Jordi Ballart presenta el seu nou projecte polític al Centre Cultural

Jordi Ballart ha tornat a un primer pla de l’escena política municipal. El Centre Cultural ha acollit aquest dimarts la presentació de “Tot per Terrassa”, un nou projecte polític amb la figura de l’exalcalde al capdavant de les seves files. L’acte ha generat una gran expectació, amb prop d’un miler assistents que han omplert l’auditori Alfons Vallhonrat i la sala d’actes auxiliar. D’aquesta manera, la candidatura de Ballart per Terrassa comença a caminar, sense ocultar la màxima il·lusió de cara a les eleccions municipals del proper mes de maig.

L’acte ha comptat amb intervencions de tot tipus i missatges de suport de diferents agents socials de la ciutat. La nova formació política es presenta amb les idees renovades. Ballart ha destacat pel seu compromís contra l’homofòbia i les actituds racistes i classistes.

Després d’un període de reflexió i observació, Ballart torna ara, aspirant a recuperar un rol protagonista dins del panorama polític municipal.

Obert el termini per tramitar el vot de persones estrangeres per a les municipals i europees

Ja és obert el termini perquè les persones estrangeres amb dret a vot a Terrassa puguin fer els tràmits necessaris per votar a les properes eleccions municipals i europees, ambdues convocades pel 26 de maig de 2019. La inscripció en el cens electoral, imprescindible per poder votar, es pot gestionar a l’Oficina del Cens Electoral o a l’Ajuntament.

Les persones que tinguin ciutadania dels estats de la Unió Europea i de països amb acords de reciprocitat de vot a les eleccions municipals (Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, República de Corea, Trinitat i Tobago i Xile) podran exercir el seu dret a votar les eleccions municipals, si així ho desitgen, sempre que compleixin els requisits que estableix la normativa, com haver complert els 18 anys i estar inscrita en el padró municipal d’habitants, tenir l’autorització de residència a l’Estat espanyol i haver-hi residit legalment el temps exigit de 3 anys, en el cas de Noruega, i 5 anys, a la resta de països.

Aquest tràmit és obligatori encara que hagin participat anteriorment en unes eleccions. Les persones interessades tindran temps per formalitzar la sol·licitud fins al 15 de gener de 2019.

D’altra banda, en el cas dels ciutadans i ciutadanes amb nacionalitat de països de la Unió Europea, a més de poder votar a les eleccions municipals, també ho podran fer a les eleccions al Parlament Europeu. Si no han participat abans en cap altre procés electoral, tenen fins al 30 de gener de 2019 per a presentar una declaració formal d’intenció de vot a l’Oficina del Cens Electoral.

Per a qualsevol consulta, les persones interessades es poden adreçar a l’Oficina del Cens Electoral a Barcelona, a través del telèfon 901 101 900, o bé al Servei municipal d’atenció telefònica de l’Ajuntament de Terrassa, a través del 010 (900 922 010 si es truca des de fora de Terrassa).

Més informació a: https://www.terrassa.cat/estranger-i-resident-a-terrassa-i-vols-votar.

La CUP debat sobre urbanisme feminista i com abordar-lo amb polítiques públiques

La CUP va impulsar ahir un debat sobre l’urbanisme feminista i com es pot concretar en les polítiques públiques. Va ser en la presentació del llibre ‘Apropiaciones de ciudad: género y producción urbana’.

En l’acte, Gabriela Navas va reivindicar el dret a la ciutat com a pràctica espacial i Dafne Saldaña es va centrar en el redisseny dels patis escolars per evitar rols de gènere.

D’altra banda, Jordi Panyella va parlar de la pèrdua de la cultura infantil de carrer, mentre que Alba Díez va analitzar les marxes exploratòries noctures sobre les mapejades fetes a Terrassa.

La darrera intervenció va ser sobre les parades intermèdies del bus nocturn i va anar a càrrec de Montse Garcia.

ERC demana responsabilitats i canvis a la direcció dels Mossos per les càrregues del 6D

ERC demana responsabilitats i una investigació per esclarir l’actuació policial durant les càrregues del 6 de desembre a Sant Pere Nord. Els republicans qualifiquen la manifestació antifeixista de “festiva i pacífica” i han projectat unes imatges en la roda de premsa que diuen, mostren una càrrega “desproporcionada” dels Mossos. En el vídeo apareix l’inici de la càrrega contra els manifestants i l’instant en què la policia dispara les bales de foam.

ERC també denuncia una persecució policial els grups antifeixistes i permissivitat institucional a l’extrema dreta.

Els republicans portaran a la Junta de Portaveus una proposta d’acord per declarar Terrassa “ciutat antifeixista”, condemnar l’exaltació feixista, no permetre la seva simbologia, i demanar responsabilitats al conseller d’Interior, Miquel Buch.

Els col·lectius antifeixistes demanen que es freni el discurs de l’odi i dimissions entre els Mossos

Plataforma Antifeixista de Terrassa, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa i Alerta Solidària (amb el suport d’altres 3 col•lectius més –SEPC, Arran i JERC-) han denunciat aquest dimecres al migdia que les càrregues dels Mossos d’Esquadra del passat 6 de desembre van ser innecessàries, injustificades i desproporcionades.

