L’últim ple del mandat haurà de donar l’impuls definitiu a l’Anella Verda

L’últim ple del mandat durà a votació el que ha de significar la protecció definitiva de l’anella verda, l’entorn natural que envolta Terrassa. Es tracta de la modificació puntual del POUM en aquest àmbit i que, entre altres coses, determinarà que tot el sòl no urbanitzable del terme municipal passi a ser d’especial protecció. A més, ordena el terreny segons els seus usos i crea una nova categoria, la de ‘protecció de torrents i rieres’. La modificació del POUM busca una ordenació més unificada i cohesionada de l’entorn natural i per això també englobarà l’espai del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que estigui al terme municipal de Terrassa.

La Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat ha elevat al ple aquest document, així com el Pla Especial d’Ordenació i Gestió i Catàleg de Masies de l’Anella Verda. Al ple municipal es sotmetrà la seva aprovació inicial. La definitiva l’hauria de fer el Departament de Territori en un termini d’uns quatre mesos.

D’altra banda la Comissió també porta al proper ple el conveni a tres bandes entre els ajuntaments de Terrassa i Matadepera i la Diputació de Barcelona per a connectar aquests dos municipis amb un carril de vianants i ciclistes. Ja hi ha un tram executat, el del mig, i falta per fer el primer tram, que surt de la carretera de Matadepera a l’alçada dels Mossos, i el segon, que cobreix el ramal que es desvia cap al nucli urbà de Matadepera i que passa pel pont de la riera de Les Arenes. La Diputació posaria 864.000 euros i l’Ajuntament 287.000.

Jesús Viñas: «Hi ha un punt de responsabilitat compartida en la qüestió de la segregació escolar»

Fa uns dies l’Ajuntament de Terrassa va signar, juntament amb un centenar de municipis més, el Pacte contra la Segregació Escolar. Aquest pacte proposa 30 actuacions i gairebé 200 mesures concretes. Terrassa és una de les ciutats que més pateix aquest fenòmen. El director dels Serveis Territorials, Jesús Viñas, veu amb bons ulls la mesura, però creu que per ella sola no solucionarà el problema.

Viñas diu que, per lluitar contra la segregació escolar, també cal un punt de responsabilitat per part dels pares, tal i com també va manifestar al ple de febrer l’alcalde Alfredo Vega.

En aquesta qüestió el director dels Serveis Territorials creu que cal més pedagogia per no estigmatitzar algunes escoles.

Pel que fa la queixa de l’Escola França per la creació d’un bolet a tercer de primària el curs que ve, Viñas recorda que la seva implantació comporta un professor i mig més per al centre i que, el que permet, és baixar el ràtio d’unes aules saturades.

Cs Terrassa demana la suspensió temporal de noves llicències d’obertura de centres de culte

El portaveu del Grup Municipal de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Terrassa, Javier González, ha demanat a l’equip de govern que «suspengui temporalment la concessió de noves llicències d’obertura de centres de culte». La proposta de la formació taronja preveu que el consistori «intensifiqui les inspeccions en els locals d’aquest tipus que existeixen actualment per a determinar les condicions en què es troben i si les seves activitats compleixen la normativa vigent» abans d’atorgar nous permisos. El portaveu de Cs ha alertat que en algun barri «s’està produint una concentració de centres de culte que no sembla correspondre’s amb la demanda de practicants de la zona».

Javier González ha recordat que el mes d’agost passat va entrar en vigor la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que regula la implantació d’aquest tipus d’establiments a Terrassa. En aquest període de temps, segons el portaveu de Cs, «s’han presentat un expedient de comunicació d’inici d’activitat i dues d’obres en dos centres existents», a més de diverses sol·licituds anteriors. En opinió del regidor, la nova normativa «podria estar generant desequilibris en la implantació dels centres de culte». El responsable municipal de Cs també ha incidit que entre 2013-2018 «només es van realitzar inspeccions en set centres per a verificar les condicions de l’espai i les seves activitats».

Per això, González ha assenyalat que demanarà als responsables de les diferents àrees municipals implicades que «analitzin el desplegament de la nova normativa sobre centres de culte en relació a la demanda existent i futura». La iniciativa de la formació taronja, que es debatrà en Junta de Portaveus, també planteja que la nova normativa «contempli la correcció dels desequilibris en la implantació d’aquests centres per a evitar concentracions innecessàries».

