ERC posa en valor els més d’11 milions d’euros que la Generalitat destina a Terrassa aquest 2023

La portaveu del grup municipal d’ERC, Ona Martínez, ha qualificat d’històrics els pressupostos de la Generalitat perquè superen la barrera dels 40.000 milions d’euros, incrementen la despesa en més de 3.800 milions d’euros i redueixen el dèficit en un 1,4%.

Aquests comptes recullen projectes que invertiran a Terrassa i en aquest 2023 més d’11 milions d’euros. Quan acabin totes les accions al 2026 significaran una inversió directa de més de 33 milions d’euros.

La principal partida per matèria educativa són els 3,2 milions d’euros per a l’Institut Escola Antoni Ubach. I el conseller Gonzàlez-Cambray ja va anunciar en la seva visita a Terrassa aquesta setmana els 2,4 milions d’euros per millores a 9 centres educatius i per retirar el fibrociment. També s’ha compromès a consolidar la gratuïtat d’infantil de 2 anys i per aconseguir-ho s’augmentaran les places. 2 grups més de 20 alumnes cadascun.

Una escola bressol ja existent oferirà oferirà aquestes places al setembre i les dues noves aules s’ubicaran en una escola d’infantil i primària que té espais disponibles. No s’ha pogut concretar quins són aquests dos centres però sí que mantindran la seva independència d’equips i instal·lacions.

Durant aquest exercici també es preveuen partides per millorar els Ferrocarrils, la N-150 i la C-58 però ni un euro per a Ronda Nord. Martínez puntualitza que la competència és de l’executiu central.

En el període 2023-2026 i en salut, destaquen 3,5 milions d’euros per renovar la tecnologia, comprar nous aparells i ampliar l’Hospital de Terrassa i 750.000 euros pel CAP Oest. També es preveu la reforma i ampliació del Parc de Bombers està pressupostada en 6,3 milions d’euros. I la construcció de 250 pisos, 8,9 milions d’euros més.

Aquestes són les partides directes però Terrassa també se’n beneficiarà d’altres estructurals com els 1.284 milions d’euros addicionals per millorar l’atenció primària i reduir les llistes d’espera o la consolidació de 4.000 llocs de treball de sanitaris que es van crear durant la pandèmia, per exemple.

​Els pressupostos es debatran i votaran en el 14 de febrer i s’espera que s’aprovin definitivament el 10 de març.

Isabel Martínez, portaveu del grup municipal de Ciutadans

La regidora del grup municipal de Ciutadans, Isabel Martínez, ha estat designada aquest dimecres portaveu de la formació. Substitueix Javier González, que ha estat portaveu des del 2015 i que continuarà com a regidor fins acabar el mandat.

Llicenciada en Dret i Administració i Direcció d’Empreses, Martínez és també candidata a l’alcaldia de Terrassa per aquest partit a les properes eleccions municipals del 28 de maig.

Martínez, afiliada al partit des del 2017, es va presentar a les municipals de 2019 i va aconseguir entrar com a regidora.

Des de llavors ha assumit temes de seguretat, drets socials, salut, igualtat, LGTBI+, transparència i qualitat democràtica. També és consellera i portaveu de C’s al Consell Comarcal i membre de la Comissió 8 de Març.

Al 2019 va concórrer a les eleccions espanyoles com a número 9 i al 2021 va ocupar el número 10 per Barcelona als comicis catalans.

Actualment forma part del nou Consell General del partit a nivell nacional i membre del comitè autonòmic i és també assessora jurídica de C’s al Parlament de Catalunya.

Diverses entitats reclamen posar el nom a un carrer del pacifista Arcadi Oliveres

Una iniciativa ciutadana vol donar el nom d’Arcadi Oliveres a un carrer de la ciutat. Diverses entitats socials impulsen una petició perquè Terrassa dediqui un carrer a l’activista anticapitalista i pacifista Arcadi Oliveres. Les entitats que ja han presentat una sol·licitud a la Comissió del Nomenclàtor a l’Ajuntament, consideren que es podrien eliminar del nomenclàtor d’altres noms que representen a militars colpistes.

Aquest dijous membres de la comissió impulsora han llegit un manifest al Raval de Montserrat. Arcadi Oliveres que havia fet a Terrassa nombroses conferències, debats i xerrades sobre la Pau, personifica la història del pacifisme i dels moviments socials durant els darrers 50 anys. Un reconegut defensor dels valors que haurien de permetre construir un món més just per a tothom.

