Serhs gestionarà els menjadors escolars fins a finals de curs

La darrera comissió informativa de cicles de la vida de l’any 2022 ha tractat molts temes educatius. Així, la tinenta d’alcalde i regidora d’educació, Teresa Ciurana, ha explicat que la gestió del menjador als centres públics seguirà fins a finals de curs a càrrec de l’empresa Serhs. La junta de govern local aprovarà una nova pròrroga perquè el tribunal encara no s’ha pronunciat sobre aquest tema i no se sap quan arribarà la resolució.

De cara al proper curs 2023-2024, es preveu que a Infantil de 3 anys hi hagin 186 nens i nenes menys que aquest. Això significarà segons Ciurana que la ràtio a totes les aules, tant públiques com concertades, sigui de 20 alumnes reals i 19, als centres d’alta complexitat. En teoria, aquest setembre ja era així però algunes escoles han estirat aquest topall fins als 22, 23 o 24 alumnes si eren de necessitats especials.

A més, la gratuïtat del curs d’infantil de 2 anys que ha entrat en vigor aquest setembre ha disparat la demanda i les escoles bressol municipals ja estan a la seva màxima capacitat. Per això, el regidor socialista, Carles Lázaro, ha preguntat sobre la possibilitat d’obrir aules d’aquest nivell a les escoles de primària properes que tinguin espais disponibles. Això, diu la regidora, és una possibilitat que està en estudi.

Sobre els futurs centres integrats de Formació Professional, ha preguntat el regidor de C’s, David Aguinaga. Ciurana creu que Terrassa en podria tenir dos: un de mecànica i l’altre d’audiovisuals però aquests centres no poden impartir ESO i, en aquests moments no hi ha espais on reubicar aquests alumnes.

Terrassa ja té Metro: un tren cada cinc minuts en hores punta

​Més trens, menys esperes. Els Ferrocarrils de la Generalitat milloren la freqüència de pas a la línia Barcelona-Vallès. A partir d’aquest divendres circula un tren cada 5 minuts a les estacions de Terrassa (i també de Sabadell) i un cada 2 minuts i mig a Sant Cugat, en hores punta.

Així, de dilluns a divendres, de 7:30 a 9:30, un tren cada 5 minuts; de 9:20 a 15:00, cada 10 minuts; de 15 a 20h, cada 8. Caps de setmana i festius, de 8 a 22h, cada 20 minuts.

15 nous combois ho fan possible i s’espera que es passi de 80 milions de viatges a l’any a 110 milions.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, el conseller de territori, Juli Fernàndez, i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, han celebrat la fita i afirmen que a partir d’ara no calen horaris perquè la línia es converteix en un veritable Metro.

Aragonès ha afirmat també que el tren no ha de ser un maldecap sinó una solució. Per això ha recordat la inversió de 320 milions d’euros que servirà per connectar les línies Llobregat-Anoia i Vallès i ha reivindicat el traspàs de Rodalies Renfe a la Generalitat.

Entre els viatgers i viatgeres, satisfacció.

Terrassa però no oblida un greuge compartiu:  la zona tarifària 3. Per això, Ballart espera que la implantació de la T-Mobilitat sigui ràpida i s’acabi amb un greuge tarifari que pateixen els terrassencs i les terrassenques.

Fgc 2

Fgc 1

FGC increment freqüència ballart aragonès juliFGC increment freqüència ballart aragonès juliFGC increment freqüència ballart aragonès juliFGC increment freqüència ballart aragonès juliFGC increment freqüència ballart aragonès juli

Fa vuit anys de les ventades en què van morir dues persones

Un temporal de vent excepcional va causar la mort de dues persones el 9 de desembre de 2014, ara fa exactament 8 anys. El tràgic succés es va produir quan un mur de contenció de l’avinguda de Jaume I va caure i va sepultar les dues víctimes que passaven en aquell moment per aquell punt.

Les ratxes van superar els 130 quilòmetres per hora i van ocasionar una vintena ferits i nombrosos danys materials en el nucli urbà i a l’entorn natural.

Tota la comarca es va veure afectada però Terrassa va ser la localitat més perjudicada, tant al nucli urbà com a l’àmbit agroforestal.

El telèfon d’emergències va registrar més de 700 trucades i 500 abonats es van quedar sense llum. Es calcula que a l’Anella Verda es van tombar o malmetre més de 100.000 arbres.

En un primer moment, el consistori va valorar els desperfectes en en prop d’un milió d’euros, però finalment la xifra va escalar fins als 2,2 milions.

L’ajuntament va assumir inicialment bona part de les despeses per donar una resposta immediata a les necessitats més urgents: mig milió d’euros.