 

La CECOT denuncia que els retards en la B-40 suposen un sobrecost de 240 milions d’euros

“Des del 1966 on el Pla Director Territorial de l’Àrea de Barcelona incloïa per primera vegada la Ronda Vallès (B-40) fins a dia d’avui ha plogut molt”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “tant, que és comprensible que un projecte inicial, concebut en base a un context i un entorn socioeconòmic i polític determinat, hagi hagut d’anar-se adaptant en el temps. Ara bé, estem parlant de 53 anys des que es va parlar per primera vegada de la necessitat d’una Ronda Vallès i que a la Cecot anomenem com l’eterna infraestructura inacabada, només per darrera de la Sagrada Família de Gaudí (1882)”.

L’estudi que ja va fer públic la Cecot el febrer de 2017 elaborat per l’Institut Cerdà exposa que l’impacte macroeconòmic del tram de la B-40 entre Abrera i Terrassa acabat suposaria un estalvi de 24 milions d’euros anuals. “Ara ja portem prop de deu anys d’endarreriments així que els incompliments en el termini de finalització estan afegint un sobrecost a la infraestructura de 240 milions d’euros”, afirma Abad.

D’altra banda, segons l’informe tècnic, la finalització d’aquest tram tindrà un impacte macroeconòmic positiu de 252 milions d’euros a Catalunya i els efectes de la infraestructura en el conjunt de l’Estat es situa entre els 364 i els 427 milions d’euros. A més, l’informe tècnic també explicita que l’execució de l’obra suposaria un estalvi anual de prop de 24 milions d’euros, tenint en compte despeses externes i internes, i el fet que cada dia transitarien per la via més de 2.500 vehicles pesants. A criteri de la Cecot, aquesta infraestructura contribueix, a més, a fer una xarxa més sostenible per l’augment de la fiabilitat i l’eficiència; la reducció de la congestió i els accidents”. Segons l’Institut Cerdà, es reduirien en 6.700 tones les emissions de CO2 a l’any.

Les empreses consideren la Ronda del Vallès com un connector i articulador de la mobilitat entre comarques i territoris i no únicament com una infraestructura de pas. I és per aquesta visió de vertebració del territori que, tenint en compte l’estudi tècnic i els resultats obtinguts, els representants empresarials i socials creuen necessari que els líders municipals i els grups polítics prioritzin l’impuls de la Ronda del Vallès ja que hi ha un ampli consens en la necessitat de finalitzar aquest tram. “Reclamem una gran mobilització social i política per acabar aquesta infraestructura perquè no té sentit endarrerir dos any més la posada en servei”. El president de la Cecot reitera que “és intolerable un nou incompliment del Ministeri amb les dates de finalització. Tot i que no ens consta oficialment, tenint com a dada la provisió de subministraments per abastir l’obra, preveiem que si no hi ha cap més entrebanc, el tram Abrera-Terrassa no estarà acabat fins a mitjans o finals del 2021 en comptes d’aquest mes d’octubre, que va ser el darrer compromís públic del Ministre de Foment.

La Patronal CECOT demana als ajuntaments del Vallès que s’uneixin per reclamar al govern espanyol compromís per acabar les obres de la B-40. En declaracions a La Xarxa el seu secretari general, David Garrofé, assegura que la pressió de la societat civil ja ha arribat al límit, i que ara és el torn dels ajuntaments. 

La mateixa patronal qualifica la carretera com l’eterna infraestructura inacabada, i assegura que el problema d’arrel és la manca de voluntat política. Garrofé, però, considera que els ajuntaments de tots dos vallesos han de posar-se les piles i anar a una.

Mercè Perea defensa el paper del municipalisme en la seva trobada amb els socialistes terrassencs

La candidata número 3 a la llista de PSC per Barcelona s’ha trobat avui amb els socialistes terrassencs per aprofundir en el programa de propostes de la formació per a les eleccions generals del 28 d’abril.

Mercè Perea ha defensat la voluntat municipalista dels socialistes i, en aquest sentit, ha reclamat el blindatge de les competències i un finançament adequat a les necessitats actuals dels ajuntaments.

Perea ha fet balanç dels 10 mesos de govern a Madrid amb 84 diputats, amb els que el PSOE ha volgut impulsar els que ha definit com ‘els pressupostos més socials de la història’. En aquest sentit s’ha expressat també la candidata terrassenca, Gracia García.

Els socialistes volen impulsar un projecte inclusiu de model econòmic, de mercat laboral i d’estat del benestar i confien poder-lo dur a terme augmentant la seva representació al Congrés.

