El Consorci de Residus es trasllada temporalment al Parc Audiovisual

Des d’aquesta setmana el Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental té la seu temporal en un local del Parc Audiovisual. I és que al Consell Comarcal, on eren fins ara i que els ha quedat petit, hi estan fent unes obres que obligaven el consorci a traslladar-se.

De fet, l’organisme comarcal tindrà la seu definitiva a l’antiga escola municipal de pàrvuls, al carrer Sant Isidre, fins fa poc seu de l’Oficina Municipal d’Escolarització. Però encara ha d’aprovar el projecte i el pressupost i, després, fer unes obres que inclouran una part important de rehabilitació de l’edifici.

Precisament aquest dimarts una delegació del Consorci per a la Gestió de Residus formada pel president, Ricard Torralba, i el gerent Daniel Criach, s’ha reunit amb l’alcalde Alfredo Vega per presentar el projecte de la nova seu.

I és que l’edifici modernista de Josep Maria Coll i Bacardí és propietat de l’Ajuntament, que els el cedirà. A la reunió els responsables del consorci han demanat a Vega que s’ampliï el conveni de cessió, previst inicialment per 25 anys, arran de la gran inversió que hi faran, una proposta que l’alcalde estudiarà.

Mentre duri la cessió el Consorci no pagarà el lloguer del local, de més de 200 metres quadrats en una sola planta, però es farà càrrec del seu manteniment i conservació.

La Comissió Ciutadana de Transparència es posa en marxa

Ja està en marxa la Comissió Ciutadana de Transparència, un òrgan format per entitats i experts amb independència política encarregat de vetllar per la transparència del consistori. Aquest dimarts s’ha constituït formalment. L’integren set persones. Com a presidenta va ser escollida Blanca Martínez, de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, i com a secretari tècnic Oscar Guillermo, de l’Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa. Aquests càrrecs seran rotatoris cada sis mesos. Completen la comissió Ramón Clariana, de la FAVT; Ester Pérez, d’Entitats Terrassenques d’Inserció – ALEI; Maria Àngels Montero, del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya; Marta Corcoy, del Laboratori de Periodisme i Comunicació per la Ciutadania Plural de la UAB; i Isabel Marquès, Síndica Municipal de Greuges. Tots ells seran membres per un període de tres anys amb un caràcter totalment voluntari: no percebran cap tipus de retribució, indemnització i dieta.

Al ple municipal de gener es va aprovar per unanimitat la Comissió Ciutadana de Transparència. La seva funció és la de fer avaluacions externes i independents de la transparència municipal, recollir propostes dels ciutadans relacionades amb aquest àmbit i fer aportacions per millorar l’accés a la informació i el bon govern. També participarà en les sessions de la Comissió Informativa de Transparència, amb veu i sense vot. La propera reunió serà al setembre, on es decidirà el règim de funcionament, la periodicitat i altres temes organitzatius.

TeC i ERC-MES proposen un ple extraordinari sobre la gestió de la neteja

TEC i ERC-MES proposen un ple extraordinari sobre la neteja a la ciutat. Les dues formacions han fet una crítica contundent a l’equip de govern, no tant per la gestió d’Eco-Equip, sinó per la manca d’explicacions que, diuen, ha ofert els darrers anys. Per això creuen que la millor manera que les donin és en un debat públic, el mes de setembre, i que tot els partits se’l puguin preparar amb temps.

Tant comuns com independentistes consideren que el principal problema de la neteja a Terrassa no és la inversió, sinó la gestió. Per això els dos grups veuen imprescindible la creació d’un contracte programa que estableixi objectius i criteris d’actuació a Eco-Equip.

Els dos principals grups de l’oposició creuen que hi ha incapacitat política per gestionar el servei de neteja. El portaveu republicà ha posat el focus en el reciclatge.

El ple extraordinari es farà, perquè per convocar-lo calen set vots i TEC i ERC-MES ja en sumen deu. Només cal acordar una data amb la resta de formacions, que presumiblement serà al setembre.

Josep Rull arribarà dimecres a la presó de Lledoners ja suspès de funcions pel jutge Llarena

Aquest dilluns ha començat el procés de trasllat a Catalunya de Josep Rull, que es preveu que finalitzi dimecres a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages.

El mateix camí segueixen Joaquim Forn i Jordi Turull. Tots tres, ingressats fins ara a la presó madrilenya d’Estremera, els han traslladat aquest dilluns al centre penitenciari de Valdemoro, a Madrid, on han passat la nit  i des d’on es centralitzen els trasllats.

Aquest dimarts els porten al centre penitenciari de Zuera, a Saragossa, on també dormiran. I demà dimecres es preveu que arribin a la presó de Brians II, on els Mossos d’Esquadra n’assumiran la responsabilitat. D’allà els portaran fins a Lledoners, on hi ha ingressats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

En ple trasllat, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha suspès dels seus càrrecs els processats pels delictes de rebel·lió. Entre ells figura Rull però també Turull, Puigdemont, Junqueras, Sànchez i Romeva. El setè processat per aquest motiu, Toni Comín, encara té possibilitat de recurs.

