El Club Egara crida la comunitat a donar sang

“Toca donar sang, toca donar vida”. Aquest és el lema de la campanya que porten, per 7è any consecutiu, el Club Egara i el Banc de Sang i Teixits de Terrassa. És una crida als socis, familiars i amics del club, a més de tota la comunitat, per acostar-se a fer-ho.

L’equip femení de l’entitat del Pla de Bon Aire és la imatge de la campanya. Ha acudit aquest dilluns a participar del dia mundial del donant de sang.

Les dones són les qui lideren la donació de sang. Representen un 52% dels qui ho fan, tot i que ho poden fer només 3 cops a l’any, una menys que els homes.

Des de la pandèmia que ha caigut el nombre de donants nous. Per això, la campanya també té rostre jove. Serà aquest grup el qui agafarà el relleu quan les persones grans no puguin continuar col·laborant. A més a més, els menors de 40 anys també poden registrar-se com potencials donants de medul·la òssia.

Tot i que durant l’estiu les aportacions baixen, continuen sent necessàries 1000 donacions al dia per respondre a les necessitats dels hospitals catalans.

Per trobar més informació i inscriure’s per donar sang, cal apuntar-se per telèfon al 93 557 35 66 o a la web.

KMO Energy, finalista al Reconeixement del Dia de l’Empresa

L’empresa terrassenca KMO Energy és una de les quatre finalistes al Reconeixement del Dia de l’Empresa. I ho fa en la categoria de Governança. KMO Energy pretén fer realitat la transició energètica amb generació d’energia local km0, amb participació ciutadana per afavorir el desenvolupament territorial.

El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat ha obert aquest dilluns  el termini  de votacions a les 4 candidatures finalistes. Així la ciutadania podrà votar fins el 23 de juny en aquest enllaç. Els guardons volen reconèixer la corporació  catalana que sigui el millor exemple de valor compartit.

Inicialment es van presentar 55 candidatures i d’aquestes s’han seleccionat 4. Les altres finalistes són Alier S.A en la categoria de Medi Ambient; Fruits de Ponent S.C.C LTDA en la Social; i , també Miguel Torres S.A en Talent.

Aquesta iniciativa s’emmarca en la celebració del Dia Nacional de l’Empresa, que té lloc el 27 de juny. L’objectiu és doncs,  reivindicar la tasca de les empreses que aporten valor compartit (econòmic, social i mediambiental). Esta  vinculat a aspectes com la gestió del talent, el consum responsable o l’aprovisionament local, entre altres.

L’empresa guanyadora s’anunciarà i rebrà el reconeixement el dia 26 de juny al Palau de la Música amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès.

[Foto: Dia de l’Empresa]

‘Els sons de la indústria’ rescata el patrimoni sonor i acústic de 24 espais de la industrialització a Catalunya

El Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i el col·lectiu artístic Patrimoni Acústic presenten el projecte Els sons de la indústria, amb l’objectiu de preservar el patrimoni sonor i acústic dels espais de la industrialització a Catalunya.

Es tracta d’un arxiu en format web en què es rescaten els paisatges sonors dels processos d’industrialització a Catalunya, a través de l’enregistrament dels sons actuals de diferents màquines i espais de 24 museus i centres del Sistema Territorial del MNACTEC.

En el web es pot navegar pels 24 museus i descobrir el patrimoni acústic i el patrimoni sonor de cadascun d’ells. En l’apartat de patrimoni sonor, es poden escoltar els sons associats a eines, maquinària o objectes industrials de cada museu, enregistrats amb diversos tipus de micròfons. En l’apartat de patrimoni acústic, es pot escoltar com sona la pròpia veu en diversos espais de cada centre.

Els 24 museus que han participat en el projecte són: Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, Can Marfà Gènere de Punt. Museu de Mataró, Museu del Ciment de Castellar de n’Hug, Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, Museu de Ceràmica La Rajoleta d’Esplugues de Llobregat, Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú, Farga Palau de Ripoll, Museu del Ferrocarril a Móra la Nova, Museu de Gerri de la Sal, Museu Hidroelèctric de Capdella, Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, Museu de les Mines de Cercs, Museu Trepat de Tàrrega, Museu de l’Oli de Catalunya a la Granadella, Museu Molí Paperer de Capellades, Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, Serradora d’Àreu, Museu del Suro de Catalunya, Museu del Ter, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, La Tèrmica Roca Umbert de Granollers, Museu de la Torneria de Torelló, Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà i Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret.