Ernest Urtasun defensa a Terrassa el paper dels municipis en les crisis humanitàries d’Europa

El paper dels municipis i les institucions europees davant la crisi dels refugiats ha estat el tema principal del col•loqui que aquest dissabte ha portat a la Biblioteca Central el candidat dels comuns a les eleccions europees, Ernest Urtasun. Acompanyat per l’alcaldable de Terrassa en Comú, Xavier Matilla, Urtasun ha explicat que la coincidència de les eleccions europees i municipals del 26 de maig pot servir per construir sinergies entre administracions locals i europees.

Davant una seixantena d’assistents, els comuns han defensat una proposta europeista de drets humans que consideren contrària al model actual. Xavier Matilla creu que Terrassa ha de ser una ciutat d’acollida que contribueixi al projecte europeu.

Aquesta xerrada tancava a Terrassa un cicle d’actes sobre Europa d’En Comú Podem que ha passat per Castelldefels, Vilafranca i Lleida. A banda d’Urtasun i Matilla, també ha intervingut a l’acte l’extreballadora d’Acnur Arantxa Gurtubay.

Arrenca la campanya per les generals en ple judici pel procés i a un mes i mig de les municipals

La campanya electoral per les eleccions generals del 28 d’abril ha començat, ara sí, de forma oficial.

Gairebé tots els partits han donat el tret de sortida a la campanya fora de la seva seu. Tots presenten candidats locals a les llistes al Congrés o al Senat i tenen la vista posada en les eleccions municipals del maig.

En Comú Podem confia tornar a ser la força més votada tant a Catalunya com a Terrassa. Aquí va rebre, en les darreres eleccions, més de 28.000 vots, un 28 per cent. L’encara presidenta del Casal de la Dona, Mercè Gòmez, és l’onzena de la candidatura de Jaume Assens. La formació morada confia tenir la suficient força per conformar govern amb el PSOE. La regulació dels lloguers, la derogació de la reforma laboral i un referèndum pactat a Catalunya són algunes de les prioritats d’En Comú Podem.

El PSC ha encetat la campanya amb una festa oberta a la ciutadania a la Societat Coral Els Amics. La regidora Gracia García figura en la novena posició de la llista al Congrés. Els socialistes aposten per una campanya molt propera a la ciutadania per donar a conèixer el seu projecte i evitar l’absentisme. Entre els actes programats, s’espera la visita a la ciutat de la cap de llista i del numero 2 del PSC per Barcelona, Meritxell Batet i Francisco Polo.

Esquerra confia en les urnes per arribar a la Republica Catalana, d’aquí el seu lema, “Va de veritat”, amb fons groc. Les priorats dels republicans passen per recuperar la llibertat i els drets socials i revertir els atacs a la llengua i cultura catalanes. Montserrat Font és la número 16 de la llista al Congrés. Lamenta que el seu cap de llista, Oriol Junqueras, no pugui fer debats a la presó amb la resta de candidats. El president del Parlament, Roger Torrent, participarà a l’acte central d’Esquerra, el dijous 25.

La plaça de Ca n’Anglada ha estat l’escenari escollit per Ciutadans per donar el tret de sortida oficial a la campanya, amb la presència d’Isabel Martínez, número 9 a les eleccions generals. El partit defensa tenir un programa “per a tothom” i espera poder comptar amb Inés Arrimadas en algun acte de campanya a Terrassa.

El Partit Popular considera un valor segur el seu candidat a presidir Espanya. Volen desallotjar Pedro Sánchez de La Moncloa perquè, segons ells, porta pobresa, atur, impostos i confrontació social. El PP es considera la casa gran del centre-dreta espanyol i confia rebre la visita de la seva cap de llista, Cayetana Alvarez de Toledo. Per solucionar el problema polític de Catalunya la número 13, Marta Giménez-Arcusa, proposa diverses mesures.

Junts per Catalunya s’ha reunit a les portes del Mercat de la Independència. Els sobiranistes presenten tres candidats en aquestes eleccions: al Senat, Meritxell Lluís i Lluís Puig, a Brussel·les; i al Congrés i per la circumscripció de Tarragona, Josep Rull, que no podrà participar en cap acte ni debat electoral perquè és a la presó. L’acte central de campanya serà dilluns amb la visita del president Quim Torra. Junts per Catalunya vol representar la veu i la força dels catalans al Congrés i al Senat.

A banda d’aquestes sis, els terrassencs i terrassenques podran votar fins a dotze candidatures més que mai no han tingut representació al Congrés de Diputats.

La campanya electoral serà molt atípica perquè coincidirà amb les vacances de Setmana Santa i amb la Diada de Sant Jordi i perquè estem a un mes i mig d’unes eleccions municipals i europees.

