Satisfacció del govern local per l’aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania

Després que aquest dimecres el Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania, el govern municipal ha expressat la seva satisfacció per la mesura. Considera que aquesta nova prestació social ha de millorar les condicions de vida de les persones en situacions més desafavorides. La tinent d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones, Lluïsa Melgares, ha estat present en la sessió parlamentària en què s’ha debatut i votat la llei.

La Renda Garantida de Ciutadania entrarà en vigor el proper 15 de setembre i comportarà que les persones que actualment perceben la Renda Mínima d’Inserció, l’antic PIRMI, passin a rebre aquesta nova ajuda. De moment serà de 564 euros al mes però la llei preveu que augmenti progressivament fins a arribar als 664 l’any 2020.

La podran sol·licitar altres col·lectius que abans no hi tenien accés. Entre els requisits: ser major de 23 anys, viure a Catalunya durant almenys dos anys, no tenir patrimoni més enllà de la primera residència i haver esgotat totes les prestacions possibles.

La Llei té el seu origen en una Iniciativa Legislativa Popular promoguda el 2011 per reclamar que es legislés el dret a aquesta prestació, contemplat a l’Estatut d’Autonomia. S’han recollit més de 120.000 signatures de suport entre la ciutadania i aconseguit la implicació de més de 70 entitats cíviques, col·legials, sindicals i polítiques, a més d’una cinquantena d’ajuntaments, entre ells, el de Terrassa.

Les famílies del Vallès Occidental han sol•licitat prop de 18.000 beques de menjador escolar pel curs vinent

La sol•licituds d’ajuts de menjador escolar continua creixent al Vallès Occidental. Un cop validades les diferents peticions que han arribat al Consell Comarcal a través dels Serveis Socials dels ajuntaments. Respecte l’inici de curs passat, s’ha produït un important augment de sol•licituds, en concret 1.476 peticions més. S’arriba doncs fins a les 17.835 sol•licituds inicials de beques menjador per al curs 2017-2018. Una xifra que pot anar augmentant al llarg del curs escolar. A partir del 24 de juliol el Departament d’Educació comunicarà al Consell Comarcal l’assignació de beques pel curs 2017-2018.

Aquest curs 2016-2017 s’ha atorgat finalment 12.447 beques de menjador a la comarca. I el curs 2015-2016 se’n van atorgar 10.213. L’increment de sol·licituds per al curs vinent és desigual en els diferents municipis: n’hi ha que no augmenten i n’hi ha d’altres que sí.

En tot cas, caldrà esperar fins a finals de juliol per saber quantes beques s’atorguen d’inici, un cop es rebi el creuament de dades que elabora el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.  Es preveu poder disposar d’aquestes dades a partir del 24 de juliol segons ha informat el propi Departament. En el moment que el Consell Comarcal les tingui es comunicaran als ajuntaments i aquests a les famílies sol·licitants.

La voluntat del Consell Comarcal és poder arribar amb les beques menjador a totes les famílies que compleixin els requisits i que es trobin per sota del llindar de la pobresa.

El Consell recorda que «Des del Vallès Occidental s’ha treballat per millorar les bases d’atorgament dels ajuts per fer-les més ajustades a la realitat de les famílies, aconseguint un canvi en el model de gestió de les beques per part de la Generalitat. També s’ha treballat pel compliment de l’acord de Mesures contra la pobresa aprovat pel Parlament de Catalunya. Val a dir que al Vallès Occidental, el curs 2016-2017 més de 1.200 famílies no han rebut aquest curs beca de menjador per superar el nivell de renta però estant per sota del llindar de la pobresa.»

Hi ha dades reveladores de la situació de les beques menjador: prop de 1.000 nenes i nens reben una beca a 6è curs de Primària i deixen de rebre-la quan comencen l’ESO. A Catalunya, només un 1’5% dels alumnes d’ESO tenen beca menjador mentre que a Infantil i Primària en són un 13,6%. I a la comarca, només els alumnes d’11 dels 55 IES públics poden demanar un ajut pel menjador.

La ciutadania presenta 493 propostes per a l’elaboració del Pla d’Acció Municipal 2018

La primera fase del procés de participació ciutadana a l’elaboració del Pla d’Acció Municipal 2018 s’ha tancat amb 493 propostes, un 39% més que en l’edició de l’any passat. La majoria s’han presentat a títol individual a través de la plataforma participa.terrassa.cat. La resta s’ha fet de manera presencial.