La suspensió és automàtica per l’article 384 bis de la llei d’Enjudiciament Criminal, inclosa en la reforma del 1989 i pensada per a casos de terrorisme. El magistrat conclou així el sumari del procés per als acusats que no són fora de l’Estat espanyol. Els que són en altres països els declara fugats.

Aquesta suspensió altera les majories al Parlament de Catalunya i s’obre la possibilitat que els processats suspesos puguin ser substituïts per altres persones de les llistes parlamentàries.

Jordi Hereu: «Les ciutats encara no es pensen com un projecte col·lectiu, sinó de mercat»

Jordi Hereu va deixar la política activa el 2011, després de cinc anys sent alcalde de Barcelona. Des de llavors, professionalment, s’ha mogut en l’àmbit privat però ha seguit vinculat a la gestió de les ciutats amb l’empresa IdenCity, una consultoria especialitzada en estratègies de desenvolupament urbanes. Hereu ha estat el convidat del PSC de Terrassa a la masia Freixa per oferir una xerrada sobre La importància d’un projecte de ciutat, en una sèrie de conferències que el partit anirà convocant els propers mesos. Hereu considera que, avui, les ciutats encara es planifiquen sobre una lògica de mercat.

Una de les mesures que Hereu va impulsar a Barcelona va ser la implantació de la zona verda d’aparcament, i que ara l’Ajuntament de Terrassa estaria estudiant.

L’exalcalde de Barcelona ha dit que el llegat històric de Terrassa en els àmbits cultural, social i esportiu la situen en una bona posició per afrontar els reptes del futur.

Ciutadans demana a l’equip de govern que avanci la inversió per millorar l’Estadi Municipal d’Hoquei

Ciutadans Terrassa ha sol·licitat a l’equip de govern que avanci la inversió per millorar les instal·lacions de l’Estadi Municipal d’hoquei Martí Colomer, prevista per la Generalitat pel 2019. El portaveu del Grup Municipal de Ciutadans, Javier González, recorda que si no es renova l’herba artificial, la selecció espanyola no podrà jugar l’any que ve a Terrassa la Hockey Pro League.

Segons Cs, si es fa la inversió abans Terrassa podria optar a participar en aquesta competició i l’equip Línea 22 podria celebrar les competicions ordinàries en aquest equipament. La petició, que es debatrà en Junta de Portaveus, proposa també facultar l’alcalde perquè realitzi totes les gestions necessàries en suport de la candidatura local en col·laboració amb les federacions esportives implicades.

Gonzánlez  també recorda que l’alcalde va assegurar en un ple recent la seva intenció que aquesta inversió s’executi aquest mateix any. Les instal·lacions del Martí Colomer són propietat de la Generalitat, però en el futur està previst el traspàs a l’Ajuntament.

L’hoquei herba és un dels cinc eixos estratègics de Terrassa identificats en el pla de projecció internacional i Marca Terrassa.Un dels projectes per impulsar aquest esport és crear la casa de l’hoquei a instàncies de tots els clubs locals per convertir-se en un referent internacional.

 

El ple aprovarà inicialment el reglament de l’Observatori que ha de definir l’estratègia i les polítiques de l’aigua

D’aquí a cinc mesos justos, el 10 de desembre, començarà a donar servei la nova empresa municipal d’abastament d’aigua. El govern treballa per tenir a punt l’estructura empresarial i l’òrgan que ha de definir l’estratègia i les polítiques en aquest àmbit.

La setmana que ve s’aprovarà inicialment el reglament de l’Observatori de l’Aigua després que la Comissió de Territori ho hagi elevat a ple. Serà un òrgan participatiu i consultiu que es reunirà trimestralment per fer un control públic del servei i també per elaborar estudis i informar la ciutadania.

El plenari de l’Observatori estarà format per una trentena de membres, bàsicament representants dels grups municipals, agents socials i econòmics, entitats i col·lectius relacionats amb l’aigua. El reglament també preveu la creació d’una comissió permanent que coordinarà el funcionament de l’Observatori, i grups de treball per debatre aspectes concrets.Un cop s’aprovi inicialment el reglament haurà de passar un mes d’exposició pública i podria entrar en vigor abans no acabi l’any en funció de les esmenes que es presentin.

Prova pilot per la recollida de mobles

En la Comissió de Territori, i a preguntes de Terrassa en comú, el tinent d’alcalde Marc Armengol ha explicat que a la tardor, s’iniciarà una prova pilot per millorar la recollida de mobles i voluminosos. I és que al mes de juny es van batre records i se’n van recollir 300 tones, 10 per cada dia de mitjana.