Després d’aquest primer esforç, el consistori va demanar la implicació de diferents administracions i es van habilitar ajudes extraordinàries.

Més de 600.000 euros per promoure la igualtat d’oportunitats educatives durant el curs 2022-2023

610.000 euros per promoure la millora d’oportunitats educatives a les escoles i instituts de Terrassa durant el curs 2022-2023 (45.000 euros més que el passat). És la quantitat de la sisena addenda que correspon al conveni que signen anualment el Departament i l’Ajuntament per al desplegament del Pla de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE) en el marc dels Plans Educatius d’Entorn (d’aquesta partida, 17.000 euros són pels PEE). El PMOE també compta amb finançament del Govern de l’Estat i dels fons europeus.

Aquests PMOE són una mesura extraordinària iniciada el curs 2020-2021 per pal·liar els efectes desfavorables de la pandèmia en el sistema educatiu. Tenen però vocació de continuïtat per lluitar contra les desigualtats eductives d’origen socioeconòmic.

A Terrassa l’aposta per les polítiques públiques que afavoreixen l’èxit educatiu, l’equitat i la igualtat d’oportunitats ve de lluny. Des del 2004 s’impulsen els Plans Educatius d’Entorn (PEE) i al 2018 la ciutat es va adherir a l’Aliança Educació 360.

I és que diversos estudis demostren que el risc de fracàs escolar d’un alumne està relacionat amb els ingressos familiars. És a dir, menys nivell econòmic, més risc de fracàs. I més enllà de l’aula i el pati, on es produeixen més desigualtats és en el temps no lectiu.

Edunauta 1Edunauta 2Edunauta 4

L’alcalde i el conseller de Territori treballaran conjuntament per abordar el futur de la mobilitat interurbana al Vallès

El proper 15 de desembre el conseller de Territori, Juli Fernández, visitarà Terrassa per reunir-se amb l’alcalde, Jordi Ballart. Durant la trobada els responsables polítics establiran les bases d’un conveni de treball conjunt, que permetrà a les dues institucions seguir avançant sobre el futur de la mobilitat al Vallès i a Terrassa.

Des del seu nomenament com a conseller, Juli Fernández i l’alcalde, Jordi Ballart han mantingut diverses converses amb l’objectiu de tractar de manera conjunta el futur de la mobilitat al Vallès i Terrassa. Segons l’Ajuntament, en aquestes converses, els responsables polítics han coincidit en el diagnòstic de la mobilitat al Vallès i en la necessitat de continuar avançant en una xarxa d’infraestructures que millori la connexió al territori de la segona corona metropolitana. En aquest sentit, l’alcalde ha insistit en el fet que caldria respectar el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), aprovat des del febrer de 2021.

Ballart considera que cal seguir parlant de la possibilitat de crear un enllaç entre la rotonda del barri de Can Roca, on acaba la B-40, i la Ronda Oest de Sabadell, ja que segons l’alcalde, aquesta obra permetria que l’autovia deixi d’acabar al terme municipal en una rotonda en plena trama urbana i a més, serviria per descongestionar els accessos a la ciutat.

Tant l’alcalde com el conseller coincideixen en que cal donar resposta a les necessitats concretes de Terrassa, immersa en un canvi modal pel que fa a la mobilitat. L’objectiu de la ciutat és anar reduint el trànsit interurbà i això només és factible si es disposa d’una xarxa viària potent, ben organitzada i connectada a nivell territorial.

Els dos responsables entenen que calen millores en la connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès, per tal de dotar de competitivitat al territori, més enllà de l’àrea metropolitana. Per això, l’Ajuntament i la Conselleria han acordat establir un marc de treball bilateral per continuar treballant aquesta qüestió des de la proximitat.

El PSC critica Jordi Ballart per marxar d’una reunió comarcal

El PSC critica l’alcalde Jordi Ballart, per no assistir aquest passat dijous a la reunió amb el Conseller de Territori, Juli Fernández i els alcaldes de Castellar i Sabadell, Ignasi Giménez i Marta Farrés. A la reunió era previst tractar amb els alcaldes del territori sobre el projecte de la Ronda Nord, un perllongament de la B-40 que ha de connectar Terrassa amb les dues ciutats veïnes.

Pels Socialistes, l’alcalde ha comès una irresponsabilitat per no assistir a una reunió d’aquesta importància, i deixar Terrassa sense veu, en la presa de decisions sobre la futura mobilitat de la ciutat i la comarca.