El projecte és una iniciativa del col·lectiu Patrimoni Acústic en col·laboració amb el Sistema Territorial del MNACTEC, una xarxa de 26 centres museístics i patrimonials que expliquen la industrialització a Catalunya in situ mitjançant les seves col·leccions, exposicions i museïtzació.

Patrimoni Acústic és un grup de professionals de la cultura i les arts interessats en potenciar el patrimoni acústic i sonor. Està format per Emilio Marx, enginyer acústic; Ginebra Raventós de Volart, artista sonora, poeta i cineasta; Mathias Klenner, arquitecte i artista sonor, i Paolo Carretero, artista sonor i programador web.

La Cambra de la Propietat Urbana exposa els pros i contres de la llei d’habitatge

La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca ha dut a terme aquest dilluns una sessió informativa sobre “La Llei espanyola per al dret a l’habitatge: Situació actual i aplicabilitat».

Sota la presentació i moderació de Joan Planas Comerma, secretari de la Cambra de la Propietat, han participat com a ponents les advocades de la mateixa entitat Eva Cordobés Millan i Rosa Mari Peris Vidal. L’objectiu de la llei d’habitatge és servir de contenció del preu dels lloguers, especialment en els llocs tensats on les rendes s’han multiplicat de manera notable en els darrers anys.

Aquesta normativa ha estat criticada per la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa, entre d’altres aspectes que no s’estableixin compensacions per als llogaters.

La plaça Anna Santamaria i Tusell estrena nova imatge després de set mesos d’obres

Després de set mesos d’obres la remodelada plaça Anna Santamaria i Tusell, entre els carrers del Nord i Sant Leopold, ja està acabada. La setmana passada es col·locaven els bancs de la banda del carrer del Nord, els elements que quedaven per completar la plaça.

S’hi ha fet una nova impermeabilització per solucionar les filtracions d’aigua que havien deteriorat l’estructura de l’aparcament de sota. S’ha aprofitat la intervenció per donar una nova imatge a la plaça, canviant el paviment amb un nou dibuix que combina el gris de l’asfalt amb el color teula de les àrees de vianants. A la vegada s’ha millorat l’accessibilitat.

El cost de les obres l’han assumit majoritàriament els propietaris de l’aparcament però l’Ajuntament s’ha fet càrrec d’una bona part.

Al març la Comissió del Nomenclàtor va posar a aquesta plaça el nom de la promotora cultural i professora de català Anna Santamaria.

Adriana Izquierdo, del CST, rep dos premis per la tesi doctoral sobre l’afectació de la covid a l’olfacte

L’Ariadna té covid persistent i fa dos anys que va perdre l’olfacte. Per mirar de recuperar-lo, però, es visita a la Unitat de l’Olfacte de l’Hospital de Terrassa. Aquí hi fa un entrenament que consisteix en olorar diverses essències i tractar d’identificar-les.

La doctora Adriana Izquierdo, metgessa adjunta del servei d’Al·lergologia i coordinadora de la Unitat de l’Olfacte del CST, encara rep pacients de la primera onada de covid. Recentment Izquierdo ha rebut dos premis per la seva tesis doctoral, presentada el 2021, sobre l’alteració de l’olfacte i el gust durant la pandèmia. Un de la Universitat de Barcelona i un altre de la Societat Espanyola de Otorrinolaringologia. Els resultats conclouen que la disfunció del gust i l’olfacte són símptomes comuns en la COVID-19. També que es presenten majoritàriament en pacients joves i no hospitalitzats. S’observa que a major alteració de l’olfacte hi ha una menor gravetat de pneumònia per SARS-CoV-2.

