L’exdiputat Josep Manel Busqueta reclama recuperar el control de totes les sobiranies

La gira de presentacions del llibre «Sobiranies, una proposta contra el capitalisme» ha arribat a Terrassa. Editat per Espai Fàbrica, el text explica de forma didàctica les cinc grans àrees de sobirania de les quals s’hauria de recuperar el control. Aquestes són l’alimentària, energètica, cultural, habitacional i de cures i afectes.

La presentació s’ha fet aquest dijous amb Josep Manel Busqueta, exdiputat al Parlament. Busqueta va abandonar l’escó en la negociació liderada per la CUP per evitar que Artur Mas fos investit president. Busqueta és pastisser i actualment treballa al forn familiar de Bellpuig.

En la xerrada, que s’ha fet al Casal de la Dona, també ha intervingut el militant terrassenc i expert en Sobirania Alimentària Roc Padró. Tots dos són coautors del llibre.

L’alcalde convocarà els portaveus per iniciar el debat sobre la modificació del POUM

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, convocarà els portaveus de tots els grups municipals a una ronda de reunions per inicar el debat sobre la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM.

L’objectiu és  cercar el màxim consens possible per engegar, a curt termini, les modificacions puntuals més urgents necessàries. També s’estudiarà la conveniència d’abordar la revisió del POUM a més llarg termini.

La voluntat és adequar-lo a l’actual context econòmic, que apunta a un repunt de l’activitat.

L’objectiu és convocar un ple que comenci el debat al voltant de l’actualització del POUM, un dels compromisos que estan recollits en el Pla de Mandat 2015-2019. El POUM vigent data de 2003.

Carles Puigdemont convoca el referèndum l’1 d’octubre

L’1 d’octubre serà, finalment, el dia del referèndum d’independència convocat perl govern de la Generalitat de Catalunya. L’ha anunciat aquest divendres al matí el president, Carles Puigdemont, en un acte solemne al Pati dels Tarongers, acompanyat pel vicepresident, Oriol Junqueras. La pregunta és: ‘Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?’, amb, ara només, dues opcions de resposta: sí o no. La pregunta es fromularà en català, castellà i aranès.

Respecte a la convocatòria d’aquest referèndum, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ja ha piulat per Twitter, aquesta setmana, sobre la preferència de fer una consulta a tot l’Estat, a la vegada que s’ha queixat de la pressió ‘intolerable’ a la qual se sotmet els alcaldes sobre aquest tema. Dit això, Ballart també ha subratllat que no serà ell qui impediexi el vot dels terrassencs, entre d’altres coses perquè al ple municipal hi ha una majoria a favor del Pacte Nacional pel Referèndum.

El Servei de Mobilitat proposa ambicioses propostes per reduir la contaminació i afavorir el vianant

La mobilitat a Terrassa pot viure als propers anys un canvi radical. El govern municipal vol augmentar els desplaçaments a peu i en bicicleta i reduir l’ús del vehicle privat un 12,5 per cent en 4 anys, especialment al Centre, per millorar la qualitat de l’aire, reduir els sorolls i fer una carrers més habitables. I ho farà implantant una Zona Urbana d’Atmosfera Protegida a la ciutat, la ZUAP, delimitada inicialment pel passeig 22 de juliol, el parc de Vallparadís, la carretera de Montcada i els carrers Faraday i Josep Trueta.

Per conèixer quines mesures es podrien implantar i quin impacte tindrien l’Ajuntament va encarregar un estudi d’enginyeria de trànsit. Aquest dijous a la Biblioteca Central l’ha exposat a la ciutadania, que hi podrà fer aportacions i debatre-ho.

El document proposa desenes d’actuacions, sempre a benefici del vianant i la bicicleta, amb una atenció especial als entorns escolars. De moment no hi ha calendari, que anirà en funció de les prioritats que s’estableixin i de la disponibilitat pressupostària.

Una de les actuacions passa per convertir la zona de la Mútua, a partir del pont del Passeig, en àrea de transit restringit a veïns i autoritzats i la conversió en zona de vianants de bona part del Passeig i els carrers Puignovell i Sant Jaume. També el tram sud dels carrers del Nord i Sant Llorenç i el central de l’ Arquimedes.