El pla de mandat del govern recull que les prioritats polítiques i els objectius que s’hi descriuen es desenvolupin a partir de diferents PAM, que s’han d’aprovar anualment acompanyant el corresponent pressupost de l’ajuntament.

La part més important dels suggeriments es refereix a actuacions sobre el territori amb iniciatives d’urbanisme, medi ambient, via pública, mobilitat i neteja. Els serveis a les persones, cultura, promoció econòmica i altres àmbits competencials queden en segon terme.

Els serveis tècnics municipals han anat descartant totes les propostes que no resulten factibles. El procés es troba actualment en la fase de viabilitat tècnica, tenint en compte el seu cost, el tipus de despesa que comportaria i si es pot tirar endavant amb recursos municipals o si cal la implicació de tercers.

Amb aquesta informació, la Junta de Govern Local determinarà quines iniciatives passaran a la fase de recollida de suports, que es farà entre el 18 de setembre i el 15 d’octubre. Hi podran participar les persones majors de 16 anys empadronades a Terrassa, podent donar suport a un màxim de tres propostes diferents. La recollida de suports es podrà fer la plataforma participa.terrassa.cat o bé presencialment, entre el 9 i el 13 d’octubre. La Junta de Govern incorporarà al PAM 2018 les propostes que hagin aconseguit més suports, argumentant degudament la seva decisió.

Els dos vallesos demanen a Madrid que tingui en compte el Pla de Mobilitat alhora de plantejar la B40

El Ministeri de Foment ja ha adjudicat el contracte de serveis de redacció de l’estudi informatiu de l’Autovia Orbital B-40 corresponent al tram entre Terrassa i Granollers. Les comarques afectades, els vallesos Occidental i Oriental, han rebut amb “estupor” aquesta decisió, segons han comunicat els seus respectius consells comarcals. Per a les dues administracions el Pla de Mobilitat que s’està elaborant “ha de ser l’instrument que defineixi les actuacions que han de portar-se a terme al territori i que faci la proposta d’actuacions per desenvolupar un sistema de transport públic eficient i competitiu i que també defineixi les intervencions de futur”. És per això que han enviat una carta al Ministeri de Foment demanant que tingui en compte el territori i les conclusions del Pla de Mobilitat a l’hora de plantejar noves infraestructures com el Quart cinturó. Els dos presidents comarcals, a més, estan convençuts que “aquest Pla és el que pot acabar el debat sobre la tipologia de la via, traçat i oportunitat de la B-40 entre Terrassa i la Roca del Vallès”.

El Pla de Mobilitat del Vallès l’estan elaborant els dos consells comarcals juntament amb la Generalitat i amb la voluntat que hi hagi la “màxima participació de les entitats socials, econòmiques, empresarials i ambientals del territori, a més del consens de les institucions locals i comarcals”.

L’Ajuntament vol una normativa menys restrictiva per a la implantació de centres de culte

L’Equip de Govern espera obtenir els vots suficients en el pròxim ple, per aprovar la Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística per a la implantació dels centres religiosos i de culte. El Govern modifica l’antiga proposta i la fa menys restrictiva que la del maig del 2013 i que durant dos anys va quedar suspesa. La principal novetat d’aquesta modificació és la supressió de la condició de les distàncies mínimes entre centres de culte segons l’aforament.

La normativa no limita tant els centres petits i mitjans en el casc urbà i així evita generar barris d’una determinada confessió. També se suprimeix la condició de l’amplada dels carrers però es manté que els locals superiors per a 100 persones d’aforament, no poden estar en carrers inferiors als 6 metres d’amplada. La modificació manté l’essència de la normativa però és més permisiva per a la implantació de centres de culte petits repartits pel casc urbà, és a dir, inferiors a les 50 persones.

L’ampliació de la mesquita de la plaça de Catalunya a l’edifici del costat, sol•licitud que va provocar la suspensió de les llicències, es podrà fer sempre que el nou edifici tingui entrades i sortides independents del centre de culte. A Terrassa hi ha 49 centres de culte de 8 confessions diferents. 13 d’aquests centres són incompatibles amb la nova normativa i s’hauran d’adaptar a la nova proposta. Els grups a l’oposició han anunciat la seva abstenció i per tant el Govern necessitarà dos vots més per aprovar la modificació.

