El pressupost del 2022 es tanca amb un superàvit de 7,1 milions d’euros

El ple municipal del mes d’abril votarà l’expedient de superàvit del pressupost del 2022, que es preveu de 7,1 milions d’euros. La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Ona Martínez, ha explicat en comissió informativa que, d’aquests, se n’executaran 3,3 milions aquest any per a cobrir ‘despeses estructurals i ineludibles’ de l’Ajuntament: manteniment de l’espai públic, policia, busos, manteniment dels edificis municipals i trasllat de part del personal de l’edifici de Glòries per a ampliar les dependències de la policia, entre d’altres. D’altra banda es reserven 500.000 euros per al pagament de subministraments i 2,1 milions aniran al fons de solvència per a cobrir imprevistos. El pressupost del 2022 s’ha executat en un 98%.

Aquest superàvit s’aprovarà al ple amb els vots de l’equip de govern, Tot per Terrassa i ERC, però l’oposició ja ha mostrat la seva disconformitat. En primer lloc per les formes, per haver presentat l’expedient d’urgència i sense informar prèviament a la resta de grups; en segon lloc el PSC ha qualificat el pressupost d»insolvent’ i ha dit que aquest superàvit el que fa és augmentar la despesa.

La ciutat francesa d’Evry-Courcouronnes comparteix amb Terrassa la projecció de la ciutat

La tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Núria Marín, ha rebut aquest matí de dimecres, al saló de plens, a una delegació de la ciutat francesa d’Evry-Courcouronnes. La ciutat gala, d’uns 70.000 habitants i situada a l’Îlle-de-France, es va mostrar interessada en compartir l’estratègia municipal de projecció de la ciutat.

En concret en els eixos de l’Esport i les Universitats. Més tard, la delegació francesa visitarà el Parc Audiovisual de Catalunya i culminarà a la Seu d’Ègara amb una visita a les Esglésies de Sant Pere. Aquests dos elements patrimonials formen part de la projecció d’Audiovisual i Cultural de la ciutat.

El contacte amb Evry-Courcouronnes ha estat a través de la xarxa Eurocities de la qual Terrassa en forma part per compartir experiències i bones pràctiques en les projeccions internacionals de les ciutats europees. La delegació francesa ha vingut a Terrassa gràcies al finançament d’un projecte europeu del programa Erasmus+, de la Comissió Europea.

Acord entre Govern espanyol i català per finançar la Ronda Nord al marge de la disposició addicional tercera

Aquest dilluns a la tarda i a Madrid s’ha celebrat una reunió entre el Govern espanyol i la Generalitat per acostar posicions i decidir el traçat de poc més de 6 quilòmetres i el finançament de la Ronda del Vallès o Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell.

El Ministeri de Transports s’ha obert a finançar les obres amb una altra fórmula  que no sigui la disposició addicional tercera de l’Estatut .

El govern espanyol enviarà una proposta al Govern en els pròxims dies i espera concretar l’acord en una nova reunió la setmana que ve. A més, el Ministeri accepta limitar les obres al tram entre Terrassa i Sabadell.

L’inici dels treballs de la ronda és una de les condicions que va posar el PSC per donar suport als pressupostos de la Generalitat del 2023. El compromís era arribar a un acord abans del 31 de març però les diferències segueixen retardant l’execució de les obres.

Ajuntament i Generalitat estudiaran on ubicar el desdoblament del CAP Rambla

El Departament de Salut i l’Ajuntament estudiaran el desdoblament del CAP Rambla, un dels més saturats de Catalunya. La recent entrada en funcionament del CAP Can Roca ha millorat lleugerament la situació, ja que ha absorbit uns 17.000 pacients dels més de 60.000 que tenia com a referència, però la Generalitat considera que és un equipament que continua sobresaturat. Un conveni, que haurà d’aprovar el ple municipal, preveu que l’Ajuntament de Terrassa cedeixi els terrenys, que encara s’han de concretar, per a què la Generalitat hi pugui construir el desdoblament. L’acord també estipula la cessió d’altres terrenys municipals per a la construcció del nou CAP Nord; per a l’ampliació del CAP Sud i per a la construcció d’un CUAP a l’avinguda de Barcelona.