La campanya està impulsada pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, l’Observatori de Drets Socials, la Comissió de Seguiment de la Carta Europea de Drets Humans i el grup local de Procés Constituent que cessa la seva activitat i a partir d’ara s’agruparà al Consell d’Entitats. Per donar suport a la proposta que ja compta amb unes 600 adhesions es pot fer en aquesta pàgina

Els primers habitatges cooperatius de Terrassa busquen persones que hi vulguin viure

La cooperativa Sostre Cívic acaba de presentar el primer projecte d’habitatge cooperatiu de Terrassa. Ha comprat un edifici en desús propietat d’una entitat financera per tanteig i retracte. L’immoble es diu La Mola i està situat al carrer Mare de Déu dels Socors, 77 (al barri de Ca n’Anglada). Te 8 pisos.

Fins al 28 de febrer, les persones interessades poden inscriure’s. S’adjudicaran en unes setmanes i a finals de març ja podrien estar habitats. 2 d’ells són per a la mesa d’emergència social. De fet, l’Ajuntament hi col·labora des dels serveis d’habitatge, economia social i serveis socials.

La propietat és de tota la cooperativa i les persones que hi viuen (sòcies d’aquesta entitat) tenen el dret d’utilitzar l’habitatge indefinidament pagant una quota estable i s’han d’implicar en la seva gestió. D’aquesta manera s’evita l’especulació.

Són pisos d’una o dues habitacions, entre 30 i 58 metres quadrats, amb ascensor, plaques solars i internet. Els interessats hauran de pagar una aportació inicial de 2.800 o 3.500 euros, que és en bona part retornable quan es deixa el pis. La quota mensual oscil·larà entre els 500 i 594 euros. Inclou les despeses comunitàries, la quota de soci de la cooperativa, les taxes municipals, assegurances i fons de manteniment. Cada propietari pagarà el seu consum de llum, aigua i gas.

Els interessats en aquest projecte han d’assistir a les xerrades que s’impartiran al centre cívic Montserrat Roig. Els dimarts 7 i 21 de febrer a les 6 de la tarda, seran presencials. El dimarts 14 serà virtual. També es faran visites als habitatges. Per accedir a un d’aquests pisos s’han de complir els nivells d’ingressos que donen accés a un habitatge de Protecció Oficial, entre altres requisits.

El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’us està molt estès a Dinamarca o Uruguai però a casa nostra és poc conegut. Sostre Cívic opera a Catalunya des de fa 15 anys i té projectes a una dotzena de poblacions.

Habitatge Cooperatiu La Mola 2

 

Habitatge Cooperatiu La Mola

 

Habitatge Cooperatiu 4 Habitatge Cooperatiu 3 Habitatge Cooperatiu 2 Habitatge Cooperatiu 1

Ballart demana a Gonzàlez-Cambray prioritat per l’Institut Escola Sala i Badrinas

Agilitzar i prioritzar la construcció de l’Institut Escola Sala i Badrinas. És la principal reivindicació de l’alcalde, Jordi Ballart, i la tinenta d’alcalde de Cicles de la Vida i regidora d’educació, Teresa Ciurana, al Conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

Abans però, el conseller ha estat rebut institucionalment pels representants dels diferents grups municipals i ha signat al llibre d’honor de la ciutat.

Ballart li ha recordat l’esforç municipal en aquest projecte i ha lamentat els endarreriments i les alteracions del calendari. L’Ajuntament va negociar amb la Generalitat la construcció del nou centre educatiu i es va corresponsabilitzar aportant 2,2 milions d’euros. Les darreres informacions del Departament diuen que l’alumnat no podrà estrenar les instal·lacions fins al curs 2027-2028.

Ballart ha demanat al conseller que es treballi per escurçar aquests terminis i poder conèixer l’estat del projecte en tot moment per donar resposta a les inquietuds de la comunitat educativa.

Gonzàlez-Cambray ha explicat que el projecte de construcció es publicarà en pocs dies i que es farà seguiment de tot el procés i fer arribar tota la informació a l’Ajuntament.

Els representants de les dues administracions també han parlat de les millores dels centres educatius de la ciutat. L’alcalde ha exposat el dèficit històric en actualitzat i adequació d’alguns edificis i els perjudicis que això provoca.

El Departament ha presentat un pla d’inversió per aquest 2023, finançat en gran part amb fons europeus (REACT-EU). Així, es destinen 2 milions 474 mil euros a 9 equipaments educatius: l’Institut Escola Pere Viver (604,321,55 €); els instituts Can Roca (220.000 €), Can Jofresa (560.000 €) i Torre del Palau (343.295,39 €); i les escoles Enxaneta (354.462,24 €); Lanaspa-Giralt (89.600 €); Marià Galí i Guix (100.800 €); Pau Vila i Dinarès (100.800 €) i Salvador Vinyals i Galí (100.800 €).

Les actuacions serviran per fer-los més sostenibles, habitables i saludables, millorant aïllaments per combatre el fred i la calor. A més, es preveu actuar en la retirada de fibrociment d’alguns d’aquests edificis.