Mentre que des d’Esquerra Repúblicana-Moviment d’Esquerres es considera que la normativa anterior promocionava els centres de culte petits en detriment de les grans concentracions, Terrassa en Comú i la CUP recorden que s’ha de tenir en compte el nou Pla de Mobilitat alhora d’atorgar llicències. Per la seva banda Ciutadans supetida el seu vot afirmatiu a que l’Alcalde obri el debat real i general, diuen, sobre la modificació del Pla General d’Ordenació Municipal, el POUM.

Catalunya en Comú dóna suport a l’1-O com a mobilització pel dret a decidir, no com a referèndum

Catalunya en Comú ha decidit aquest dissabte a Terrassa donar suport a la votació de l’1 d’octubre com a mobilització pel dret a decidir però no com a referèndum. Xavier Domènech ha explicat que no el consideren un referèndum perquè no és una proposta de resolució de conflictes.

Catalunya en Comú no ha volgut dir si faran una crida a la participació a la votació perquè consideren que encara no hi ha prou informació per part del Govern català. Els comuns defensen aquesta postura des de la pluralitat d’opinions dels votants que volen participar malgrat la negativa del Govern Espanyol i els que no.

Aquest dissabte Catalunya en Comú es reunia a Terrassa per decidir la seva postura sobre el referèndum amb tres opcions: una que li donava suport i cridava a la participació, una contrària que no cridava a la participació i la que ha tingut més pes que és la de donar-hi suport com a mobilització però no com a referèndum vinculant.

Meritxell Borràs diu que «és evident que hi haurà urnes el dia 1-O»

En un acte organitzat per l’ANC al Centre Cultural de Terrassa, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha assegurat de forma contundent que “és evident que hi haurà urnes el dia 1 d’octubre». Segons Borràs, és un compromís de tot el govern.

L’acte ha estat presentat pel periodista Salvador Cot. En ell també hi han participat Meritxell Serret, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i David Clarà, regidor de Podem a Barberà del Vallès.

En un altre moment del debat, Borràs també ha defensat la cohesió de l’equip del govern malgrat el cessament aquesta setmana del conseller Baiget.

En relació a la importància dels suports internacionals, la consellera Serret ha afirmat que el més important serà l’observança. Textualment ha dit que volem que s’observi que es respecta la voluntat de votar i que es respecta el resultat.

Recepció a l’entitat Salvem Animals Recollits

Una delegació de l’entitat protectora d’animals Salvem Animals Recollits (SAR) s’ha reunit, aquest dijous, amb l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol

SAR és una entitat creada el 2009 a Terrassa que busca cases d’acollida temporals per a gats i gossos que s’han quedat sense sostre fins que trobin una llar definitiva.

Cerclemón exposa a l’alcalde les accions solidàries i els nous projectes

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’ha reunit aquest matí amb una delegació de la comissió Cerclemón del Cercle Cecot Joves Empresaris.

La delegació ha estat encapçalada pel seu president, Santi Sánchez. A la reunió els membres de la comissió han exposat a l’alcalde les accions solidàries desenvolupades recentment i els seus nous projectes.

Cerclemón és la comissió de treball solidari del Cercle Cecot de Joves Empresaris que fomenta la responsabilitat ètica i social del teixit empresarial, participa en iniciatives de caràcter solidari i col·labora amb fundacions i ONGs.

La trobada s’ha fet a la seu d’alcaldia i ha comptat també amb la presència del tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper.

Lluís Puig pren possessió com a nou conseller de Cultura de la Generalitat

El terrassenc Lluís Puig ha pres possessió aquest migdia del càrrec com a conseller de Cultura. En una breu cerimònia que s’ha fet al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el que fins ara era director general del Cultura Popular ha estat nomenat conseller pel president del Govern Català.

En el seu discurs, Carles Puigdemont li ha agraït el compromís i fermesa per acceptar el càrrec i li ha reclamat que segueixi reivindicant la cultura popular i democràtica.

Puig substitueix en el càrrec Santi Vila, que des d’aquest dimarts és el nou conseller d’Empresa i Coneixement. Vila, al seu torn, reemplaça a Jordi Baiget, cessat per Carles Puigdemont després que aquest qüestionés en una entrevista a El Punt Avui la celebració del referèndum.