Dues marxes de torxes simultànies des de Sabadell i Terrassa denuncien la repressió dels Mossos

Dues marxes de torxes simultànies procedents de Sabadell i de Terrassa van convergir divendres al vespre al complex central dels Mossos d’Esquadra. La convocatòria, de l’ANC dels dos municipis, era en protesta per la repressió que, diuen, està exercint la policia catalana a partir del referèndum de l’1 d’octubre.

La marxa de Terrassa va aplegar unes 130 persones mentre que la de Sabadell no arribava al centenar. L’acció de protesta va obligar a tallar a la circulació un carril per banda de la carretera N-150 i els Mossos van anar donant pas alternatiu.

Els organitzadors pretenien projectar, a la façana de la seu central del cos, un vídeo-denuncia de les accions repressives que aquest hauria practicat els darrers cinc anys. Els Mossos els ho van impedir i, com a alternativa la projecció es va fer a la furgoneta de l’organització, mantenint un carril de la N-150 tallat a la circulació.

El Partit Popular celebra una jornada d’economia local a Terrassa

El Partit Popular ha celebrat, aquest dissabte, una jornada econòmica que ha comptat amb membres del partit a nivell local, però també provincial i nacional. La intenció d’aquest «meeting» ha estat la de traçar un model de gestió econòmica a nivell municipal amb Onda, un municipi de Castelló amb un govern popular, com a exemple.

El Casal Cívic del Vapor Gran ha estat l’espai on s’han fet les ponències i on hi han pogut assistir militants i votants del partit. Durant el matí també s’ha pogut seguir una xerrada amb empresaris de Terrassa que han explicat la seva adaptació a l’increment de preus i la necessitat de reinventar el comerç egarenc.

La gestió econòmica de Terrassa ha estat un dels temes principals. El Partit Popular local, encapçalat per Marta Giménez, ha criticat la falta de visibilitat i la dificultat per arribar a alguns negocis del centre.

Quatre terrassencs implicats en el referèndum de l’1 d’octubre reviuen la jornada cinc anys després

Demà farà 5 anys del referèndum de l’1 d’octubre per la independència de Catalunya.

A Terrassa es van habilitar 30 col·legis electorals en edificis de la Generalitat o privats, bàsicament centres educatius, d’atenció primària i casals de gent gran. En tots ells es van generar llargues cues per votar durant tot el dia. La nit abans ja s’hi havien concentrat grans volums de gent per assegurar que poguessin obrir.

Aquí la jornada es va celebrar amb certa normalitat, sense violència part dels cossos de seguretat de l’Estat. Això sí es van viure moments de nervis i tensió amb els atacs informàtics a la plataforma de votació i a mesura que corrien les imatges de cops de porra a altres poblacions.

Al referèndum van votar 60.294 terrassencs, prop d’un 40 per cent del cens. La victòria del sí va ser aclaparadora, amb un 88 per cent de partidaris de l’Estat propi mentre que un 10 per cent hi van votar en contra.

Canal Terrassa ha anat a buscar quatre terrassencs que es van implicar en aquella jornada per a què ens expliquin com la recorden. Són Òscar Garcia, voluntari de l’escola Lanaspa-Giralt, Oriol Guerrero, responsable de l’administració a l’escola Bisbat d’Ègara, Teresa Garcia-Balasch, coordinadora dels voluntaris al CAP Oest, i Marc Ferrer, membre de Bombers per la Independència.

Ciutadans lamenta que la Diputació s’oposi al soterrament del cablejat elèctric i telefònic

El portaveu de Ciutadans a la Diputació de Barcelona, Salvador Tovar, ha lamentat aquest dijous que el govern de l’ens provincial s’hagi oposta al soterrament del cablejat aeri d’electricitat i telefonia. Tovar s’ha mostrat decebut pel resultat de la votació «perquè el govern de Junts i PSC ha tingut tot l’estiu per esmenar la moció si ho consideraven necessari i resulta que avui hi ha partits que han votat en contra el que sí que voten a favor en les diputacions en les quals són oposició”, ha explicat el representant del partit taronja.

D’aquesta manera Tovar ha lamentat que la iniciativa presentada pel seu partit no hagi prosperat. “La mesura és un reclam de la ciutadania i del municipalisme però no s’ha aprovat perquè Junts i PSC han votat en contra i ERC, Comuns i Tot per Terrassa tampoc han volgut votar a favor i s’han abstingut”, ha explicat Tovar. De fet, el regidor de C’s ha exposat com en altres diputacions espanyoles s’han començat a prendre mesures per a corregir aquesta problemàtica que genera el cablejat aeri, “com per exemple la de Badajoz, que ha creat un pla específic i ha destinat 300.000 euros”.

