El CDR escampa fems a les seus d’ERC i el PDECAT molesta amb els pactes amb el PSC

Les seus d’Esquerra Republicana i del PDECAT han tornat a aparèixer amb adob escampat a l’entrada i un cartell amb el missatge “Merda de partits, prou repressió”. Fa deu dies van fer la mateixa acció.

L’acció simbòlica, de protesta i denúncia, l’ha reivindicat el Comitè de Defensa de la República, molest amb els pactes de govern que els dos partits independentistes han fet amb el PSC, un dels que va donar suport a l’aplicació de l’article 155 i que, segons alerten, podria tornar a aplicar.

Segons els CDR, als pactes amb els socialistes que ha fet Esquerra en municipis com Sant Cugat i Figueres i Junts per Catalunya al Consell Comarcal i a la Diputació van en contra de la independència de Catalunya.

El PP es queda sense seu a Terrassa després de perdre la representació al Consistori

Cinc mesos després del trasllat de seu d’un pis de la Rambla a un local en planta baixa del passeig de les Lletres, el Partit Popular ha hagut d’abandonar la seu.

És la segona conseqüència dels mals resultats del Partit Popular a les eleccions municipals després que, a principis de juny, el cap de llista i president dels populars terrassencs, Àlex Rodríguez, presentés la dimissió. Passava així al relleu a la fins aleshores secretària general, Marta Giménez Arcusa.

Els populars terrassencs s’han vist obligats a abandonar el local per la falta d’ingressos després de quedar-se sense representació a l’Ajuntament. En aquests cinc mesos la seu del PP al passeig de les Lletres ha estat atacada diverses vegades.

La nova presidenta local, Marta Giménez, assegura que la seva prioritat ara és fer forta l’organització del partit a Terrassa, replantejar el seu projecte i ampliar la Junta Local. A partir del setembre, amb el partit més cohesionat, faran oposició des del carrer.

Per ara Terrassa en Comú i la CUP, les altres dues formacions que s’han quedat sense representació municipal, mantenen les respectives seus al passeig 22 de juliol i a la carretera de Montcada.

Lluïsa Melgares, Isaac Albert i Núria Marín, alcaldes accidentals aquest mes d’agost

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha signat un decret nomenant els regidors i regidores que el substituiran durant el mes d’agost, amb motiu de les vacances d’estiu. Les alcaldies accidentals aquest any seran tres i recauran en Lluïsa Melgares, Isaac Albert i Núria Marín.

Durant el primer tram, de l’1 al 4 d’agost i del 12 al 15, la tercera tinenta d’alcalde, de l’àrea de territori i sostenibilitat, Lluïsa Melgares, serà la màxima responsable municipal.

La setmana següent, del 16 al 23 d’agost, el torn és pel primer tinent d’alcalde, de promoció econòmica i projecció de la ciutat, Isaac Albert.

Finalment, del 24 al 30 d’agost, la responsabilitat de l’alcaldia accidental li pertocarà a la segona tinenta d’alcalde, de serveis generals i govern obert, Núria Marín.

Els CDRs de Terrassa surten al carrer exigint conèixer la implicació de l’estat en els atemptats del 17-A a Barcelona

Màscares blanques tacades de sang i amb un interrogant: aquesta és la imatge que s’han trobat aquest dissabte a la tarda els qui es passejaven pel centre de Terrassa. Es tractava d’una acció dels CDRs de la ciutat per denunciar la presumpta implicació de l’estat en els atemptats de Barcelona el 17 d’agost de 2017. Vestits de negre, amb pancartes i aquestes màscares simbòliques, una quinzena d’integrants dels comitès de defensa de la república terrassencs repartien pamflets per l’entorn de la rambla d’Ègara. En aquestes impressions, els CDRs terrassencs afirmen que, si fossin certes les informacions del diari Público segons les quals els serveis d’intel·ligència espanyols estaven al cas dels moviments dels terroristes que van perpetrar l’atemptat de Barcelona, es tractaria d’un crim d’estat, per la qual cosa demanen que es conegui «la veritat» i «es faci justícia».

Després d’aquesta performance informativa, hi havia convocada una manifestació fins a la comissaria de la Policia Nacional, escollida com a símbol dels poders de l’estat.