Notícia relacionada

https://terrassadigital.cat/lalcalde-de-terrassa-i-el-conseller-de-territori-acorden-crear-un-marc-de-treball-conjunt-per-abordar-el-futur-de-la-mobilitat-interurbana-al-valles/

Els socialistes es mostren molt crítics amb l’equip de Govern per la gestió de les rieres

L’agrupació local del PSC ha organitzat aquest dimecres un acte per commemorar la riuada del 1962, un dels episodis més foscos de la història de Terrassa. A la xerrada hi ha participat Pablo Gómez, històric líder veïnal del barri de Les Arenes i Medalla d’Honor de la ciutat, juntament amb Eva Candela, candidata socialista a l’alcaldia.

En l’any que es commemora el 60è aniversari de la tragèdia, els socialistes assenyalen que les rieres són encara un tema de debat públic. En aquest sentit, denuncien les «promeses electorals incomplides» de TxT en l’àmbit de les rieres. «A principis de mandat es va crear la regidoria de rieres, però no hem vist cap acció rellevant en tota la legislatura», argumenten des del PSC de Terrassa. La formació local també lamenta que «l’alcalde Ballart va prometre el cobriment de la Riera del Palau i la naturalització de la Riera de Les Arenes, sabent que no ho podria fer», i destaca la denegació de subvencions dels fons europeus Next Generation pel Pla estratègic de rieres de l’Ajuntament, «sense cap autocrítica per part del Govern municipal».

El món local vol desplegar les renovables urgentment i decidir la transició energètica

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP) demana a les administracions competents mesures urgents pel desplegament de les energies renovables, que impulsin les comunitats energètiques i millorin la transparència en la gestió de les xarxes de distribució d’electricitat, les municipalitzin i en fomentin la participació del món local.

​És el contingut principal de la denominada Declaració dels municipis i entitats per l’energia pública.

Aquesta associació que agrupa 114 municipis i entitats de Catalunya treballa impulsar xarxes d’energia públiques i aconseguir una transició energètica justa, democràtica i sostenible.

La declaració s’ha presentat aquest dijous al migdia a l’Auditori de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona, després de celebrar-se la primera assemblea extraordinària i la quarta general ordinària de l’entitat.

L’AMEP a néixer al febrer de 2021 i compta entre els seus associats 4 capitals de província, dues diputacions i ciutats i pobles d’arreu del país, on hi viuen quasi 3,4 milions de persones.

Amep 2

Amep 2 Amep

Logo Amep

La Ronda Nord, fora de l’agenda per millorar la mobilitat al Vallès

La Ronda Nord, entesa com la continuació de la B-40 des de Can Roca, perd força com a solució per a millorar la connectivitat entre Terrassa i Sabadell. Això és el que es desprèn de la reunió d’alcaldes i alcaldesses d’aquest dijous al Consell Comarcal, en la que hi ha participat el Conseller de Territori Juli Fernández i en la que no hi ha assistit l’alcalde terrassenc Jordi Ballart. Fa pocs dies els municipis de l’Arc metropolità demanaven explícitament a la Generalitat aquesta via. Aquest cop l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha dit no haver-hi consens per a la seva construcció. Sí que hi ha acord per a la millora de la connexió entre la carretera de Castellar i la Ronda Oest de Sabadell.

La millora de la connexió entre Terrassa i Sabadell sembla que es farà millorant les vies ja existents, és a dir la N-150, tal i com apunta el Pla Específic de Mobilitat del Vallès i com ha expressat el conseller Fernández.

El conseller de Territori també ha dit que properament es licitarà l’enllaç de la B-40 amb la C-58 a Viladecavalls.

Jordi Ballart marxa per sorpresa abans del Consell d’Alcaldies amb Juli Fernández

L’alcalde de Terrassa Jordi Ballart no ha participat de la trobada d’alcaldes i alcaldesses amb el Conseller de Territori Juli Fernández. El cas és que Ballart sí que s’ha dirigit al Consell Comarcal amb la intenció d’assistir-hi, però quan feia una estona que havia arribat, ha marxat abans que comencés.

L’explicació que ha donat el seu equip és que quan ha arribat s’ha hagut d’esperar una estona mentre en una altra sala ja estaven reunits el president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, l’alcaldessa de Sabadell Marta Farrés i el Conseller. Ballart ho ha considerat una falta de respecte i els ha deixat plantats.

La reunió ha tingut lloc, doncs, amb la cadira buida de l’alcalde de Terrassa. Giménez no ha entès aquest gest i considera que s’ha equivocat. La Conselleria de Territori afirma que Fernández, Farrés i Giménez estaven signant el Llibre d’Honor a l’espera que arribés Ballart.

https://terrassadigital.cat/la-ronda-nord-fora-de-lagenda-per-a-millorar-la-mobilitat-al-valles/