El ple de setembre debat sobre l’increment de la factura de la llum i els llums de Nadal

La factura elèctrica de l’Ajuntament arribarà als 10,5 milions d’euros a finals d’any. Són 6 milions d’euros més del que s’havia pressupostat. Per pagar aquest increment dels subministraments que no estava previst, el govern municipal ha aprovat al ple de setembre modificacions de partides.

El pressupost de 2022 és de 215 milions d’euros. Va néixer, ha recordat el tinent d’alcalde, Isaac Albert, amb 4 milions menys d’ingressos pel canvi en el càlcul de la plusvàlua i ara s’hi ha afegit l’escalada de preus de l’energia. Així que, a banda de gastar el superàvit de l’exercici anterior, l’executiu ha fet servir diners d’altres partides per pagar les factures.

És aquesta repriorització de les despeses per quadrar els comptes el que no ha agradat a l’oposició.

Els socialistes han assenyalat que, per una banda es retalla en residus, manteniment i informàtica i, per l’altra, s’incrementa la partida de l’enllumenat de Nadal.

El tinent d’alcalde ha assegurat que per pagar l’increment de les factures s’han de generar recursos i que no volen renunciar a la Festa Major, ni al Nadal ni a governar.

Els crèdits per pagar l’increment de les factures s’han aprovat amb els vots favorables de l’equip de govern (TxT i ERC), JxT s’ ha abstingut i C’s i PSC han votat en contra.

 

Llum

Un acord amb el Ministeri permetrà la construcció de 600 habitatges de lloguer social a Terrassa

El Ministeri de Transports, la Generalitat i els ajuntaments dels nou municipis que conformen l’Arc Metropolità han signat aquest matí un acord per construir 1.500 habitatges de lloguer social o assequible.

La ministra de transports, Raquel Sánchez, ha visitat Rubí aquest matí i preveu destinar a aquest objectiu uns 5,3 milions d’euros que s’incorporarien als pressupostos i es prorrogarien durant els propers quatre anys per poder fer efectiu el desenvolupaments urbanístics municipals. En la rubrica s’estableix que els ajuntaments posaran a disposició els terrenys on s’aixecaran les futures promocions de manera coordinada amb la Generalitat, i que el govern espanyol farà les aportacions econòmiques corresponents.

A l’acte hi ha assistit l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart, que ha dit que l’acord suposarà 600 habitatges assequibles per a la ciutat.

Aprovat per unanimitat el nou reglament dels serveis per al benestar animal i de gestió del CAAD

Unanimitat del ple en l’aprovació inicial del Reglament dels serveis per al benestar animal i de gestió del Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Terrassa (CAAD).

El tinent d’alcalde i regidor de Benestar Animal, Noel Duque, ha qualificat l’expedient de pas important per avançar cap a una ciutat més «animalista». El centre està gestionat des de fa 15 anys per Eco-equip, una societat municipal i la regidoria, creada en aquest mandat, en determinarà les directrius. A més, ha afirmat, s’ha parlat amb les entitats.

Finalment, el grup socialista també ha votat a favor d’aquest punt. En els últims dies els socialistes havien mantingut una polèmica amb el govern sobre aquest tema perquè opinaven que la gestió del CAAD no canviava.

Duque ha acusat el PSC de posar pals a les rodes i ha recordat que es va abstenir d’elevar al ple aquest punt. Merino ha dit que ho va fer en comissió perquè en necessitava més informació i que tenir una opinió diferent no és dolent.

Caad 2

Caad 4

El Ple tomba les tres propostes de Ciutadans

L’Ajuntament ha tombat tres propostes de resolució que Ciutadans presentava en aquest Ple de setembre. En primer lloc el Festival de Noves Tendències Escèniques, el TNT, no desprogramarà el taller de transvestisme previst per aquest dissabte i diumenge, tal i com demanaven els liberals. Amb l’abstenció del PSC, tots els grups han rebutjat prohibir o censurar un acte cultural, tot i l’acompanyament pedagògic del taller que els taronges han qüestionat.

La segona moció tombada a Ciutadans, també amb l’abstenció del PSC, ha estat la què feia referència al 25 per cent del castellà a les escoles arran d’una sentència. Els de Ciutadans han insistit, i ja van quatre mocions en aquest sentit presentades al ple, amb la marginació que pateix el castellà a les escoles i en la necessitat de donar suport al compliment de la sentència i posicionar-se en contra de la Llei del Govern que el protegeix.

I la tercera proposta, aquesta rebutjada per unanimitat, feia referència a limitar els empadronaments que no tinguin el títol habilitant, és a dir, poder regular millor aquells empadronaments que no disposin d’un contracte confirmat, de compra o de lloguer d’un habitatge. Alguns grups han titllat la proposta d’il·legal perquè l’empadronament és un dret dels ciutadans, i han defensat que el padró ajuda a l’administració a dirigir les seves polítiques. En cap cas, han dit, limitar o regular el cens de les persones ajuda a resoldre alguns problemes socials com suposadament buscava la moció.