 

 

El Consell Comarcal del Vallès Occidental aprova la nova organització per al mandat 2019-2023

El ple extraordinari del Consell Comarcal del Vallès Occidental ha aprovat la nova organització de l’ens comarcal pel mandat 2019-2023 que estarà formada per cinc àrees i tres vicepresidències. El nou govern, encapçalat pel president Ignasi Giménez –alcalde de Castellar del Vallès-, comptarà amb l’alcalde de Barberà del Vallès, Xavier Garcés com a vicepresident primer; la regidora de l’Ajuntament de Sant Quirze, Míriam Casaramona, com a vicepresidenta segona i el regidor de l’Ajuntament de Viladecavalls, Carles Rodríguez com a vicepresident tercer.

Es creen quatre comissions informatives i a nivell executiu les competències es distribueixen en cinc àrees. La Presidència també assumeix directament determinades matèries. El cartipàs és fruit de fruit de l’acord de govern entre tres grups comarcals, el PSC, Junts per Catalunya i En Comú Guanyem.

El Ple ha aprovat que les sessions plenàries se celebrin un cop cada dos mesos: el tercer dijous de bimestre a les 5 de la tarda. Les següents sessions que ja es fixen són: 19 de setembre de 2019, 21 de novembre de 2019 i 16 de gener de 2020.

Àrees executives

La terrassenca Eva Candela (PSC) és la nova consellera de Serveis Centrals. ⁩El nou organigrama té tres vicepresidències i s’organitza en 5 àrees. 

El president del Consell ha assegurat que s’ha “volgut dissenyar un govern més compacte. En l’organització hem tingut en compte les prioritats del govern i que es puguin consolidar les polítiques i projectes iniciats i també afrontar els nous reptes que ens hem plantejat per aquests quatre anys”.

I ha assegurat que “apostem decididament per un govern comarcal fort, que basi la seva actuació en la concertació, la pluralitat i l’equilibri territorial. Un govern comarcal que tingui com a prioritats el benestar de la ciutadania, el suport i els serveis als ajuntaments de la comarca, que actuï sempre a partir de criteris de transparència ètica i equitat, i que basi la seva actuació en els Objectius de Desenvolupament Sostenibles”.

 

El nou govern del Vallès Occidental reclama una millora del finançament dels consells comarcals

Dijous al vespre s’ha fet la primera reunió del recent nomenat govern del Consell Comarcal del Vallès Occidental. En aquesta primera trobada s’ha abordat una qüestió que serà un dels eixos de treball per aquest mandat: assolir un finançament pels consells comarcals que els permeti desenvolupar les competències que tenen assignades i mantenir l’estructura que necessiten per poder-les portar a terme. Des del 2011, el Consell Comarcal ha disminuït en un 21% les assignacions provinents del Fons de Cooperació Local de la Generalitat, tenint en compte que l’eliminació del tram supramunicipal el 2015 no s’ha compensat en el tram fix.

En aquest sentit, el President del Consell va explicar que aquesta setmana s’ha presentat al govern de la Generalitat de Catalunya la petició per tal que es modifiqui la Resolució PRE/1405/2019, de 21 de maig, de distribució a l’Aran i les comarques de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCL) per l’any 2019.

En aquesta Resolució el Consell Comarcal del Vallès Occidental hi surt greument perjudicat, és la comarca que registra la major reducció en la quantitat assignada del FCL en comparar amb l’any anterior (-2,84%), molt per sobre de la resta de comarques. La disminució en l’assignació de la comarca és molt més elevada que altres comarques que han experimentat un creixement demogràfic similar. En concret, entre les 11 comarques que han incrementat la seva població entre un 0,5% i un 1%, la disminució del FCL ha estat inferior al 0,7%, amb l’excepció del Vallès Oriental (-2,37%) i el Vallès Occidental (-2,84%).

Segons explica el president del Consell, Ignasi Giménez, “aquest fet ve donat pels criteris que s’apliquen per repartir el Fons de Cooperació Local, que perjudica les comarques amb més població. Per això des del Vallès Occidental es demana que es modifiquin els criteris i el mètode que s’aplica per a calcular el percentatge de participació en el Fons per tal que es tinguin en compte altres indicadors que incorporin més variables per tal que el repartiment sigui més ajustat a la realitat comarcal i a les necessitats de les comarques”.

També es sol·licita que s’incrementi la quantitat total de l’assignació que reben els consells comarcals en concepte de participació en els ingressos de la Generalitat per tal de garantir l’estructura necessària per a l’exercici de les competències i serveis comarcals.

