Més control sobre la qualitat dels serveis públics de menjadors amb gestió externa

Una proposta de la CUP per recuperar la gestió pública dels menjadors escolars ha generat un tens debat sobre la viabilitat o no d’internalitzar o externalitzar aquest i altres serveis similars. Els cupaires volen aturar el que consideren un procés de precarització de les condicions laborals de la plantilla, especialment en el cas de SERHS, que gestiona de forma externa els menjadors a escoles públiques d’educació infantil i primària – amb licitació fins al març de 2020-, i també de SERUNION, amb un contracte que finalitza l’agost de 2018 i que controla els menjadors de les escoles bressol.

Per a la CUP, garantir que els menjadors respectin els drets dels infants passa per la seva gestió directa. Govern i la resta de l’oposició han discrepat en com es plantejava la proposta. Amb tot, i en votació per acords, han donat suport de forma majoritària -amb l’abstenció de Cs- a implementar a l’Àrea de Serveis Generals i Govern Obert un servei de control i seguiment de la qualitat als serveis públics de menjador gestionats de forma indirecta.

El debat s’ha encès després que des de TEC s’hagin denunciat casos d’escoles, sense concretar, en què els infants no mengen la quantitat d’aliments suficient, se’ls limita els gots d’aigua a prendre i fins i tot pateixen comportaments racistes. L’alcalde Alfredo Vega ha titllat de molt greus les afirmacions i n’ha exigit la presentació de proves de forma immediata per tal de prendre-hi partit en cas que les informacions es verifiquin.

En una línia i to ben diferents la sessió plenària de novembre ha aprovat de forma unànime la proposta de Cs en què demanava el desplegament i la posterior avaluació del resultat que obtingui el Programa de Garantia Juvenil. Una acció que vol millorar la formació i les capacitats dels joves que ni estudien ni treballen per tal de facilitar-los l’accés al món laboral.

Alfredo Vega: «Ara és moment de rebaixar la tensió i de construir un escenari que permeti l’entesa»

Terrassa compta des d’avui amb nou govern municipal. L’alcalde, Alfredo Vega, ha donat a conèixer la nova organització política a l’Ajuntament de Terrassa, després d’un mes especialment convuls a la ciutat per la renúncia de Jordi Ballart i 5 regidors socialistes més. Una situació que, segons Vega, forma part de la normalitat democràtica i no cal exagerar ni dramatitzar perquè s’ha demostrat que el sistema funciona i s’han garantit tots els serveis a la ciutadania.

El cartipàs queda configurat de la següent manera. El mateix alcalde manté l’àrea de serveis generals i govern obert que havia gestionat fins ara i, a més, assumeix la regidoria d’educació. Presidència recau en Javier Garcia. Transparència, estructura territorial i districtes, usos del temps i qualitat democràtica també estan entre les seves responsabilitats.

A les altres 4 grans àrees, Amadeu Aguado continua encapçalant cultura, innovació i projecció de la ciutat i Marc Armengol segueix a territori i sostenibilitat. Les altres dues recauen en cares noves. Eva Candela es fa càrrec de drets socials i serveis a les persones i de la regidoria d’esports. Per la seva banda, Manuel Giménez, gestionarà desenvolupament econòmic, industrial i ocupació, així com les tasques seguretat, via pública i protecció civil.

Pel que fa als 3 regidors restants del grup socialista, incorporacions del nou govern, Adrián Sánchez portarà universitat i innovació, capacitats diverses i accessibilitat, solidaritat, drets humans, ciutadania i mitjans audiovisuals, que queda separat de comunicació. Gràcia García s’ocupa de serveis socials i polítiques de gènere, així com de serveis funeraris, atenció ciutadana, patrimoni, serveis jurídics, tecnologia i recursos humans. Finalment, Jordi Rueda serà regidor de joventut i lleure infantil, obra pública i manteniment urbà.

L’alcalde Alfredo Vega ha explicat que amb aquest nou cartipàs, es tanca un parèntesi de crisi i que ara continuaran treballant pel mateix projecte polític socialista que va comptar amb la majoria en el darreres eleccions municipals.

Els vots del PSC i l’abstenció de TEC treuen Terrassa de l’AMI

Terrassa ja no és membre de l’Associació de Municipis per la Independència. El Partit Popular ha dut la proposta al ple, a la que s’han sumat de PSC i Ciutadans. L’abstenció de Terrassa en comú ha estat clau juntament amb el vot favorable dels socialistes, que han tirat enrere l’entrada a l’AMI que ells mateixos van avalar al principi del mandat per afavorir l’entrada del PDECAT al govern.

Els populars presentaven ara la proposta pel trencament del pacte de govern entre el PSC i els demòcrates i perquè no hi ha a Terrassa, diuen, una majoria independentista.

