reunir als clients VIP de Circontrol, que seran unes 100 persones, perquè puguin fer networking entre ells.

El mNACTEC restaura el rodet hidràulic de la Serradora d’Àreu

La Serradora d’Àreu, a la comarca del Pallars Sobirà, ha posat en funcionament durant aquest mes de juliol el seu rodet hidràulic, que ha estat restaurat i optimitzat recentment.

La peça s’ha restaurat amb el finançament del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), ja que la Serradora forma part del Sistema Territorial del mNACTEC, una xarxa de 27 museus i espais patrimonials que expliquen la industrialització a Catalunya.

El rodet restaurat ja es pot veure en funcionament a la Serradora, mitjançant les demostracions que es fan durant l’horari d’obertura al públic durant els caps de setmana de juliol i tots els dies d’agost.

L’any 2019, ja es va dur a terme una primera intervenció en la restauració de la canal de fusta i se’n va realitzar un vídeo. Entre aquest any 2020 i el 2021, es preveu fer una nova inversió destinada a millorar les mesures de seguretat i l’accés dels visitants a la Serradora.

Durant aquest mes de juliol també s’ha publicat la publicació Ruta: La Serradora d’Àreu, un plànol desplegable amb punts d’interès turístics propers, editada dins de la col·lecció de Guies i rutes dels museus del Sistema Territorial del mNACTEC.

El mNACTEC

El mNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, especialment, la seva implicació i incidència social.

La seu del mNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.

Una empresa terrassenca crea l’app WindowSight per veure art on line

Una empresa familiar terrassenca ha creat una plataforma de pagament per veure art on line. Es diu WindowSight i sortirà al mercat el proper 29 de juliol, en una fase de prova que durarà dos mesos.

El projecte es basa en una idea que va sorgir fa 8 anys de convertir la televisió en una finestra on veure qualsevol expressió artística que es pugui plasmar en una fotografia.

La plataforma, d’àmbit internacional, compta ara mateix amb una selecció de 200 artistes d’arreu del món (una vintena són locals) que hi pengen el seu contingut.

A través de l’aplicació descarregada al mòbil, l’usuari pot seguir els artistes i seguir les seves creacions, fer llistes de reproducció i comentaris. L’objectiu és gaudir de tot tipus d’art allà on puguis posar una televisió.

L’app és gratuïta. Per gaudir-ne a la televisió amb imatges de qualitat cal pagar la subscripció mensual. El 50% va directament a l’artista.

Terrassa i Sabadell fan front comú al ‘centralisme de Barcelona’

Un acord històric. Així han presentat els alcaldes de Terrassa i Sabadell, Jordi Ballart i Marta Farrés, el marc de col·laboració entre les dues cocapitals del Vallès Occidental amb l’objectiu d’unir esforços en les demandes territorials a Barcelona: sobretot en infraestructures, economia i habitatge.

El primer fruit d’aquest acord són les al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès. Terrassa i Sabadell demanen que s’acabi la B-40 en el tram fins a Sabadell; la línia ferroviària del túnel d’Horta, que permeti enllaçar directament Terrassa amb la UAB; redissenyar la N-150 com una via apte per a vianants i bicicletes; i, sobretot, que la línia R4 de Renfe connecti directament amb l’aeroport.

Aquest acord estratègic entre Terrassa i Sabadell es concretarà amb una comissió bilateral que està previst s’estreni a la tardor. Els dos alcaldes no descarten demanar una reunió política a més alt nivell amb el president Torra per fer-li sentir les seves reclames.