Les primeres variants del virus afectaven més al gust: ho feien entre el 50 i el 60% dels pacients. En canvi, les darreres variants només ho fan en un 20%.

La tesi incloïa l’estudi de 989 pacients COVID-19 d’una quinzena d’hospitals d’arreu de l’Estat espanyol. Descrivia la disfunció de l’olfacte i la relació amb altres marcadors inflamatoris de gravetat.

[Font imatge: CST]

Som Riures rep un premi de l’ONG T’acompanyem per la seva tasca solidària d’odontologia

Aquest divendres  l’associació terrassenca Som Riures – Dentistes Solidaris ha rebut una distinció de l’ONG T’acompanyem pel compromís de l’entitat en la salut bucodental

Durant el febrer es va realitzar una Marató Odontològica Solidària a les instal·lacions del Centre Dental Les Escoles on es van fer els primers tractaments i en els mesos posteriors es van acabar de fer les cures necessàries de manera gratuïta. També es va realitzar una xerrada de prevenció bucodental per tal d’adquirir eines d’alimentació i higiene per la cura de les  dents. També ha dut a terme altres accions solidàries.

T’acompanyem és una entitat barcelonina que atén a persones procedents de tot el món i els ajuda a incorporar-se al mercat laboral. 

L’acte s’ha dut a terme al centre Cívic de Navas. En l’esdeveniment s’han entregat els premis del III Concurs de relats curts per a persones desocupades i ciutadants migrants. També s’ha projectat un documental per conèixer la tasca que desenvolupa T’acompanyem així com el reconeixement a Som Riures per la seva tasca odontològica solidària.

En l’acte hi ha assistit l’ex-alcalde de Barcelona el Sr. Jordi Hereu així com persones de l’associació i de l’àmbit educatiu i social de la ciutat comtal.

[Foto: Som Riures]

La Diputació detecta 346 casos de maltractaments a persones grans

En el darrer any la Diputació de Barcelona ha detectat 346 casos de maltractaments a persones grans a tota la província, 67 dels quals, el 0,32 per cent, al Vallès Occidental. El Servei Local de Teleassistència va valorar 454 casos durant el 2022 i en 346, el 76 per cent, s’hi van trobar indicadors suficients o elevats de maltractaments.

Una xifra lleugerament superior a la de l’any anterior en què es van valorar 417 casos i en 283 se’n van detectar indicis. El tipus més freqüent és el psicològic, seguit del físic i l’econòmic. La Diputació de Barcelona ha detectat aquests casos de sospita de maltractaments a persones grans a través del Servei Local de Teleassistència.

Dels casos de sospita de maltractament, el psicològic continua sent el tipus predominant. Si l’any 2021 representava un 58% dels casos, l’any 2022 va escalar fins al 71%. En segon lloc, trobem el maltractament físic, que es redueix a la meitat: del 30% al 14%. La tercera variant de maltractament més habitual és l’econòmica, que passa del 14% al 9%.

Amb percentatges inferiors, hi trobem la negligència (3%), la vulneració de drets (0,8%), l’abandonament (0,5%), i el sexual (0,2%). Pel que fa al perfil dels presumptes agressors, dos de cada tres són homes i una de cada tres són dones. Per relació amb la víctima, la meitat de presumptes agressors són fills o filles. A continuació, un 31% és la parella i el 13% altres familiars.

El perfil de la víctima en el 88 per cent dels casos valorats, la víctima és una dona. De fet, un 0,41 per cent de dones usuàries del Servei Local de Teleassistència pateix maltractaments. Aquesta xifra dobla amb escreix la dels usuaris homes que en pateixen, que representen el 0,17%. Per franges d’edat, les persones d’entre 80 i 84 anys, així com les que en tenen entre 85 i 89, són els col·lectius amb més sospita de patir maltractaments. En tots dos casos, l’índex se situa entre el 22 i el 23%.