El PSC no ha volgut  manifestar el sentit del seu vot en cap de les intervencions. La sortida de l’AMI no s’ha visualitzat fins que els nou regidors socialistes han aixecat la mà al mateix temps que ho feien el PP i Ciutadans.

Per la seva part Terrassa en comú ha retret als socialistes que, al seu moment, votessin l’entrada de l’AMI quan al Consell Comarcal hi van votar en contra.

Els tres partits independentistes i partidaris de mantenir-se a l’AMI, Esquerra-MES, el PDECAT i la CUP, no han volgut intervenir en cap dels torns de paraula.

Al ple s’ha llegit l’acord de tots els portaveus, excepte els del PP i Ciutadans, de sol·licitar al Tribunal Suprem l’alliberament provisional dels consellers empresonats i dels presidents de l’ANC i Òmnium. La façana de l’Ajuntament s’il·luminarà en color groc fins que siguin alliberats.

En canvi, els portaveus van rebutjar en junta una proposta de Ciutadans per condemnar els talls en carreteres i vies de tren durant la vaga general del 8 de novembre.

L’alcalde Alfredo Vega coneix els projectes de CCOO

L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, s’ha reunit aquest matí amb el secretari general de Comissions Obreres del Vallès Occidental – Catalunya Central, Enrique Rodríguez.

La trobada ha servit perquè Vega hagi pogut conèixer els projectes del sindicat.

La d’avui ha estat una de les primeres reunions institucionals que Alferdo Vega ha mantingut des que va ser nomenat nou alcalde de Terrassa el passat 17 denovembre.

La reunió s’ha fet a la seu d’alcaldia.

Els quatre candidats a Síndic municipal es presenten a la Masia Freixa

Terrassa dóna a conèixer els quatre candidats a Síndic de Greuges, en un debat obert aquest dimecres al vespre a la Masia Freixa. En el marc del procés participatiu que s’està fent, per primera vegada els quatre candidats van debatre en públic, les seves principals propostes. Les quatre persones que opten a ser Síndic de Greuges de Terrassa són Isabel Marquès, que va ser Síndica entre el 2010 i el 2016, i l’única dona candidata a la reelecció.

Roger Peiró es presenta com una opció nascuda d’altres processos participatius i de la necessitat de treballar per als altres. Jordi Estapé és l’únic que repeteix candidatura, després de l’intent fallit de la primera elecció. Es presenta des de la vocació de servei de les seves dues professions: periodista i advocat. Finalment José Miguel Sanz és un expert en participació ciutadana des de la seva professió de mediació de consum i amb una formació social molt consolidada.

El debat també va servir per entendre millor la figura del Síndic, com fer arribar aquest servei als ciutadans i de la necessitat d’acostar-se als barris i a les seves entitats veïnals. Fins el 12 de desembre els candidats encara poden fer actes de campanya en diferents espais de la ciutat. El 14 de desembre és la data de la votació que es podrà fer de forma presencial des de dos quarts de deu del matí a les 8 del vespre, en els cinc Centres Cívics de la ciutat, a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la plaça Didó i al Casal Cívic de Can Parellada. Un cop es coneixi el guanyador, la Junta de Portaveus validarà l’elecció per elevar-ho al ple perquè ho ratifiquin els regidors.

Alfredo Vega: «Vaig intentar fins l’últim segon que Jordi Ballart no fes aquell pas»

L’alcalde Alfredo Vega ha passat aquest matí pels micròfons de la Ràdio Municipal. Al magazín El Submarí Vega ha fet un repàs de com ha viscut aquest últim mes, durant el qual ha passat de ser tinent d’alcalde a ser escollit alcalde el passat 17 de novembre. Vega ha dit que va intentar fins l’últim moment de convèncer Ballart de no deixar l’alcaldia. També ha dit que respecta la decisió de marxar que van prendre cinc regidors, però que ell es va quedar «per un sentit de la responsabilitat». Pel que fa al nou cartipàs, l’alcalde ha dit que els regidors que entren «estan ben preparats i que és el millor equip que pot tenir la ciutat». Vega no ha aclarit si després d’aquests divuit mesos que queden de mandat seguirà o no en la política.

Podeu escoltar l’entrevista sencera aquí.

 

Daniel Serrano, número 5 del PP per Barcelona, fa precampanya al Mercadal

Catalunya està pitjor que fa 5 anys, s’ha trencat socialment i políticament i tot és conseqüència directa del procés. Ho ha dit, Daniel Serrano, president provincial del PP i candidat número 5 per Barcelona en la seva visita al Mercadal.

El candidat assegura que el seu partit és la millor opció per garantir un govern de tots i per a tots els catalans que es preocupi dels problemes reals de la ciutadania.

Serrano ha estat acompanyat pel president de la secció local del PP de Terrassa, Gabriel Turmo, i pel regidor, Àlex Rodríguez. El Grup Municipal demanarà al proper ple la sortida immediata de Terrassa de l’AMI.