Es van produir, asseguren, quan la manifestació contra l’acte de VOX ja s’havia acabat i tothom marxava. El balanç, diuen, és de 2 persones detingudes, 26 persones ferides amb part mèdic per cops de porra i projectils de precisió i 20 identificades. Els col•lectius feministes també denuncien tocaments.

I també hi ha alguns altres incidents dels que encara s’està recavant informació, diuen.
Consideren que no són fets aïllats i que el cos policial gaudeix “d’impunitat” per reprimir la població. Maria Sirvent, diputada de la Cup i una de les ferides, diu que cal canviar el model policial i en especial la manera de funcionar dels antiavalots dels Mossos.

Tots aquests col•lectius afirmen que no toleraran als carrers de Terrassa actes de partits “feixistes” que tenen un discurs d’odi, xenòfob, masclista i discriminatori i han criticat que l’Ajuntament i la Generalitat l’hagin permès.

 

L’Ajuntament demanarà una subvenció europea per restaurar la masia de Can Casanovas

L’Ajuntament sol·licita una subvenció europea per a la restauració, rehabilitació i adequació de la Masia de Can Casanovas, situada en el triangle format per la carretera de Rubí, el final del carrer Colom i l’autopista C-58.

L’objectiu és aconseguir que Europa pagui el 50 per cent d’una actuació valorada en 1,2 milions d’euros, una despesa per l’Ajuntament de 400.000 euros l’any, fins el 2021. Els Departaments de Turisme i Territori proposen la recuperació de la masia per a l’ús turístic. Un espai amb una exposició permanent, recorreguts pel món rural, degustació de productes locals i activitats lúdicoeducatives relacionades amb la natura, la sostenibilitat, el cultiu i la tradició agrícola al Vallès.

La finca, d’unes 24 hectàrees, és propietat municipal des del 2003 i fins ara s’hi ha invertit uns 270.000 euros en reforçar l’estructura i la coberta de la masia. També s’han recuperat paviments i rajoles originals de la planta baixa i elements fets malbé. S’han enderrocat construccions afegides i consolidat els tancaments que en reforcen la seguretat.

La Masia de Can Casanovas és del segle XVI i un bon exemple de tota l’activitat agrícola i dels costums de pagès dels últims segles a la comarca. A la zona també hi ha un conjunt d’horts municipals i una deixalleria. La proposta s’ha presentat a la Comissió de Territori on l’oposició ha criticat la urgència en la tramitació al ple, d’un projecte que no ha estat ni consultat ni participat amb els grups ni amb la ciutadania.

C’s reclama facilitar el tràmit per a la compensació econòmica en la compra de medicaments

Ciutadans Terrassa ha proposat al consistori que s’insti la Generalitat a «facilitar el tràmit de compensació econòmica per les quantitats cobrades indegudament en altres comunitats autònomes per consum de medicaments receptats per professionals del CatSalut», segons ha explicat la regidora Carmen Ortuño. La regidora ha advertit que «els pacients desplaçats han de pagar íntegrament l’import del medicament» perquè «no es té en consideració el topall de la seva despesa farmacèutica personal i mensual en referència al seu perfil econòmic sobre l’impost de la Renda (fins i tot utilitzant la i-recepta interoperable)». A més, quan aquestes persones fan la reclamació posterior al seu Centre d’Atenció Primària (CAP), segons Ortuño «el personal afirma que no té constància del tràmit que correspondria activar».

Carmen Ortuño ha afegit que, per aquestes raons, la proposta preveu també «demanar al CatSalut que impulsi una campanya informativa en els CAP en la qual es faciliti informació sobre la manera de fer aquesta reclamació», que implica presentar totes les factures abonades. La regidora ha recordat que aquest problema «és especialment greu» perquè «en molts casos afecta col·lectius com els jubilats i malalts crònics, que són consumidors de medicaments molt cars».

Finalment, la representant local de C’s ha incidit que la iniciativa preveu instar el CatSalut i el Govern de la Generalitat a «millorar la e-recepta interoperable perquè es caracteritzi cada pacient a l’efecte de tenir en consideració tant el seu consum personal i mensual com la referència del seu topall en funció del seu perfil econòmic sobre l’impost de la Renda».

La formació taronja presentarà la seva proposta a debat en Junta de Portaveus.

Els terrassencs proposen 34 projectes per als 7 districtes de la ciutat

Els Consells Municipals de Districte tanquen el procés de participació ciutadana per a les inversions municipals a tot el terme municipal. Els Consells han escollit 34 propostes d’entre les 199 presentades. En concret s’han aprovat 5 propostes per al Districte 1, 10 per al Districte 2, 5 per al Districte 3, 5 per el 4, 8 per al 5, i un per al Districte 6. Al portal Participa de l’Ajuntament es pot consultar els resultats de cada Consell. Aquesta ha estat la primera vegada que s’ha obert un procés a la participació directe de la ciutadania que ha pogut presentar projectes entre el 20 de juny i el 10 de juliol. Cada un dels sis Consells han prioritzat en una llista, les propostes presentades i validades per la comissió tècnica que també ha descartat les propostes que no s’ajustaven a les bases.