Però l’actuació que sembla més imminent és a la zona del Vapor Gran, pendent de la seva dinamització. En una primera fase es restringirà el trànsit al portal Nou i, en una segona es vol convertir aquest carrer i els de la Rutlla, Vall, Sant Genís i el primer tram del carrer Col·legi en zones de vianants.

La implantació de la Zona Urbana d’Atmosfera Protegida està contemplada al Pla de Mobilitat Urbana de Terrassa 2016-2021, aprovat al ple de maig. Tots els municipis amb més de 100.000 habitants estan obligats per llei a establir mesures per reduir la contaminació atmosfèrica, sobretot a les proximitats a les escoles.

La FAVT proposa que Isabel Marquès torni a ser Síndica fins que no es triï nova responsable

Les entitats que formen l’Espai Drets i la Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat proposen que Isabel Marquès torni a la Sindicatura Municipal de Greuges fins que no es triï una nova persona responsable.

Alerten d’un greu incompliment de la Carta Europea el fet que Terrassa porti més d’un any sense aquesta figura, que consideren vital per ajudar a lluitar contra les vulneracions dels drets de les persones.

En un comunicat, asseguren que han parlat amb Marquès i que estaria disposada a assumir aquest paper, sempre que hi hagi el consens suficient.

L’exsíndica ocuparia el càrrec amb tots els drets i deures que específica el nou reglament i participaria directament en el control del futur procés.

Terrassa en comú fa un balanç negatiu de mig mandat de govern municipal

Terrassa en comú no fa un balanç gens positiu de mig mandat de govern municipal dos anys després de les eleccions. Consideren que el PSC i l’aleshores Convergència van optar per blindar-se a si mateixos tot i ser les llistes més castigades a les urnes.

La formació d’esquerres considera que cal canviar la forma de governar la ciutat i adaptar-la a la situació present perquè la ciutat ja no és la mateixa que fa 40 anys, quan el PSC va començar a governar.

Terrassa en comú assegura que han aconseguit marcar l’agenda política municipal en temes com la transparència i el debat sobre la gestió de l’aigua. Fins i tot reconeixen que l’aposta de l’alcalde Jordi Ballart per la municipalització els va fer creure que el PSC havia canviat. Per això, diuen, van proposar als socialistes, fa uns mesos i sense èxit, que trenquessin el govern amb el PDECAT i en formessin un de nou amb ells.

En tornar de vacances, al setembre, Terrassa en comú demanarà la celebració d’un ple extraordinari sobre l’estratègia de ciutat. Els comuns volien celebrar el ple monogràfic aquest mes o al passat però el debat sobre la revisió del cadastre n’ha ajornat la petició.

Xavi Matilla assegura que el seu nomenament com a Coordinador d’Organització del nou partit Catalunya en Comú no l’apartarà de la política municipal aquest mandat. Terrassa en Comú encara no ha obert el debat sobre la candidatura per les municipals del 2019.

Sáez de Santamaria anuncia que el govern destinarà 400 milions a les obres del Quart Cinturó

El govern espanyol ha anunciat que destinarà 400 milions d’euros a les obres del Quart Cinturó, en concret, al tram de 35 quilòmetres comprès entre Terrassa i Granollers. Ho ha dit la seva vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaria, en la seva intervenció a la ‘Nit de la Logística’, celebrada a Barcelona.

El Ministeri de Foment ha adjudicat el contracte de redacció de l’estudi informatiu per a la construcció de l’autovia B-40 entre aquests dos punts, por un import de 1,14 milions. Aquest document analitzarà les possibilitats de traçat, connexió i explotació.

Les darreres declaracions del govern sobre el futur de la B-40 les va fer el president Mariano Rajoy el passat mes de març. En aquell moment va anunciar que el tram pendent del Quart Cinturó entre Abrera i Terrassa entrarà en servei d’aquí a dos anys i mig, a finals del 2019. El govern espanyol confirmava així les previsions que ja havia fet l’any passat l’exministra Ana Pastor, després del paquet d’inversions en infrastructures anunciat per Rajoy a Barcelona.