Segons el govern molts ciutadans no s’han acostumat a fer servir els nous contenidors de carrega lateral i a més, algun de la camions s’havia espatllat. El nou sistema fixarà un dia a la setmana per districte per la recollida de mobles. El govern encara no té decidit per quin o quins barris iniciarà la prova pilot, que podria durar fins a mig any.

Terrassa participa al primer Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies

Aquest cap de setmana, la ciutat de Chefchaouen, al Marroc, ha acollit el Primer Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies (I-Cities). Terrassa ha estat present com a vicepresidenta continental europea d’aquest grup de treball de la xarxa de Ciutats i Governs Locals Unit (CGLU), que aglutina més d’un miler de municipis de 127 països, representant més de la meitat de la població mundial.

En la trobada, i en representació de la ciutat, hi ha assistit l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, i el tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat i regidor de Relacions Europees i Internacionals.

Vega ha parlat de donar protagonisme a la ciutadania per lluitar contra les desigualtats. Per a l’alcalde de Terrassa, cal superar la visió assistencial, incorporant l’apoderament del ciutadà. A l’hora d’implementar polítiques socials, s’han de fer amb transparència, informant, escoltant i compartint resultats conjuntament. Alfredo Vega també ha volgut destacar que les ciutats intermèdies tenen un gran potencial en la sostenibilitat global i la justícia territorial, treballant per millorar aspectes com la cohesió social, els serveis bàsics per a tothom, la cultura, els valors humans o l’accés al treball.

Per la seva banda, Amadeu Aguado, ha estat el representant europeu de la ponència ‘Urbanisme inclusiu: els reptes de la formació a les ciutats intermèdies’.

 

 

 

 

El Col·legi d’Advocats de Terrassa denuncia el mal funcionament del sistema de cites en matèria d’estrangeria

El Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER) denuncia la impossibilitat d’aconseguir cites a la subdelegació del govern en matèria d’estrangeria. La Comissió d’Estrangeria de l’ICATER ha detectat darrerament un funcionament anormal del sistema de cites dels tràmits d’estrangers de la subdelegació del govern de Barcelona, el qual impossibilita la seva obtenció o la seva obtenció passats molts mesos.

Davant d’aquests fets, la Comissió d’Estrangeria de l’ICATER expressa el seu rebuig i malestar ja que el funcionament anormal del sistema constitueix una flagrant violació dels drets d’aquests estrangers a obtenir una resposta en un període de temps raonable per part de l’Administració.

La Comissió d’Estrangeria de l’ICATER vol fer notar que aquesta situació té unes conseqüències sovint irreversibles per la situació d’aquestes persones que volen i necessiten regularitzar la seva situació. D’una banda, aquest retard comporta que la documentació que han de reunir per al tràmit caduqui. A més, poden perdre ofertes de treball o els és impossible fer reagrupacions familiars. D’altra banda, durant tot el temps que l’Administració no dóna resposta, aquestes persones continuen en situació irregular amb tots els perjudicis que això comporta, entre ells, la possibilitat de ser objecte d’un procediment sancionador d’estrangeria per estada irregular que podria fins i tot comportar l’expulsió, previ internament en un centre privatiu de llibertat.

 L’ICATER i la seva Comissió d’Estrangeria entenen que aquesta situació requereix l’adopció de mesures urgents per tal de frenar el desemparament en què es troben les persones estrangeres afectades per aquest mal funcionament de l’Administració.

La CUP veu exagerades les restriccions al joc infantil i juvenil a les piscines municipals

No es pot entrar a les piscines municipals amb una pilota de plàstic ni amb flotadors inflables. També està prohibit córrer, tirar-se de cap dins l’aigua, accedir al recinte amb el teu entrepà o amb un refresc. No es pot entrar amb una guitarra, ni cantar o posar música amb el telèfon mòbil. També estan prohibits els para-sols, les cadiretes de platja, els animals domèstics, fer fotografies i fumar dins el recinte.

La CUP considera que la llista de restriccions de comportament de les piscines públiques sobrepassen la línia vermella. I que, a la pràctica, acaben per prohibir el joc infantil i juvenil en aquests espais, quan la canalla i el jovent en són els principals usuaris.

«No venim a dir que es permeti absolutament tot, sinó que reflexionem col·lectivament sobre quins jocs infantils i juvenils sí que es poden permetre a la piscina», apunten els cupaires.

La formació afirma que les ordenances municipals estan dissenyant una ciutat que cada vegada és menys apta per a la canalla i el jovent». I afegeixen que  «estem fent una ciutat que no juga al carrer ni a la piscina, que convida els seus infants a pujar a casa i jugar a la Play Station. I cada vegada fem menys activitats amb la colla… Així que podem dir que acabarem perdent les piscines com espai de joc i socialització», conclouen.