Conseller Gonzàlez Cambray

La justícia europea dona la raó a Llarena i aplana el lliurament de Lluís Puig

Bèlgica no pot rebutjar el lliurament dels líders independentistes encausats pel Tribunal Suprem per ser jutjats a Espanya. Així ho ha establert aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en una sentència que afecta de ple al terrassenc Lluis Puig, exconseller de Cultura de la Generalitat.

El Tribunal europeu ha donat resposta a les preguntes formulades pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sobre el rebuig de Bèlgica a executar l’euroordre contra Lluís Puig. Això vol dir que la justícia europea dona llum verda a noves euroordres que només es podran descartar si s’acrediten deficiències sistèmiques en la justícia espanyola.

És per tant a priori una resposta favorable a les pretensions de Llarena sobre el cas de Lluís Puig, però amb matisos perquè, segons ha dit l’advocat Boye, mostra que el Tribunal Suprem no és l’òrgan competent per emetre les euroordres. En aquest sentit, el mateix Puig considera que aquesta sentència és positiva pels seus interessos perquè canvia l’escenari jurídic.

Recordem que Lluís Puig porta més de cinc anys fora d’Espanya des que va marxar a l’exili a Bèlgica. Va ser conseller de Cultura del govern català durant només tres mesos i mig.

«La totxana solidària», campanya de micromecenatge per acabar la nova seu d’AVAN

De mica en mica s’omple de pica i totxana a totxana es construeix una nova seu. Així ho creu la Fundació AVAN (Associació Vallès Amics de la Neurologia), una entitat sense ànim de lucre que ofereix suport integral a persones amb malalties neurològiques i les seves famílies des de fa 30 anys.

Acaben de posar en marxa una campanya de captació de fons que es diu «la totxana solidària». Aquests blocs d’argila fets pels usuaris i usuàries són  clauers i es poden adquirir fent un donatiu de 10 euros.

Les aportacions han de servir per donar un impuls definitiu a la rehabilitació de la nau Pont , Aurell i Armengol, al carrer Sant Francesc, 71, i convertir-la en el nou centre d’AVAN a Terrassa.

Els clauers es troben a la seu d’AVAN, a la pàgina web i a les parades informatives que hi haurà a nombroses activitats seves i d’altres entitats socials, culturals i esportives al llarg de tot l’any. També es pot fer la donació a través del número de Bizum 06450. Ve amb codi QR amb fotos de com avancen les obres de la nova seu.

La nau ha estat cedida per l’Ajuntament per un termini de 50 anys. L’any passat es va fer la rehabilitació de l’estructura i aquest any s’ha de condicionar l’interior. Al 2024 hauria d’entrar en funcionament. El pressupost total és de 2,5 milions d’euros.

Actualment l’AVAN ocupa una part del centre cívic Avel·lí Estrenjer però la nova seu els permetrà ampliar serveis i triplicar els usuaris, partint del miler actual anual.

La campanya de micromecenatge és també el tret de sortida dels actes del 30è aniversari. L’AVAN vol més presència al carrer, difondre els seus serveis i arribar a tots els possibles usuaris i usuàries. Pels volts del 17 de juny, la data concreta de la commemoració, es programarà l’acte central del calendari d’actes.

L’Alzheimer, el Parkinson, l’esclerosi múltiple o les demències són la tercera causa de mort i la primera de dependència a la nostra societat. 1 de cada 3 persones es pot veure afectada i l’augment de l’esperança de vida incrementa les probabilitats.

Avan Totxanes Solidàries

Avan Totxanes Solidàries 2

Nova Seu D'avan 6 Nova Seu D'avan 5 Nova Seu D'avan 4 Nova Seu D'avan 3 Nova Seu D'avan 2 Nova Seu D'avan 1

El govern proposa atorgar la Medalla de la Ciutat a Rosa M. Fernández, primera regidora de la Dona

La qui va ser primera regidora de Promoció de la Dona de Terrassa (avui Polítiques de Gènere), Rosa Maria Fernández, rebrà la Medalla d’Honor de la Ciutat.

La proposta ve del govern municipal i ha estat la regidora de Polítiques de Gènere, Núria Marín, la que ha fet el prec en el ple de gener. Ara serà la Junta de Portaveus qui iniciarà els tràmits per l’atorgament de la distinció a Fernández.

Amb la creació de la regidoria de Promoció de la Dona, el 1991, l’Ajuntament de Terrassa posava una llavor de la Casa Galèria i de les polítiques municipals en matèria d’igualtat de gènere. Fernández va ser la primera regidora de tot l’estat dedicada, de forma expressa, a la defensa dels drets de les dones.