Representants de la Cecot s’han reunit amb el director general de carreteres a Madrid pel seguiment de la B-40 i la connexió de l’AP7-A2

La trobada va tenir lloc dimecres al Ministeri de Foment, donant continuïtat al compromís que la Ministra de Foment i el president de la Cecot van adquirir a principis de 2016 de fer un seguiment conjunt i sistemàtic de l’evolució de l’obra de la B-40 en el seu tram entre Abrera i Terrassa.

Segons David Garrofé, secretari general de Cecot: “Les dades dels PGE i les manifestacions públiques que ens arribaven afirmant que la data de finalització de l’obra era finals del 2019 ens van preocupar molt a la Cecot ja que fa un any la data de finalització estava prevista per desembre de 2018”.

Per la seva banda, Jorge Urrecho va manifestar als representants empresarials que la voluntat del Govern és invertir de forma significativa a Catalunya i mantenir el compromís de 2018 com a data de finalització de l’obra.

La Cecot recorda que l’impacte macroeconòmic a Catalunya de la Ronda del Vallès en aquest tram és de 252 milions d’euros. I la seva posada en funcionament suposaria un estalvi de gairebé 24 milions d’euros anuals en l’àmbit de la mobilitat.

 

La CUP vol remunicipalitzar el servei de neteja d’edificis municipals i centres d’ensenyament adscrits

La CUP vol que el servei de neteja d’edificis municipals i centres d’ensenyament adscrits s’internalitzi i el gestioni directament l’ajuntament. El contracte de concessió va finalitzar el 30 d’abril i l’equip de govern tindria la intenció de prorrogar el servei a l’empresa CLECE, actual adjudicatària i que els cupaires relacionen amb una multinacional vinculada a Florentino Pérez.

El grup denuncia que, malgrat les reiterades peticions d’informació, no han aconseguit conèixer en quina situació es troba aquest contracte ni en quines condicions.

Per tot plegat, la CUP insta l’ajuntament a no tornar a licitar el servei i remunicipalitzar-lo per recuperar-ne el control públic i evitar-ne un sobrecost per a la ciutadania.

Segons Sirvent, l’ajuntament paga per aquest contracte a CLECE un total de 2.882.000€ anuals.

Rull i Turull expliquen el perquè s’ha de votar Sí en el referèndum

No es tracta només d’un referèndum, en aquest procés cap a la independència ens hi juguem la democràcia. Així ho han dit en una conversa moderada per l’escriptor terrassenc, Vicenç Villatoro, els parlamentaris de Junts pel Sí, Josep Rull i Jordi Turull. Sota el títol “Seguim amb el full de ruta” els dos polítics han iniciat una campanya per les diferents agrupacions locals del PDCat, per explicar en quin punt es troba el procés impulsat pel Govern cap a la independència, i quin futur volen els ciutadans pel seu país.

Rull ha remarcat que el principi democràtic és la clau d’accés a la comunitat internacional. I encara no descarta la via d’un referèndum pactat, tot i la negativa per escrit del Govern de Mariano Rajoy. Per Turull, un cop deixades les diferències internes amb Rull, ha reblat que cal ser abans demòcrates que independentistes. A l’acte també s’ha parlat del procés de transició cap a un nou Estat i de les necessitats de futur pel nou país.

Esquerra-MES passa comptes de la seva acció política des de l’oposició

El grup municipal d’Esquerra Republicana-MES ha fet balanç, aquest dijous, de la seva tasca política aquest segon any de mandat.

Els quatre regidors republicans, Isaac Albert, Carme Labòria, Carles Caballero i Pep Forn, han exposat, a la plaça Salvador Espriu i de forma oberta, quin ha estat el paper d’Esquerra-MES, una oposició dura però constructiva.

Els independentistes repeteixen el format de l’any passat per repassar la feina feta. Aquest cop, ja a mig mandat, s’ha fet també balanç de l’acció de govern de qui han dit, no té projecte però sí contradiccions internes. Isaac Albert ha recordat que els republicans havien intentat formar govern amb Terrassa en Comú i la CUP però que l’aritmètica no ho va fer possible.

Sota el nom de Passem Comptes, l’acte també ha permès que el públic pogués fer preguntes al quatre regidors.