Noves eleccions i mateixos guanyadors: el Partit dels Socialistes ha tornat a ser la formació més votada a Terrassa en les eleccions generals d’aquest diumenge, superant una Esquerra Republicana que s’ha quedat a poca distància del PSC. El canvi més gran en comparació amb els resultats de l’abril és el creixement de VOX: supera el PP i Ciutadans i es converteix en el cinquè partit més votat a Terrassa.
La repetició electoral, doncs, manté els socialistes com la primera opció a la ciutat: la pèrdua de l’alcaldia només s’ha traduït en un petit descens de vots. Si a l’abril els qui van optar per la papereta del PSC van ser el 25’65% dels votants terrassencs, aquesta vegada ho han fet el 22’61%, 25.362 persones.
Bastant a prop dels socialistes, Esquerra Republicana també repeteix la segona posició: el 20’20% de terrassencs que han emès el seu vot han confiat en Gabriel Rufián, mentre que a l’abril ho havien fet uns pocs més, el 20’86%. En Comú Podem tanca un podi idèntic al del 28 d’abril també amb menys vots que a la primavera: aquest cop la llista de Jaume Asens ha estat l’escollida pel 16’24% dels electors terrassencs, 18.210 vots.
Els canvis als resultats comencen amb Junts per Catalunya, perquè millora en resultats i amb el 10’31% dels sufragis escala una posició, convertint-se en el 4t partit més votat a la ciutat amb 11.560 suports. Però encara és més acusada la millora de Vox: la formació d’extrema dreta se situa 5a a Terrassa, sobrepassant altres candidatures constitucionalistes com el Partit Popular i Ciutadans. 8.649 terrassencs (el 7’71% del total) han votat pel partit que encapçala Santiago Abascal, mentre que el PP l’han votat 7.440 veïns (6’63%). Ciutadans s’enfonsa i baixa de la 4a a la 7a posició perdent més de la meitat dels vots i quedant-se en 7.212, el 6’43% del total.
Finalment, la CUP ha convençut 5.649 terrassencs (5’04%), per sobre de Más País – Més Barcelona malgrat que els d’Íñigo Errejón tenien el suport explícit de l’alcalde Ballart. Aquesta opció només ha seduït 2.123 terrassencs (1’89%), 413 més que el PACMA (1’52%).