Sobre les enquestes que situen al Partit Popular com a darrera força al Parlament de Catalunya després de les eleccions del 21 de desembre, els responsables confien en el vot ocult, un factor que sempre els beneficia, diuen.

Les Esquerres de Terrassa debaten sobre el Pacte d’Estat contra la violència de gènere a CCOO

I també aquest dilluns i continuant amb els actes relacionats amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, Comissions Obreres ha acollit un debat sobre el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, organitzat per les Esquerres de Terrassa.

Hi han participat Maria Freixanet, llicenciada en ciències polítiques i senadora d’En Comú Podem i l’advocada i activista feminista, Núria González, també membre del Consell de la Igualtat del PSC. Per a les ponents, la lluita per eradicar les violències masclistes passa per sumar les complicitats de tota la societat, institucions i organitzacions. Per això, exigeixen a tots els governs un compromís real per avançar en la prevenció i abordar el problema amb les eines necessàries. En aquest sentit, posen en valor la necessitat de les lluites feministes en les reivindicacions de drets per avançar cap a una societat lliure de violències.

Les dues pròrrogues dels serveis d’aigua i d’autobusos, i el Vapor Ros, principals temes del ple de novembre

El ple de novembre d’aquest dijous s’ocuparà des dues pròrrogues de dos contractes bàsics per la ciutat: el del servei de l’aigua i el d’autobusos.

Pel que fa a l’aigua l’Ajutament espera que aquesta sigui l’última pròrroga forçosa. La darrera, aprovada al maig, s’acaba el nou de desembre i d’aquesta manera s’ampliarà sis mesos, fins el 9 de juny.

La pròrroga del servei d’autobusos a TMESA és d’un any, de l’1 de gener del 2018 fins el 31 de desembre. És la setena pròrroga, des que el contracte va finalitzatzar el 2009. La llei encara permetria una vuitena, fins a finals del 2019, però l’Ajuntament també espera, que aques cop sí, es renovi la concessió.

En l’ordre del dia també hi apareix la modificació puntual del POUM en l’àmbit del Vapor Ros. El punt, però, es podria retirar si no s’aconsegueix una majoria. ERC-MES hi està en contra i la resta de grups han dit que s’hi abstindrien.

En als acords de junta de portaveus, és previst que se’n llegeixi un en relació a l’alliberament dels presos polítics. El PSC estaria favor de la proposta d’ERC per il·luminar de groc la façana de l’Ajuntament fins que no siguin posats en llibertat.

L’oposició portarà sis propostes de resolució. TeC vol promoure adhesions al protocol de dol en casos de feminicidis; el PDeCAT proposa un pla de dinamització per al Mercat de la Independència; Ciutadans demanarà el resultat del desplegament del programa de Garantia Juvenil; la CUP vol que l’Ajuntament internalitzi la gestió dels serveis de menjador de les escoles i el PPC demana que l’Ajuntament de Terrassa surt de l’AMI.

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana denuncia manca d’interès per revisar el ROM

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana posa en marxa la convocatòria del segon Parlament Ciutadà de Terrassa, que se celebrarà el primer trimestre del 2018. El tema a tractar, decidit per unanimitat, serà: “Impulsar la democràcia en el marc dels drets humans a Terrassa i en l’aplicació de la Carta europea de Salvaguarda dels DDHH a la ciutat”, a partir de les propostes de les entitats Espai de Drets, Observatori Ciutadà Municipal (OCM) i l’AVV del Segle XX. El Consell vol centrar-se en aquest document signat per l’Ajuntament de Terrassa l’any 2000 perquè considera que està oblidat en un calaix, a banda de ser un gran desconegut per part de la ciutadania. El 1r Parlament Ciutadà de Terrassa es va estrenar al gener d’aquest any parlant d’aigua i de la seva gestió.

D’altra banda, al consell celebrat el passat dissabte 18 de novembre, es va parlar sobre el projecte de modificació del ROM (Reglament Orgànic Municipal) que va entrar en fase de revisió i presentació d’al·legacions al mes de juliol passat i que a data d’avui es troba totalment paralitzat.

El CdAC, a través de l’AVV del Segle XX, l’Observatori Ciutadà Municipal (OCM) i la FAVT, va presentar esmenes al ROM fent incidència en el dret de reconeixement envers les entitats alhora de presentar propostes de resolució al ple municipal i a que aquestes puguin ser defensades per les pròpies entitats. També es va incidir en què es reconegui el seu dret a participar amb veu i vot als òrgans d’administració dels organismes municipals, així com la necessitat de dotar als consells municipals i sectorials de capacitat decisòria.

El Consell veu manca d’interès i passivitat en el si de la majoria dels partits polítics amb representació al consistori pel que fa a aquesta revisió del ROM. Segons el CdAC, això denota fins a quin punt la democràcia es troba segrestada per les institucions.