L’expropiació del Vapor Ros, més a prop
Aquest ha estat un dels temes que s’han tractat a la Comissió Informativa de Territori, que també ha elevat al ple l’aprovació definitiva del projecte de taxació conjunta per expropiar els terrenys de la finca del Vapor Ros. Aquests terrenys estan destinats a equipaments, un cop la Generalitat hagi finalitzat les obres requerides per l’Ajuntament i que es podrien iniciar a l’estiu. Aquest és l’últim tràmit per expropiar aquests terrenys, que passarien a ser de titularitat municipal el 2024, i que s’han valorat en una mica més de 4.000.000 d’euros. D’aquesta manera es protegirà i conservarà la nau i les edificacions per a què puguin esdevenir un gran equipament cultural i cívic per a la ciutat.

Vapor Ros 2

Renovació elèctrica de la flota de busos
Pel que fa a mobilitat, l’Ajuntament farà la petició de compra de 12 autobusos per al 2024, amb la possibilitat que dos d’ells siguin elèctrics si arriba una subvenció dels NEXT Generation. L’oposició hi ha votat en contra, seguint la recomanació dels serveis econòmics, i ha acusat la mesura d’electoralista, a un mes dels comicis municipals.

TMESA autobús transport

Ciutadans denuncia «escarni» a la verge del Rocío per part de TV3

El gag sobre la verge del Rocío emès a TV3 arribarà al ple municipal de Terrassa. El grup municipal de Ciutadans presentarà una proposta de resolució al pròxim ple del mes d’abril per «condemnar l’escarni que es va produir a l’emissió de TV3 cap a la verge del Rocío». La formació encapçalada per Isabel Martínez ho ha anunciat de la mà de tres entitats andaluses i rocieras de la ciutat: la Coordinadora d’Entitats de Cultura Andalusa de Terrassa, la Hermandad del Rocío de Terrassa i la Hermandad Rociera Santa María De Las Arenas «Voces Del Camino».

La proposta de resolució planteja tres acords. El primer demana que el ple de l’Ajuntament condemni aquest escarni. El segon insta els mitjans públics a respectar les creences religioses. Finalment, el tercer sol·licita que l’Ajuntament transmeti els acords a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Segons Martínez, la intenció de la proposta en cap cas és debatre els límits de l’humor ni de la llibertat d’expressió. L’objectiu de Ciutadans és defensar tots aquells terrassencs que s’han pogut sentir ofesos per l’esquetx.

Junts per Terrassa presenta la seva llista electoral a la Masia Freixa

La candidata a l’alcaldia de Junts per Terrassa, Meritxell Lluís, ha fet oficial la llista electoral de les properes eleccions municipals de finals de maig. Una llista que comptant els suplents aplega 19 dones i 18 homes de la ciutat amb implicació directe en iniciatives i projectes de nivell cultural, educatiu i social.

En el discurs fet dins la Masia Freixa per part de la candidata s’ha destacat la voluntat de tenir en compte tots i cadascun dels ciutadans de Terrassa, un fet que, segons Lluís, no s’està duent a terme amb l’actual govern. El partit de Junts, com arreu de Catalunya, no desvia l’atenció del moviment independentista.

Les tres persones que encapçalen la llista darrere de Lluís tenen relació directe amb l’educació. Es tracta de la professora de secundària Montserrat Caupena, l’economista i docent Martí Ferran i la mestra de formació d’adults Montserrat Trullàs. Una llista que tanca els 27 aspirants titulars amb l’exconseller de la Generalitat de Catalunya Josep Rull.

Entre els noms que apareixen a la llista hi trobem persones del patit adherit recentment a Junts per Terrassa, MEScat (Moviment d’Esquerra).

La llista completa:

1. Meritxell Lluís i Vall
2. Montserrat Caupena i Mas
3. Martí Ferran i Vives
4. M. Montserrat Trullàs i Escoda
5. José Julio Diaz i Sanidas
6. Marta Esquerda i Ambros
7. Aleix Pons i Coll
8. Marta Rius i Parera (Independent)
9. Joan Baltà i Torredemer (MEScat)
10. Calala Puig i Soler
11. Joan Lladós i Peiró (Demòcrates)
12. M. Teresa Salvó i Rifá
13. Adrià Fortet i Martínez
14. Berta Marcet i Julià (MEScat)
15. Albert Grau i Fontarnau
16. Lluïsa Romero i Barrientos
17. Antoni Martínez i Escur
18. Maria Vilalta i Romero
19. Salvador Serrat i Comerma
20. Elisabet Garcia i Martínez
21. Joan Alcaraz i Alcaraz (MEScat)
22. Mercè Giménez i Caparrós (Independent)
23. Francesc Sañé i Guix
24. Remei Fernández i Garcia
25. Antoni Perarnau i Burgés
26. Mariona Vigués i Julià
27. Josep Rull i Andreu
SUPLENTS:
1. Xavier Ordeix i Mendiola (Independent)
2. Teresa Miron i Sanz (Independent)
3. Manel Amela i Foradada
4. Conxita Muñoz i Puigmitjà
5. Jacint Cuyàs i Tusell
6. Montse Borràs i Sans
7. Elisa Guillen i Moreno (Demòcrates)
8. Maria Gonzalez i Vigués
9. Dani Nart i Juanes (Independent)
10. Josep Massó i Padró