El Districte 7 es va crear després de la posada en marxa de tot el procés, de manera que alguna de les propostes s’ha recollit en el districte 3. En aquest sentit s’han inclòs dues actuacions a Les Fonts, com és el tancament d’un parc infantil al Pla de Les Fonts i la seguretat a la sortida dels Ferrocarrils de la Generalitat. Les llistes dels Consells es tanquen quan arriben als 83.000 euros, la quantitat màxima fixada. Aquet preu en determina el nombre de projectes per districtes com el del 6 que amb una sola proposta, un itinerari accessible per anar al CAP Nord i als equipaments del districte, s’emporta tot el pressupost.

D’altres projectes a destacar són la neteja del clavegueram al barri de Montserrat, al Districte 2, un pas segur de la carretera de Montcada al carrer Miño, del Districte 3, i una mobilitat accessible per a tothom al Districte 5, en concret al passeig 22 de juliol entre els carrers Sant Ferran i Germans Pinzó. El procés de participació als districtes està inclòs en el Pla de Mandat que preveu la gestió i decisió dels Consells de Districte per prioritzar actuacions en els seus territoris.

Denúncia col·lectiva de les persones ferides dijous durant les càrregues policials

Les actuacions dels Mossos del passat dijous a Terrassa i a Girona podrien ser les últimes basades en l’actual protocol del cos policial autonòmic. Les càrregues policials contra manifestants antifeixistes van motivar el rebuig del president de la Generalitat, Quim Torra, que va manifestar públicament el seu malestar. També el conseller d’Interior, Miquel Buch, va ser crític amb l’actuació i va anunciar una investigació dels fets. Uns posicionaments que no van agradar als sindicats dels Mossos, que demanen la dimissió del Conseller en considerar que se’ls qüestiona i deslegitima públicament. Torra i Buch s’han reunit diumenge al Palau de Pedralbes. Durant dues hores s’haurien revisat les actuacions a Terrassa i Girona. Les conclusions podrien trascendir en el consell de govern de dimarts.

A Terrassa les seqüeles per les càrregues policials a Sant Pere Nord no es van fer esperar. Divendres al matí, membres de la Plataforma Antifeixista de Terrassa es va concentrar davant dels Jutjats per donar suport a les dues persones detingudes pels fets. Estaven cridades a declarar i en van sortir en llibertat acusades de desordres públics. Al vespre de divendres, la Plataforma Antifeixista de Terrassa va tornar a concentrar un nombrós grup de persones al Raval de Montserrat. Sota el lema ‘Les vostres càrregues seran la nostra força’, els convocants van denunciar l’actuació dels agents dels Mossos a la Rambla Francesc Macià que, recordem, van deixar una vintena de ferits de diferent consideració, entre ells el secretari de l’ANC a Terrassa, Pep Tomàs, i la diputada de la CUP al Parlament i exregidora de l’Ajuntament, Maria Sirvent, que va rebre l’impacte d’una bala de foam a la mà.

Precisament, des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa s’està organitzant una denúncia col•lectiva contra l’actuació dels Mossos a Terrassa. Una denúncia per part de totes les persones que van resultar ferides i que es podria presentar en breu als Jutjats.

Terrassa assumeix la gestió pública del servei de l’aigua des d’aquest dilluns

Aquest gest, el d’obrir l’aixeta, és habitual a totes les cases cada dia. Però, des d’aquet dilluns, 10 de desembre, el servei de l’aigua canvia de mans i ja és responsabilitat de l’Ajuntament. L’empresa pública Taigua, Aigua Municipal de Terrassa, n’assumeix el control, després de 177 anys de gestió de Mina (des de 1841; la concessió dels últims 75 anys va acabar al 2016 i des de llavors i fins al 2018, dos anys més de pròrroga).

L’alcalde, Alfredo Vega, ha visitat aquest mateix dilluns les oficines de l’entitat pública. Ha qualificat la jornada d’històrica i ha assegurat que el traspàs serà tranquil i ordenat amb l’objectiu que els usuaris no notin cap canvi i que el rebut no s’encareixi.

Al gener, ha dit Vega, entrarà en funcionament l’Observatori de l’Aigua, l’òrgan participatiu i consultiu que es reunirà trimestralment per fer un control públic del servei i també per elaborar estudis i informar la ciutadania.

Per arribar a la gestió pública de l’aigua, s’ha hagut de fer un camí llarg i complex: dos anys de pròrrogues i de recursos interposats per l’empresa. Vega ha agraït el suport de la majoria de forces polítiques amb representació al ple i de les plataformes i entitats ciutadanes al llarg d’aquest temps.

Finalment, aquest passat mes de setembre, es va arribar a un pacte amb la concessionària. Taigua contractarà diversos serveis a Mina: laboratori, manteniment informàtic o lectura de comptadors (depenent del contracte per un període que va de dos a cinc anys) i també li pagarà un lloguer per poder instal•lar-se a les mateixes oficines.

L’empresa pública gestionarà un pressupost d’uns 16 milions d’euros i subrogarà els 117 treballadors de Mina.