ERC lliura ex aequo el premi Gorra Frígia a Òmnium Cultural i a l’activista Magda Farrés

Esquerra Republicana recorda cada any la proclamació de la República Catalana de 1931 pels volts del 14 d’abril, el dia que es va declarar. I ho fa amb un sopar on es lliura el Premi Gorra Frígia a una persona o entitat que defensa els valors republicans. Aquest any la celebració, al restaurant El Born del carrer de la Rasa, ha coincidit amb l’inici de la campanya electoral.

El jurat dels premis ha guardonat exaquo Òmnium Cultural i l’activista social i feminista Magda Farrés. Teresa Ciurana ha llegit la glossa de l’entitat cultural, que aquest 2019 compleix 50 anys de presència a Terrassa. N’ha destacat la lluita pel reconeixement de la llengua catalana en ple franquisme, sobretot a l’escola, la convocatòria de premis literaris en català i les darreres campanyes per reclamar el dret a l’autodeterminació i la llibertat dels presos, com el seu president, Jordi Cuixart. Menció també per haver estat embrió d’entitats locals com Rialles, Pedagogia de l’Espectacle o el Retaule Artístic.

Mercè Gómez, Gorra Frígia de l’any passat, ha glossat l’altra guardonada, Magda Farrés Buisan. Aquesta lluitadora va ser responsable de la Secretaria de la Dona i de la Coordinadora Feminista de Terrassa. L’any 76 va encapçalar la primera manifestació a l’Estat per la Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. No milita en cap partit polític però està compromesa amb el feminisme, la defensa d’una sanitat pública de qualitat, un habitatge i pensions dines i el dret a decidir i la llibertat dels presos.

Des de l’any passat Esquerra ja no lliura el premi Guillotina, que reconeixia persones o entitats que actuaven en contra de Catalunya i dels valors republicans. Diuen que la llista de candidats creixia i que aquests no mereixien cap premi. Tot i així els republicans han mencionat l’exdelegat del govern a Catalunya, Enric Millo, com a possible candidat.

El cens electoral per a les eleccions municipals i europees, disponible a consulta

L’Ajuntament  de Terrassa ha publicat finalment les llistes del cens electorals de cara les eleccions municipals i europees convocades pel pròxim 26 de maig. El cens estarà obert a consulta a les oficines centrals de l’Ajuntament, les Oficines d’Atenció Ciutadana dels districtes i al Casal Cívic de Can Parellada, fins al dia 15 d’abril i de manera presencial i individualitzada.

Les consultes es poden realitzar també trucant al 010 o via web (http://www.terrassa.cat/eleccions): en aquest mateix web es podrà trobar tota la informació relacionada amb les eleccions: dades dels comicis, col·legis electorals, resultats anteriors, enllaços relacionats, etc.

L’Ajuntament de Terrassa recorda que és imprescindible figurar al cens electoral per poder votar. Per tant, recomana especialment a les persones que podran votar per primera vegada i als que han tingut algun tipus de problema amb les dades del cens en les darreres eleccions que verifiquin les seves dades.

La Xarxa d’Economia Solidària presenta 15 mesures de cara a les eleccions municipals

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya ha elaborat un document de propostes locals de cara a les eleccions municipals. Juntament amb les xarxes locals de Terrassa, Sabadell i Sant Cugat, unides a l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, s’ha treballat un llistat de 15 mesures que pretenen promoure la implicació dels consistoris en l’assoliment d’una economia més social i solidària.

La proposta d’enguany actualitza i amplia les 14 mesures que ja es van proposar en les darreres eleccions municipals. Ara, s’incorpora un punt específic d’economia feminista amb l’objectiu de “posar la vida i les cures al centre” perquè “és essencial per construir alternatives al capitalisme”. La transformació ha de passar per reconèixer el treball de cures remunerat i no remunerat i centrar esforços en sensibilitzar i educar en economies feministes. En aquest sentit, la XES considera necessari aconseguir una formació dins i fora de les institucions.

L’objectiu és que les formacions polítiques facin pròpies les idees recollides al document 15 mesures cap a l’Economia Social i Solidària als municipis. Per aquest motiu, el primer dels punts demana la creació de Consells Locals de l’Economia Social i Solidària a través dels quals es desenvolupin plans municipals amb dotació pressupostària i seguiment anual a través d’una memòria. Es proposa, també, que els ajuntaments prenguin mesures conjuntes amb entitats i veïnat per aconseguir la gestió pública comunitària d’equipaments i serveis bàsics com ara l’abastament d’aigua i electricitat. A més, les mesures recullen la necessitat d’implicar la comunitat migrant i la societat en general i per això es demana el treball conjunt d’entitats, persones i administració.

Fotografies cedides per Mes Coperativa