La CUP exigeix mesures eficients a governs català i municipal per a combatre la sequera

La portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Maria Sirvent, i el cap de llista de la CUP Terrassa, Jaume Bofill, han atès aquest dissabte alguns mitjans davant la Biblioteca Central, al passeig de les Lletres. Una compareixença en què la sequera i la gestió d’aquesta per part dels governs de Catalunya i de Terrassa ha estat el tema principal.

Els cupaires asseguren que ambdues administracions han pres les mesures per combatre la sequera «malament i tard» i exigeixen mesures a llarg termini davant les previsions medioambientals negatives dels propers anys.

L’Ajuntament busca millorar el pla que regula la Porta Sud

L’Ajuntament busca ampliar les possibilitats d’intervenir l’àrea de la Porta Sud. La Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat pretén portar al Ple un acord per canviar el pla urbanístic que ordena aquest sector. En cas de que prosperi, la proposta s’haurà de presentar a la Generalitat.

L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de la Porta Sud té una superfície de 17 hectàrees. Està ubicada entre els barris de La Cogullada i Segle XX, al voltant del Palau de Justícia. Inclou el Parc de la Cogullada i l’enllaç de l’autopista C-16 i la carretera nacional 150.

Les ARE defineixen terrenys urbanitzats i ben connectats per desenvolupar habitatges, la meitat dels quals, com a mínim, han de ser de protecció. La mesura de l’Ajuntament vol facilitar millores en la connectivitat i avançar cap a la renaturalització de la riera del Palau, tot mantenint l’ús residencial.

En Comú Podem debat a Ca n’Anglada la renovada Llei de Barris

Terrassa en Comú Podem debat a Ca n’Anglada la nova i més verda Llei de Barris que dona resposta a la renovació habitacional sostenible en les zones més vulnerables de Catalunya. El partit defensa la renovada Llei de millores integrals, en la qual la formació hi ha tingut un paper destacat en la seva redacció.

L’alcaldable terrassenca junt amb experts en intervencions urbanístiques i socials, ha defensat un pla per facilitar la transició ecològica dels habitatges en barris més habitables i adaptats al segle XXI. A la trobada amb gairebé un centenar de veïns, s’ha apostat pels projectes integrals liderats per l’administració amb una visió social dels barris i una dimensió comunitària i participativa dels ciutadans.  I amb un finançament cent per cent públic.

I tot per aconseguir la transformació dels barris més necessitats i facilitar la transició ecològica dels habitatges, per una transformació social i comunitària real. A Catalunya en l’actualitat hi ha unes 236 àrees vulnerables en les quals s’hi podria desenvolupar diversos Plans de Barris amb materials i energies sostenibles adaptats als problemes del canvi climàtic.

L’activista contra les okupacions, Marilú Alberca, serà la número 7 de la llista de Ciutadans

Marilú Alberca, activista contra les okupacions delinqüenciales a Terrassa, se suma a l’equip de Ciutadans per a les pròximes eleccions municipals. Així ho ha anunciat l’alcaldable del partit liberal a Terrassa, Isabel Martínez, en una nota de premsa.

Alberca afirma haver viscut un calvari després que uns okupes decidissin rebentar la porta de la seva casa i instal·lar-s’hi. Arran d’aquesta experiència traumàtica va decidir associar-se per denunciar i pressionar a l’Ajuntament perquè actuï decididament en la lluita contra aquesta problemàtica. 

La candidata número 7 dels liberals defensa la propietat privada. Finalment, des de la candidatura que encapçala Isabel Martínez volen impulsar la creació d’una Oficina d’Atenció als Veïns que sofreixen Okupacions Delinqüèncials. Es tracta d’una una eina per «donar resposta a un fenomen creixent i perquè els egarencs no hagin de viure amb por», afirmen.

[Foto: Ciutadans]