Terrassa reclama celeritat en la tramitació del projecte per a l’estació de Can Boada

El Ple de Terrassa reclama a l’Estat que Renfe prioritzi i acceleri tots els estudis informatius previs a la construcció de la llargament reivindicada estació de Can Boada. Una infraestructura de vital importància per al transport col·lectiu i la sostenibilitat en la mobilitat, però també per a la reestructuració urbanística de tota la zona. Mentre el PSC ha aprofitat per reivindicar d’altres projectes importants per a la ciutat, altres grups han lamentat la manca de suport als pressupostos generals, peça clau per desencallar projectes com aquest.

D’altra banda Junts per Terrassa ha aconseguit tirar endavant dues propostes que s’han aprovat per unanimitat en aquest ple. D’una banda l’Ajuntament recull la campanya de civisme que proposen els nacionalistes al voltant de la crema de contenidors. Un incivisme que cada any costa 300.000 euros a la ciutat. L’altra moció de Junts fa referència a la creació d’un protocol de seguiment de les principals obres que afectin especialment a la mobilitat de la ciutat. Un comitè d’obres que s’encarregarà de revisar els projectes, permisos i d’altres factors, amb la coordinació de tots els serveis municipals implicats i amb l’objectiu que les obres no aturin la mobilitat dels ciutadans.

L’alcalde demana a la ministra que es compleixi el compromís de construir l’estació Terrassa Oest per al 2025

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, s’han reunit aquest matí a Rubí, abans de la celebració de l’acte de signatura del protocol per fomentar la promoció d’habitatges destinats al lloguer social de l’Arc Metropolità de Barcelona. La trobada ha servit per a que l’alcalde traslladi a la titular del Ministeri la preocupació davant l’endarreriment del calendari previst en l’execució de l’estació de rodalies Terrassa Oest, que sembla que pateix el projecte. L’alcalde, a més, ha traslladat la proposta del Ple municipal, aprovada aquest matí per unanimitat de tots els Grups Municipals de l’Ajuntament, que trasllada al Govern de l’estat la demanda per a que es compleixin els acords que va anunciar l’any 2020 l’aleshores ministre Jose Luis Ábalos, que la construcció i entrada en servei d’aquesta infraestructura es produís durant l’any 2025.

Per a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, «les informacions que ens arribaven eren una mica decepcionants, ja que aquesta estació de rodalies és un projecte clau per a la mobilitat de la ciutat i ha de donar servei a una part important de la ciutadania de Terrassa». «Amb la ministra hem parlat d’activar la comissió de seguiment del projecte i poder conèixer en tot moment l’evolució del calendari i si es compliran els compromisos anunciats», ha conclòs Ballart.

Una prioritat de ciutat
La construcció de la nova estació de rodalies de Can Boada-La Maurina, l’anomenada «Estació Terrassa Oest» és una de les prioritats de l’actual programa de Govern, i prevista en el POUM vigent de l’any 2003, en la confluència entre la ronda de Ponent, el passeig del Vint-i-dos de Juliol i el carrer del Doctor Fleming.

L’entrada en funcionament d’aquesta estació donaria servei amb transport públic a una part molt significativa de la ciutat, als barris de La Maurina, Can Boada Casc Antic, Can Boada del Pi, Roc Blanc i Ca n’Aurell, així com als nous sectors urbanitzables residencials de Can Marcet i Les Aimerigues. A més, com a estació tècnica terminal per als trens amb capçalera a Terrassa, alliberaria vies existents a l’estació de Terrassa Nord, força sobresaturades, propiciant una millora de la freqüència de trànsit de la línia R4 Barcelona-Terrassa-Manresa.

Els estudis municipals preveuen que la nova estació incrementaria en 16.860 persones el nombre de persones (de 162.533 persones a 179.393) amb una estació ferroviària a menys de 1.000 metres. A més, tenint en compte el procés de creixement poblacional de la ciutat, en 10 o 15 anys el nombre de persones que en faria ús podria passar de 1.789 a 5.045 viatgers i viatgeres diaris.

El projecte de la nova estació figurava en les previsions del Pla de Rodalies de Barcelona 2008-2015 i també formava part del Pla Director de d’Infraestructures de l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità), que preveia la seva construcció per a l’any 2020. En l’actualització del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030 es va anunciar la previsió de construcció immediata de la nova estació Terrassa Oest, que estaria llesta per a l’any 2025, però no ha estat fins al 20 d’abril de 2022 que el ministeri ha dut a terme el desenvolupament de les actuacions de planificació. Així, s’ha anunciat l’adjudicació del contracte a una empresa consultora per la redacció de l’estudi informatiu, juntament amb 3 més del pla, per un import total conjunt de 421.685,00 euros (IVA inclòs) i fixant un termini de 24 mesos per a finalitzar-los.