El Servei Local de Teleassistència va atendre 290 trucades per violència o conflicte l’any 2022. El Programa de Prevenció de Maltractaments a les Persones Grans de la Diputació de Barcelona s’impulsa des de l’any 2011 i compta amb un servei d’assessorament jurídic per a persones grans, un servei d’assessorament jurídic per a professionals de serveis socials, la guia local per fer front als maltractament de les persones grans i diferents xerrades de sensibilització i el grup de treball que actualment integra 278 municipis, entre els quals Terrassa i que representa el 89% del total de la província.

Des de 2016, el Servei Local de Teleassistència compta amb un protocol de prevenció, detecció i actuació davant la sospita de maltractaments a persones grans. Durant aquest temps, s’han valorat 2.767 casos de possible risc. Així, el 85% de persones amb sospita de maltractament accepten l’ajuda que se’ls ofereix des del Servei Local de Teleassistència, que n’informa els serveis socials municipals.

A través del seu protocol, estableix trucades més freqüents, augmenta les visites de seguiment domiciliàries, diposita les claus en custòdia o en silencia el terminal, que permet activar tots els recursos necessaris sense despertar sospites. Aquest dijous, 15 de juny, es commemora el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i els Maltractaments a les Persones Grans.

La Diputació de Barcelona ha publicat una guia per conscienciar i donar pautes d’actuació a les persones grans i al seu entorn per ajudar a prevenir i detectar aquestes situacions. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el maltractament a les persones grans com una de les formes de violència més oculta, més silenciada i menys estudiada, i per tant, més desconeguda, menys detectada i menys tractada.

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3. Salut i Benestar. “Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

Restriccions de trànsit a Ègara per unes obres que milloraran l’accessibilitat al barri

Des d’avui i fins a octubre hi haurà restriccions de trànsit al barri d’Ègara per l’inici d’unes obres que han de millorar l’acessibilitat a la zona. Està prohibida la circulació de vehicles a un carril de l’avinguda del Bisbe Castelltorts. També es talla un tram el carrer de les Cosidores, el comprès entre Periodista Grané i Occitània.

Els treballs consisteixen en la millora de l’accessibilitat, la creació de dos nous trams de carril bici i nous espais verds. L’objectiu és fer un entorn més amable per als veïns. Al carrer de les Cosidores es donarà prioritat els vianants i els ciclistes, implementant un sol carril de vehicles amb sentit únic de circulació. D’aquesta manera s’allibera espai per donar cabuda a un carril bici bidireccional i ampliar voreres.

D’altra banda es crearà un eix accessible que millorarà la connexió del barri amb el CAP Terrassa Nord, situat al nord-oest del barri. Es millorarà l’accessibilitat des del carrer de les Cosidores fins el CAP, es crearan voreres passants a banda i banda del carrer d’Occitània, i dues plataformes elevades al carrer de Ciutadella. Aquesta actuació es completarà amb treballs de pintura i reparacions puntuals a l’asfalt del carrer d’Occitània per delimitar un pas accessible de vianants i bicicletes.

Tall Trànsit ègara

L’escola El Petit Estel tanca l’edifici històric del carrer Puig Novell

L’escola El Petit Estel deixa l’edifici històric que fins ara ocupava al carrer Puig Novell i centralitza el seu projecte educatiu en unes noves instal·lacions al mateix carrer, també amb façana al carrer Sant Jaume. Han estat 57 anys d’existència d’un conegut centre educatiu que ha anat creixent amb el temps fins a cobrir tot el cicle escolar.

Aquest divendres, pares, antics alumnes i persones vinculades al Petit Estel han pogut dir l’últim adéu a la que també havia estat residència del comte d’Ègara i d’escola dels seus treballadors. Un edifici catalogat que els alumnes recordaven com un bon espai d’aprenentage i descobertes.

En els darrers anys, El Petit Estel-La Nova ha passat a ser un nou edifici d’uns 2.300 metres quadrats. Ha anat prenent forma per acollir el pròxim curs a més de 1.400 alumnes. Ho faran repartits en tres línies, des de la llar d’infants fins a Batxillerat. Una forma de centralitzar i optimitzar en unes úniques instal·lacions un ampli i còmode espai al centre de la ciutat. En l’actualitat, al Petit Estel-la Nova hi treballen uns 140 professionals.

Propietaris últim dia petit estel