Nascuda el 1950 a Badalona, Rosa Maria Fernández va començar a treballar en clau feminista des de mitjans dels anys setanta. Va ser, al 1986, una de les fundadores i primera presidenta del Casal de la Dona.

La seva responsabilitat al capdavant de la regidoria de Promoció de la Dona es va allargar fins el 1998. Després, i fins el 2003, va passar a dirigir l’àrea d’Igualtat de Gènere de la Diputació de Barcelona.

Actualment presideix el el Lobby Europeu de Dones d’Espanya, que té per missió influir sobre polítiques d’igualtat de les institucions europees.

En els darrers anys Fernández s’ha dedicat també a la recuperació de la memòria històrica de les terrassenques represaliades del franquisme, amb una investigació que va acabar amb la llista de més d’un centenar de dones que van ser empresonades.

II Marxa Exploratòria de la CUP a Sant Pere contra les barreres arquitectòniques i sensorials

La CUP a Terrassa ha organitzat aquest dissabte la II Marxa Exploratòria sobre l’Accessibilitat Universal.  I ho ha fet en un recorregut pel barri de Sant Pere.  La iniciativa ha  consistit en experimentar les dificultats que es troben les persones amb mobilitat reduïda i les persones cegues o amb dèficit visual en moure’s per Terrassa. Així s’han fet evidents les barreres arquitectòniques i sensorials amb que es troben les persones amb diversitat funcional en el seu dia a dia. Una iniciativa semblant ja s’havia portat a terme fa uns mesos al barri de Ca n’Aurell.

L’acció ha comptat amb més de 15 persones participants entre les que hi havia membres del col·lectiu Prou Barreres. Per fer-ho possible s’ha comptat amb diverses cadires de rodes, cedides per Oncolliga Terrassa. A més d’un bastó per a l’experiència de mobilitat de persones amb discapacitat visual.

Al finalitzar el recorregut a la Plaça del Mestre Serrat, la formació anticapitalista ha organitzat una taula rodona. Cadascun dels participants han exposat les seves impressions sobre l’experiència viscuda, els entrebancs detectats, les solucions a implementar. També  el paper de l’Ajuntament i el civisme social per aplicar aquestes solucions. Per finalitzar l’acte, es va organitzar un vermut i pica-pica al Casal de La Tafanera.

Pels organitzadors ha quedat palesa la deixadesa de l’espai públic en relació a l’accessibilitat universal i el llarg camí que queda encara per recòrrer perquè sigui efectiva.

Des de la CUP s’aposta per una accessibilitat 100% universal, on cap persona és trobi discriminada.

 

[Fotos: Cup Terrassa]

Comerç Terrassa Val Molt

La campanya ‘Terrassa Val Molt!’ injecta més 378 mil euros al comerç local i es valora repetir-la

La campanya de dinamització del comerç «Terrassa Val Molt!», que van engegar l’Ajuntament  i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa  ha finalitzat amb una injecció de 378.675 euros al comerç local.

La campanya pensada per coincidir amb les vendes nadalenques va començar el passat 5 de desembre, quan es van posar a la venda 19.200 vals de 10 euros i 38.400 de 5 euros a través de la web terrassavalmolt.cat.

La ciutadania va poder adquirir els vals per la meitat del seu import i es van esgotar en 15 dies.  En total, es va posar a disposició vals per un import de 384.000 euros.

Per a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, «l’experiència ha estat molt positiva i ha significat una injecció econòmica i de moral per a un teixit comercial local en una situació complicada per la conjuntura econòmica que estem vivint».

Per part del president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, «l’èxit assolit en experiències anteriors a altres municipis de la demarcació avalava estendre-ho a Terrassa. Estem molt satisfets del funcionament en el qual la
dedicació del personal de la Cambra de Terrassa, amb col·laboració amb els tècnics municipals, ha estat cabdal i vull agrair-ho expressament».

El bon funcionament de la iniciativa fa que els promotors valoren repetir-la aquest mateix any i  oferir una nova oportunitat de promoció del comerç local.

En total, al llarg de tota la campanya s’han bescanviat un 98,6% dels vals de compra adquirits, 37.813 de 5 euros i 18.961 de 10 euros als 214 comerços i serveis que s’han anat adherint en tot el període de vigència de la iniciativa.

Els vals no bescanviats suposen un import de 5.325 euros, que seran utilitzats en futures accions de promoció del comerç local de Terrassa, segons indiquen les bases de la campanya.

Per sectors, les llibreries de la ciutat adherides al programa són les que més vals de descompte han bescanviat, un 17,4% del total. En segon lloc s’hi troben les carnisseries, amb un 11,1% del total de vals, seguit de les botigues de moda, amb un
10,5%, de les sabateries, amb un 10%, i de les botigues de fruita i verdura, amb un 9,3% del total.

Terrassa Val Molt 2