 

L’Ajuntament activa el Protocol en Cas de Feminicidi i declara tres dies de dol

L’Ajuntament ha convocat la Taula de Feminicidis un cop s’ha sabut la notícia d’un nou cas de dona assasinada al Vapor Gran. La taula està formada per l’alcalde, la regidora de Polítiques de Gènere, diversos serveis municipals, els Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal. Durant la reunió s’ha decidit activar el Protocol de Dol en cas de Feminicidi. A l’acabar, Jordi Ballart ha lamentat i condemnat els fets.

El protocol estableix tres dies de dol, durant els quals les banderes de l’Ajuntament onejaran a mig pal i amb un crespó negre; en les primeres 24 hores s’anul•laran tots els actes institucionals i en les següents 48 començaran amb un minut de silenci. Per demà dijous n’hi ha convocat un, al Raval de Montserrat i a cada un dels districtes. Abans, també hi haurà una concentració al CAP Est, on treballava la víctima.

Aquest és el segon cop que s’activa aquest protocol en només un mes. El primer cop va ser per l’assassinat de Montse Borràs.

Jordi Ballart lamenta que no hi va haver cap traspàs d’alcaldia amb Alfredo Vega

L’alcalde Jordi Ballart assegura que no ha canviat i que és el mateix tot i haver deixat el PSC i haver creat el seu propi partit, Tot per Terrassa. Ho ha dit aquest dimarts al matí en una entrevista al programa Notícies en Xarxa de La Xarxa.

A banda de valorar l’èxit electoral de la candidatura que encapçalava Ballart ha parlat del traspàs del govern del PSC, del pacte amb Esquerra, del debat sobre la pancarta pels presos, del pla de mandat i el pla de xoc pel comerç, entre d’altres temes.

Jordi Ballart ha anunciat que en les properes setmanes visitarà Josep Rull a la presó de Lledoners.

Cap partit del ple municipal assisteix a la jornada sobre habitatge organitzada pel Colectivo Sin Vivienda

Colectivo Sin Vivienda ha celebrat aquest dissabte una jornada lúdica i reivindicativa per visibilitzar la lluita per l’habitatge. La plaça de l’Església de Can Anglada ha estat l’escenari escollit per una sèrie d’activitats que han arrencat a les nou del matí al so de la batucada. L’acte central ha estat un xerrada-debat sobre la situació de l’habitatge a Terrassa: la intenció dels organitzadors era parlar-ne amb els polítics de la ciutat, però cap de les formacions presents al ple de l’Ajuntament va respondre’n la invitació excepte Junts per Terrassa, que la va rebutjar. D’aquesta manera, el col·loqui moderat per la síndica municipal de greuges, Isabel Marquès, només ha comptat amb Marc Medina de la CUP, Ivan Martos d’Esquerra Unida i Alternativa, Javier Delgado de Recortes Cero i Mariano López de Marea Básica contra el Paro y la Precariedad.

Dos membres del “Colectivo sin vivienda” estan citats a declarar aquest dimecres al matí als Jutjats de Terrassa. Se’ls acusa de resistència greu a l’autoritat en una de les accions de la plataforma per evitar un desnonament a la ciutat.

 

El govern amplia la seva estructura tècnica amb crítiques pel cost i la manca d’informació

El govern ha ampliat l’estructura tècnica municipal amb 3 nous llocs de treball, no sense les crítiques de l’oposició i retrets creuats sobre la gestió feta en anteriors mandats. Es tracta de la incorporació de dos nous directors d’àrea i d’un coordinador general. Per impulsar aquests canvis, l’equip de Jordi Ballart assegura haver tingut en compte diversos estudis tècnics sobre l’organització de llocs de treball.

Junts per Terrassa s’ha abstingut en la votació, no per trobar innecessaris els nous càrrecs, sinó per no haver pogut participar de la decisió i per veure-hi un canvi d’actitud d’Esquerra, ara que està al govern.

Des del grup de Ciutadans, s’hi han oposat per considerar que no és raonable la creació d’aquests tres nous càrrecs, per manca d’informació sobre les seves funcions i desconeixement de l’objectiu polític amb el que es fa. De fet, han demanat al govern que retirés aquest punt, a l’espera que presentin el seu pla de mandat, a la tardor.

En la mateixa línia, el vot del PSC també ha estat contrari. Els socialistes demanen explicacions sobre el model que volen impulsar. A més, creuen que el canvi denota desconfiança en l’estructura política i  que el cost és excessiu.

Aquesta modificació de la relació de llocs de treball implica, a la pràctica, el desdoblament de dues àrees: la de promoció econòmica i la de territori i sostenibilitat.